Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona demarcació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona demarcació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015
El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

dissabte, 5 de setembre del 2015

Homenatge a la XV Brigada Internacional


L’associació Lo Riu
L’any 2011, gracies a l’arxiu de fotografies de ALBA (Abraham Lincoln Brigade Archives), L’associació Lo Riu de La Fatarella va identificat la localització exacta dels llocs de comandament durant l’agost del 38 de la XV Brigada Internacional i d’un dels seus Batallons mes emblemàtic, el Bº58 mes conegut com Batalló Lincoln, ja que estava composat principalment per voluntaris americans i comandats pel cèlebre Milton Wolff.

Tots dos emplaçaments estan situats en llocs de difícil accés. El de la XV B I a uns 300 metres de la carretera de Pinell a Gandesa, mentre que el lloc de comandament del Batalló es troba al mateix crestall de la Serra de Pandols, just sota la cota 641 i sorprenentment a pocs metres de la primera línea de foc situada a la disputada i famosa pels seus combats acarnissats, cota 666. 

El 20 de setembre, a pocs dies de commemorar-se el 77è aniversari de la retirada de les brigades internacionals, l’associació Lo Riu de La Fatarella, ha organitzat un acte d’homenatge en memòria dels combatents de la XV brigada. Un parell de visites guiades a llocs emblemàtics on la XV Brigada va tenir un paper molt destacat, la Serra de Pandols i la Serra de La Fatarella.

Un monument oblidat
Al mig de la Vall Closa a la Serra de Pandols hi ha un monument erigit, en plena batalla de l’Ebre, per el batallo de sapadors de la XV brigada, aquest monument de formigó amb forma escalonada i piramidal vol retre homenatge als soldats morts que van destacar en algun fet de guerra.

L’any 2000 un grup de voluntaris aficionats a la historia, encapçalats per Angel Archilla, van restaurar aquest monument que es trobava en molt mal estat de conservació, qui sap si gracies  a ells avui podem recordar els 37 noms escrits al formigó.

El programa 

El dia 20 de setembre a les 9:00 es farà la concentració de participants a l’estació d’autobusos de Gandesa, des don s’anirà amb vehicles particulars fins la carretera de Gandesa al Pinell de Brai per iniciar a les 10:00 la visita guiada. 

Es visitarà la cova de comandament de la XV brigada on es plantarà la bandera d’aquesta unitat, la cova que va servir d’hospital on s’hi realitzaven les primeres cures, per finalitzar al monument dels internacionals on es farà una ofrena floral i s’explicarà les biografies dels soldats que allí estan escrits També es faran fotografies comparatives, amb la participació de membres de grups de recreació històrica. 

Desprès es farà un dinar de germanor al restaurant de La Fatarella Per la tarda, desprès del dinar, la visita serà a les fortificacions del final de La Batalla de l’Ebre a La Fatarella, on el novembre del 38 els soldats de la XV brigada van plantar cara a les tropes franquistes per frenar el seu avanç i poder facilitar així la retirada ordenada del que quedava de l’exèrcit de l’Ebre per el pont de ferro de Flix.

El preu de l’assegurança es de 3 € per als no socis i gratuït per als socis de l’associació Lo Riu

The Abraham Lincoln Brigade Archives

Es la col·lecció mes nombrosa e important per a l’estudi de la participació dels voluntaris dels Estats Units a la GCE. Inclou les ponències de mes de 200 voluntaris, histories orals, pel·lícules, fotografies, cartells i el registre dels microfilms que van ser traslladats a la Unió Soviètica desprès de la GCE.

Sota la supervisió de Harry W.Randall Jr., la unitat fotogràfica de la XV Brigada Internacional va ser la encarregada de documentar les activitats de la brigada durant la GCE. La col·lecció consta de 1.832 imatges que van ser enregistrades durant el període compres entre l’agost de 1937 i setembre del 1938 i capta la vida quotidiana dels voluntaris tan en combat com als campaments d’entrenament. A mes la col·lecció documenta les assemblees politiques, congressos, celebracions i les activitats quotidianes de la població Española.

Harry W. Randall Jr. Va néixer al desembre de 1915 a Spokane, Washington. Quant va esclata la GCE Randall es va allistar en las Brigades Internacionals. Va sortir de NY amb el vaixell Georgic el 12 de juny de 1937 i va arribar a Espanya el 1 de juliol de 1937. Va fer el curs de capacitació de Sergent amb el Batalló Mackenzie-Papineau al camp d’entrenament de Tarazona i es va convertir amb el Cap de la unitat de Fotografia de la XVBI. Va lluitar fins la retirada de les forces voluntàries internacionals, tornant als EEUU en el vaixell Ausonia el 20 de desembre de 1938. 


La unitat de fotografia de la XV BI va ser la encarregada de crear un registre fotogràfic per a ser publicat en el butlletí de la Brigada de Voluntaris per la Llibertat i per a la seva distribució als mitjans de premsa dels Estats Units, Anglaterra i Canada. Les fotografies tenien l’objectiu de aixecar la moral dels voluntaris i fomentar la solidaritat i el recolzament a l’exercit república a l’estranger. A mes del propi Randall, la unitat estava composada pels fotògrafs Benjamin Katine, Anthony B. Drossel i el tecnic de laboratory William H.Oderaka. L’equip va tenir total llibertat de moviments i així va poder fotografiar imatges a la primera línea de foc. Al igual que la resta de Brigada, el laboratori va ser una unitat mòbil que es va veure sovint obligada a avançar o retrocedir en un curt espai de temps, fet que va produir que en mes d’una ocasió l’equip es tingues que abandonar o perdre.

diumenge, 2 d’agost del 2015

La foto del rei del saló de plens de Torredembarra es redueix a mida carnet


Prospera la moció de la CUP tot i els vots en contra de Ciutadans, el PP i Unió

Naciódigital - Guillem Bargalló - Torredembarra 1/8/15
El ple d'aquest divendres a Torredembarra tenia fins a 21 punts, tres qüestions sobrevingudes i precs i preguntes. La sessió ha començat amb més de tres quarts d'hora de retard perquè s'ha allargat la comissió informativa prèvia. I, aquest ple ha tingut dues cares: les mocions de caràcter ideològic, lligades a l'anomenat procés català, i les que feien referència a Torredembarra, on totes les que han entrat a plenari s'han aprovat per unanimitat. Dos plens, doncs, en una mateixa sessió, una tònica que podria seguir en els pròxims mesos, quan les eleccions catalanes i espanyoles també marcaran les sessions municipals.

La primera proposta debatuda, i probablement, la més mediàtica, era la que proposava reduir la fotografia del rei Felip VI a mida carnet. La llei obliga a tenir-la penjada al saló de plens, però no especifica les dimensions de la imatge. Toni Sacristan, regidor cupaire ha desplegat el seu argumentari per defensar la proposta, que ha comptat amb el suport de l'Alternativa Baix Gaià i Esquerra. Avui Democràcia s'ha abstingut argumentat que són una formació municipalista, mentre que la regidora convergent Anna Magrinyà hi ha acabat votant a favor, mentre que Joel Navas, d'Unió ha votat en contra, així com el Partit Popular i Ciutadans.

El principal debat ha estat entre Toni Cruz i Toni Sacristan, al voltant de la figura del Rei, sobretot la de Joan Carles i fins i tot s'ha debatut sobre la seva participació al 23-F. El PSC també ha volgut marcar el seu caràcter republicà, tot i que s'ha acabat abstenint, de manera que la moció s'ha aprovat amb 8 vots a favor l'abstenció dels socialistes i Rosa Maria Guasch i el vot contrari popular, de Ciutadans i de Navas.

Toni Sacristan ha tancat el debat "regalant" al consistori la imatge de Felip VI mida carnet, amb la voluntat que el canvi de fotografia "no suposi cap despesa per a l'Ajuntament de Torredembarra".

dijous, 30 de juliol del 2015

Justícia al Baix Ebre lluny del franquisme

 
 
El Periódico / Cartes dels lectors 28/7/15 Joan Pinyol (Capellades)
En un país de gent poc decidida segurament serà un nou tret a l’aire, però això no em frena d’adreçar-me a l’actual alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, i per extensió a l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per demanar-los una vegada més que facin tots els possibles, encara que només sigui en aplicació de la feble llei de memòria històrica, per treure d’una vegada el monument franquista que s’alça encara al pas del riu per la capital del Baix Ebre. Si volem un país lliure i just, i ara que es commemora l’inici de la batalla de l’Ebre i en memòria de persones com el meu oncle patern Josep Pinyol o el meu avi Joan Colom, dos més entre les milers de víctimes de la sagnia que va començar el 1936, resulta un insult en majúscules i un atemptat contra la intel·ligència i els sentiments humans que Tortosa continuï proclamant als quatre vents l’honor «a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro». Si no ho enteneu així, alcalde i president, és que també patiu un alt grau d’insensibilitat

dilluns, 29 de juny del 2015

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 
El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.
 
Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15
Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).
 
Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.
 
El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.
 
Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

divendres, 5 de juny del 2015

1939 Són multats a Valls diversos veïns per fer ús de la llengua catalana

 
Llibertat.cat 03/06/1939 Tal dia com avui           
En aquesta data van ser  multats a Valls diversos veïns, pel fet d'haver per fer ús de la llengua catalana. Valeri Llusà i Sauch, amb 500 ptes, per fer factures en català. Salvador Figuerola Blasi i Francesc Magriña amb 500 ptes per tenir els rètols en català. Josep Català Oliva amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva professió en català. Rosa Domingo amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva industria en català. I a l'alcalde amb 50 ptes per no haver retirat els rètols en català.

diumenge, 17 de maig del 2015

Mor Manuel Fornés, un dels últims maquis contra el franquisme

Una imagen de Manuel Fornés Marín durante la entrevista que concedió a la
Revista Catalunya en agosto de 2012. Foto: Revista Catalunya
Traducció Estació Collserola
 
Residia en Segur de Calafell. Va ser del grup que va participar en l'assalt al bordell de la Casita Blanca de Barcelona. Va pasar 8* anys en la presó acusat de ser responsable de la junta de CNT

diumenge, 10 de maig del 2015

Lliurament del carnet núm 1 a Neus Català a Els Guiamets

 
Comunistes.cat 4/5/15
Una delegació de Comunistes de Catalunya i de Joventut Comunista de Catalunya van viatjar diumenge 3 de maig a Els Guiamets per compartir un dia i un dinar amb la Neus Català i fer-li entrega del carnet nº1 de l'organització. Els va acompanyar la historiadora Elisenda Belenguer i Mercadé autora de la biografia de la Neus, "Neus Català, Memòria i lluita" editada per la Fundació Pere Ardiaca el 2006 i que darrerament ha viatjat al Camp d'extermini de Ravensbrük amb la delegació catalana.

La Neus és una dona que no necessita presentació. De fa 100 anys, que va néixer en aquest petit poble del Priorat, ha viscut una vida rica i plena, de lluita i compromís per una societat justa i igualitària. I ara encara ens ofereix la seva bonhomia, el seu somriure i l'alegria de saber-se estimada per molta gent.

Mentre el Secretari General Joan Josep Nuet li donava el carnet, amb les banderes comunistes i republicanes de fons, ella va comentar que admirava els joves i encara aprenia d'elles i ells.

La Neus és un exemple de tots aquells valors que defensem els i les comunistes: consciència, compromís, convicció, confiança, coherència, coratge, companyerisme, cooperació, camaraderia i classe.

Compartir un dia amb ella és un regal que ens permet sentir-nos hereves i hereus de les dones i homes que van lluitar en condicions extremes i al mateix temps, renovar el nostre compromís en el moment actual i les generacions futures.

diumenge, 26 d’abril del 2015

Arxiva la denúncia a l'alcalde de Tortosa per no retirar monument franquista


Traducció Estació Collserola
20-04-2015 EFE
El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per delictes de desobediencia i denegació d'auxilio contra l'alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, per no retirar el monument de la localitat que commemora la victòria nacional en la batalla de l'Ebre en la guerra civil.

El denunciant, l'advocat Eduardo Ranz, va exposar en el seu escrit que el monument és de simbología feixista, pel que incompleix la Llei de Memòria Històrica, que imposa als ajuntaments prendre les mesures oportunes per a retirar aquest tipus de símbols.

El denunciant exposa que en el municipi de Tortosa existeix un monument de simbología feixista, alçat per a commemorar la victòria del bàndol nacional durant la batalla de l'Ebre,

Segons el denunciant s'incompleix l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com "Llei de Memòria Històrica", que imposa l'obligació als ajuntaments d'establir les mesures oportunes per a la retirada d'aquest tipus de símbols i monuments.

A més, afegia en la seva denúncia que l'ajuntament no havia elaborat un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura, el que vulneraria l'article 15.3 de la referida Llei 52/2007.

Aquests fets, segons Ranz, eren constitutivos d'un delicte de desobediencia i denegació d'auxilio de l'article 410 del Codi Penal i, subsidiariamente, d'una falta contra l'ordre públic de l'article 634 del mateix text legal.

L'acte de la sala penal del Suprem explica que el delicte de desobediencia castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior.

En aquest cas, argumenta, en els fets denunciats no es relata que s'hagués ordenat a l'alcalde, de forma directa i expressa, que en compliment de la Llei de Memòria Històrica retirés el monument objecte de controversia.

De la mateix manera, la denúncia no diu que l'alcalde s'hagués negat a donar compliment a aquesta ordre prèvia.

L'existència d'ordre expressa i la negativa posterior al seu compliment són elements necessaris per a apreciar el delicte de desobediencia, és a dir, per a atorgar rellevància penal als fets, afegeix la resolució.

diumenge, 5 d’abril del 2015

L'alcalde de Tortosa es compromet a fer una consulta sobre el monument franquista del riu Ebre en el proper mandat

 
En una entrevista a l'ARA fa una setmana, Ferran Bel es mostrava partidari de no destruir-lo

dimecres, 1 d’abril del 2015

Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 
Traducció Estació Collserola
  • És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
  • L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
  • La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.
EFE  01.04.2015
Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.
 
És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial
 
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".

diumenge, 28 de desembre del 2014

A Cipriano Martos


 
Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.
 
Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.
 
Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.
 
Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.
 
Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.
 
Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.

Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.

Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.

Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.

Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Operació de l'Audiència Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra contra el moviment llibertari

400 antiavalots han escorcollat la Kasa de la Muntanya on han identificat a la premsa que s'hi apropava i han tancat el perímetre
Fins al moment la policia ha detingut onze persones, algunes de les quals en cases particulars.

Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”

Directa.cat 16/12/14
A un quart de sis del matí, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra s'ha mobilitzat per dur a terme una operació contra el moviment llibertari. Complint ordres de l'Audiència Nacional espanyola, en un operatiu ordenat pel jutge Javier Gómez Bermúdez, els agents han assaltat la Kasa de la Muntanya, històrica casa okupada de Barcelona que enguany compleix 25 anys d'activitat. Els Mossos han rebentat l'accés principal de la casa per poder accedir-hi i, en aquell moment, un helicòpter de la policia s'ha situat a sobre de l'edifici il·luminant-lo amb un potent focus. Els antiavalots han arrencat un arbre i un pivot del carrer per poder aparcar-hi els furgons.

dissabte, 29 de novembre del 2014

Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973

 
Traducció Estació Collserola
Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014
Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.

divendres, 15 d’agost del 2014

Presentació del llibre "Ponts trencats" a Batea (Tarragona​)


 
16 Agost - Cazarabet conversa amb Montserrat Garriga i Paituví, autora de "Ponts trencats. Disset Testimonis d'exili i emigració"
 
Gent i Terra és una editorial que ens apropa a un llibre, recull de testimonis directes, gràcies a un treball tan encisador com minuciós des de la ploma de Montserrat Garriga Paituví; llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de les investigacions, i demés, de Montserrat Garriga sempre han estat els temes de l´exili republicà i la repressió franquista. Lány 2011 ja va publicar un interesantissim llibre: “Del silenci a les paraules.Joan Colomer i Prat, un alcalde de la República que li va editar l´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. A més, aquesta historiadora, des de l´any 2009 participa en la coordinació de les Jornades de la Memòria, organitzades per aquest Ajuntament. Però el traball de Montserrat ha siguit i ha aconseguit el-laborar un llibre fascinant perquè ens apropa a la poca Memòria Histórica viva. La de no pocs testimonis (en concret disset) que, de viva veu, li van anar contant a la nostra escriptora i compiladora de testimonis, des del punt de vista d´una historiadora,  allò que encara recordaven del se upas per l´exili i l´emigració
 
El llibre té el tret de que presenta una primera part dels testimonis volcats en negre sobre blanc en català i una segona part volcada en castellà.El total són disset  testimonis: 8 dones i la resta homes que ens endinsaran un el seu món, i en les seves memòries(així amb els seus records) més íntimes, personals…Val la pena fer-se amb el llibre de que Joan Garriga fa un pròleg molt contundent i on lloa, a més del treball de l´autora la importancia d´aquells que ens traslladen al testimoni oral….una de les millors maneres de fer historia.
Cazarabet conversa con Montserrat Garriga
-Montserrat, per què et vas decidir a fer un llibre sobre l´exili i l’emigració?
-Després d’acabar el meu primer llibre: Del silenci a les paraules, la biografia de l’alcalde republicà Joan Colomer de Santa Maria de Palautordera, se m’obre un món desconegut d’aquest municipi per a mí. I al mateix temps, començo a tenir forces contactes amb fills de regidors i persones que havien viscut els anys de la República, la guerra i els diferents exilis. Era una oportunitat que no podia deixar escapar i va ser quan em vaig decidir a entrevistar aquests testimonis directes d’aquests anys.
L’any 2011, quan començo amb les entrevistes, era un moment important que no podia desaprofitar, entre d’altres motius per l’edat dels entrevistats, ja que la majoria han nascut entre els anys 20 i 30 del segle passat.
-És un llibre de testimonis directes i orals. Quina importància té tot això de poder gaudir, i fixa´t que dic gaudir, del testimoni directe i oral?
-La paraula “gaudir” la trobo molt encertada. Em cosidero una afortunada que els diferents testimonis hagin volgut depositar en mi les seves vivències dels anys esmentats. L’entrevista és el document final, però tal com dic en la Presentació del llibre, l’important ha sigut l’enregistrament, i l’abans i el després de cada entrevista.
Entre els entrevistats i jo s’ha creat una important sinèrgia que ha facilitat tot el que diuen. Una relació amb un gran contingut on s’hi mouen fets, emocions i molta reflexions del que ha sigut la seva vida amb tots els condicionants que expliquen.
-Per què li poses el títol de Ponts Trencats?
-La portada del llibre és la imatge del Pont Trencat que hi ha a Santa Maria de Palautordera i a prop de Sant Celoni. Aquest pont dóna nom a un dels barris del primer municipi.
En una de les entrevistes, concretament la de Joan Anglada  fill d’un regidor de la República en guerra, em va treure la postal on hi havia aquest pont. En una de les cases de la imatge, l’entrevistat hi va anar a viure amb la seva mare i altres dones i infants quan els expulsen de la casa on vivien, al declarar-lis el “pacte de la fam”. Em vaig emportar la postal per escanejar-la i al sortir de la casa d’en Joan vaig decidir el nom del meu futur llibre. Les entrevistes i demés històries són de persones que se’ls va trencar la vida i van haver de recomposar-la amb grans dificultats a altres indrets.
-Sents que ets part  d´una mena d´encadenat que està fent un verdader servei de Recuperació de la Memòria Històrica?
-La meva participación a la recuperació de la Memòria Històrica ha anat lligada amb la participació i treball de cooperació amb diverses associacions i entitats dels dos costats de la frontera. En aquest sentit puc afirmar que em costaria entendre aquest treball en solitari. Crec que per tirar endavant qualsevol projecte és necessari fer-ho amb persones que perseguim els mateixos objectius. I en el cas de la Memòria és molt necessari.
Si les meves investigacions ajuden a la recuperació de la Memòria em sentiré contenta de participar en l’encadenat que lluita per dignificar-la i treure-la de la desmemòria.
-Per cert, en quin “estat de salut” creus que es troba, actualment, la Memòria Històrica?
-Hi ha una frase que diu: “Quan els vençuts no facin nosa, és quan podrem parlar d’ells”.
Crec que hem arribat tard a poder investigar i que les persones puguin parlar, però bé és el que hi ha i sobre això hem de treballar. No paro de dir-me a mi mateixa: Si hagués començat abans hauria pogut parlar amb totes les persones que van ser coetànies meves i que estaven amagades.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Un grup de joves reconstrueix part del Poble Vell de Corbera d'Ebre


Ebre Exprés 15/07/2014
Nois i noies d'entre 14 i 17 anys participen aquest juliol al camp de treball ?Esclatant la memòria' fent tasques de servei al municipi, declarat "lloc d'interès històric" pel Parlament de Catalunya el 1992.
 
La recuperació de tres espais que configuraven la via principal de la Vila antiga seguint criteris arqueològics, visitar les trinxeres utilitzades durant la guerra civil o analitzar algunes qüestions sobre la Batalla de l'Ebre  són algunes de les activitats que s'estan duent a terme. 

El camp fomenta la cultura de pau posant de manifest les tràgiques conseqüències d’un conflicte armat i col·laborant en la difusió dels valors necessaris per evitar-ho: diàleg i respecte per la diferència.

dissabte, 10 de maig del 2014

Dietari d’un sindicalista silenciat amb un còctel Molotov

Antonio Martos, amb la foto del seu germà, davant de la caserna on va ser torturat
Foto: Enrique Canovaca
La lluita pels seus ideals va ser la seva millor arma. La de les forces de l’ordre, les tortures

Les seves idees foren silenciades amb una beguda letal. El 'Còctel de la veritat', en deien: salfumant i benzina, dosi doble de ‘Molotov’. El seu cadàver fou enterrat en una fosa comú, davant la impotència i el sentiment d’una família que mai va poder acomiadar-se d’ell. La restitució de la memòria de Cipriano Martos, el sindicalista de la FRAP i del PC, passa per reunir les proves que possibilitin que la seva família presenti la querella contra els crims del franquisme que es jutgen des d’Argentina. La veritat, quaranta anys-un anys després, mai podrà ser silenciada per cap arma. Aquest n’és el dietari.

Reus digital.cat - 29 d'Abril de 2014 Albert Sunyol
Les seves idees foren silenciades amb una beguda letal. El 'Còctel de la veritat', en deien: salfumant i benzina, dosi doble de ‘Molotov’. El seu cadàver fou enterrat en una fosa comú, davant la impotència i el sentiment d’una família que mai va poder acomiadar-se d’ell. La restitució de la memòria de Cipriano Martos, el sindicalista de la FRAP i del PC, passa per reunir les proves que possibilitin que la seva família presenti la querella contra els crims del franquisme que es jutgen des d’Argentina. La veritat, quaranta anys-un anys després, mai podrà ser silenciada per cap arma. Aquest n’és el dietari.

dimarts, 6 de maig del 2014

Presentació del llibre i l’exposició sobre Antoni Benaiges, el mestre «que va prometre el mar»

Reus.cat
Sergi Bernal i Francesc Escribano participen aquest dimecres, 7 de maig, a les 20:00 h a la Biblioteca Central de Reus, a l’acte de presentació del llibre i l’exposició «Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar». Es tracta d’un projecte de recerca i difusió liderat per Sergi Bernal que recupera la memòria del mestre de Mont-roig del Camp Antoni Benaiges, que exercia al petit poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) i fou assassinat tot just començar la Guerra Civil pels seus ideals i mètodes pedagògics innovadors.

Després de més de setanta anys reposant en una fossa comuna, les restes de diferents persones executades pels sublevats feixistes l’any 1936 a la serra de La Pedraja (Burgos) van ser desenterrades. Entre aquestes persones hi havia el mestre Antoni Benaiges, originari de Mont-roig del Camp, qui l’estiu del 36 tenia previst portar els infants del poblet de l’interior de Castella on ell exercia a veure per primera vegada el mar.

L’exposició «Desenterrant el silenci» explica el cas de Benaiges i el contextualitza històricament. Entre els continguts de la mostra s’explica l’enfoc innovador que Benaiges donava a l’educació dels infants, tot seguint el mètode Freinet. També repassa la situació de moltes famílies de represaliats pel franquisme que encara avui busquen les restes dels seus familiars. El projecte de Sergi Bernal s’ha completat amb un llibre que explica la recerca realitzada per reconstruir la vida d’Antoni Benaiges, un llibre que es presentarà aquest dimecres durant l’acte que es farà a la BCR. Hi participarà el productor àudiovisual Francesc Escribano, qui ha col·laborat en el projecte.

dimarts, 29 d’abril del 2014

Marxa-homenatge a Cipriano Martos a Reus

Foto: PCE (m-l)  
CUP Reus
El 30 d'abril davant  del silenci del govern reusenc diversos col·lectius han convocat una marxa que transcorrerà pel centre de la ciutat i acabarà davant de la caserna de la Guardia Civil de Reus, indret on fou assassinat Martos i on es retrà un petit homenatge.

La CUP de Reus presentarà en el proper ple una moció en el mateix sentit i amb la particularitat de la mort de Cipriano Martos al setembre de l’any 1973.