Arran Lleida retira tots els noms de carrers franquistes de la ciutat

Les plaques retirades Foto: Arran

El col·lectiu considera un "insult" i una "provocació" per a les víctimes de la dictadura franquista

NacióLleida.cat - Lleida | 05/12/2015

L'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, Arran Lleida, ha retirat aquest dissabte les plaques de tots els carrers que duen el nom de personatges vinculats al règim franquista. L'Assemblea de Joves de Lleida fa anys va fer la mateixa acció per denunciar el record a franquistes. L'entitat lamenta que "deu anys després l'Ajuntament de Lleida no ha rectificat, sinó que ha cedit tres carrers més a altres franquistes".

Les plaques retirades són:

-Carrer de l'Alcalde Sangenís: fou alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del "leridanismo".

-Carrer de l'Alcalde Montaña: (Lleida, 4 d'abril de 1931) alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre d'El Caliu Ilerdenc.

-Avinguda de l'Alcalde Recasens: tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent va ser afusellat.

-Carrer d'en Carmelo Fenech: fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la "pau" i "l'ordre" imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del "leridanismo".

-Carrer de Lluís Besa: Tradicionalista, participà en l'aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

-Avinguda Alcalde Areny: alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusellar 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.

-Carrer Germans Recasens: Alcalde Recasens, mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l'alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.

Properament, per proposta de la comissió de nomenament de carrers presidida per Àngel Ros i aprovada per la Paeria, s'incorporaran les plaques del carrer Joan Manel Nadal Gaya, que va lluitar amb l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i va participar en l'ocupació de Barcelona el 1939.

Arran creu que la presència d'aquests símbols constitueix "un insult i una provocació intolerable per a la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista".

Xerrada i ruta a Berga

Ateneu Columna Terra Llibertat 25/11/15

Per què des del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs es volen canviar alguns noms de carrers de Berga? 

Ho explicarem divendres 4 de desembre a les 19.30 h a la biblioteca de Berga i dissabte 12 de desembre fent una ruta per la Berga obrera. 

No hi podeu faltar! 

Ens sobren els motius: justícia, dignitat i memòria.

El districte de Nou Barris engega la retirada d’elements franquistes

BTV.cat 29.11.2015  Rocío Romero / Marta Ballesta

L'Ajuntament retirarà durant el 2016 i 2017 tots els símbols franquistes presents a Nou Barris. El govern municipal ha presentat un pla per catalogar aquesta simbologia i eliminar-la de l'espai públic, sobretot les plaques d'habitatges de protecció oficial del règim. També es revisarà el nomenclàtor de carrers del districte. Les entitats de la Taula per la República esperen que la plaça de Llucmajor canviï de nom de cara el 14 d'abril.

Les golfes del franquisme

La 'Victòria', al magatzem del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca. Robert Ramos

La majoria dels vestigis de l'antic règim descansen avui en trasters municipals sense un destí definit. Els experts en patrimoni reclamen conservar-los per usar-los en el futur en exposicions que expliquin el passat. Als carrers, no obstant, hi segueix havent ornaments que infringeixen la llei.

El Periódico Juan Fernández 15 de novembre del 2015

L'estàtua La Victòria, que va habitar durant 71 anys a la cruïlla de l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, concentra en quatre metres de bronze el destí de la simbologia franquista que va poblar, i segueix poblant, la via pública. Ideada inicialment per honrar el president de la Primera República, Pi i Margall, el seu autor, l'escultor Frederic Marès, la va reconvertir en un homenatge a les tropes nacionals que van ocupar Barcelona, i per això va cobrir el pit que la figura femenina portava a l'aire en el projecte inicial.

Inaugurada en aquesta ubicació el 26 de gener de 1940, l'escultura va ser retirada del Cinc d'Oros el 30 de gener del 2011 i des d'aleshores descansa en un dels magatzems que té el Museu d'Història de Barcelona (Muhba) a la Zona Franca. Ara, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Franco, el monument formarà part d'una intervenció artística dins de les jornades Franco 40/40, el franquisme en quarantena que organitza l'Observatori Europeu de Memòries. «L'obra ajudarà a explicar què van significar aquelles quatre dècades de dictadura», apunta Jordi Guixé, director de l'Observatori.

La Victòria tancarà així un cercle virtuós i no només servirà per recordar els anys viscuts sota el jou del franquisme, sinó també la lluita per la llibertat que el monument representa. No en va, en les seves set dècades de vida va ser objecte de nombrosos atemptats que van acabar persuadint les autoritats de la conveniència d'omplir el seu interior de formigó per evitar una possible voladura.

Colau prohibeix la missa al castell de Montjuïc pels revoltats del 1936

Missa al fossat de Santa Elena al Castell de Montjuïc, després de la guerra
 Jaume biosca (Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)

L'acte al fossat de Santa Elena se celebrava gairebé ininterrompudament des del 1940

 

El Paìs Catalunya Jacinto Antón Barcelona 15 JUL 2015

La tradicional missa a l'antic santuari al castell de Montjuïc dedicada als caiguts a la Guerra Civil de l'autodenominat bàndol nacional no se celebrarà aquest any. L'Ajuntament de Barcelona, que encapçala Ada Colau, ha decidit no autoritzar l'ús de la fortalesa, de la qual és titular, per a la realització de l'acte, que s'ha dut a terme al fossat de Santa Elena gairebé ininterrompudament des de la inauguració l'1 de desembre del 1940 d'un espai monumental en record dels “herois i màrtirs del Glorioso Movimiento Nacional”.

 

Arxiva la denúncia a l'alcalde de Tortosa per no retirar monument franquista

Traducció Estació Collserola
20-04-2015 EFE
El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per delictes de desobediencia i denegació d'auxilio contra l'alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, per no retirar el monument de la localitat que commemora la victòria nacional en la batalla de l'Ebre en la guerra civil.

El denunciant, l'advocat Eduardo Ranz, va exposar en el seu escrit que el monument és de simbología feixista, pel que incompleix la Llei de Memòria Històrica, que imposa als ajuntaments prendre les mesures oportunes per a retirar aquest tipus de símbols.

El denunciant exposa que en el municipi de Tortosa existeix un monument de simbología feixista, alçat per a commemorar la victòria del bàndol nacional durant la batalla de l'Ebre,

Segons el denunciant s'incompleix l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com "Llei de Memòria Històrica", que imposa l'obligació als ajuntaments d'establir les mesures oportunes per a la retirada d'aquest tipus de símbols i monuments.

A més, afegia en la seva denúncia que l'ajuntament no havia elaborat un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura, el que vulneraria l'article 15.3 de la referida Llei 52/2007.

Aquests fets, segons Ranz, eren constitutivos d'un delicte de desobediencia i denegació d'auxilio de l'article 410 del Codi Penal i, subsidiariamente, d'una falta contra l'ordre públic de l'article 634 del mateix text legal.

L'acte de la sala penal del Suprem explica que el delicte de desobediencia castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior.

En aquest cas, argumenta, en els fets denunciats no es relata que s'hagués ordenat a l'alcalde, de forma directa i expressa, que en compliment de la Llei de Memòria Històrica retirés el monument objecte de controversia.

De la mateix manera, la denúncia no diu que l'alcalde s'hagués negat a donar compliment a aquesta ordre prèvia.

L'existència d'ordre expressa i la negativa posterior al seu compliment són elements necessaris per a apreciar el delicte de desobediencia, és a dir, per a atorgar rellevància penal als fets, afegeix la resolució.

Banyoles s'organitza per retirar plaques franquistes

 

Arran ha iniciat una campanya perquè el Pla de l'Estany sigui una comarca 'lliure de franquisme'          

 

Racó Català 10.04.2015

Banyoles és la primera ciutat gironina i la quarta catalana amb més símbols franquistes a les façanes dels seus edificis. És per això que l'organització juvenil Arran Pla de l'Estany s'ha proposat agafar escales i posar-se a retirar les plaques a cop d'escarpa i martell. 

L'alcalde de Tortosa es compromet a fer una consulta sobre el monument franquista del riu Ebre en el proper mandat

 

En una entrevista a l'ARA fa una setmana, Ferran Bel es mostrava partidari de no destruir-lo

Ara .cat - ACN Tortosa  31/03/2015

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha compromès públicament a convocar una consulta ciutadana per decidir el futur del monument franquista del riu Ebre en el proper mandat. Bel ha lamentat el debat cíclic que es produeix a l'entorn d'aquest monument per part "d'aquells que quan van tenir responsabilitat de govern fa vuit anys no van fer-ne res" i ha qualificat la polèmica "d'artificial". En una entrevista a l'ARA fa una setmana, el batlle es va mostrar partidari de no destruir-lo. Durant una conferència organitzada pel Col·legi de Periodistes per fer balanç del mandat municipal, Bel, que tornarà a optar a l'alcaldia per CiU, ha assegurat que presentarà abans d'acabar el mandat el nou projecte de piscina municipal, que es materialitzarà durant els propers quatre anys.

Tardà alerta que la Constitució catalana perseguirà els crims del franquisme

El diputat d'ERC Joan Tardà ha rebut un homenatge del 'Foro por la Memoria Histórica' Foto: ERC

El diputat d'ERC al Congrés ha rebut aquest dilluns un homenatge del Foro por la Memòria de Madrid per la seva tasca en favor de la recuperació de la memòria histórica

 

Nació Digital - Xavier Vallbona , Madrid | 16/02/2015

La lluita per la recuperació de la memòria històrica i per la reparació dels crims de franquisme és un dels principals compromisos d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats. La formació independentista ha defensat diverses iniciatives per preservar la dignitat de les víctimes i ha expressat en nombroses ocasions la necessitat de recuperar l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica. La ferma oposició del Partit Popular no ha permès mai la progressió de la tasca dels republicans ni d'altres partits en aquesta línia però bona part de la societat civil sí que ha lloat la seva dedicació.
 
És per això que el diputat d'ERC a la cambra baixa, Joan Tardà, ha rebut aquest dilluns l'homenatge del 'Foro por la Memoria Histórica' per la seva perseverança en la lluita contra els crims del feixisme en un acte que s'ha portat a terme a l'Ateneo de la capital espanyola. Tardà ha agraït la distinció amb humilitat i assegurant que només ha complert amb el seu "deure". "Era, és i serà un anhel de justícia per tants homes i dones víctimes anònimes de la Dictadura, que en tants casos no van ser recordats ni tan sols pels seus’, ha subratllat durant el discurs d'agraïment davant els assistents que omplien la sala.

Tardà denúncia el model d'impunitat avalat per PP i PSOE 
El diputat d'Esquerra s'ha mostrat especialment orgullós de la seva condició de "republicà independentista", i ha avisat que "la constitució de la república catalana" prioritzarà i serà especialment sensible "amb la justícia universal, amb la persecució dels crims contra la Humanitat i els crims de guerra, amb la reparació de les víctimes del feixisme i amb la inculpació dels criminals".

En aquesta línia, Joan Tardà ha reclamat a les forces polítiques emergents "el compromís ferm per trencar el model espanyol d’impunitat", i ha acabat denunciat la gran quantitat de vegades que "la reparació no ha estat possible pel model d’impunitat pactat durant la Transició i validat al llarg dels anys per PP i PSOE". "Visca la República Española, Viva la República Catalana independent", ha exclamat per acabar.

El PP rebutja reprendre la llei de la Memòria Històrica i reconèixer les víctimes del franquisme

Esclaus del franquisme a la vall dels caiguts

"No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. La veritat l'exploren els investigadors", diu el 'popular' Muñoz-Alonso en el dia internacional dels Drets Humans
 

EUROPA PRESS 10/12/2014

El PP ha rebutjat en el Ple del Senat una moció proposada pel PNB i amb el suport de la resta de partits per reprendre l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica, prendre mesures per reconèixer les víctimes del franquisme i col·laborar en la recuperació de desapareguts. Tots els grups de la cambra alta han donat suport a la iniciativa defensada pel portaveu basc, Jokin Bildarratz, que ha assegurat que buscava el consens. "A totes les víctimes els devem un compromís i això tractem de buscar amb aquesta moció", ha explicat.

 

La iniciativa original tenia sis punts, amb els quals el PNB demanava complir les recomanacions de Nacions Unides per "promoure la veritat" i la reparació moral i econòmica de les víctimes, col·laborar en la recerca de desapareguts, elaborar un cens de símbols franquistes i permetre l'obertura dels arxius de les presons.

 

El portaveu nacionalista ha acceptat aportacions del PSOE, l'Entesa i CiU per transformar el Valle de los Caídos en centre de la memòria, recuperar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura i realitzar un cens de les confiscacions del govern franquista.

 

El senador del PP Alejandro Muñoz-Alonso ha explicat el vot en contra del seu grup. Ha assegurat que el document de Nacions Unides és només un informe realitzat per un relator "que va estar a Espanya dues setmanes i es va assabentar d'una sèrie de coses", però que també inclou algunes valoracions positives, com la importància de la Transició, ha dit . "No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. Recordo la novel·la d'Orwell, '1984', que creava un ministeri de la veritat. En les democràcies no hi ha veritats oficials, cadascun exposa el que li sembla oportú. En aquestes qüestions la veritat l'exploren els investigadors", ha afegit.

 

I ha assegurat que el model de transició espanyola "no és el centreamericà", que al seu judici és el seguit pel relator de Nacions Unides. "Aquí el procés es va fer de reconciliació, que va començar pels quals deia que havien perdut la guerra. Ho sento molt, han d'escoltar això perquè és així", ha afegit el portaveu elevant la veu sobre les protestes de l'oposició.

 

També ha rebutjat Muñoz-Alonso el cens dels símbols franquistes, perquè ja hi ha un acord del consell de ministres de retirar-los. "Hisenda garanteix que està insistint perquè es faci la defecció d'aquestes restes del franquisme, que estan desapareixent", ha assenyalat.

 

"Trencar" amb el franquisme

Des del PSOE, Francesc Antich ha assegurat que una part del país "no vol donar passos a favor de la memòria històrica" i que el govern del PP ho demostra per no dedicar diners al desenvolupament de la llei. "No ens esperàvem una resposta tan radical pel PP, que no seguissin la línia dels partits conservadors de la resta d'Europa. No és possible intentar vendre aquest missatge que ja es va arreglar tot durant la Transició i que això busca la confrontació. No donar solució a aquestes qüestions és mantenir víctimes de primera i de segona", ha dit.

 

La senadora de CiU Maria Rieradevall ha demanat "no deixar soles les víctimes" des de l'Estat i "mecanismes per aclarir la veritat" després de gairebé 150.000 "desaparicions forçades" durant la guerra i el franquisme. "És imprescindible investigar els crims i treballar per a la reparació de les víctimes", ha argumentat, recordant l'oportunitat del debat en el Dia Internacional dels Drets Humans.

Des d'Entesa, Joan Saura ha demanat al PP "trencar" amb el franquisme com han fet altres països amb els seus passats de dictadura i ha assegurat que des de Nacions Unides es constata que a Espanya no hi ha hagut una política d'Estat per passar pàgina. "Cal llegir aquesta pàgina i el tancament del tema de la memòria històrica passa perquè el PP no faci pensar que d'alguna manera no condemna de forma clara la dictadura", ha dit.

 

El senador d'IU Jesús Iglesias ha assegurat que la democràcia té "un deute pendent", reconèixer que hi ha víctimes del franquisme i ha criticat que s'al·legui manca de recursos per no complir la llei.

 

Guàrdies civils i neonazis coincideixen a la processó de “legionaris” de Divendres Sant a Badia del Vallès

El blog d'en Bertran Cazorla 19/4/14

La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha desfilat de nou aquesta Setmana Santa a algunes poblacions catalanes: aquest Divendres Sant ho va fer a Badia del Vallès. La presència dels legionaris veterans en la processó en aquella localitat, organitzada per la confraria local que els va convidar, va atraure diversos ultres a Badia. Van coincidir en la processó amb guàrdies civils de l’aquarterament que aquest cos de policia militar té a Badia.

Feia quatre anys que la Hermandad de Antiguos Legionarios no acudia a Badia, però enguany no tenen l’agenda tan plena: després de les polèmiques d’altres anys, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va acordar en un ple municipal que no es convidés la legió a la Setmana Santa local, i a Sant Boi una altra confraria va decidir prescindir també de la seva presència.

A Badia, en canvi, els legionaris veterans van poder sortir en processó. Aquesta Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios assegura que ja va sortir en processó Dijous Sant a l’Hospitalet, i que Dissabte Sant ho farà a Palafolls. A Sabadell, Divendres Sant va participar en una processó una altra germandat de legionaris veterans.

Demanen el cap d’Ignacio Cosidó per tolerar l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla

Foto captura pantalla web israelacatalunya.blogspot

L’entitat Israel a Catalunya considera que el màxim responsable del CNP hauria d'haver evitat l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla, tal com recull la Llei de l’Esport

L’entitat “Israel a Catalunya” ha demanat per carta al ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, que cessi d’immeditat el Director General de la Policia, Ignacio Cosidó, “per l'alarma social generada i la repercussió internacional” de l’exhibició de símbols nazis dins i fora del camp de Mestalla. L’entitat té previst també denunciar Cosidó a la Fiscalia per la passivitat dels agents del CNP. L’entitat també denuncia que  tot i l’elevada presència policial, “la Fan Zone dels seguidors del Real Madrid estava presidida per una bandera nazi del III Reich instal·lada per membres de la facció neonazi UltraSSur sense que els agents del CNP fessin complir la Llei aixecant acta de comís i imposant sancions administratives als autors d'aquest acte execrable”.

Ultratge a la senyera 

L’entitat assegura que: “Per a més inri, els neonazis van cremar una bandera catalana sense que els agents del CNP presents a l'indret fessin cap tipus d'actuació per evitar l'ultratge de la bandera de la Comunitat Autònoma de Catalunya.” 

Ultres del Madrid amb una bandera nazi cremen una estelada a València

 

La policia ha permès que una bandera amb una esvàstica estigués penjada a la zona dels afeccionats madridistes

VilaWeb - Dimecres  16.04.2014 

L'afecció del Madrid té una zona habilitada a València per a passar les hores prèvies al partit contra el Barça de final de la Copa. Milers de madridistes hi han passat durant tot el dia i un grup d'ultres ha penjat una bandera nazi a la carpa principal d'aquest espai d'esbarjo. Al voltant d'aquest espai hi havia molts agents de la policia espanyola, que no han fet retirar l'ensenya nazi que era molt visible.

En el mateix lloc de la bandera nazi, els ultres han cremat una estelada, tal com es pot veure en aquesta imatge que ens han fet arribar d'Aturem el feixisme:

ERC es querella contra l'Estat espanyol per l'assassinat de Lluís Companys

Traducció Estació Collserola

Público - Alejandro Torrús -  Madrid 10/10/2013

El 13 d'agost de 1940, la Gestapo va detenir al president de la Generalitat durant la República, Lluís Companys (ERC), en la Bretanya francesa. El seu nom estava inclòs en la llista de 800 persones que les autoritats franquistes havien lliurat a l'Alemanya nazi perquè fossin extraditats a Espanya. El 29 d'agost de 1940, Companys va ser lliurat a Espanya. Fins al 3 d'octubre, va romandre en la Direcció General de Seguretat (Porta del Sol, Madrid) on va ser torturat fins a la sacietat. Va ser llavors quan ho van traslladar al Castell de Montjuïc, utilitzat llavors com presó, on seria jutjat el 14 d'octubre. Després d'un breu judici va ser condemnat a morir afusellat. El 15 d'octubre es va executar la condemna. 

Setanta-tres anys després del seu afusellament, Joan Triga, en representació de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presentarà aquest dimarts 15 d'octubre de 2013 una querella contra l'Estat espanyol per l'afusellament del llavors president de la Generalitat davant la Justícia argentina en el marc de la querella contra els crims del franquisme que instruïx la jutge María Servini. 

“Han passat 73 anys, si. Estem enterrant ja als fills de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, però encara no hi ha hagut Justícia. Per això presentem la querella”, explica a Públic el diputat de ERC Joan Tardà, que afegix que la formulació jurídica de la querella es basa en la consideració que l'Estat espanyol va cometre “crims contra la humanitat” i prova d'això és que els assassinats i afusellaments comesos per la dictadura formaven part d'un “pla sistemàtic d'execucions”. 

Com prova d'aquest “pla sistemàtic d'execucions”, la querella que presentarà Joan Tardá a Buenos Aires recollirà altres casos, com l'execució de “dos diputats de la Generalitat de Catalunya i de més de 50 alcaldes catalans”. “Ens basem en la resolució de l'ONU de 1946 que configurava i catalogava a l'Estat espanyol com una dictadura feixista en origen i naturalesa”, prossegueix Tardà. 

Sentència il·legítima, però legal 

La querella que presentarà el dimarts ERC també recollirà una relació “molt completa” dels intents realitzats per la formació republicana perquè la sentència i el judici celebrat a Companys siguin declarats nuls. En aquest sentit, Tardà ha volgut recordar a Público que el seu partit ha presentat en el Congrés fins a 13 iniciatives amb tal fi i que la pròpia exvicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va prometre en 2004 “en el mateix lloc on es va afusellar a Companys” que el Govern socialista anul·laria la sentència. Una promesa que, posteriorment, va ser incomplida en la Llei de Memòria de 2007, que declara les sentències franquistes il·legítimes, però no nul·les. 

“L'Estat espanyol posfranquista va tractar d'allunyar-se del seu passat incorporant tots els tractats i convenis de respecte als drets humans de l'ONU. No obstant això, no ha complert amb la seva obligació i fins a la pròpia ONU l'hi ha recordat en la seva recent visita a Espanya. Creiem que tenim proves més que suficients per a fonamentar aquesta querella per crims contra la humanitat perquè aquests, tal com ha recordat l'ONU, mai prescriuen”, afig Tardà. 

Alemanya i França, afectats 

En el cas que la Justícia argentina accepti tramitar la querella, ERC espera que la jutge María Servini requereixi tant al Govern espanyol com als ministres de l'Interior i Justícia i als governs de França i Alemanya “tota aquella documentació que pugui ser considerada com prova per a demostrar la tesi” que el partit polític defensa: l'assassinat de Companys s'integra dintre d'un delicte contra la humanitat. 

Així mateix, la querella inclourà una relació de persones amatents a declarar davant la Justícia argentina, entre les quals es troben descendents del propi Companys i diversos historiadors. “Companys era un refugiat polític que va ser lliurat per l'Alemanya nazi en col·laboració amb les autoritats de la França ocupada. Nosaltres volem que s'investiguin aquestes proves documentals i que Argentina imparteixi la justícia que ens nega a Espanya”, sentència.

El Parlament català demana la "nul·litat de ple dret" del judici a Lluís Companys

Barcelonna, 26 Juny (EUROPAPRESS) - Traducció Estació Collserola

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres amb els vots de tots els grups menys del PP i C's instar al Govern a iniciar les accions necessàries per a aconseguir la "nul·litat de ple dret" del judici a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, judici pel qual va ser afusellat. 

Ho ha aprovat la Comissió d'Assumptes Institucionals a proposta de ERC, el diputat de la qual, Pere Bosch, ha criticat que la Llei de Memòria Històrica aprovada pel congrés no aconsegueix, al seu judici, reparar amb plenitud la memòria de les víctimes de consells de guerra i altres tribunals militars. 

La proposta de resolució també recull la necessitat de fer canvis legislatius per a aconseguir la mateixa nul·litat a tots els procediment judicials "de la dictadura franquista contra els catalans i catalanes que van defensar els valors de la llibertat i la democràcia".

Proposta de resolució de disconformitat amb l'aplicació de la Llei de Memòria

El proper dijous proper dia 13 de juny  a  partir de les 16.00 hores, a la Comissió de Justícia i Drets humans del Parlament de Catalunya, TORNAREM A  tractar de la Proposta de resolució presentada per ICV-EUIA

2.-de disconformitat amb l'aplicació de la Llei de l'Estat 52/2007, relativa a la memòria històrica. (Tram. 250-00310/10) [Proponent: ICV-EUiA  ; esmenes CiU (1)]

La sessió és pública, sols cal trucar al grup parlamentari d’ICV-EUiA o un altre grup per acreditar-vos.

Salvador Milà

L’ofensa actual del Valle de los Caídos pesarà sobre Zapatero i Jaúregui

Treball esclau

Joan Tarda - blocs.esquerra.cat 19/3/13

Llegeixo als diaris que avui TV3 estrena un documental (“Avi, et treuré d’aquí”) sobre el Valle de Los Caídos, raó per la qual convé de tenir presents alguns fets. D’entrada, cal recordar que el PSOE impedí l’aprovació d’una veritable Llei de la Memòria que fes justícia a les víctimes i encolomaren a IU, CiU i PNB un veritable frau fet llei, que altrament acceptaren. Ni s’encarava la resolució del greuge insultant de l’existència del Valle de los Caídos, ni contenia el reconeixement jurídic de les víctimes com a tals, impedia l’anul•lació de les sentències, obviava la reparació de danys, etc… En definitiva, res de tot allò que contenen altres lleis aprovades en societats que patiren, també, passats feixistes, i que han fet de debò els deures. L’Estat espanyol, doncs, continua essent una anomalia, de manera que avui es parla arreu del model espanyol d’impunitat.

En iniciar-se la segona legislatura de Rodríguez Zapatero ens rebutjaren una proposta de modificació de la Llei i cap al 2011 hi tornàrem. Arran d’una interpel•lació feta al ministre Jauregui (crec que està penjada a youtube) plantejàrem la necessitat d’encarregar a una comissió d’experts forenses i arqueòlegs, d’acord amb l’associació de familiars que tenen persones enterrades al Valle de los Caídos, l’elaboració d’un informe sobre les mesures que caldria prendre per fer possible la localització i la identificació de les restes de les persones enterrades a fi de facilitar-ne l’exhumació i trasllat. El POE hi votà en contra.

En el debat, el PSOE (Jaúregui) argumentà que tècnicament era difícil i que costaria massa, per la qual cosa des de la tribuna vam deixar dit que ja era hora de demanar a algunes empreses que paguessin. Sí, les empreses (Huarte, Dragados y Construcciones), que van fer gran acumulacions de capital construint el Valle de los Caídos amb treball republicà esclau.

Al cap d’un temps, el PSOE, atenent a la vergonya que suposa arreu del món l’existència del Valle de los Caídos semblà que volia corregir-se. El ministre Jaúregui ens va venir a veure i ens va comunicar que volien posar-s’hi i que havien pensat de crear una Comissió d’Experts per tal que conclogués què podia fer-se amb el Valle de los Caídos, que estaven disposats a fer quelcom i que proposéssim el nom d’un expert per integrar-s’hi. I proposàrem Ricard Vinyes. També hi van participar dos catalans més, Carme Molinero i Hilari Raguer, el qual possiblement devia ser proposat per CiU.

Uns mesos abans, pocs, d’acabar la legislatura, la Comissió d’Experts va cloure els treballs. Val a dir que Esquerra no les compartia totes, ni de bon tros. Per exemple, pel que fa a les exhumacions, l’informe afirmava que era “quasi impossible” dur-les a terme, la qual cosa nosaltres ja havíem previst que ho acabarien dient perquè el govern s’havia negat a acceptar la nostra demanda que l’informe inclogués també un dictamen arqueològic. Tampoc no compartíem que les conclusions fessin referència a la necessitat d’aportar recursos públics a l’Església catòlica per tal que a la basílica (àmbit eclesial) es poguessin dur a terme reformes i reparacions estructurals. Amb tot, pel que fa a la resta del contingut, compartíem la recomanació que l’indret es convertís en un espai per a la memòria de les víctimes i els morts de la guerra i d’interpretació històrica i el trasllat de les restes del Dictador i de José Antonio Primo de Rivera.

El que no té cap mena de perdó rau en com actuaren Zapatero, Jaúregui, i els capitostos del PSOE posteriorment. Permanentment, els preguntàvem quan executarien les recomanacions. A mesura que s’acostava el final de la legislatura, ens adonàvem que si no prenien una decisió, la possible victòria del PP condemnava les víctimes i la societat ha assumir el llegat franquista durant molt anys. Clamàrem perquè, almenys, prenguessin un acord, perquè encara que no tinguessin temps per executar-lo, al PP li resultaria més difícil fer-se enrere. De fet, si ens haguessin fet cas, Rajoy s’hagués trobat en un veritable dilema: tirar enrere les mesures que hagués pres el govern ZP o tirar-les endavant, malgrat fer-ho a contracor i lentament.
Però no van fer res. Res! Van ser tan irresponsables com insultants envers la memòria de les víctimes i la de tots nosaltres. De fet, actuaren fidels a la seva visió revisionista del Franquisme, d’acord a allò que han dut a terme la generació de socialistes felipistes del PSOE: obviar els forats negres de la Transició.

 No tenen perdó! No els ho perdonarem mai!

Amb cara dura, "agosticidad", traïdoria i clars intents de revisió històrica

Traducció Estació Collserola

Sobre el Memorial Democràtic de Catalunya

26-08-2011 Salvador López Arnal / Rebelión

Amb Joana Ortega en la vicepresidència del govern i amb l'adreça del departament implicat en les seves mans i en les dels seus ajudants, més el control a molt curta distància del fonamentalista cristià Duren i Lleida, era de témer el pitjor. En això estem. La cosmovisión de fons: del antifranquismo ric jo, tots eren ateus i comunistes; al seu record i estudi ni aigua ni sal ni finançament, i, més enllà d'això, referint-se a la República i a la guerra civil, tots van ser uns cafres, no hi ha línia de demarcació alguna entre els uns i els altres, entre víctimes i botxins, i en les guerres i postguerras es cometen atrocitats per part de tots. Punt i a part; a atendre als negocis i al Opus Dei si s'escau. Gairebé pitjor que Ernst Nolte, avalant un discurs que tot just subscriuria al peu de la lletra l'extrema dreta europea.

Amb "agostidad" i traïdoria, ha comentat el professor i mestre de diverses generacions, enginyer republicà, historiador de la ciència i admirable i inesborrable lluitador comunista antifranquista Guillermo Lusa, el govern convergent segueix donant passos per a desfer-se del Memorial Democràtic, que per descomptat, sense ànim d'aixecar polèmica alguna i sense deixar de reconeix trobades, esforços, detalls i ajudes [1], no era, mirat com es vol mirar, un centre de incorregibles i passats vermells sectarios intractables.

Després de disminuir en un 29% la partida al Memorial, arriba ara la mesura del seu confinament al castell de Montjuïc. Perquè vagi languideciendo a poc a poc, perquè ningú s'acordi d'ell i perquè dintre de tres o quatre anys sigui una flor de prudent estiu sense tot just fruits.

A pesar de les dates estivals ja hi ha un manifest de protesta davant aquesta barbàrie antidemocràtica enfront de la qual, per cert, els consellers de passat antifranquista (pocs, molt pocs) no han dit ni pío ni aquesta infàmia no és meva [2]. Ni tan sols d'aquesta aigua no estic disposat a beure.

Un text ha estat redactat per la Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics que es manifesta en total desacord amb el trasllat del memorial al castell de Montjuïc. Diu així: “L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme, informada pels mitjans de comunicació, del propòsit de la Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, de traslladar la seu “definitiva” del Memorial Democràtic al castell de Montjuïc, manifesta el seu total desacord amb una mesura que confirma l'objectiu del gobienro de CIU de desmantellar les polítiques públiques de memòria i de convertir el Memorial Democràtic en una peça de museu, incomplint amb claredat la llei aprovada en el seu moment pel Parlament de Catalunya”. L'associació de ex presos prossegueix assenyalant que la decisió del trasllat es produïx en plena paràlisi del Memorial, que està sense director, sense consultar a cap dels òrgans de govern de la institució, qui, per cert, “no s'han reunit mai des del nomenament de la Consellera”. Els unionistes són així.

De fet, el trasllat ni tan sols s'ha comunicat al President del Consell de Participació en funcions, Enric Pubill, que no ha de ser dels seus ni manifesta desig algun de ser-lo, ni a cap dels entitats que des de fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica a Catalunya, “que formen part del Memorial Democràtic i que segons l'article 12 de la Llei 13/2007 participen en les iniciatives i en les activitats del Memorial Democràtic”. Són nius de vermells han de pensar en el Departament i, a més, les formalitats estan per a ser transgredidas quan l'ocasió ho requereix! Faltaria més.

El trasllat al castell de Montjuïc, acordat amb el govern de CIU de la ciutat de Barcelona, l'altra cara del dueto de la infàmia revisionista, “suposa condemnar el Memorial a la marginació d'una ubicació apartada de la ciutat de difícil accés”, on, per a més escarn, segons els mitjans d'informació, no es traslladessin les oficines que romandran en la seu del Departament de Governació, prova més que eloqüent que la ubicació és inadequada, des d'un punt de vista cívic, i que ha estat calculada per al que ha estat calculada: en el desert de Montjuïc no floreixen els cirerers.

Per si quedava algun dubte dels veritables objectius del Govern de CIU, prossegueix el comunicat de l'Associació, les paraules de la Consellera de Governació i Relacions Institucionals entorn de que la institució havia donat fins a ara “una visió políticament esbiaixada (s'ha d'entendre, a favor dels demòcrates)”, i que, no es perden el detall revisionista, històricament no havia hagut ni bons ni dolents -gairebé el mateix que diuen puerilment Rouco Varela i els seus col·legues penetrant severament en ments confiades-, tot això, és molt eloqüent de l'intent de desvirtuar la Llei de Memòria Històrica “equiparant la dictadura de Franc amb els lluitadors de la llibertat, equiparant els quals van exercir durant gairebé 40 anys un poder totalitari [3] que va provocar desenes de milers de morts, tortures i empresonaments amb els ciutadans que van lluitar en defensa dels llibertats i l'autogovern de Catalunya”, i no només d'això, sinó del socialisme, la República i la democràcia, la igualtat i justícia per a tots els pobles d'Espanya.

En definitiva, el trasllat al castell de Montjuïc sembla un pas més en el camí que es va iniciar amb el tancament de la seu de Via Laietana, un carrer cèntric de Barcelona, propera a la plaça dels indignats, amb l'objectiu d'anar liquidant “a poc a poc el Memorial fins a reduir-lo en una institució molt allunyada del que va aprovar el Parlament de Catalunya” (amb els vots de CIU si no camino errat, quedava malament electoralment oposar-se a això). Instal·lats ara en el poder, volen deixar la seva petjada molt girada cap a la dreta revisionista. De fet, com és sabut, en les seves primers vint i tants anys de govern, no van fer gens, res de res, per a conrear el jardí de la memòria històrica. S'hagués vist el que tots sabem: que el nucli essencial de la lluita antifranquista a Catalunya va estar protagonitzat pels comunistes catalans de diferents tendències (no només pel PSUC encara que tingués el partit de López Raimundo, Joaquin Sempere i Sacristán un paper destacadísimo) i que importants sectors de les classes privilegiades de Catalunya van donar fermament al feixisme a Catalunya. Nombrosos alcaldes de CIU han sortit de les seves files. També ells van preferir Espanya una, gran i “lliure”, que una Espanya democràtica, socialista, republicana i federal.

L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme manifesta, finalment, el seu compromís de continuar treballant, juntament amb la resta d'entitats memorialistas, “per a complir l'objectiu de la llei del Memorial Democràtic” i, més enllà d'això, perquè la memòria encunyi amb justícia i veracitat la seva moneda, descurada, o esbiaixadament cuidada ara per ara institucionalment, per gents que saben molt bé la importància d'aquest vèrtex en la lluita de classes política i cultural.

“Salut, República i indignació davant el ressorgiment (havia desaparegut alguna vegada?) del franquisme i del nacionalcatolicismo”. Amb aquestes sentides i veraces paraules s'acomiadava el mestre Guillermo Lusa. Els unionistes cristians estan en el lloc de comandament sense que els convergents aixequin la seva oposició, i amb l'aplaudiment entusiasta del PP neofranquista i català of course. Poc els importa el record del president afusellat de Lluís Companys, i fins i tot semblen no voler recordar, o ho fan a la seva manera, el vil assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera, condemnat a mort en un judici sumarísimo portat a terme el 28 d'agost de 1937 pel delicte de" adhesió a la rebel·lió" i assassinat vuit mesos després, el 9 d'abril de 1938 [4].

Notes:

[1] El nom del meu oncle, Salvador López Camp, i el de punts altres soldats republicans morts en la batalla de l'Ebre, figura en una placa situada a La Fatarella per iniciativa del ex conseller Joan Saura, qui, per cert, en una parenceria de capacitat política no fàcilment comprensible compaginava l'adreça del memorial i amb la d'Interior, era el cap dels Mossos d’Esquadra, aquest cos que va intentar a desallotjar als indignats de la plaça de Catalunya amb mètodes neofranquistas, anem els de tota la vida.

[2] Ferran Mascarell i Andreu Mas-Colell, aquest últim deixeble de Manuel Sacristán, ambdós quadres del PSUC en el seu moment, gens tenen què dir davant aquest nou atropellament de la dreta nacional-catòlica catalana?

[3] El 25 de setembre de 2005, el Congrés dels Diputats espanyol va acordar, a proposta de CIU, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Carrasco i Formiguera. CIU no va fer extensiva la seva petició a tots els combatents i resistents republicans.

'Asalto a la memoria. Impunidades y reconciliaciones, simbolos y ética' de Ricard Vinyes

En el Museu d'Història de Barcelona ahir dimarts 16 de maig va ser presentat el últim llibre de Ricard Vinyes Asalt a la Memòria, és una crítica contundent i raonada d'una sèrie de fets, lleis i actituds que construeixen allò que l'autor denomina el model espanyol d'impunitat. Mitjançant lleis com les de l'amnistia o la de memòria històrica, els decrets reparadors i el rebuig de les peticons d'investigació dels crims polítics, l'administració de l'Estat aplica una política de 'punt final' que ha ratificat la impunitat per a aquells que van imposar, que van gestionar i es van beneficiar de la dictadura.

Fundació Cipriano García

Desnonament de l'escultura La Victòria de l'encreuament de l'Av. Diagonal amb el Pg. de Gràcia

Benvolguts/des,

Els informem que el proper diumenge, 30 de gener a les 11.00h. tindrà lloc ell desnonament de l'escultura La Victòria de l'encreuament de l'Av. Diagonal amb el Pg. de Gràcia per ésser traslladada al Museu d'Història de la ciutat.

El desnonament de l'escultura, d'acord amb la llei de memòria històrica, va ser aprovat pel districte de l'Eixample i el Consell Assessor d'Escultures.

Convidem a totes les associacions anti-franquistes que vulguin assistir-hi.

Direcció de Relacions Ciutadanes i

Institucionals

Pl. Sant Jaume, 1

08002 Barcelona

Tel. 93 402 32 76 93 402 32 76 // 650 524 709 650 524 709

Fax 93 402 32 82