Arran Lleida retira tots els noms de carrers franquistes de la ciutat

Les plaques retirades Foto: Arran

El col·lectiu considera un "insult" i una "provocació" per a les víctimes de la dictadura franquista

NacióLleida.cat - Lleida | 05/12/2015

L'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, Arran Lleida, ha retirat aquest dissabte les plaques de tots els carrers que duen el nom de personatges vinculats al règim franquista. L'Assemblea de Joves de Lleida fa anys va fer la mateixa acció per denunciar el record a franquistes. L'entitat lamenta que "deu anys després l'Ajuntament de Lleida no ha rectificat, sinó que ha cedit tres carrers més a altres franquistes".

Les plaques retirades són:

-Carrer de l'Alcalde Sangenís: fou alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del "leridanismo".

-Carrer de l'Alcalde Montaña: (Lleida, 4 d'abril de 1931) alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre d'El Caliu Ilerdenc.

-Avinguda de l'Alcalde Recasens: tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent va ser afusellat.

-Carrer d'en Carmelo Fenech: fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la "pau" i "l'ordre" imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del "leridanismo".

-Carrer de Lluís Besa: Tradicionalista, participà en l'aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

-Avinguda Alcalde Areny: alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusellar 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.

-Carrer Germans Recasens: Alcalde Recasens, mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l'alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.

Properament, per proposta de la comissió de nomenament de carrers presidida per Àngel Ros i aprovada per la Paeria, s'incorporaran les plaques del carrer Joan Manel Nadal Gaya, que va lluitar amb l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i va participar en l'ocupació de Barcelona el 1939.

Arran creu que la presència d'aquests símbols constitueix "un insult i una provocació intolerable per a la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista".

El districte de Nou Barris engega la retirada d’elements franquistes

BTV.cat 29.11.2015  Rocío Romero / Marta Ballesta

L'Ajuntament retirarà durant el 2016 i 2017 tots els símbols franquistes presents a Nou Barris. El govern municipal ha presentat un pla per catalogar aquesta simbologia i eliminar-la de l'espai públic, sobretot les plaques d'habitatges de protecció oficial del règim. També es revisarà el nomenclàtor de carrers del districte. Les entitats de la Taula per la República esperen que la plaça de Llucmajor canviï de nom de cara el 14 d'abril.

Les golfes del franquisme

La 'Victòria', al magatzem del Museu d'Història de Barcelona, a la Zona Franca. Robert Ramos

La majoria dels vestigis de l'antic règim descansen avui en trasters municipals sense un destí definit. Els experts en patrimoni reclamen conservar-los per usar-los en el futur en exposicions que expliquin el passat. Als carrers, no obstant, hi segueix havent ornaments que infringeixen la llei.

El Periódico Juan Fernández 15 de novembre del 2015

L'estàtua La Victòria, que va habitar durant 71 anys a la cruïlla de l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, concentra en quatre metres de bronze el destí de la simbologia franquista que va poblar, i segueix poblant, la via pública. Ideada inicialment per honrar el president de la Primera República, Pi i Margall, el seu autor, l'escultor Frederic Marès, la va reconvertir en un homenatge a les tropes nacionals que van ocupar Barcelona, i per això va cobrir el pit que la figura femenina portava a l'aire en el projecte inicial.

Inaugurada en aquesta ubicació el 26 de gener de 1940, l'escultura va ser retirada del Cinc d'Oros el 30 de gener del 2011 i des d'aleshores descansa en un dels magatzems que té el Museu d'Història de Barcelona (Muhba) a la Zona Franca. Ara, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Franco, el monument formarà part d'una intervenció artística dins de les jornades Franco 40/40, el franquisme en quarantena que organitza l'Observatori Europeu de Memòries. «L'obra ajudarà a explicar què van significar aquelles quatre dècades de dictadura», apunta Jordi Guixé, director de l'Observatori.

La Victòria tancarà així un cercle virtuós i no només servirà per recordar els anys viscuts sota el jou del franquisme, sinó també la lluita per la llibertat que el monument representa. No en va, en les seves set dècades de vida va ser objecte de nombrosos atemptats que van acabar persuadint les autoritats de la conveniència d'omplir el seu interior de formigó per evitar una possible voladura.

La junta electoral prohibeix estelades però permet símbols franquistes

 

Arxiva una petició de retirada de simbologia franquista perquè 'no se n'ha acreditat l'ús partidista'

 

El Celcle Català de Negocis denuncia els símbols franquistes davant la Junta Electoral Central

 

L’organització d’empresaris no entén que es prohibeixin les estelades que no són el símbol de cap partit polític

 

Arxiva la denúncia a l'alcalde de Tortosa per no retirar monument franquista

Traducció Estació Collserola
20-04-2015 EFE
El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per delictes de desobediencia i denegació d'auxilio contra l'alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, per no retirar el monument de la localitat que commemora la victòria nacional en la batalla de l'Ebre en la guerra civil.

El denunciant, l'advocat Eduardo Ranz, va exposar en el seu escrit que el monument és de simbología feixista, pel que incompleix la Llei de Memòria Històrica, que imposa als ajuntaments prendre les mesures oportunes per a retirar aquest tipus de símbols.

El denunciant exposa que en el municipi de Tortosa existeix un monument de simbología feixista, alçat per a commemorar la victòria del bàndol nacional durant la batalla de l'Ebre,

Segons el denunciant s'incompleix l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com "Llei de Memòria Històrica", que imposa l'obligació als ajuntaments d'establir les mesures oportunes per a la retirada d'aquest tipus de símbols i monuments.

A més, afegia en la seva denúncia que l'ajuntament no havia elaborat un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura, el que vulneraria l'article 15.3 de la referida Llei 52/2007.

Aquests fets, segons Ranz, eren constitutivos d'un delicte de desobediencia i denegació d'auxilio de l'article 410 del Codi Penal i, subsidiariamente, d'una falta contra l'ordre públic de l'article 634 del mateix text legal.

L'acte de la sala penal del Suprem explica que el delicte de desobediencia castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior.

En aquest cas, argumenta, en els fets denunciats no es relata que s'hagués ordenat a l'alcalde, de forma directa i expressa, que en compliment de la Llei de Memòria Històrica retirés el monument objecte de controversia.

De la mateix manera, la denúncia no diu que l'alcalde s'hagués negat a donar compliment a aquesta ordre prèvia.

L'existència d'ordre expressa i la negativa posterior al seu compliment són elements necessaris per a apreciar el delicte de desobediencia, és a dir, per a atorgar rellevància penal als fets, afegeix la resolució.

Banyoles s'organitza per retirar plaques franquistes

 

Arran ha iniciat una campanya perquè el Pla de l'Estany sigui una comarca 'lliure de franquisme'          

 

Racó Català 10.04.2015

Banyoles és la primera ciutat gironina i la quarta catalana amb més símbols franquistes a les façanes dels seus edificis. És per això que l'organització juvenil Arran Pla de l'Estany s'ha proposat agafar escales i posar-se a retirar les plaques a cop d'escarpa i martell. 

Els ‘legionarios’ segueixen a Sant Andreu malgrat l’acord de l’Ajuntament de Barcelona de fer-los fora

'Legionarios' desfilen al solar de les casernes de Sant Andreu el novembre de 2013

/Jordi Borràs

L’entitat paramilitar, que manté contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi, agrupa excandidats ultres i un capellà falangista 

 

Directa.cat - Cèlia Castellanos, Bertran Cazorla  2/04/2015

Els retrats de Francisco Franco i de Millán Astray, fundador de la legió i oficial de l’exèrcit feixista a la guerra de 1936 al 1939, segueixen penjant a les antigues casernes de Sant Andreu de Palomar gairebé un any i mig després de l’Ajuntament de Barcelona, seguint les protestes veïnals, aprovés un acord per fer fora l’entitat paramilitar d’aquest espai. La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha estat expulsada de les processons de Setmana Santa on participava, però malgrat que l’acord municipal segueix ocupant aquest indret, que és propietat del Consorci de la Zona Franca, presidit per l’alcalde Xavier Trias i vicepresidit pel delegat especial de l’estat, Jordi Cornet, del PP.

L'alcalde de Tortosa es compromet a fer una consulta sobre el monument franquista del riu Ebre en el proper mandat

 

En una entrevista a l'ARA fa una setmana, Ferran Bel es mostrava partidari de no destruir-lo

Ara .cat - ACN Tortosa  31/03/2015

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha compromès públicament a convocar una consulta ciutadana per decidir el futur del monument franquista del riu Ebre en el proper mandat. Bel ha lamentat el debat cíclic que es produeix a l'entorn d'aquest monument per part "d'aquells que quan van tenir responsabilitat de govern fa vuit anys no van fer-ne res" i ha qualificat la polèmica "d'artificial". En una entrevista a l'ARA fa una setmana, el batlle es va mostrar partidari de no destruir-lo. Durant una conferència organitzada pel Col·legi de Periodistes per fer balanç del mandat municipal, Bel, que tornarà a optar a l'alcaldia per CiU, ha assegurat que presentarà abans d'acabar el mandat el nou projecte de piscina municipal, que es materialitzarà durant els propers quatre anys.

El PP rebutja reprendre la llei de la Memòria Històrica i reconèixer les víctimes del franquisme

Esclaus del franquisme a la vall dels caiguts

"No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. La veritat l'exploren els investigadors", diu el 'popular' Muñoz-Alonso en el dia internacional dels Drets Humans
 

EUROPA PRESS 10/12/2014

El PP ha rebutjat en el Ple del Senat una moció proposada pel PNB i amb el suport de la resta de partits per reprendre l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica, prendre mesures per reconèixer les víctimes del franquisme i col·laborar en la recuperació de desapareguts. Tots els grups de la cambra alta han donat suport a la iniciativa defensada pel portaveu basc, Jokin Bildarratz, que ha assegurat que buscava el consens. "A totes les víctimes els devem un compromís i això tractem de buscar amb aquesta moció", ha explicat.

 

La iniciativa original tenia sis punts, amb els quals el PNB demanava complir les recomanacions de Nacions Unides per "promoure la veritat" i la reparació moral i econòmica de les víctimes, col·laborar en la recerca de desapareguts, elaborar un cens de símbols franquistes i permetre l'obertura dels arxius de les presons.

 

El portaveu nacionalista ha acceptat aportacions del PSOE, l'Entesa i CiU per transformar el Valle de los Caídos en centre de la memòria, recuperar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura i realitzar un cens de les confiscacions del govern franquista.

 

El senador del PP Alejandro Muñoz-Alonso ha explicat el vot en contra del seu grup. Ha assegurat que el document de Nacions Unides és només un informe realitzat per un relator "que va estar a Espanya dues setmanes i es va assabentar d'una sèrie de coses", però que també inclou algunes valoracions positives, com la importància de la Transició, ha dit . "No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. Recordo la novel·la d'Orwell, '1984', que creava un ministeri de la veritat. En les democràcies no hi ha veritats oficials, cadascun exposa el que li sembla oportú. En aquestes qüestions la veritat l'exploren els investigadors", ha afegit.

 

I ha assegurat que el model de transició espanyola "no és el centreamericà", que al seu judici és el seguit pel relator de Nacions Unides. "Aquí el procés es va fer de reconciliació, que va començar pels quals deia que havien perdut la guerra. Ho sento molt, han d'escoltar això perquè és així", ha afegit el portaveu elevant la veu sobre les protestes de l'oposició.

 

També ha rebutjat Muñoz-Alonso el cens dels símbols franquistes, perquè ja hi ha un acord del consell de ministres de retirar-los. "Hisenda garanteix que està insistint perquè es faci la defecció d'aquestes restes del franquisme, que estan desapareixent", ha assenyalat.

 

"Trencar" amb el franquisme

Des del PSOE, Francesc Antich ha assegurat que una part del país "no vol donar passos a favor de la memòria històrica" i que el govern del PP ho demostra per no dedicar diners al desenvolupament de la llei. "No ens esperàvem una resposta tan radical pel PP, que no seguissin la línia dels partits conservadors de la resta d'Europa. No és possible intentar vendre aquest missatge que ja es va arreglar tot durant la Transició i que això busca la confrontació. No donar solució a aquestes qüestions és mantenir víctimes de primera i de segona", ha dit.

 

La senadora de CiU Maria Rieradevall ha demanat "no deixar soles les víctimes" des de l'Estat i "mecanismes per aclarir la veritat" després de gairebé 150.000 "desaparicions forçades" durant la guerra i el franquisme. "És imprescindible investigar els crims i treballar per a la reparació de les víctimes", ha argumentat, recordant l'oportunitat del debat en el Dia Internacional dels Drets Humans.

Des d'Entesa, Joan Saura ha demanat al PP "trencar" amb el franquisme com han fet altres països amb els seus passats de dictadura i ha assegurat que des de Nacions Unides es constata que a Espanya no hi ha hagut una política d'Estat per passar pàgina. "Cal llegir aquesta pàgina i el tancament del tema de la memòria històrica passa perquè el PP no faci pensar que d'alguna manera no condemna de forma clara la dictadura", ha dit.

 

El senador d'IU Jesús Iglesias ha assegurat que la democràcia té "un deute pendent", reconèixer que hi ha víctimes del franquisme i ha criticat que s'al·legui manca de recursos per no complir la llei.

 

Reposició de les plaques d’homenage als ugetises morts a la batalla de l’Ebre

 

El passat març, uns desconeguts van trencar les plaques originals

 

UGT Catalunya 14/11/14

Dissabte, 15 de novembre , a la cota 705 de la Serra de Pàndols, que pertany  al terme municipal de Pinell de Brai,  es varen reposarar les plaques d’homenatge als ugetistes morts en el decurs de la batalla de l’Ebre.

Els neonazis desplaçats a Barcelona asseguren que lluitaran “fins a les últimes conseqüències”

• Unes 400 persones s'han aplegat aquest migdia a l'acte antifeixista al Raval

Jesús  Rodríguez - Directa.cat 11/09/2014

Quatre gats però s’han fet notar. En el moment més àlgid de la marxa convocada per Alianza Nacional aquest migdia a la rambla del Raval de Barcelona han aconseguit aplegar 48 persones. Enguany no comptaven amb la presència dels seus coreligionaris de Democracia Nacional, amb qui últimament han tingut discrepàncies i això ha fet que l’assistència de manifestants baixés notablement en relació al passat 12 d’octubre. Estaven encapçalats per Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino, que han arribat al punt d’inici de la manifestació acompanyats per un comandament dels Mossos d’Esquadra que coordinava l’operatiu per a protegir-los al llarg de tot el recorregut. A només 200 metres s’hi aplegaven unes 400 persones convocades per l’Assemblea de Barri del Raval, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i la Plataforma Antifeixista. L’acte de resposta s’ha fet a la plaça d'Aureli Campmany, on en un principi era previst que comencés la manifestació ultradretana.

A la cita antifeixista s’han escoltat les paraules d’Eugeni Rodríguez del Front d'Alliberament Gai de Catalunya i David Minoves d'UCFR, i estava presidida per una pancarta on es llegia “Fora nazis dels nostres barris”. Però en tot moment l’atenció estava posada en direcció a la rambla del Raval, on un dispositiu d’una trentena de furgons de la Brigada Mòbil ha creat una càpsula d’antiavalots que protegia el grupuscle feixista. A un quart d’una del migdia i en paral·lel, les neonazis han començat a baixar per la rambla del Raval mentre les antifeixistes enfilaven el carrer del Carme. "Catalanidad és hispanidad" i "No nos engañan, Cataluña és España" eren els crits que proferien mentre entraven al carrer de Sant Oleguer. Ha estat en aquest punt on un veí des del balcó de casa ha fet sonar a tot volum el tradicional “Cant de la Senyera”, malgrat que els ultres ni tan sols se n’han adonat. “Separatismo és terrorismo” cridava una noia molt exaltada que duia una esvàstica tatuada al coll. Un noi que caminava al seu costat lluïa fins a deu tatuatges a les cames i braços, entre els quals destacava tota la iconografia de la Falange. Han pogut manifestar-se amb absoluta tranquil·litat

Paraules contundents
Per contra, i a poca distància, els antiavalots han fet una càrrega contra les manifestants antifeixistes a l’alçada del carrer Marquès de Barberà, per evitar que caminessin en direcció a la marxa feixista. Hi ha hagut corredisses i s’han replegat a les Rambles, on han intentat avançar de nou fins a tocar del monument de Colom, on ambdues protestes s’han arribat a veure, però separades un centenar de metres. Les antifeixistes han intentat accedir a la zona esquivant aquest cordó, però de nou i a l’alçada del passeig de Colom, les han interceptat altres furgons de la unitat ARRO dels Mossos.

Just en aquest moment és quan els cabdills ultradretans Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino han fet els seus parlaments, al lateral de l’edifici de Correus de les Drassanes. Les paraules d’Andrino en aquesta ocasió han estat les més contundents: “Davant la deixadesa del Parlament espanyol sempre hi haurà un grapat d’espanyols, com ja els va haver en el seu moment, disposats a vessar la seva sang i la dels enemics d’Espanya”. A continuació ha afegit “tindrem tota la legitimitat per lluitar fins a les últimes conseqüències, repeteixo, fins a les últimes conseqüències”. Peña ha tancat l’acte amb unes paraules més mesurades, probablement per evitar l’obertura de més diligències per incitació a l’odi en contra seu. Cal recordar que Peña i Andrino estan imputats per aquest delicte arran del discurs que van fer el passat 12 d’octubre a la muntanya de Montjuïc. En el cas de Peña les diligències judicials en contra seu s’han ampliat per les declaracions que va fer al programa Sense Ficció sobre l’extrema dreta europea que va emetre TV3 el passat mes de juny, i on el cabdill ultra va assegurar: “Si es produeix una declaració unilateral d’independència i aquí no passa res i es permet que això continuï, quedarà legitimat l’ús de la violència perquè uns traïdors hauran obert el camí de la secessió”. Malgrat la seva relativa moderació, aquest migdia ha afirmat que “si el govern de la nació no impedeix la consulta, nosaltres serem aquí per a sabotejar-la”, alhora que ha afirmat que el fiscal antiodi de Catalunya que l’investiga “es un mierda” i ha aprofitat per atacar tot allò relacionat amb l’Islam.

L’acte ha entrat a la seva recta final quan les antifeixistes ja s’estaven dispersant a causa de la forta presència policial. Malgrat això alguns nois i noies han aconseguit burlar el dispositiu i han xiulat les paraules de Peña. Tot seguit hi ha hagut una corredissa d’antifeixistes perseguides per mossos en direcció al Raval. Sense més conseqüències.

Les neonazis han plegat les seves banderes i s’han reunit davant del World Trade Center. Una desena d’elles han abandonat Barcelona en una furgoneta en direcció a Madrid, on aquest vespre han convocat una concentració davant la llibreria Blanquerna. D’altres s’han quedat a la capital catalana. Tres d’ells, després de guardar les estanqueres al maleter d’un vehicle particular, s’han posat una senyera al coll i han pujat a un taxi. Aquesta tarda encara voltaran per la ciutat. Cal recordar, però, que n’hi ha uns quants que viuen a Catalunya, com ara el líder ultra de Mataró Javier Ramon Capdevila, que aquest matí ha arribat a infiltrar-se durant uns segons a l’acte antifeixista de la plaça d’Aureli Campany per a prendre fotos de les activistes.

Foto CGT Catalunya
Uns 400 antifeixistes s'han manifestat aquest matí al Raval de Barcelona seguint als 50 feixistes i neonazis que s'han manifestat fins a Colon rodejats d'un dispositiu de Mossos de la BRIMO.

Cap sanció als dirigents juvenils del PP valencià fotografiats fa un any amb gestos i símbols feixistes

VilaWeb 5/7/14

L’estiu passat van aixecar molta polseguera i indignació les fotografies d’uns quants dirigents de Noves Generacions del PP al País Valencià amb simbologia franquista i fent salutacions feixistes. Poc després l’organització juvenil del Partit Popular va anunciar l’obertura d’expedients informatius als militants de Canals, Gandia i Xàtiva implicats, per a investigar 'possibles casos d’actuació contrària a l’ordenament jurídic o als seus estatuts'. Al cap d’un any, s’han tancat els expedients sense cap sanció.

Com denuncia la Marea, un any després de l’escàndol la majoria d’implicats no sols mantenen la militància a Noves Generacions (NG), sinó que continuen ocupant els seus càrrecs públics. És el cas de Carmen Melissa Ferrer, que continua essent regidora de Canals.

Ultres del Madrid amb una bandera nazi cremen una estelada a València

 

La policia ha permès que una bandera amb una esvàstica estigués penjada a la zona dels afeccionats madridistes

VilaWeb - Dimecres  16.04.2014 

L'afecció del Madrid té una zona habilitada a València per a passar les hores prèvies al partit contra el Barça de final de la Copa. Milers de madridistes hi han passat durant tot el dia i un grup d'ultres ha penjat una bandera nazi a la carpa principal d'aquest espai d'esbarjo. Al voltant d'aquest espai hi havia molts agents de la policia espanyola, que no han fet retirar l'ensenya nazi que era molt visible.

En el mateix lloc de la bandera nazi, els ultres han cremat una estelada, tal com es pot veure en aquesta imatge que ens han fet arribar d'Aturem el feixisme:

Els signants de la pena de mort a Puig Antich acumulen vint medalles

El Consell de Ministres espanyol de l'any 1974

Quatre ministres d'aquell govern de Franco encara viuen i ostenten condecoracions legals i vigents

 

Nació Digital.cat - Bernat Ferrer 03/03/2014

Els quatre ministres del règim franquista que van signar la sentència de mort a Salvador Puig Antich i que encara continuen vius -Licinio de la Fuente, Antonio Barrera de Irimo, Antonio Carro Martínez i José Utrera Molina- acumulen entre els quatre una vintena de condecoracions honorífiques atorgades pel règim franquista i que, actualment, continuen vigents. De la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a la Gran Cruz de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III. També n'hi ha que ostenten la Cran Gruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, medalla abolida el 1976 i que també va rebre l'oficial nazi Heinrich Himmler.

La màxima distinció civil existent a l'Estat espanyol és la Gran Cruz de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III, just per sota de l'Orde del Toisó d'Or, atorgada per "serveis a la Nació". Entre els cavallers de l'orde, hi consten dos dels ministres signataris de la sentència de mort de Puig Antic, Antonio Barrera de Irimo i Antonio Carro Martínez.

Antonio Barrera de Irimo, a més, també ostenta la condecoració situada just un escalafó per sota, la d'Isabel la Catòlica, que actualment atorga el ministeri espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, per bé que durant la dictadura l'atorgava el propi Francisco Franco en persona. Tan abans com ara, té per objectiu "premiar aquells comportaments extraordinaris de caràcter civil, realitzats per persones espanyoles i estrangeres, que redundin en benefici de la Nació o que contribueixin, de manera rellevant, a afavorir les relacions d'amistat i cooperació de la Nació Espanyola amb la resta de la Comunitat Internacional". A més de Barrera de Irimo, també llueix la mateixa condecoració el ministre franquista Licinio de la Fuente.

En tercera posició en l'escalafó honorífic espanyol s'hi troba la medalla al Mèrit Civil, que actualment també atorga el ministeri d'Exteriors i que atesoren Barrera de Irimo, Carro Martínez i José Utrera Molina. Per sota seu, Licino de la Fuente ostenta també les medalles d'Alfonso X el Sabio -originada el 1926 a proposta de Miguel Primo de Rivera, i que actualment depèn el ministeri d'Educació- i de San Raimundo de Peñafort, dependent del ministeri de Justícia.

Medalles "caducades"
Paral·lelament a tot aquest seguit de medalles que fa atorgar el franquisme i que encara ara s'atorguen, els ministres vius que van aprovar la sentència de mort a Puig Antich també ostenten la Gran Cruz de la Orden de Cisneros, creada pel franquisme el 1944 i atorgada per últim cop l'any 1977, per bé que formalment encara continua vigent.

El règim franquista també va crear la Gran Gruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, i la va atorgar a diversos dels seus càrrecs, entre els quals alguns dels ministres "botxins" de Puig Antich. És l'única de les condecoracions que no és vigent, en tant que es va abolir el 1976.

 Relació d'honors dels ministres signants de la sentència de mort de Puig Antich:

Licinio de la Fuente:
- 1969: Orden de Isabel la Católica
- 1970: Orden de Alfonso X el Sabio
- 1971: Gran Cruz de la Orden de San Raimundo de Peñafort
- 1973: Medalla de Oro de Segovia
- 1967: Gran Cruz de la Orden de Cisneros

Antonio Barrera de Irimo:
- 1964: Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil
- 1968: Placa al Mérito Turístico, en su categoría de Oro
- 1969: Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica
- 1974: Gran Cruz de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III
- 1974: Gran Cruz de la Orden del Mérito Naval, con distintivo blanco
- 1974: Gran Cruz de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco

Antonio Carro Martínez:
- 1967: Cran Gruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas
- 1968: Cran Gruz de la Orden Civil de Sanidad
- 1970: Gran Cruz de la Orden de Cisneros
- 1975: Gran Cruz de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III

José Utrera Molina:
- 1961: La Gran Gran cruz del Mérito Civil
- 1964: Gran Cruz del Yugo y las Flechas
- 1966: Gran Cruz de los Cisneros
- 1968: Gran cruz del Mérito Agrícola
- 1968: Gran cruz del Mérito Militar
- 1972: Gran cruz del Mérito aeronáutico
- 1975: Gran Cruz del Mérito Naval, con distintivo blanco

Atemptat feixista contra la Cultura de Castelldefels

 

Noticias de Castelldefels 27/2/14

Aquesta dijous, 27 de febrer, la façana de l'Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels ha estat mata d'un atemptat feixista amb diverses pintades signades amb les sigles de AN (Aliança Nacional) partit polític espanyol de caràcter neonazi. En la mateixa es podien llegir diferents amenaces cap a Arran (organització juvenil de l'esquerra independentista catalana) i el separatisme català, simbologia Nazi i exaltació cap a la bandera i la unitat d'Espanya com única nació.

 

A primera hora del matí s'han desplaçat fins al lloc dels fets el Regidor de Cultura i Festes David Grau (UDC), el qual ha mostrat la seva "més absoluta repulsa a aquests atacs vandalics que reiteradament pateix tant l´acp Castelldefels i d´altres equipaments Municipals així com els seus de partits polítics de la nostre ciutat"; i diversos tècnics municipals per a valorar els danys ocasionats i prendre les mesures pertinents.

 

L'Alcalde de la ciutat, Manuel Reyes (PP) ha mostreu la seva “total condemna a tots els actes de incivismo en la nostra ciutat i als atacs a edificis públics, institucions i seus de partits polítics” (la seu del Partit Popular de Castelldefels ha estat recentment mata d'un atac amb pintades i fa un parell de mesos es realitzar-vos pintades amb amenaces de mort cap a l'alcalde de la ciutat, Manuel Reyes, per tota la ciutat) i demana “respecte a tots i per a tots”

 

A aquestes hores i gràcies a la ràpida intervenció municipal, ja estan “esborrades” les pintades de la façana d'una institució que sempre s'ha caracteritzat per no barrejar la cultura del “nostre poble” amb la política.

 

L’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels agrupa el conjunt de grups i colles dedicats a recuperar, mantenir i posar al dia totes els representacions de folklore i cultura popular de Castelldefels. Així mateix, l’Agrupació de Cultura Popular organitza i participa en els diferents festes populars de Castelldefels i te, com a principal missió, recollir i preservar l’história i arrels tradicionals de Castelldefels i la generació i actualització de’l imaginari col·lectiu que identifica el poble.

Burgos homenatja al general franquista que va ocupar Barcelona

Signar perquè la cancel·lin

Prepara una exposició sobre el general Juan Yagüe entre el 22 d'abril i el 20 de maig

Barcelona no dedicarà cap carrer a Samaranch

La Plataforma Pro Seleccions rep resposta de l'ajuntament a la carta de queixa de diverses entitats

 

VilaWeb Divendres  24.01.2014 

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit finalment de no dedicar cap carrer a Juan Antonio Samaranch. Així n'informa la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que ha rebut una resposta del consistori a la carta que van enviar una colla d'entitats el mes de novembre proppassat demanant que no posés el nom de qui va ser l'home de l'esport de Franco, en qualitat de delegat d'esports, i procurador de les corts franquistes, a cap carrer de la ciutat.

 

'Aquestes entitats, entre les quals hi ha la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, demanaven que Barcelona no honorés un personatge que va ser tan proper al general Franco i, entre d'altres accions, va promoure el canvi de la carta olímpica, eliminant qualsevol possibilitat que les seleccions catalanes poguessin participar als Jocs Olímpics. Per aquest motiu, Martí ha explicat que l'ajuntament no canviarà el nom a cap carrer "si no gaudeix del mínim consens', explica la Plataforma Pro Seleccions.

 

La proposta de dedicar un carrer a Samaranch, la va presentar el 2012 la Fundació Sport Cultura Barcelona, que aplega alguns clubs esportius, a més de grans empreses i entitats financeres. El batlle, Xavier Trias, va recollir la proposta i va defensar-la. Però l'allau de crítiques ha acabat fent que l'ajuntament aturés la iniciativa.

El magnicidi d'ETA que fa plorar Franco

Carrero Blanco, mà dreta de Franco i aspirant a perpetuar el règim, moria fa 40 anys en l'atemptat que va fer volar a una altura de trenta metres el seu Dodge en flames

Autor/s: David Portabella (El Punt Avui)

VilaWeb 22/12/13

Si, un any més, ha estat fidel a la tradició que ell perpetua, Leoncio Calle Pila haurà acudit al peu del fastuós monument del passeig marítim de Santoña (Cantàbria) que recorda Luis Carrero Blanco com a “fill predilecte” i entonarà el Cara al sol. “Jo ja vaig dir un dia que si tenien collons que ens diguessin el dia i l'hora en què vindrien a enderrocar el monument, que m'hi trobarien a mi armat, que jo perdria el pèl, però algú més també”, va amenaçar anys enrere Leoncio Calle Pila, regidor del Moviment Falangista d'Espanya que sosté el PP a l'alcaldia de Santoña. A cinc-cents quilòmetres de la seva Santoña natal, avui fa quaranta anys l'almirall Carrero Blanco, president del Consell de Ministres de Franco, era fidel a la rutina d'acudir a missa de nou a l'església de Sant Francesc de Borja de Madrid. En el camí de tornada, el seu cotxe oficial, un Dodge 3700 GT, va enfilar el carrer Claudio Coello fins que, a l'altura del número 104, la càrrega explosiva de 100 quilos que ETA havia col·locat al subsòl va fer volar el cotxe ja calcinat fins a una altura de trenta metres. El magnicidi va estovar Franco fins al punt de fer-li vessar les primeres llàgrimes en públic.

Segons el testimoni dels membres d'ETA de l'escamot Txikia que Eva Forest va recollir a Operació Ogre, el que va donar peu a idear el magnicidi era la rutina invariable de Carrero. La idea inicial va ser segrestar el ja president del Consell de Ministres i oferir un bescanvi de presos amb els membres d'ETA del Procés de Burgos. “Els era més fàcil assassinar-lo”, resumia ja en democràcia Teo Uriarte, llavors pres a Burgos.

Presa la decisió, els membres d'ETA del Txikia van llogar un soterrani al 104 del carrer Claudio Coello a partir del qual van excavar un túnel fins al centre de la calçada per dipositar-hi l'explosiu. El fet que ETA no hagués protagonitzat encara atemptats de pes –havia assassinat el guàrdia civil José Pardines Arcay i el torturador Melitón Manzanas el 1968– i la proximitat amb les ambaixades dels Estats Units i del Regne Unit van abonar des del primer moment la guspira de la conspiració. Curiosament, la vigília de la seva mort, Carrero rebia Henry Kissinger a Madrid. Un dels primers a tenir accés a les actes de la cita Kissinger-Carrero, l'historiador Charles Powell, sempre ha sostingut que la mà dreta de Franco era un aliat de Washington en la renovació de les bases nord-americanes i que els Estats Units no podien tenir interès a fer –o deixar– desaparèixer Carrero, però els mateixos fills han predicat l'especulació. “És que et poses a pensar que maten tot un president del govern i com si no passés res i no és normal, jo no em crec que fos només ETA”, repetiria la filla, Carmen Carrero-Blanco Pichot.

Abans de dedicar-li les primeres llàgrimes, Franco va enviar Carrero a Estoril a donar la notícia a Joan de Borbó que hi hauria una monarquia sense Joan de Borbó i que l'elegit per a la successió seria Joan Carles, a qui va promocionar quan Franco jugava al suspens amb altres noms com ara Carles Hugo de Borbó Parma. En la mort de Carrero, l'actual rei Joan Carles va regalar a la vídua la ploma amb la qual va firmar l'acceptació de príncep i, en el funeral, es va confessar als fills: “Com no havia de ser avui amb vosaltres... Si jo sóc a Espanya pel vostre pare!”

Llegir més

Dimarts concentració per evitar que l’Ajuntament bategi una avinguda recordant al feixista Samaranch

Cup de Sants-Montjuïc 19/10/13

Dimarts 22 d’octubre a les 18 h:

Tothom davant del districte

No a l’Avinguda Samaranch!!!

Creiem  que una mesura com aquesta, la de posar el nom d’un feixista als nostres carrers,  seria del tot inviable  en un altre model de ciutat radicalment democràtic i participatiu,  on les persones, entitats i associacions tinguin el veritable poder .

La ciutat som les persones i som les persones  les que hem de decidir