Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ONU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ONU. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de maig del 2015

Ateneos catalans reclamen el patrimoni expoliado durant la Guerra Civil i el franquisme

Traducció Estació Collserola
Barcelona, Europa Press 17/4/15
Un total de 17 ateneos catalans, encapçalats per la Federació d'Ateneus de Catalunya, han signat un manifest per a reclamar a les administracions que investiguin el patrimoni que va ser expoliado a les entitats culturals durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i que aquest sigui retornat o es compensi a les victimas de les incautaciones.

Les entitats s'han dirigit a la Generalitat i a l'Estat perquè es facin càrrec d'una devolució que sí que es va dur a terme per als partits polítics i els sindicats, però que es va denegar a associacions, entitats i particulars, "discriminant a part de les victimas de la dictadura", ha criticat aquest divendres en roda de premsa el president de XarxAteneu, Pere-Joan Pujol.

Es tracta de béns mobles i immobles, entre els quals hi ha edificis, documents i drets de borsa, però dels quals no disposen d'un catàleg i el valor del qual no han pogut cuantificar --pel que demanen que s'investigui--, encara que calculen que serà molt costós, "més incòmode que els papers de Salamanca", ha explicat el president de l'Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui, Jaume Pieres.

El text --que està obert a aportacions i noves adhesions--, va ser impulsat en una reunió de XarxAteneu, sota el nom de Taula d'entitats afectades pel règim franquista, i reclama un patrimoni que es troben en la seva majoria en mans del Govern, com propietat de ministeris i sindicats, o bé ha estat venut. L'ONU VA ASSENYALAR FALTES

El membre de la Comissió de la Dignitat Josep Cruanyes ha apuntat que una comissió de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va assenyalar durant una visita a Espanya, en 2013, nombroses faltes del compliment de les obligacions dels estats que han tingut una dictadura, per a evitar que es torni a repetir, que entre altres coses va subratllar la necessitat de prendre mesures perquè les victimas recuperessin el patrimoni.

Han identificat l'Estat espanyol com el principal actor, que no sol no ha depurat responsabilitats ni demanat disculpes, sinó que "segueix honrant a qui van fer l'expolio", motiu pel qual no descarten dirigir la queixa a entitats internacionals.

Els representants dels ateneos han criticat que l'Estat ha desoído les peticions sobre una situació que s'hauria d'haver resolt fa 30 anys, i han citat a l'ONU per a recordar que es tracta d'uns deures que "no prescriuen".

El president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), Manel Aisa, ha assenyalat que, a pesar que la Generalitat va ser també una víctima, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona "van fer seves" durant la transició democràtica propietats que havia confiscat la Falange a l'AEP, el que converteix aquestes institucions en corresponsables, ja que no han fet fins a ara un gest per a retornar-les.

Entre els béns expoliados es troben un total de 55 edificis del Centri Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), que posseïa entre altres coses l'antic camp on el Futbol Club Barcelona entrenava, ha esmentat el secretari de l'entitat, Daniel Laspra.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Nacions Unides dóna 90 dies a Espanya perquè actuï a favor de les víctimes del franquisme

Fossar de la Pedrera, Barcelona 1976

Fossar de la Pedrera, Barcelona 2006
Un informe demolidor assegura que l'estat espanyol està "obligat" a elaborar un pla amb rapidesa

El grup de treball sobre les desaparicions forçades de les Nacions Unides, després de la visita que va fer del 23 al 30 de setembre de l'any passat a Espanya, ha presentat un demolidor informe en què enumera una llarga llista de recomanacions. Dóna 90 dies al govern espanyol perquè elabori un pla de treball per implementar les seves peticions i assistir a les víctimes del franquisme.

L'anàlisi que fan les Nacions Unides sobre la política dels diferents governs espanyols amb les víctimes del franquisme és molt crític: "Els centenars de familiars amb què es va reunir el Grup de Treball van manifestar una profunda frustració davant els obstacles administratius i les dificultats per accedir a la informació necessària per aclarir el parador dels seus éssers estimats. La majoria de testimonis i familiars són ja molt grans, és urgent que Espanya adopti com a immediata prioritat la recerca de la veritat i en particular, sobre la sort i el destí de les persones desaparegudes".

L'informe critica una llei de memòria històrica limitada, l'absència de pressupost per la seva implementació, la vigència de la llei d'amnistia tal com ha estat interpretada per les autoritats judicials, la impunitat per tots els casos de desaparicions forçades, la manca d'una llei per accedir a la informació, la dificultat per accedir als arxius i l'absència d'un pla nacional de recerca de persones desaparegudes.

diumenge, 16 de febrer del 2014

“L'oblit de les víctimes ha estat per imposició política”

Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-memoria
als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Al fons a l'esquerra el monument
 als afusellats en el Camp de la Bota, actualment el Fórum de les cultures
El Punt Avui -14/02/14 - Marta Membrives email protegit
Més de 1.700 persones van ser executades al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1952. Entre elles, Josep Fortuny, alcalde republicà de Mollet del Vallès i pare del president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que lluita per treure de l'oblit aquests fets i aconseguir la rehabilitació de les víctimes sobre les quals encara pesen les condemnes dels judicis a què van ser sotmeses.
 
Avui fa 75 anys del primer afusellament franquista aI Camp de la Bota. Després de tot aquest temps, s'han tancat les ferides?
Cada vegada són més obertes, perquè els polítics que tenim no les han tancat. Els nostres morts no han estat rehabilitats i ens sentim més ofesos que mai.
 
Al Camp de la Bota es van executar més de 1.700 persones. Qui s'ocupa de preservar-ne la memòria?
La nostra associació, que es va fundar arran d'una carta publicada el 1976 al diari Avui en què es convocava a una reunió els familiars de les víctimes del franquisme. En aquell moment la formàvem dues-centes persones; ara en quedem una trentena i seguim treballant amb la mateixa intensitat.
 
Quina tasca han fet durant tot aquest temps?
Hem aconseguit que es dignifiqui el Fossar de la Pedrera, que era un autèntic abocador on es podien veure serps i rates grosses com conills. Allà hi ha enterrats més de 1.700 afusellats per Franco, a més d'indigents i els morts a les presons i als hospitals de guerra. Ens va costar tres anys convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè ho deixés en condicions, però ara fa goig. A més, un cop a l'any fem un tribut a les víctimes.
 
L'ONU ha instat el govern espanyol a investigar els crims del franquisme. S'arribarà a atendre aquesta petició?
És l'única esperança que tenim per aconseguir l'anul·lació dels judicis sumaríssims, perquè els polítics espanyols s'hi han negat.
 
I què esperen de la justícia argentina?
Que faci avergonyir el govern espanyol i que per fi hi hagi la rehabilitació jurídica de ple dret de totes les víctimes de la repressió franquista.
 
Què representaria per a vostès l'anul·lació de les condemnes?
Seria la culminació del que fa 75 que desitgem, que els nostres familiars deixin d'estar classificats com a delinqüents, perquè això és vergonyós. El 1977 tots els grups del Congrés espanyol van votar a favor de la llei d'amnistia; en aquell moment s'haurien d'haver tingut en compte els represaliats, i no va ser així. Van fer una llei de l'amnistia que només va afavorir els repressors.
 
Els que van començar la lluita cada cop són més grans. Creuen que ho arribaran a veure?
La meva mare tenia l'esperança de veure el nom del seu marit rehabilitat quan va morir Franco i no ho va poder veure. Jo ja tinc 80 anys i dubto que pugui arribar a veure-ho.
 
Els preocupa que l'oblit institucional ens faci oblidar la història?
Ens preocupa molt perquè l'oblit de les víctimes no és per la inèrcia dels anys sinó per imposició política. Això és el pitjor. Però mentre tinguem sang a les venes, les trenta persones que quedem vinculades a l'associació continuarem lluitant perquè la memòria no es perdi.
 
La situació que viu Catalunya ara el preocupa?
M'agradaria que s'aconseguís el canvi desitjat pel que sembla que és la majoria del poble de Catalunya. Si Espanya no tingués por que marxéssim, no faria tantes amenaces com està fent.
 
En això és diferent d'altres països europeus.
A Alemanya, per exemple, està prohibida l'apologia del nazisme. Aquí és al contrari, es continua admirant el franquisme. Fa uns dies a Burgos s'homenatjava el general Yagüe, un militar franquista que va fer matar quatre mil persones.
 
En culpen l'actual govern?
No només l'actual; el culpable que les nostres víctimes no siguin rehabilitades és Rodríguez Zapatero, perquè va tenir majoria per fer una llei digna, no la va fer i ara continuen les ferides obertes i hem de suportar escarnis com l'homenatge a Yagüe i la beatificació que es va fer fa uns mesos a Tarragona de més de cinc-cents eclesiàstics d'una Església que és còmplice dels assassinats dels nostres familiars.