3a Jornada de Recuperació de la Memòria Històrica a Blanes

Homenatge a les victimes del franquisme a Tordera

A Banyoles, les aules tindran memòria històrica

Mainada refugiada de la guerra a la vora de l'estany de Banyoles, l'any 1937, fotografiats per Rafael Villarubias. Foto: FONS RAFAEL VILLARRUBIAS / AIEMB.

Els centres de secundària de la ciutat i l'Ajuntament estan preparant un projecte en què els estudiants recopilaran el testimoni d'homes i dones que van viure la guerra i la postguerra 

El Punt Avui - Ramon Estéban - Banyoles

L'Ajuntament i els centres d'ensenyament de secundària de Banyoles estan preparant un projecte de recuperació de la memòria històrica per posar en marxa el curs vinent. A grans trets, la iniciativa consistirà que els estudiants recullin el testimoni directe de persones de la ciutat o de la comarca que van viure la Guerra Civil i la postguerra, a través d'unes xerrades o entrevistes. Posteriorment, el material recollit es publicarà (el format encara no s'ha concretat) i, finalment, se'n farà uns muntatges teatrals.

El mateix alcalde, Miquel Noguer, ha informat del projecte i ha posat l'accent en la importància del diàleg entre les generacions, així com en el fet que ja queden poques persones que visquessin aquells anys, i, per tant, que la iniciativa serà una de les últimes oportunitats de tenir-ne el seu testimoni directe. Els detalls del projecte i el seu calendari s'explicaran a principi de curs, va assenyalar el mateix Noguer.

Inèdit
Serà el primer cop que al Pla de l'Estany es faci un exercici d'aquesta mena a càrrec d'estudiants de secundària. El precedent immediat d'un projecte que guarda certa semblança amb aquest va ser una recerca sobre el paper de les dones en la industrialització de la comarca el segle XX, que va impulsar l'àrea de Benestar Social del Consell del Pla de l'Estany i va ser finançada per l'Institut Català de les Dones. El resultat es va plasmar en el documental Teixidores d'història, estrenat a l'abril.

Tècnics de Benestar Social (del servei d'atenció i informació a les dones, SIAD, i del servei Fem Companyia), amb l'assessorament de l'historiador Miquel Aguirre, van recollir el testimoni oral d'onze dones que havien treballat en fàbriques. Una selecció dels seus records s'ha editat en un vídeo que va realitzar Irene Serrat. D'altra banda, el material complet es pot consultar al web www.benestarsocial.plaestany.cat

La data

2015/2016

és el curs en què està previst que s'iniciï el projecte en els instituts del Pla de l'Estany.

Suspesa la missa per Franco per primer cop a Figueres

• Estava prevista aquest divendres per homenatjar el dictador però el Bisbat va anunciar ahir que s'anul·lava, després de les crítiques rebudes
• S'havia fet sempre des de la mort del dictador 
   

El Punt Avui - Mar Vicente - Figueres - 18 novembre 2015

La missa per Franco que cada any es feia a Figueres ha quedat suspesa per primer cop, arran de la polèmica sorgida a les xarxes socials i de les crítiques d'ERC i la CUP a la ciutat. Aquesta missa s'ha fet de manera ininterrompuda des de la mort del dictador, però aquest any ha tingut més transcendència ja que la Fundación Francisco Franco havia inclòs Figueres en una llista de 15 ciutats espanyoles on es faran actes. 

Campanya d'emergència a Blanes

XII Ofensiva contra l'oblit

L'AMI envia una carta als ajuntaments recomanant que retirin les estelades dels edificis públics

Estelada a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí

L'entitat defensava fins ara que s'havia de complir la resolució de la junta electoral 'només en els edificis que esdevinguin locals electorals'

 

XVIII Marxa d'Homenatge als maquis

Banyoles s'organitza per retirar plaques franquistes

 

Arran ha iniciat una campanya perquè el Pla de l'Estany sigui una comarca 'lliure de franquisme'          

 

Racó Català 10.04.2015

Banyoles és la primera ciutat gironina i la quarta catalana amb més símbols franquistes a les façanes dels seus edificis. És per això que l'organització juvenil Arran Pla de l'Estany s'ha proposat agafar escales i posar-se a retirar les plaques a cop d'escarpa i martell. 

Entrevista i vídeo de la 2ª jornada de recuperació dels Búnquers de Blanes

 

16 abr. 2015

Entrevista a Victor Catalan a cadena COPE explicant la jornada organitzada per Joves d'Esquerra Verda amb Alternativa Jove, amb imatges de blanesaldia.com i fotos dels assistents a la jornada.

II Jornada de Recuperació dels Búnquers de la Guerra Civil a Blanes

Túnel d'accès a un dels bùnquers/ JFG

 

Ahir 11 d'abril es va realitzar en sessions de matí i tarda, entre les 10 i les 20 hores, la Segona Jornada de Recuperació dels Búnquers de la Guerra Civil, que es van construir a Blanes per fer front a un hipotètic atac per mar del bàndol franquista.

 

La crida que van realitzar perquè se sumessin persones per treballar en la recuperació dels búnquers va comptar amb aproximadament uns 80 voluntaris, la gran majoria joves. El treball que van efectuar va consistir a extreure la terra i brutícia acumulada en els túnels, així com iniciar la recuperació del tercer búnquer, situat en la paret del tram de l’Avinguda Europa, a prop del CAP de La Plantera.

A primeres hores de la tarda, aprofitant el descans per realitzar l’esmorzar, Míguel Míguel va recordar als presents la peripècia vital de Sebastià Piera i Llobera, militant històric del PSUC que va morir el 8 de març de 2014 als 97 anys, a Ajaccio (Còrsega).

 

Les eines i grups electrògens utilitzats en els treballs de recuperació van ser cedides per l’Ajuntament de Palafolls i un constructor local ja que l’Ajuntament de Blanes es va oposar a la cessió del material que habitualment utilitzen les brigades municipals.

Es va recordar la trajectòria vital de l’històric militant comunista Sebastià Piera / Facebook de Víctor Catalan

Igual que el passat any, vaig assistir com voluntària en els treballs de recuperació, en la foto al costat de dos companys de Blanes asseguts sobre l'entrada del niu d'ametralladoras

2a jornada de recuperació de la memòria històrica

 

Víctor Catalan Casas - La Guerra Civil a Blanes. Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove organitzen una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, que es durà a terme dissabte 11 d’abril.

 

Després que el ple de febrer de 2014 de l'Ajuntament de Blanes aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda, amb la col·laboració d’Alternativa Jove, han presentat la segona jornada de treball per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, i per aquest motiu, busquen voluntaris i voluntàries per col·laborar-hi, després d'una primera edició en la que van participar un centenar de persones, principalment joves.

 

El dissabte 11 del proper mes d'Abril, de 10:00h del matí, a 18:00h de la tarda es portaran a terme els treballs, que consistirà en un bloc de dues hores i mitja pel matí, i dues més per la tarda, per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, netejar els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior, i netejar les pintades, moltes d’elles racistes i feixistes, per completar l'obertura del 2n ramal d'un bunquers i passadís sota el bosc de més de 30 metres després que en la primera jornada quedés obertes dues entrades. Tanmateix, es treballarà en l'obertura d'un dels nius de metralladora que dóna a la penya sobre el barri de La Plantera.

 

Entre el bloc de matí i tarda, hi haurà dinar i la presentació del llibre biogràfic sobre Sebastià Piera "El Soldat de Pandora", a càrrec de Miguel Díaz. Piera va exiliar-se en acabar la  Guerra Civil i va ser retingut als camps de concentració francesos. Va marxar com a refugiat a Rússia, on s'allistà a l'Exèrcit Roig, combatent al Front Soviètic en la defensa de Moscou, i posteriorment al Caucas. Va tornar el 1947 a Catalunya, on va ser detingut i torturat. Va fugir a París, on va ser deportat a Còrsega. Sebastià Piera va morir el 8 de març de 2014, i un any després JEV i AJ volen retre-li un petit homenatge en el marc de les jornades de recuperació de la memòria històrica.

 

Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme. Aquesta segona jornada és un compromís adquirit entre les voluntàries i l'organització en l'edició anterior per tal de continuar els treballs i acabar engegant un itinerari de la memòria històrica que ressegueixi els vestigis i fets més destacats de la guerra civil a Blanes.

 

Per inscriure’s a les jornades, podeu adreçar-vos aqui!

Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39

 

Agullana inaugura un espai que recorda autors, artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya, molts a camps de refugiats

 

VilaWeb 21/3/15

Agullana va ser un dels punts claus de la sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està teixint a banda i banda dels Pirineus.

 

Escàndol per la prohibició de Correus de distribuir cartes del 9-N

 

L'empresa estatal admet la negativa a Girona i a Platja d'Aro perquè la tramesa 'incomplia la normativa'

 

VilaWeb Dimecres 05.11.14

Correus ha retornat 50.000 cartes que el batlle de Girona, Carles Puigdemont, pretenia enviar a les llars de la ciutat per instar a la participació el proper diumenge 9 de novembre. L'ajuntament paga un correu franquejat però, tot i això, l'empresa estatal ha retornat les cartes. Fonts de l'ajuntament apunten que Correus té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.

El batlle de Girona, Carles Puigdemont, va enviar 50.000 cartes a les llars de la ciutat on, a banda d'instar a participar, adjuntava informació sobre els set punts de votació que hi haurà distribuïts per la ciutat i també tres butlletes. A la carta, el batlle remarca que el 9 de novembre és una 'cita històrica' i destaca que és un procés democràtic basat en la llibertat d'expressió. Així mateix, aprofita per desitjar que la diada transcorri 'de forma cívica, festiva i amb plena normalitat d'una democràcia madura'.

A la carta també recorda que el món local s'ha mostrat a favor de la consulta i que al mateix plenari de Girona s'ha aprovat per 'amplíssima majoria' donar suport a la consulta. D'altra banda, es compromet a què el consistori vetllarà perquè sigui una jornada 'inclusiva, cívica i participativa'. 'Tots hi som convidats a participar, pensem el que pensem, parlem la llengua que parlem. Totes les opcions són igualment bones, vàlides i legítimes. Per això Girona ha de ser un exemple de participació i civisme', recull la carta.

Cartes retornades a Girona
Aquestes 50.000 cartes s'havien d'enviar a través del franqueig postal que el consistori paga a Correus per enviar totes les cartes sense necessitat de posar-hi segell. La sorpresa de l'ajuntament, però, és que totes les cartes han estat retornades. Fonts de l'ajuntament asseguren que l'empresa estatal té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.

Davant d'aquesta situació, el consistori no ha abaixat els braços i ha comptat amb l'ajuda de voluntaris que des del dimarts s'han dedicat a treure les cartes dels sobres franquejats i posar-les de nou en un altre sobre. Serà una empresa contractada per l'ajuntament l'encarregada de distribuir bústia a bústia totes les cartes.

La indignació de el batlle de Girona
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha declarat que no troben 'cap explicació raonable' al fet de que Correus hagi retornat les cartes. 'Correus té l'obligació de repartir les cartes i que no ho faci per raons de tipus ideològic perquè no comparteix el contingut ens situa en un escenari preocupant', ha manifestat el batlle.

Puigdemont atribueix la decisió a un 'error polític d'algú que s'ha extralimitat en les seves funcions' i alerta que demanaran les explicacions pertinents perquè s'ha vulnerat el dret fonamental a la informació dels ciutadans de Girona.

A més, recorda que Correus va guanyar per concurs el contracte per a la distribució de les comunicacions postals de l'ajuntament i, per tant, estudiaran si hi ha hagut incompliment de contracte. 'La nostra obligació és fer prevaldre els interessos de l'administració', ha manifestat.

Incidències també a Castell-Platja d'Aro
Correus no només s'ha negat a distribuir informació relacionada amb el 9-N a Girona. A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) també s'han trobat una situació similar. Al municipi l'institut on es podrà votar el 9-N està situat al nucli de Castell d'Aro i, per tant, allunyat de la zona de Platja d'Aro i S'Agaró. Per decisió de CiU, ERC i la secció local de l'ANC, es va decidir posar un servei de bus gratuït perquè la gent pogués desplaçar-se des de diferents punts del municipi fins a l'IES Ridaura.

Per tal de donar a conèixer aquest servei, també van editar 3.000 fulletons on s'explicaven els detalls d'on agafar l'autobús, així com els horaris. Llavors, es van adreçar a Correus i van formalitzar un contracte perquè els fes la tramesa de 1.500 cartes a les llars on l'empresa estatal té controlat que hi viu habitualment gent. Les altres 1.500 les distribuïen ells mateixos a comerços i punts d'interés. El cost del servei era de 93 euros, la mateixa tarifa que Correus aplicaria per a la tramesa de qualsevol tipus de publicitat.

El regidor de CiU Josep Maria Solé ha explicat que dimarts al matí van rebre una comunicació verbal per part dels treballadors de l'oficina de Correus del municipi. 'Ens van dir que tenien ordres de dalt de no enviar-ho i ens van donar a entendre que era perquè és material relacionat amb el 9-N', ha lamentat el regidor. Un grup de voluntaris s'està encarregant de distribuir els fulletons a les bústies de les cases.

Correus respon que s'ajusta a normativa
Fonts de Correus han explicat que van decidir no repartir les cartes a Girona, ni els fulletons a Platja d'Aro, per ajustar-se a allò que mana la Llei Postal. Segons l'empresa pública, en tots dos casos la fórmula que es va escollir per als enviaments va ser la que es coneix amb el nom d'impresos sense direcció. Per dur-la a terme, és obligatori que allò que s'envia es presenti o bé amb un sobre obert o bé, directament, sense sobre.

L'Ajuntament de Girona va escollir la primera opció i, en el cas de Platja d'Aro, la segona (els fulletons es van entregar directament perquè se'n fes el bustiatge). Tots dos van entregar els feixos de cartes i fulletons divendres passat.

Des de Correus expliquen que, en els casos d'impresos sense direcció, el contingut d'allò que s'envia es revisa simplement per evitar problemes amb les tarifes (és a dir, que no es vulguin fer passar per aquí trameses que s'han d'enviar d'una altra manera). En veure que, tant en el cas de Girona com en el de Platja d'Aro, els enviaments estaven relacionats amb el 9-N (i que es podria tractar de propaganda electoral) des de l'empresa pública es va decidir elevar-ho als serveis jurídics, per veure si es podien fer o no els enviaments.

Com que la resposta podria trigar fins a una setmana en arribar, i veient que aleshores ja no hi hauria temps de fer el bustiatge, Correus diu que es va informar els dos remitents per evitar problemes i es van retornar tant les cartes de Girona com els fulletons de Platja d'Aro.

Tot i això, aquest mateix dimecres, els serveis jurídics de Correus ja s'han pronunciat sobre l'afer. I la resposta ha estat categòrica: tant les trameses de Girona com la de Platja d'Aro estan vinculades a la consulta, afectada per la suspensió del TC i, per tant, no es poden distribuir.

La Focal de Blanes presenta la campanya per eliminar mines al Sàhara Occidental

La Focal presenta a Blanes la campanya "Una Flor per cada Mina" 

Televisioblanes 19/8/2014

Es volen eliminar 10 milions de mines del Sàhara i des d'aquí es promourà a la resta del territori gironí. La presentació va coincidir amb la projecció de "Las Flores del muro", de Mohamed Moulud Yeslem

Organitzen a Blanes un debat sobre Palestina amb connexió en directe des de Gaza

 

Blanesaldia.com 9/8/14

Ahir divendres al bar Matinit de Blanes va tenir lloc una xerrada-debat sobre Palestina organitzada per ICV-EUiA, així com Alternativa Jove i Joves d’Esquerra Verda. L’acte va ser presentat per l’Eloi Espósito, que va fer una introducció explicant breument l’història de la regió per tal d’entendre la situació actual.

Aixó va donar pas a la connexió en directe, via videoconferència, amb l’activista d’Unadikum (Brigadistes Internacionals a Palestina) i militant d’IU Manu Pineda, que va explicar als assistents, de primera mà, la situació que es viu a la franja de Gaza a hores d’ara.

 

Les paraules de l’activista van impressionar en certs moments als assistents, especialment quan explicava situacions viscudes en primera persona o el moment en què va callar a mitja frase perque havia sentit una explosió propera. En acabar la seva explicació, va haver-hi un torn de preguntes que va contestar atentament, tot donant les gràcies als que des d’aquí donen veu i suport a la lluita del poble palestí, tant a les institucions com al carrer.

 

Per finalitzar l’acte, va intervenir la veïna de Blanes Mireia Martínez, que va explicar la seva experiència personal quan va estar un mesos a Palestina, i que també va respondre a les preguntes dels assistents.

Concentracions i manifestació per Palestina a Vic, Olot, Girona i Barcelona

Inauguració de l’exposició “Helios Gómez. La revolució gràfica” al MUME

Amb participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República 10 Jul 2014

Dissabte dia 12 de juliol de 2014, s’inaugura l’ exposició de l’artista Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) al Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la població empordanesa de La Jonquera.
 

Helios Gómez pertany a una  generació d’artistes d’entreguerres molt compromesa amb les causes polítiques i socials. Conegut pels seus treballs en el camp del disseny, de la publicitat, trobem el seu art a capçaleres de diaris, cartells militants i il·lustracions publicades en la premsa. Va destacar també en altres tècniques com el dibuix, l’aquarel·la i la pintura mural.

 

Va compaginar la seva feina amb una intensa militància política. Les seves idees el van portar  camí de l’exili durant la dictadura de Primo de Rivera. Va estar a París i després a Brussel·les, Amsterdam, Viena i la URSS. Finalment es va instal·lar a Berlín on va col·laborar amb diverses publicacions. En acabar la dictadura, l’any 1930, va anar a Barcelona on col·labora amb revistes com L’Opinió, La Rambla, La Batalla, L’Hora, Nueva España, Mundo Obrero y El Mono Azul. L’any 1936 participa en la creació del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, organisme impulsor del cartellisme militant durant la Guerra Civil espanyola. El mes de juliol del mateix any lluitarà per la defensa de la ciutat de Barcelona a les barricades.

Després de la derrota republicana l’any 1939 es refugia a França on serà internat a camps de concentració. Torna a Barcelona i a causa de la seva activitat política clandestina va ser arrestat en diverses ocasions i tancat a la presó Model de Barcelona, on pintà un oratori conegut amb el nom de La Capilla Gitana i composa un corpus poètic. No va ser alliberat fins a 1954, morint dos anys més tard.

 

Aquesta exposició l’organitza l’Associació Cultural Helios Gómez, fundada per Gabriel Gómez, fill de l’artista, i la historiadora Caroline Mignot el 1998. S’encarreguen de promoure la vida i obra de l’artista i de preservar el seu llegat documental i artístic.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República manté una molt bona relació amb la fundació i són nombroses les vegades que hem col·laborat plegats. A tall d’exemple direm que el llibre Helios Gómez, la revolución gráfica,  que es basa aquesta exposició, va ser editat utilitzant material del nostre fons.

 

 La podeu veure fins el 9 de novembre de 2014. No us la perdeu!

L'abdicació del rei borbó encén una onada de manifestacions antimonàrquiques arreu

Moltes persones a Girona han festejat l'abdicació del Rei Juan Carlos. Foto: Carlos Palacio

 

REDACCIÓ / @LA_DIRECTA | 02/06/2014

Poc abans de les deu del matí s'ha començat a estendre el rumor a través de Twitter, a un quart d'onze ho ha filtrat El Periódico a la seva edició digital i ha estat a quarts d'onze quan el president del Govern espanyol Mariano Rajoy ho ha oficialitzat amb una compareixença de premsa: el rei Juan Carlos I de Espanya abdica de la Corona Espanyola. L'abdicació comporta la renúncia voluntària a la corona, el títol, el poder i els drets com a monarca. Això, que en un principi s'havia rebut com una alegria entre els antimonàrquics, ben aviat, quan s'ha conegut les intencions de nomenar –per un procediment exprés– el príncep Felip de Girona nou rei Felipe VI, s'ha transformat en una onada de convocatòries de protesta.

A la plaça Catalunya de Barcelona s'hi han aplegat unes 18.000 persones –tot el cercle central i les zones arbrades del quadrilàter–, entre les que s'escoltava crits contraris a la monarquia, en defensa de la república i per la independència de Catalunya. En algun moment s'ha visibilitat una mena de competició per veure qui ocupava el centre de la plaça: els de la República del 99% (Procés Constituent), els de la República catalana (ERC) o els de la Espanya republicana (JSC). Notable presència de militants d'ERC i EUiA, però també de Podemos, CUP, SI i activistes del 15M.

El grup més peculiar el formaven militants de les joventuts socialistes (JSC) que cridaven “Ni piernas ni brazos, borbones a pedazos”. Alguns testimonis de l'escena els han fet notar la contradicció de les seves paraules amb el fet que els vots favorables del PSOE al Congrés dels Diputats donaran el vist-i-plau al nomenament de Felipe VI com a nou rei de l'Estat espanyol. Silenci com a resposta. La protesta s'ha fet enmig d'un gran desplegament mediàtic, però sense helicòpter ni furgons dels Mossos d'Esquadra. Una manifestació espontània amb centenars de persones s'ha despenjat de la concentració i ha arribat a quarts de deu del vespre a la plaça de Sant Jaume, on s'han escoltat consignes fins passades les deu de la nit informa Jesús Rodríguez.

A Vic, més de 300 persones s'han concentrat a la plaça Major davant l'Ajuntament. La concentració, convocada per la CUP, ICV-EUiA, ERC, Procés Constituent i Arran, ha durant mitja hora i no hi hagut cap parlament, però sí moltes proclames a favor de la independència i la república segons informa Emma Roca. Entre les banderes, predomini de les estelades, però també algunes de republicanes tricolors i una de l'URSS. La concentració ha coincidit amb el ple de l'Ajuntament de Vic, que s'ha interromput durant una estona perquè hi poguessin participar les regidors que volguessin. Finalment hi han participat les regidores de la CUP, ERC, ICV-EUiA i SI, i s'han quedat a la sala de plens els de CiU, PxC i PSC. A Osona també s'hi han fer altres concentracions com per exemple a Manlleu, Torelló, Roda de Ter, Montesquiu o Seva.

A Sóller el Col·lectiu Albaïna ha convocat una concentració a la plaça Constitució de Sóller en suport a la república i afirmant que “a la monarquia i a l'estat, els fan falta molt més que un simple canvi de cara”. Més de 50 persones s'han concentrat davant la pancarta amb el lema “A Mallorca no tenim rei” i cridant consignes contra la monarquia i a favor de la república.

A Pineda de Mar, unes 80 persones, convocades pels partits republicans de la vila, han convocat davant de la porta de l'Ajuntament una concentració on s'ha llegit un manifest i s'han sentit crits demanant la implantació de la república informa Xavier Puig. Convocatòries similars s'han succeït a d'altres pobles de la costa maresmenca, com a Calella (80 persones), Malgrat (40) o Sant Pol (30).

A la Selva s'han aplegat una setantena de persones a Santa Coloma de Farners o unes 120 a Blanes, entre d'altres municipis. També a la capital de l'Alt Empordà, Figueres, s'hi han manifestat prop de 300 persones sota el crit de "Visca la República!".

A Girona s'han concentrat a la Plaça del Vi unes 1.000 persones. Jordi Navarro, regidor de les CUP de la ciutat, ha llegit un manifest i ha criticat que Girona encara no s'hagi pronunciat com a ciutat antimonàrquica. Posteriorment s'ha fet una manifestació que ha transcorregut pel Pont de Pedra, el Carrer Nou, la Gran Via i ha culminat a la subdelegació del govern informa Xavier Diez.

A Sant Boi unes 175 persones responent a la convocatòria de diferents col·lectius –CUP, ERC, ICV-EUiA, Arran i JC– s'han aplegat a la plaça de l'Ajuntament. Després d'uns parlaments on han participat totes les formacions polítiques menys la CUP –que ha manifestat no voler capitalitzar l'acte– s'ha penjat una estelada i una bandera republicana a l'Ajuntament fins que han estat reitrades pel conserge. Per finalitzar l'acte s'ha entonat els Segadors informa Laure Vega.

A Granollers unes 250 persones s'han aplegat a la plaça de la Porxada en una concentració pacífica en resposta al comunicat de l'abdicació que ha fet públic el rei Joan Carles. D'aquesta manera, Granollers s'ha sumat a la resta de concentracions convocades arreu. Davant del consistori, alguns col·lectius han deixat una pancarta on hi deia “Independència”, una estelada roja i la bandera republicana espanyola. De manera espontània, hi ha hagut crits en defensa de la república catalana i obrera, també crits en favor de la independència i, per primer cop en molt de temps, s'han escoltat crits demanant la dimissió de l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral. L'únic moment de tensió ha estat quan la policia municipal ha mirat d'evitar sense èxit que algunes persones pengessin a una finestra de l'Ajuntament una bandera de la república espanyola i una estelada. A la concentració hi han tingut presència l'Assemblea Nacional Catalana, l'Esquerra Independentista de Granollers, ERC, ICV-EUiA, l'Assemblea Llibertària o el Procés Constituent, entre d'altres informa Joan Gener.

A Cornellà unes 120 persones s'han concentrat davant de l'Ajuntament de Cornellà a la plaça de l'Església, convocades per ERC, EUiA, Arran i l'Alternativa d'Esquerres de Cornellà. Entre les persones que hi han assistit hi destacava la presència del diputat d'ERC Joan Tarda. Amb una forta presència d'estelades i banderes tricolors, s'ha penjat una bandera de la república a un edifici amb dependències municipal que hi ha al costat de l'Ajuntament informa Ramon Samblas.

Per últim també ha tingut lloc a Berlín una concentració que, segons informa Roger Suso, a reunit un centenar de persones davant la porta de Brandenburg. 

Concentracions per la República avui a Catalunya

• Badalona: 20:00h. | Plaça de la Vila.
• Barcelona: 20:00h. | Plaça de Catalunya.
• Balaguer: 20:00h. | Plaça Mercadal.
• Blanes: 20:00h. | Plaça de l'Ajuntament.
• Girona: 20:00h. | Plaça del Vi.
• Lleida: 20:00h. | Plaça Paeria
• Olesa de Montserrat: 20:00h. | Plaça de l'Ajuntament
• Rubí: 20:00h. | Plaza Pere Aguilera (Ajuntament).
• Terrassa: 20:00h. | Raval Montserrat.
• Tarragona: 20:00h. | Plaça de la Font.
• Tordera: 20:00h. Plaça de l'Ajuntament
• Reus 20:00. Plaça Mercadal
• Sabadell 20:00. Plaça Marcet

Veure més convocatòries o afegix la de la teva población