Què coi hem de celebrar?

VilaWeb - Bel Zaballa Divendres  9.10.2015

’12 d’octubre, res a celebrar’, diuen les parets. Ara també les etiquetes de Twitter, murs on es pinten missatges sense esprai perquè els llegeixi tothom que hi passi. S’acosta la data i, com cada any i cada vegada més, proliferen les crides contra la celebració de l’anomenat Dia de la Hispanitat, anteriorment i durant quaranta anys conegut amb el nom de Dia de la Raça, entoma-la, aquesta. Si és que la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol es fa evident fins i tot en la seva festa oficial! Un cas anòmal, el d’un estat que manté com a festa ‘nacional’ una data lligada al seu passat colonial i exaltada durant la dictadura franquista. On s’és vist? No, no és cap pregunta retòrica: On s’és vist? Pràcticament enlloc del món.

Aniversari d'un crim

Tal dia com avui en 1940 va ser assassinat el President de la Generalitat de Catalunya Lluis Companys i Jover.

 Aquest és el text de la querella presentada pel seu partit, ERC en la causa oberta a Argentina

Canvi de lloc de l'acte unitari: 12 d'octubre res a celebrar!

No a la impunitat del feixisme!

* Contra el genocidi i el racisme

* Per la sobirania dels pobles

* Per la convivència en la diversitat

Dissabte 12 d’octubre, 19h, Plaça de la Mercè, Barcelona

Parlaments: Sergi López; Gabriela Serra;Rosa Toran; David Bou.

Actuacions: Quico Pi de la Serra i Amadeu Casas; Mertixell Gené; Feliu Ventura; Sandra Redher; Nabil; Tarqueada Pukaj Wayra; Toteva Rapanui; Sayariy Urus.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, conjuntament amb moltes altres entitats en el marc de la plataforma “12 d’octubre, res a celebrar”, organitza un acte unitari demà, dissabte 12 d’octubre, a les 19h a la Plaça de la Mercè, Barcelona.

Els lemes de l’acte són “No a la impunitat del feixisme. Contra el genocidi i el racisme. Per la sobirania dels pobles. Per la convivència en la diversitat.”

L’acte consistirà en parlaments, actuacions artístiques i mostres de cultura popular.

Participaran, entre altres: l’actor, Sergi López; la Presidenta d’Amical Mauthausen, Rosa Toran; els músics, Quico Pi de la Serra i Amadeus Casas; l’activista amb Amèrica Llatina, Gabriela Serra; el cantautor, Feliu Ventura; el periodista, David Bou; la cantautora Meritxell Gené; i l’acte culminarà amb Bella Ciao i L’Estaca, a càrrec del cantautor catalano-palestí, Nabil.

Botifarra a la Hispanitat

 

Divendres 11 d'octubre

Plaça Ajuntament de Tortosa 21:30h.

Baldanada popular i concert del cantautor tarragoní Josep Romeu Fes-li la botifarra a la Hispanitat!

David Fernàndez denuncia que Camacho es manifesti al costat de feixistes els 12 d'octubre

 Video

'El passat 12 d'octubre la senyora Camacho era al costat de neonazis amb esvàstiques', diu el diputat de la CUP

VilaWeb  27.09.2013

El PP de Catalunya es manifestarà el 12 d'octubre vinent a la plaça de Catalunya per la unitat d'Espanya, tal com va fer l'any passat. També han anunciat la presència a Barcelona aquell dia els partits i grups feixistes que van assaltar la Generalitat a Madrid durant la Diada. Per això, el departament d'Interior està alerta. Ahir la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, va retreure al conseller Ramon Espadaler que avisés que la ultradreta podia manifestar-se el 12 d'octubre, com si criminalitzés la resta de manifestants.

Què va dir Camacho ahir a migdia?

'No es va produir la manifestació del 2012, la van impulsar vostès, van cridar a la participació vostès, la del 2012, igual que la via independentista. Faran el mateix amb el 12 d’octubre? O haurem d’escoltar declaracions com les del senyor conseller, el senyor Espadaler, que diu que pot haver-hi riscos i línies vermelles de la ultradreta que puguin anar al 12 d’octubre? Què no vam anar les persones lliurement catalans, famílies cíviques, de manera democràtica, a manifestar-nos i a anar a la plaça d’Espanya...? Que no vam anar a la plaça de Catalunya? Vostè ha de titllar això sota la sospita del feixisme des del govern de Catalunya? Vostè per què impulsa a la participació de la diada independentista i, en canvi, posen això altre, quan els altres volem lliurement defensar una altra proposta?

Què va respondre David Fernàndez al vespre?

'El passat 12 d'octubre la senyora Sánchez-Camacho va estar a deu metres de persones condemnades per agressions. Era al costat de militants de Plataforma per Catalunya, al costat de militants neonazis amb esvàstiques i signes del 88, que significa 'Heil Hitler'. Nosaltres mai celebrarem el 12 d'octubre perquè tenim memòria i ens salva la memòria. I el 12 d'octubre es va instaurar el 1940 per ordre del general Franco, 'dia de la raza'. I som un poble internacionalista i solidari, i el dia 12 d'octubre a l'Amèrica Llatina és el dia de la resistència indígena.

Hugo Blanco a Barcelona, L’històric dirigent indígena i guerriller peruà

El moviment indígena a l'Amèrica Llarina amb

Hugo Blanco, dirigent indígena camperol i guerriller del Perú,

Paco Fernández Buey, catedràtic d’ètica i filosofia política a la Universitat Pompeu Fabra,

Esther Vivas, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Dijous 7 octubre. 19:30h

RAI-Barcelona

Carders, 12 principal (no confondre amb ”Corders”!) L-4 Jaume I/L-1 Arc de Triomf

Biografia d'Hugo Blanco

Nascut el 1935 a Cuzco, Hugo Blanco ha estat un dels dirigents camperols indígenes més rellevants del Perú i una de les figures emblemàtiques de l’esquerra llatinoamericana. A finals dels anys cinquanta s’afilià al Sindicato de Campesinos de Chaupimayo i va ser el princiupal dirigent de l’aixecament camperol durant la presidència de Fernando Belaúnde al Perú el 1963. A inicis de la anys seixanta, com a reacció a la repressió, el moviment camperol fundà la columna guerrillera Brigada Remigio Huamán que fou desarticulada el 1963. Blanco fou capturat i tres anys després va ser condemnat a 25 anys de presó. Gràcies a una important campanya de solidaritat internacional evità la pena de mort. L’any 1970 el govern li va concedir la llibertat i l’any següent va ser deportat. El 1975 retornà a Perú on participà en les fortes protestes contra el govern militar de Francisco Morales, sent deportat de nou. L’any 1978, de retorn al Perú, va ser escollit membre de l’Assemblea Constituent que aprovaria una nova constitució que va posar fi a la dictadura militar. Durant la dècada dels anys vuitanta va ser escollit diputat en vàries ocasions com a integrant d’una amplia coalició d’esquerres. L’any 2002 va ser diagnosticat amb un tumor cerebral, causat segons els metges per l’impacte acumulat dels cops de porra soferts al cap al llarg de la seva vida, i gràcies a una campanya de solidaritat internacional va poder finançar l’operació que li va extreure el tumor. En les dàrreres dècades ha estat vinculat a les lluites dels camperols de la regió de Cuzco i dels cocaleros. En l’actualitat és el director de la revista Lucha Indígena i és membre del consell assessor de la revista Sin Permiso.