Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de novembre del 2015

Mor Federico Arcos, exiliat al Canadà

El jove Arcos, a la dreta, amb Foto: Els seus companys de Abel Paz i Liberto Sarrau. Arxiu
El Punt Avui -  Antoni Estradé i Ariadna Fitó  28 juny 2015 

Deixa un tresor
  • Arcos acaba de morir al Canadà, on va arribar el 1952 després de diferents exilis i calamitats 
Dimecres, 27 de maig al vespre. Un de nosaltres es troba al pis del passeig de Sant Joan on malviu, de fa molts anys, l'Ateneu Enciclopèdic Popular per la desídia de les diferents administracions. L'Ateneu disposa d'un fons hemerogràfic i bibliogràfic d'extraordinària importància per a qualsevol persona que vulgui fer recerca sobre el moviment llibertari a Catalunya, com és el nostre cas. Abans de començar a repassar exemplars de velles revistes de l'exili, comentem amb Manel Aisa, un dels més assidus col·laboradors d'aquell centre, el recent traspàs del poeta Jesús Lizano. Es lamenta en Manel que pràcticament no queda ningú de la generació que havien viscut els anys de guerra i revolució. Li suggerim alguns noms que proven que encara n'hi ha, i el primer que ens ve al cap és el de Federico Arcos. Minuts després, ensopeguem amb un llarg treball seu publicat a la revista CNT de Tolosa a començament de la dècada dels 60 sobre Lev Tolstoi, a qui Federico admirava. I mentre el llegim, arriba un SMS a Manel Aisa informant que Federico Arcos acaba de morir al Canadà, on residia des del 1952.
L'ocupació nazi l'obliga a tornar, i és empresonat
Va participar al maquis de Sabater, Vila i Massana
El seu llegat ha anat a la Biblioteca de Catalunya 
 
Qui va ser Federico Arcos? Nascut el 18 de juliol del 1920 a la barriada barcelonina del Clot, fou el cinquè fill, i el més petit, d'una família pagesa originària de Conca. Ell mateix, com acostumava a passar amb altres nois de la seva condició social, va haver de posar-se a treballar de molt jove. Primer d'aprenent d'ebenista, però immediatament després ja com a mecànic, professió en la qual romandria tota la vida, assolint-hi un nivell de perícia que més endavant el portarà a obtenir una feina altament qualificada a la Ford Motor Company, a cavall de la frontera entre els EUA i el Canadà. Quan comença a fer les primeres provatures com a mecànic encara no té 14 anys. Just llavors, el 1934, s'afilia a la CNT. També participa, ja des d'aquell moment, en les múltiples activitats que es duen a terme al seu barri, un fogar de cultura obrera. Com és ara, a l'efervescent Ateneu Racionalista Eclèctic del Clot o als cursos nocturns de l'Escola Natura que el Sindicat Fabril i Tèxtil tenia al mateix barri des del 1918. Més coneguda pel renom popular de La Farigola, aquest centre d'ensenyament tenia com a màxim impulsor el mestre, originari de Sallent, Joan Puig i Elias, qui, un parell d'anys més tard, un cop esclatada la guerra, ocuparia el càrrec de president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una de les grans realitzacions pedagògiques d'aquells temps tan convulsos.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Presentació del documental "Procès a Catalunya" a Montornès


El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


01 d'octubre de 2015
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha aprovat per consens un acord pel qual condemna el General Franco i les accions que va encapçalar i executar durant la dictadura militar, i especifica que les greus violacions dels drets humans dutes a terme durant el franquisme, algunes d’elles enumerades a l’Acord, encara han de ser aclarides i establertes oficialment per un mecanisme jurisdiccional –o no jurisdiccional- estatal, nacional o internacional. La Junta de Govern del Memorial Democràtic (*), mitjançant aquest acord, també demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos i resolucions judicials i administratives endegades durant la dictadura contra milers de persones.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

"Plus Ultra" de Jordi Borràs


El llibre vol desmuntar el mite dels autoanomenats moviments «no nacionalistes» i mostrar els vasos comunicants entre l'espanyolisme i la ultradreta

Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és una obra a cavall de la fotografia documental, el periodisme d’investigació i la recerca històrica. Aquest llibre no tracta sobre el procés independentista, ni de la història del país, ni dels potents moviments socials que se n’han derivat.

Afortunadament d’aquests temes se n’han publicat desenes de milers de pàgines al llarg dels últims anys. Però en canvi, sorprenentment, s’ha escrit molt poc del moviment reaccionari que s’ha originat: la resposta dels que no volen que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. L’espanyolisme en la seva màxima expressió i els vasos comunicants entre un moviment unionista que no es considera nacionalista i una extrema dreta que s’ha caracteritzat per marcar l’agenda del debat territorial a l’Estat espanyol. Una obra inèdita i necessària per entendre l’espanyolisme contemporani a Catalunya.

divendres, 12 de juny del 2015

Portes giratòries dels catalans vinculats amb el franquisme

Lluc Salellas: 'Des del 1939 que no s'ha canviat l'estructura de poder de l'estat espanyol'

Per Lluc Salellas, membre de la CUP Girona. Publicat a Crític el 2 de juny de 2015
L’empresari Fèlix Millet és l’autor de la coneguda frase que explica que a Catalunya han manat sempre les mateixes 400 famílies, i que s’han repartit “el pastís” empresarial i financer del país. És una idea que ha estat molt recurrent en els debats polítics dels últims anys després que es destapés el frau del mateix Fèlix Millet i de Jordi Montull al capdavant del Palau de la Música. Es tracta de la realitat econòmica i de classe (alta) explicada de forma ben simbòlica per un dels protagonistes de la història. Com els Millet, la majoria de les grans famílies empresarials catalanes d’avui dia són hereves de les grans fortunes que van sortir beneficiades de la victòria de l’Alzamiento Nacional l’any 1939. De fet, aquell any va ser l’últim en què Catalunya i, en conseqüència, l’Estat espanyol van viure un episodi de ruptura. La victòria de Franco representa l’última taula rasa a partir de la qual s’edifiquen les estructures d’Estat i de poder que han continuat vives i fonamentades fins avui.
 
I és precisament per això que, talment com en els anys quaranta, els cognoms que avui continuen exercint el poder econòmic i també polític a Catalunya són els Millet, els Cortina, els Carceller, els Mateu o els Trias, mentre que al conjunt espanyol són els De Oriol, López de Letona, De la Mora y Mon, Suárez o De Borbón, per posar-ne alguns exemples. Les mateixes famílies propietàries de les terres i dels recursos que exerceixen d’enllaç amb els sectors productius estratègics o proveeixen de persones les dues principals forces polítiques i, en especial, el Partit Popular. Un model que ha fet que, segons Oxfam-Intermón, actualment les 20 persones més riques tinguin la mateixa fortuna que els 9 milions de persones més pobres. Ni Catalunya ni els Països Catalans són un oasi en aquest sentit.
 
Els Cortina
Un dels àmbits dins el sector de l’alimentació que més beneficis produeixen, el de la cervesa, així ho constata. L’empresa San Miguel, avui dia part del conglomerat Mahou, és un gran exemple d’aquest petit món que són les grans empreses i la seva relació amb els hereus del franquisme. San Miguel va ser fundada per Pedro Cortina Mauri (la Pobla de Segur, 1908 – Madrid, 1993), empresari i diplomàtic del franquisme que va arribar a ser ministre d’Afers Exteriors amb els últims governs de Carlos Arias Navarro. Ambaixador espanyol a París durant el Maig del 1968, aquest empresari, casat amb la filla del primer alcalde franquista de Madrid i cunyat del primer oficial mort de la División Azul al front rus, va ser vicepresident de la marca cervesera fins a la seva mort. Els seus dos fills també han tingut un conegut recorregut en el món empresarial espanyol.

dissabte, 30 de maig del 2015

La repressió econòmica franquista d'entitats a Catalunya

Localització per municipis de les cooperatives de consum a Catalunya, 1865-1936.
 Font: Elaboració: Francisco José Medina-Albaladejo i Josep Pujol-Andreu en
COOPERATIVAS DE CONSUMO Y NIVELES DE VIDA,
ESPAÑA 1865-1939: UNA PRIMERA APROXIMACIÓN (2014) 
a partir de Celada (1989). Afegit a aquest article per MJBarreiroLG
 
Traducción Estación Collserola
 
Diversos organismes del Moviment Nacional van exercir el seu poder per a confiscar patrimonis públics d'alguns Ajuntaments i, en alguns casos, es van donar privatitzacions no subjectes a cap llei, com el cas arbitrario de la venda i tala immediata del bosc municipal de Can Feu de Sabadell en 1939.

Eduardo Montagut Contreras- Tercera Información.es | 16-05-2015
Els dos instruments legals empleats pel nou estat per a reprimir econòmicament als vençuts van ser la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939, i la Llei de Confiscación de Béns Marxistes del 23 de setembre d'aquest mateix any de 1939. Aquestes disposicions establien que les propietats i recursos econòmics de partits, sindicats, associacions, entitats, publicacions, emissores de ràdio i persones "desafectas al Moviment Nacional" serien confiscades i una part passaria al patrimoni de distints organismes de l'Estat i la resta seria subhastat.

dijous, 21 de maig del 2015

Camacho: "Recuperarem la presència d'Espanya a Catalunya amb l'Exèrcit i la Guàrdia Civil"

 
El Singular.cat - Bernat Vilaró 18/5/15
La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat en una entrevista a 'La Razón' que "el PP vol liderar la recuperació del paper d'Espanya a Catalunya". "Tenim un pla molt ambiciós en aquest sentit i crec que recuperarem els sentiments dels catalans que se senten espanyols amb iniciatives des del món de l'esport o de la cultura, i també des d'institucions respectades com l'Exèrcit o la Guàrdia Civil", ha anunciat. 

dissabte, 16 de maig del 2015

Un vídeo mostra l'antecedent feixista de retirar estelades amb Serrano Suñer i el general Yagüe a Sitges

El general franquista Juan Yagüe, "el Carnisser de Badajoz", li entrega al ministre de
governació, el pronazi Ramón Serrano Suñer, una bandera estelada capturada als republicans
en la seva retirada de Sitges, abans de ser capturada pels nacionals, el gene
En un vídeo el pronazi Ramón Serrano Suñer i el General franquista Juan Yagüe, "el Carnisser de Badajoz" mostren una bandera estelada capturada als republicans com a símbols de victoria

L'AMI envia una carta als ajuntaments recomanant que retirin les estelades dels edificis públics

Estelada a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí
L'entitat defensava fins ara que s'havia de complir la resolució de la junta electoral 'només en els edificis que esdevinguin locals electorals'
 

La Junta Electoral Central ordena retirar les estelades dels edificis públics

L'estelada (ja retirada) a la façana de l'Ajuntament de Vic. Foto: Josep M. Costa


 
  • La resolució respon a la denúncia de Societat Civil Catalana
  • L'ens considera que "són incompatibles amb l'obligació de neutralitat" de les institucions

dimarts, 30 de desembre del 2014

dimecres, 5 de novembre del 2014

#Cassolada pel 9-N: convocatòria per a repicar atuells contra el TC

Cada dia a les 22:00h. fins el #9N2014
 
A tots els pobles i ciutats de Catalunya fins dissabte, fem sonar cassoles!

VilaWeb
Després de l'èxit del repic d'atuells ahir al vespre contra el Tribunal Constitucional i en favor del 9-N, avui se n'ha convocat un altra, a la mateixa hora. I el propòsit, expressat per molta gent a la xarxa, és de fer el mateix cada dia fins diumenge. Amb l'etiqueta #cassolada, la crida va començar a córrer per Twitter ahir a la tarda i es va concretar en una enorme manifestació de protesta arreu del país. Es demanava a la ciutadania que fes soroll des del carrer o des dels balcons per protestar contra l'acció del TC.

I, efectivament, a les deu del vespre una gentada es va afegir a repicar atuells des del balcó de casa estant. El repic ha estat particularment intens a Barcelona.

divendres, 6 de juny del 2014

Els noms i cognoms de la cort catalana de Joan Carles de Borbó

Joan Carles de Borbó i Isidre Fainé, president de CaixaBank.
El rei espanyol s'ha relacionat al Principat amb polítics de l'establishment i part de l'elit empresarial del país, sectors que encara el defensen i es troben molt allunyats de la valoració pèssima de la monarquia que té avui la majoria de la ciutadania

Directa.cat - Marc Font 6/6/14
Poc després d'anunciar-se l'abdicació del rei Joan Carles I, el programa El matí de Catalunya Ràdio va entrevistar telefònicament Miquel Roca i Narcís Serra. Ambdós, membres insignes del règim de la Transició que s'esfondra, van desfer-se en elogis cap al monarca. Serra, que va tenir una estreta relació amb el Borbó durant la seva etapa com a ministre de Defensa (1982-1991), va rebutjar la hipotètica celebració d'un referèndum sobre monarquia o república. Roca no va anar tan enllà, però no deixa de ser un dels catalans de màxima confiança del rei espanyol, que l'any passat li va encarregar la defensa de la infanta Cristina, arran del cas Urdangarin.

Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d'unes elits clarament allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el darrer baròmetre del Centre d'Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny del 3,7 de la mitjana estatal –en canvi, al País Valencià, amb un 4; i a les Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la institució règia i l'ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles i la monarquia.

Qui són actualment els catalans monàrquics? Bàsicament polítics de l'establishment creat durant la Transició, representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un dels pares d'una Constitució espanyola cada cop més qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb Catalunya. Aquest paper l'han jugat també el factòtum de Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.

dissabte, 21 de desembre del 2013

El comitè de TVC convoca una aturada coincidint amb el missatge de Nadal del rei d'Espanya

Serà el 24 de desembre · També ha anunciat una jornada d'aturades parcials pel 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia'

VilaWeb 20/12/13 Autor/s: ACN
El comitè d'empresa de Televisió de Catalunya ha convocat una aturada pel dia 24 de desembre, concretament a l'espai d'entre les 20:50 i les 21:30 hores, que coincideix amb el tradicional missatge televisat de Nadal del rei espanyol Juan Carlos de Borbó. També, han convocat una altra jornada d'aturades parcials pel dia 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia, a l'espera que siguin concretades', segons ha puntualitzat el comitè de la televisió pública catalana.

Les dues jornades d'aturades parcials es van anunciar aquest dijous en assemblea general per denunciar l'externalització de la gestió de la publicitat; la proposta de contracte programa, que preveu un 'ampli ventall de possibles externalitzacions'; 'l'insuficient'aportació pública per al 2014 per complir la funció de servei públic, i la rebaixa salarial que s'ha proposat en la negociació del nou conveni col·lectiu.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Les salvatjades de feixistes espanyols contra Catalunya arriben al Parlament Europeu

Ramón Tremosa ha enviat a tot el personal del Parlament Europeu dos vídeos per denunciar l'augment dels discursos i actes feixistes a l'estat espanyol

directe.cat 4/10/13
L’eurodiputat de CiU, Ramón Tremosa, alerta al Parlament Europeu de l’actuació de grups feixistes espanyols a Barcelona de cara al dia de la Hispanitat i adverteix que "grups associats a partits feixistes cremaran banderes catalanes a Barcelona i es manifestaran per la unitat d'Espanya". El primer  vídeo enviat per l’eurodiputat conté les imatges de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre. A la seva pàgina web personal, Tremosa destaca que "la sanció que va posar la justícia espanyola al grup d'atacants va ser només una multa de 300 euros". També condemna que l'estat espanyol no hagi reaccionat de manera oficial després que, com es veu en el segon vídeo, el líder ultradretà d'Aliança Nacional, Pedro Pablo, afirmés que "cap part d'Espanya se separarà sense que es vessi sang".

Eurodiputats catalans i bascos denuncien a la CE la permissivitat d'actes feixistes a l'estat espanyol

Els eurodiputats de CiU, PSC, ICV, PNB i Aralar –que també ho fa en nom d’ERC-,  demanen a la Comissió Europea que "prengui mesures davant del constant enaltiment del feixisme i el franquisme dins l'estat espanyol". En una pregunta parlamentària, els eurodiputats denuncien l'acte celebrat a l'escola pública de la localitat de Quijorna (Madrid), el passat 28 de setembre, que va acollir diversos símbols franquistes com ara imatges de Franco. En el text adreçat a l'executiu comunitari recorden que "tots els estats membres estan obligats a sancionar penalment la incitació pública de la violència i a l'odi contra grups o persones per raons de raça, religió o origen ètnic".

Reclamen un procediment d’infracció contra l’estat Espanyol

En aquest sentit, els europarlamentaris demanen a la CE que estudiï els fets i que consideri incloure'ls a l'informe que prepara la institució sobre el compliment de l'aplicació de mesures contra el racisme, la xenofòbia i la violència. A més a més, també plantegen que "si s'escau" inclogui a l'informe previst de cara a finals d'any el procediment d'infracció corresponent contra l'estat espanyol per permetre aquest tipus d'actes.

dijous, 14 de març del 2013

Carta Oberta a Rodríguez Ibarra

14/3/13
Fa poques setmanes, manifestàrem el nostre estupor i la nostra indignació per les frases pronunciades pel Sr. Francisco Vázquez; ara, una altra vegada, hem de sentir paraules sense fonament i rigor històric i ofensives vers tots els col·lectius víctimes del feixisme i del nazisme, en boca del Sr. Carlos Rodríguez Ibarra. Arreu d'Europa, des de l'ascens dels feixismes, en el període d'entreguerres i fins a l'acabament de la 2a Guerra Mundial, milions de persones foren perseguides, esclavitzades i assassinades, discapacitats físics i mentals, gitanos, jueus, maçons, homosexuals, testimonis de Jehovà, asocials i enemics polítics, entre ells, els republicans espanyols, dels quals 294 havien nascut a Extremadura; projectes criminals d'estat, encarnats per Hitler i Mussolini, sense parió a la història i víctimes de totes les nacionalitats i condicions.

A quina estratègia responen les paraules del Sr. Rodríguez Ibarra? Ens temem que, encegat per afany de protagonisme, no pretén altra cosa que atiar els ànims vers la confrontació entre pobles i persones. Cal recordar-li que els republicans d'Extremadura i de tots els pobles d'Espanya i d'Europa, perseguits pel règim nazi, donaren mostres d'ajut i solidaritat en les condicions més extremes, i que els pocs supervivents, en el jurament pronunciat en l'alliberament dels camps, Mai Més!, no deixaren d'incloure una frase en favor de la solidaritat dels pobles. Sr. Rodríguez Ibarra: ningú no té dret a malmetre les paraules dels deportats, les seves esperances, malauradament trepitjades amb manifestacions com les seves. 

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

dimarts, 7 de setembre del 2010

Nova pàgina i video de la Mesa de Catalunya d'*Entitats Memorialistes reivindicant justícia per a les víctimes per Pena de Mort i l'anul·lació dels processos judicials del feixisme espanyol




Les nostres víctimes

Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme, són les nostres víctimes. Nosaltres mateixos som víctimes de la dictadura per què el dolor i la necessitat de justícia ha passat de generació a generació superant el silenci i la por. La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a molts de nosaltres que vam lluitar contra la dictadura. Va oblidar la legalitat democràtica republicana i van adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim. Es van oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i terror imaginables. El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets.

Cada mes estem a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació. I també l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre cor portem unes molt especials, es tracta dels nostres familiars, dels nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquest bloc que és una part de la nostra història personal. Dels fets, que podem llegir en aquest petit homenatge, han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts.

Nosaltres, les víctimes, ens preguntem fins a quan continuarà la impunitat del franquisme?. Fins a quan?

dijous, 15 de juliol del 2010

La Democràcia i la Justícia espanyola


Quan encara no s’havia aprovat la mal anomenada Llei de la Memòria Històrica 52/2007 de 27 de desembre, la Mesa de Catalunya d’associacions memorialistes, vàrem demanar als diferents grups parlamentaris catalans, que des de el Parlament de Catalunya es reclamés al Govern espanyol l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, uns ens contestaran que ja ens donarien la resposta, però mai la tinguérem i altres de que no volien fer el ridícul, la realitat va ésser de que només trobarem indiferència política.

Després de varis anys, concretament el 2 d’octubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya adoptà la Resolució de vindicació del President Lluís Companya i Jover, en la qual s’instava al Govern de la Generalitat, a fer el que sigui necessari jurídicament i políticament per aconseguir reparar el seu honor i l’anul•lació del seu il•legal judici, tenint en compte la condició d’il•legitimitat del tribunals franquistes, tal com els declara la covarda i vergonyant Llei de la Memòria Històrica.

El dia 13 d’octubre de 2008, la senyora Maria Lluïsa Gally, néta del President Companys, va lliurar al Ministeri de Justícia la sol•licitud per aconseguir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del seu avi, d’acord amb l’article 4 de la Llei 52/2007, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, només és un reconeixement simbòlicament moral, el qual no el necessitava, al igual que la resta de republicans assassinats, que mai han perdut la moral ni la dignitat per part dels seus familiars, i demanar aquella DECLARACIÓ, creiem que és una humiliació més que se’ns fa per llei en plena democràcia, naturalment va estar mal assessorada, així se li va dir personalment el dia 15 d’octubre de 2008, quan la saludarem en el Fossar de la Pedrera.

Però el Govern de la Generalitat s’ho va pensar molt, no tenia presa, va tardar un any a posar en marxa la resolució del Parlament, concretament en la sessió celebrada el dia 15 d’octubre de 2009, va prendre l’acord d’instar al Fiscal General de l’Estat, mitjançant la intervenció de la Fiscalia Superior de Catalunya, de plantejar d’ofici davant del Tribunal Suprem, un recurs de revisió per aconseguir l’anul•lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona amb data 13 de desembre de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals realitzada també a Barcelona el dia 14 d’octubre de 1940, que condemnava a la pena de mort al President Lluís Companys i Jover i que va ser executada el 15 d’octubre de 1940 en el Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

El passat 5 d’abril, el FISCAL GENERAL DE L’ESTAT, en resposta al recurs de revisió presentat per la Generalitat, en el que es demanava l’anul•lació del Consell de Guerra que va condemnar a mort el President Lluís Companys, va resoldre no admetre’l a tràmit d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, interpretant que les sentències són inexistents i nul•les de ple dret, sense que hi hagi actualment aparença alguna de legalitat o validesa de les mateixes, al haver estat expulsades de l’ordenament jurídic, resultant legalment improcedent per manca de objecte, la interposició del recurs de revisió davant del Tribunal Suprem, però la sentencia continua estant vigent, igual que les dels altres republicans assassinats.

El Fiscal General de l’Estat, en el context de la seva resolució té la gosadia de fer un estudi de dret comparat, amb altres països del nostre entorn, com Alemanya i Austria que per Llei aprovada pels seus Parlaments anul•là en bloc totes les sentències dictades durant l’època nacionalsocialista, sense necessitat d’un examen de cada cas concret i la Fiscalia era l’òrgan d’expedir el corresponent certificat d’anul•lació, la qual cosa no succeeix a Espanya amb la Llei de la Memòria Històrica, aquesta no anul•la els judicis sumaríssims militars dictats per aquells criminals tribunals militars il•legals, només els declara injustos per il•legítims i no nuls per il•legals.

El Ministeri de Justícia es contradiu amb la Fiscalia General, ja que es nega amb tota rotunditat certificar l’anul•lació de ple dret, només facilita a qui ho demani i prèvia la presentació d’una sèrie de documents, una DECLARACIÓ DE BONA CONDUCTA, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, la qual cosa mostra la manca de professionalitat i d’escrúpols del Fiscal General, doncs, la seva resolució és un engany més de les institucions estatals, amb el consentiment del Govern espanyol.

El Fiscal General de l’Estat, ha dictat una resolució totalment contrària a dret, atrevint-se a comparar-ho amb el que han fet altres països, la qual cosa podem considerar una veritable fal•làcia, una burla i un escarni per tots els ciutadans que fórem represaliats pel franquisme, és vergonyós que després de trenta-cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco i trenta-tres de la instauració de la suposada democràcia, se’ns continuí negant la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

És indignant però si ho pensem i raonem detingudament, arribem a la conclusió de que el Fiscal General de l’Estat, no ho podia fer-ho d’altre manera, tenint en compte de que a proposta del Govern de l’Estat, les Corts Generals van aprovar per covardia política la descafeïnada Llei de la Memòria Històrica, amb els vots de tots els grups parlamentaris, excepte ERC i el PP, per raons molt diferents, que nega l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat ser dictats per uns tribunals militars il•legals.

Després de la vergonyant fal•làcia dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant-se a admetre el recurs de revisió del President Lluis Companys i el silenci del Govern Espanyol, preguntem a la Generalitat de Catalunya, quines mesures politiques i jurídiques està prenent per activar que sigui anul•lat el seu judici i els de la resta de republicans assassinats?

Aquest és el deute que té pendent l’actual democràcia envers tots els represaliats pel franquisme, sent-ne totalment responsables tots els Governs democràtics espanyols, i també dels diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, per la tolerància i manca de sensibilitat que han demostrat en el transcurs de tots aquets anys, constatant que no han tingut la voluntat política ferma ni ganes en voler resoldre el problema, per tancar les ferides de totes les famílies a les que se’ls va arrabassar el pare, l’avi o el germà per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan sentim algun polític que diu públicament que Espanya està gaudint del període més llarg de pau i benestar de la seva història democràtica, ens sentim ofesos, doncs, és molt possible que el pregoner de tan dissortades paraules, els seus orígens deuen ser franquistes o bé és un panxa contenta i s’oblida de les famílies que patiren la cruel repressió i no han estat rehabilitades, malgrat aquesta suposada pau i benestar.

Enguany serà el 70è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, en tots els trenta-cinc de democràcia, Catalunya ni les seves institucions s’han dignat a tributar-li un homenatge nacional, vergonya per un país que vol ser una nació i poder decidir per ella mateixa.

Ha estat molt sorprenen el fet que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem de les denuncies d’origen feixista contra el jutge Garzón per prevaricació, en haver volgut investigar els crims de franquisme i la recent mobilització per l’Estatut; què la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant l’acceptació del recurs de revisió del judici militar il•legal del President màrtir Lluís Companys.

Els republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República, han estat condemnats dues vegades, la primera, durant la repressió de la sagnant dictadura del criminal de guerra el general Franco, amb la benedicció i consentiment de l’església catòlica, i la segona, per l’actual i suposada democràcia. Aquesta segona és molt més dura pels que teníem l’esperança d‘aconseguir la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

Pere Fortuny i Velázquez
President

ASSOCIACIÓ PRO – MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA. (16 de juliol de 2010).

diumenge, 20 de juny del 2010

Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Tres periodistes oblidats i l'espectre d'Eugeni Xammar, de Quim Torra


Recorregut apassionat pel periodisme català republicà.

Viatge involuntari a la Catalunya impossible és un recorregut apassionat i apassionant per la història del periodisme català. Barrejant realitat i ficció, l’autor reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d’abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el seu país i el seu temps.

Amb l’excusa de l’elaboració d’un llibre sobre Eugeni Xammar, s’expliquen tres vides trencades per l’exili i engolides per l’oblit, les de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. Amb ironia i tendresa, desfila davant nostre la història d’un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. Un projecte que va esdevenir impossible.

“Eugeni Xammar va dir, a l'exili: "Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc precaucions". He acabat adoptant aquesta frase com a divisa del meu pensament polític". (Quim Torra).


Quim Torra (Blanes, 1962) és advocat i editor. Ha publicat Ganivetades suïsses (2007) i Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008); a més, ha tingut cura de l’edició de treballs d’Àngel Ferran i Miquel Joseph, de l’epistolari entre Pau Casals i Josep Trueta i d’un recull d’articles sobre el Nadal de 1939, El Nadal que no vam tornar a casa.