Carta apòcrifa a Alícia Sànchez Camacho

El PP d'Altafulla ofèn les vìctimes del nazisme

4/7/13

Els lamentables episodis protagonitzats per personatges públics, molts d’ells polítics, en què per manca de voluntat o de capacitat d’argumentació, es feia un ús banal dels crims del nazisme per atacar els seus adversaris ideològics, semblava que havia deixat de ser una alternativa per a qui no sap conviure en democràcia. 

Ara ens tornem a trobar que el PP d’Altafulla ha comparat la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana amb una convenció del Partit nazi. Una vegada més, l’Amical de Mauthausen i altres camps ha de denunciar l’ús irresponsable que es fa, en el nostre país, de la llibertat d’expressió; precisament, un dret defensat pels lluitadors antifeixistes, alguns d’ells membres de la nostra associació. A moltes institucions internacionals, de països amb més tradició democràtica i molt més sensibles a aquesta qüestió, els sobta la utilització d’aquesta estratègia com a eina política i els transmet una pèssima imatge del nostre país. 

Aquestes declaracions no les fan brètols ignorants i sense formació, que sovint es refugien en l’anonimat per escampar odi, sinó els nostres polítics; per això, els demanaríem que fessin un exercici de reflexió i es posessin en el lloc de les víctimes dels règims nazifeixistes, així podran mesurar l’abast i gravetat de les seves paraules. En democràcia, la discrepància és legítima, les postures oposades han de ser replicades amb arguments i el recurs fàcil d’utilitzar el qualificatiu de nazi no és altra cosa que una banalització indecent i una ofensa a la ciutadania per quant la consideren immadura i fàcilment adoctrinable amb missatges simplistes i falsificadors de la Història. 

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Carta Oberta a Rodríguez Ibarra

14/3/13

Fa poques setmanes, manifestàrem el nostre estupor i la nostra indignació per les frases pronunciades pel Sr. Francisco Vázquez; ara, una altra vegada, hem de sentir paraules sense fonament i rigor històric i ofensives vers tots els col·lectius víctimes del feixisme i del nazisme, en boca del Sr. Carlos Rodríguez Ibarra. Arreu d'Europa, des de l'ascens dels feixismes, en el període d'entreguerres i fins a l'acabament de la 2a Guerra Mundial, milions de persones foren perseguides, esclavitzades i assassinades, discapacitats físics i mentals, gitanos, jueus, maçons, homosexuals, testimonis de Jehovà, asocials i enemics polítics, entre ells, els republicans espanyols, dels quals 294 havien nascut a Extremadura; projectes criminals d'estat, encarnats per Hitler i Mussolini, sense parió a la història i víctimes de totes les nacionalitats i condicions.

A quina estratègia responen les paraules del Sr. Rodríguez Ibarra? Ens temem que, encegat per afany de protagonisme, no pretén altra cosa que atiar els ànims vers la confrontació entre pobles i persones. Cal recordar-li que els republicans d'Extremadura i de tots els pobles d'Espanya i d'Europa, perseguits pel règim nazi, donaren mostres d'ajut i solidaritat en les condicions més extremes, i que els pocs supervivents, en el jurament pronunciat en l'alliberament dels camps, Mai Més!, no deixaren d'incloure una frase en favor de la solidaritat dels pobles. Sr. Rodríguez Ibarra: ningú no té dret a malmetre les paraules dels deportats, les seves esperances, malauradament trepitjades amb manifestacions com les seves. 

Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Carta Oberta per demanar reconeixement moral, jurídic i econòmic per als maquis

Joan Busquets i Angel Fernandez a la presentació

de les memòries de Joan "El Senzill" a Berga el 21/9/08 Foto: MJBarreiroLG

CARTA OBERTA

Benvolguts/udes senyors/es,

La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.

En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.

Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des d’aleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat.

És el motiu pel qual l’entitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II República, per mitjà d’una llei si cal i amb les conseqüències que se’n derivin.

Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petició, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econòmiques a favor dels expressos polítics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstàncies són molt semblants.

No valen excuses, en cas d’una eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya té ara una ocasió única de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat política de fer justícia.

Probablement, encara deuen sonar a les orelles d’algunes persones els eslògans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius d’aquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de l’època i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que s’hi van enfrontar directament. Això ens fa pensar en alguns polítics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per l’esmentada cantarella intoxicadora i per això encara tenen una idea equivocada de la qüestió, d’altra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest col•lectiu, el dels maquis.

Ningú pot posar en qüestió el sacrifici d’aquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves pròpies vides.

A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no més de deu. És una ignomínia que a hores d’ara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres països europeus van reconèixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensió sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes bé cobren una pensió, em pregunto per què ells sí i els guerrillers no?

Per tot l’exposat demanem l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis.

Atentament,

Joan Busquets i Verges, ex maqui, vint anys de presó

Berga, 30 d’abril de 2010

Altres maquis

Ángel Fernández Vicente, ex maqui, setze anys de presó

Col•lectius signants

Centre Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga)

Marxa-Homenatge als Maquis

Sindicat d’Activitats Diverses de Berga de la Confederació General del Treball (CGT)

Amics d’Agustín Rueda

Federació Local de Sindicats de Sallent de la CGT

Col•lectiu A les Trinxeres (Ponent)

Kamilosetas Muskaria (Ponent)

Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona)

Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT

Confederació Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT)

Podeu enviar la vostra adhesió a: cejeb@cejeb.org