Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil

Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona

 

Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15

Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.

La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts

El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.

El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Diumenge, 7 de desembre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà
Pl. de Dolors Clua, 13
Gavà
 

Organitza Museu de Gavà                                

Preu: 4€. Entrada reduïda: 2,5 €

Un homenatge a Itàlia permet al jutge donar amb pilot que va bombardejar Barcelona

Luigi Gnecchi mostrant les seves medalles feixistes i la nazi del Tercer Reich 

Traducció Estació Collserola

Un homenatge que les autoritats italianes van rendir a un centenari aviador que va combatre en la Guerra Civil espanyola ha posat la pista del veterà pilot als impulsors d'una querella pels bombardejos de Barcelona, que volen que la jutge instructora dicti una comissió rogatoria internacional perquè se li interrogui com imputat. 

Barcelona, 20 abr.- EFE

De moment, la magistrada ha ordenat traduir les notícies publicades en mitjans italians que ha aportat l'acusació particular -exercida per l'associació d'italians antifascistas residents a Barcelona Altra Itàlia i víctimes dels bombardejos- i ha tramitat una comissió rogatoria perquè Itàlia li confirmi si, com assenyala la premsa, el pilot va participar en els atacs aeris. 

El Ministeri de Defensa homenatja el responsable de l'aviació de Franco durant la guerra

Alfredo Kindelán Duany cap dels serveis d'aviació

El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, va inaugurar dimarts unes jornades de l'exèrcit de l'aire en homenatge al general de brigada Alfredo Kindelán Duany, cap dels serveis d'aviació i comandament dels atacs aeris durant la guerra del 1936-39 a les ordres del general Francisco Franco. Per aquest càrrec, Kindelán era també el màxim comandament de la legió alemanya Cóndor i l'aviació legionària italiana. 

Segons explica el diari Público, el 1988, amb Narcís Serra com a ministre de Defensa, es va crear la càtedra que porta el nom del cap de l'aviació de Franco i, des d'aleshores, cada any se celebra un seminari en honor seu dedicat al 'debat, estudi i intercanvi d'idees sobre els afers relacionats amb la doctrina aèria'. El rei Juan Carlos és el president d'honor d'aquesta càtedra Kindelán.

Bicicletada pel Vesper de la Gloriosa

19 de maig de 2013

Sortida a les 9 del matí del Vinseum (Vilafranca)

Recorregut de 30 km.

L’Institut d’Estudis Penedesencs, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i el Vinseum, han organitzat aquesta bicicletada popular amb el doble objectiu de conèixer la vinya a la tardor i els espais patrimonials relacionats amb els camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès, coneguts com el “Vesper de la Gloriosa”. També visitarem el conjunt de Sant Valentí de les Cabanyes.

L’aeròdrom de Pacs

El camp de Pacs del Penedès (també anomenat de Vilafranca) estava situat entre els termes municipals de Pacs del Penedès i Vilobí del Penedès. La seva construcció, realitzada entre els mesos de maig i juny de 1938, va ser d’una única pista en forma rectangular, paral·lel al camí entre els pobles de Pacs i Vilobí i amb la riera de Llitrà, el nucli de Vallformosa de Vilobí i amb les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume. El refugi gran del camp situat a Can Maiol és actualment utilitzat com a cava. A més es serven refugis elementals en el perímetre del camp, i un d’ells, el del Sadurní, és visitable.

Estació Territorial de Recerca Penedès

La guerra aèria a Catalunya (1936-1939​)

Catalunya (1936-1939) de David Gesalí Barrera, David Íñiguez Gràcia

Durant la Guerra Civil, Catalunya fou l’escenari d’una guerra sense treva on s’experimentaren noves tàctiques i estratègies, tant al camp de batalla com a la rereguarda. La voluntat de resistència republicana, mancada de recursos, hagué de fer front a les forces franquistes, que aplicaren una sofisticada maquinària bèl·lica contra tot el territori. En aquest context, a partir de 1937, el país viqué un setge aeri permanent a càrrec de la aviació franquista, potent i organitzada, que es desplegà fins el darrer dia de la guerra.

La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) constitueix una crònica visual que proporciona una acurada selecció d’imatges inèdites, representatives i de qualitat, però sobretot pretén ser un llibre d’investigació històrica on es desvetllen episodis i fets relacionats amb l’aviació a la Guerra d’Espanya rescatats de l’oblit. Per primera vegada es presenta la guerra aèria emmarcada en una perspectiva global i amb tota la seva complexitat: les estratègies existents en el rerefons dels bombardeigs, la defensa del territori, la fabricació i adquisició d’armes... L’anàlisi dels grans esdeveniments de la campanya aèria a Catalunya i la seva documentació s’alternen amb microhistòries d’alguns dels protagonistes, que els autors han pogut reconstruir gràcies a un treball de recerca històrica de més d’una dècada.

Al rigor acadèmic de David Gesalí i David Íñiguez i a l’anàlisi sistemàtica de l’obra, se suma la passió dels autors per l’aeronàutica i la història; el conjunt fa que La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) esdevingui un eina que facilita les claus per a la comprensió d’aquest fenomen complex i amb moltes variables.

La Libreria de Cazarabet
www.cazarabet.com/lalibreria
libreria@cazarabet.com

Lleida, 75 anys després del bombardeig del Liceu Escolar

 

Traducció Estació Collserola

La massacre de la Aviazione Legionaria Italiana va causar la mort de mig centenar d'alumnes i diversos professors al 1937

Lleida - 2012.11.12 - Xavi Francès

Va decidir la meteorologia. El 2 de novembre de 1937, els núvols que cobrien la localitat tarragonina de Flix decidir el futur de mig centenar d'alumnes i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida. En principi, les forces aèries revoltades tenien com a objectiu la localitat tarragonina, però, els núvols que la van cobrir van fer que Lleida fos l'objectiu dels bombardejos. Encara no se sap si va ser per casualitat o el Pla B va ser premeditat. Durant el bombardeig que va patir la ciutat aquest dia, part del Liceu Escolar va quedar destruït provocant la mort de cinquanta nens i alguns professors. En el mateix atac, al Mercat de Sant Lluís també va patir les conseqüències i han mort moltes dones i nens que esperaven la seva obertura.
Fins fa pocs anys, es va creure amb total seguretat que la Legió Còndor va ser la causant d'una de les crueltats més macabres a les quals s'ha vist sotmesa la capital del Segrià. No obstant això, un estudi realitzat pels periodistes Jordi Guardiola i José Carlos Miranda han deixat al descobert que el terror feixista no arribava d'Alemanya, sinó de la Aviazione Legionaria Italiana.
Josep Piró, un dels supervivents del bombardeig en plena Guerra Civil a Lleida, que aleshores tenia dotze anys relata: "Sobre les 15.30 hores de la tarda van començar els bombardejos. Van ser minuts i hores de patiment sota la runa del que havia estat el nostre estimat col · legi. Vam aconseguir sortir sans i salvats ple de pols i terra. Va ser el primer bombardeig dels feixistes contra població civil desarmada. El primer de molts altres que han passat a la posteritat. Esperem que no es repeteixi ".
Després de 75 anys, Lleida segueix rememorant la història amb l'objectiu de fer un exercici de record per no caure en els errors del passat. Mai es podrà aclarir si el bombardeig va ser una casualitat o no, el que sí quedarà per a la història és que el Liceu Escolar de Lleida, fundat el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila, va suposar una mostra de modernitat entorn d'un país i una ciutat obsoletes. Els seus principis eren basats en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartir, aspectes que actualment ja es marquen en les directrius de les escoles.
El 26 d'abril de 1937 a Gernika va ser immortalitzat per Picasso, pel que la seva projecció universal ha estat molt més gran a la tragèdia de Lleida. Tanmateix, des de la Paeria s'intenta immortalitzar el moment amb una escultura en el que va ser la seu del Liceu, inaugurada el 2006 i que porta per nom Memòria, Dignitat i Vida.
En total, la població lleidatana sufió voltant de 250 baixes civils en el que va ser la pitjor massacre moderna de la història de la ciutat. "Els valors de la llibertat, la democràcia, la família i l'educació són els que va representar al Liceu Escolar", relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. "Esperem que no tornin a succeir tragèdies d'aquest tipus i que l'educació segueixi creixent en democràcia".

Acte d'homenatge als alumnes supervivents en

la matança de 1937 a la Paeria

 

Bicicletada popular per els espais patrimonials dels camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès

 

Bicicletada popular per conèixer la vinya a la
tardor i els espais patrimonials relacionats amb els camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès, coneguts com el “Vesper de la Gloriosa”.

28 d’octubre de 2012

Sortida a les 9 del matí del CIARGA (Els Monjos)

El recorregut és circular amb un total de 20 km sense dificultat i transcorre pels municipis de Santa Margarida i els Monjos - Vilafranca del Penedès - Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès. El punt de sortida i d’arribada és el CIARGA (El Serral. Santa Margarida i els Monjos). Al finalitzar el recorregut es farà una visita guiada al CIARGA i al refugi antiaeri del Serral. La durada aproximada de tres hores i trenta minuts.

 

Es recomana fer inscripció gratuïta prèvia:
secretaria@iepenedesencs.org
93892197

www.aviacioiguerracivil.com

Visita comentada 'La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del Turó de la Rovira'

Fotos Josep Maria Contel, en Refugios antiaéreos  de Barcelona

 25 d'agost, 8 de setembre, 22 de setembre de 19:00 h a 20:00 h Places limitades.

Imprescindible reserva prèvia.

Punt de trobada: Marià Lavèrnia s/n Punt de trobada optatiu a les 18,20 a la parada del bus 28 Pg. de Gràcia / Av. Diagonal

Preu: Entrada general de: 4 €.

Agenda a Horta-Guinardó. Acte permanent. Museu d'Història de Barcelona - Bateria Antiaèria del Turó de la Rovira. Mapa

Adreça: C Marià Lavèrnia, 1

Districte: Horta-Guinardó

Zona: Can Baró

Codi postal: 08032

Telèfon: 932562122

(de dl a dv de 10 a 14 i de 16 a 19h)
reservesmuhba@bcn.cat

Web: www.museuhistoria.bcn.cat

Descobreix la ciutat des del cel tocant de peus a terra. Des del cim del Turó de la Rovira tindràs una visió única de 360° de Barcelona. La visita ens permetrà entendre com eren i quina funció tenien les bateries antiaèries de la ciutat durant la Guerra Civil, i conèixer la continuïtat de l'espai i la reutilització d'usos.

Per a grups que ho concertin amb antelació, el Museu ofereix la possibilitat de fer les visites comentades en l'idioma i el dia que millor convinguin a les necessitats del grup.

bcn.cat

Curs sobre espais de memòria a les terres de Lleida

Organitzat pel Memorial Democràtic i el Departament d’Ensenyament, s’adreça a professors de secundària. El termini d’inscripcions ja és obert

Del 13 al 27 d'abril de 2012

Diferents llocs de la Xarxa d'Espais de Memòria (demarcació de Lleida)

El curs Espais de memòria a les terres de Lleida: un recurs educatiu és una activitat gratuïta i adreçada al professorat de ciències socials d’educació secundària interessat en l’ús didàctic d’espais emblemàtics de memòria relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a les terres de Lleida.

Tindrà lloc els dies 13, 18, 20, 25 i 27 d’abril. Ha estat organitzat pel Memorial Democràtic, el CESIRE-CERES i el Servei Educatiu del Segrià, aquests dos darrers dependents del Departament d’Ensenyament.

Durat el curs es visitaran diferents llocs de la Xarxa d’Espais del Memorial Democràtic a la demarcació de Lleida. Posteriorment, el professorat haurà de lliurar una proposta d’activitat didàctica a l’entorn d’un d’aquests espais.

Sessions programades:

Divendres, 13 d’abril

La Xarxa d’Espais de Memòria. A càrrec de Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic, i Genona Biosca, professora de ciències socials. Presentació del llibre Corba de foc. El cap de pont de Balaguer (5è volum de la col·lecció 'Eines de Memòria', editada pel Memorial Democràtic), a càrrec de Rosa Solsona, coordinadora.

Dimecres, 18 d’abril

El Turó de la Seu Vella. A càrrec de Pep Tort, director del Consorci Turó de la Seu Vella, i Joan Sagués, professor d’història contemporània a la Universitat de Lleida.

Divendres, 20 d’abril

El cap de pont de Balaguer. El Merengue. A càrrec de Rosa Solsona, professora i coordinadora del llibre Corba de foc. El cap de pont de Balaguer, i Pol Galitó, historiador.

Dimecres, 25 d’abril

Aeròdrom d’Alfés. A càrrec de Pere Tardà, de Cat Patrimoni, i Xavier Reñé, historiador.

Divendres, 27 d’abril

Cementiri de Lleida. A càrrec de Conxita Mir, catedràtica d’història de la Universitat de Lleida.

Més informació:

Curs sobre espais de memòria a les terres de Lleida

Activitats del mes de febrer de 2012 de L’Estació Territorial de Recerca Penedès

-Centre Cultural de l’Estació del Vendrell

Divendres, 3 de febrer, a les vuit del vespre

Presentació del documental Els bombardeigs franquistes al Penedès 1937-1939

La presentació anirà a càrrec de:

Benet Jané, Alcalde del Vendrell

Ramon Arnabat, President de L'IEP

Àngels Santacana, Coordinadora

Xavier Mitjans, Productor

Josep Solé i Armajach, Historiador

-Institut d'Estudis Penedesencs

Diumenge 12 de febrer a les 10 h del matí

Visita guiada als espais del Vesper de la Gloriosa

Sortida de l’estació d’autobusos de Vilafranca del Penedès

Sortida amb autobús

La visita serà guiada pels historiadors Ramon Arnabat, David Íñiguez i Carme Miró, responsables de la senyalització de l’itinerari.

Itinerari

Vilafranca del Penedès

Lavern (Subirats)

Sabanell (Font-rubí-Torrelavit)

Pacs del Penedès

V! ilobí del Penedès

Santa Oliva

Albinyana

Sant Vicenç de Calders (El Vendrell)

Santa Margarida i els Monjos – CIARGA

Vilafranca del Penedès.

Import de la sortida:

10€ socis IEP i 15€ no socis

Cal fer inscripció prèvia. Places limitades. 22 places

telf. 938921979 o

secretaria@iepenedesencs.org

http://www.aviacioiguerracivil.com/

Presentació del documental 'Virgilio Leret. El Caballero del Azul'

L'acte tindrà lloc el 23 de novembre, a les 7 del vespre, al Museu d'Història de Catalunya

El documental Virgilio Leret, El caballero del Azul ha estat patrocinat per la Fundación Aena i la cadena de televisió pública basca Euskal Telebista i en la seva realització ha col·laborat la Universitat Pública de Navarra.

L’obra recrea la trajectòria d’aquest militar i aviador històric, que servia als territoris del Marroc en el moment de l’alçament feixista i que es va mantenir lleial a la República, cosa que el va portar a ser possiblement el primer oficial executat pels sediciosos un cop esclatada la guerra civil, poc després del 18 de juliol del 1936.

En la presentació del reportatge sobre la figura de l’aviador estarà present la seva filla, Carlota Leret, que estava a Melilla amb els seus pares el 17 de juliol de 1936, i que resideix a Veneçuela des de fa molts anys.

Virgilio Leret, a més del seu paper com a militar republicà, també té un lloc important en la història de l’aviació ja que va dissenyar un motor a reacció, original i revolucionari per a la seva època, que va anomenar Mototurbocompresor de Reacció Continua. L’aviador va arribar a patentar la seva creació, però la guerra civil va malmetre el projecte.

Inauguració de la restauració i museïtzació de la casa de comandament del Camp d'Aviació

Ajuntament de la Sénia 3 d'agost de 2011

20 d'agost de 2011 a les 11h.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Govern de la II República, per a defensar-se del cop militar rebel, va planejar la construcció d’una sèrie d’aeròdroms militars a Catalunya. Un dels més importants fou el camp d’aviació de la Sénia, construït l’any 1937. És un espai històric i patrimonial parcialment conservat i vinculat a la memòria recent de la població amb nombroses referències orals, documentals i gràfiques. El camp d’aviació estava format per una extensió de 90 ha de terreny i un perímetre irregular que recorda una estrella de cinc puntes.

Elements que en formaven part:

- Tres pistes d’enlairament

- Un refugi antiaeri, situat prop de la casa de comandament

- La casa de comandament, amb les oficines, el control de vols i operacions

- La Caseta Roé, on hi havia l’equip de transmissions

- La Torre de Martí, residència i club d’oficials

- El Molí Hospital, residència de tropes i central elèctrica

- Magatzems de manteniment, edificis prefabricats de fusta i tendes de campanya.

Per tal de recordar i recuperar la memòria històrica local l'Ajuntament de la Sénia ha creat el Patronat del Camp d'Aviació de la Sénia, la qual dispona d'una pàgina web que us permetrà aprofundir amb el tema.

http://www.campaviaciolasenia.cat/

Guiatges disponibles (veieu la web del patronat per a més informació)