24 anys sense Pedro assassinat per un policia a L'Hospitalet

Jornades Antifeixistes 2016 a Gramanet

El documental 'Valadredo' al Memorial

 
El 25.11.2015 al Memorial Democràtic a les a les 19:00h.

Peu de la Creu, 4
Barcelona

‘Valadredo” és un documental dirigit per l’historiador i documentalista Oriol Riart que descriu una de les batalles més cruents i alhora més desconegudes que va tenir lloc al Pirineu català durant la Guerra Civil: la batalla de la muntanya de Valadredo.

El documental es divideix en tres parts: l'arribada del front al Pallars Sobirà i la batalla del Valadredo, l'activitat de les unitats guerrilleres republicanes a la rereguarda franquista i la immediata postguerra, en la que els habitants de les zones més properes al front van trobar en la venda de metralla i material bèl·lic un mitjà econòmic per sobreviure.

Oriol Riart, com a fil conductor de l'obra, utilitza el dietari personal del doctor Pere Tarrés, sanitari del primer batalló de la 133 Brigada Mixta republicana. Va ser una de les unitats que va participar activament en els combats del Valadredo, i també d’altres documents com ara els informes d'operacions de l'exèrcit nacional.

Per a l’elaboració del documental es va comptar amb la participació del Grup de Recreació Històrica Exèrcit de l’Ebre, que recrea escenes històriques i ajuda l'espectador a comprendre millor els fets narrats.

Hi participaran Oriol Riart, director del documental, José María Simón Castellví, comissionat del Col·legi de Metges de Barcelona per a l’Any Doctor Tarrés el 2005 i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 

Les absències forçades a la guerra civil espanyola

Homenatge a Emili Pardiñas

Homenatge al president Lluís Companys a les escoles i instituts de Catalunya

Justiciafranquisme.cat

15 d'octubre

Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, proposa la lectura del poema de Ventura Gassol ‘Al President Companys’ i ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel•lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres. 

(Vegeu els recursos aquí)

Homenatges a Lluís Companys

 

Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre

Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.

Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00

Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30

Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Presentació del documental "Procès a Catalunya" a Montornès

VII Marxa Homenatge als Maquis a Barcelona

Sants.org 1/10/15

Dissabte 10 d’octubre a les 17h:

• PASSEJADA HISTÒRICA PER ESCENARIS SIGNIFICATIUS
  DE LA LLUITA DEL MAQUIS URBÀ A BARCELONA

   Lloc: Arc de Triomf 

Divendres 16 d’octubre a les 19h:

• Presentació de:
      – Documental “Quico Sabaté”
  amb guió de RICARD DE VARGAS
  i direcció de JAUME SERRA
      – Llibre “Quico Sabaté i la guerrilla Anarquista”

Lloc: CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42, Sants)

XVIII Marxa-Homenatge als Maquis

Ateneu Columna Terra Llibertat

 

Text de Joan Busquets sobre Juan Gómez Casas:

 

En record a Juan Gómez Casas

Els Jocs Olímpics que no van poder ser

 

Enric H. March en BERESHIT 27/7/11

La sublevació militar del 18 de juliol -de la que l'altre dia en parlava arran del 75è aniversari-, la consegüent guerra civil espanyola i els 40 anys de dictadura van ser el penúltim intent (la mà negra de la involució no descansa) de mantenir aquest país en l'obscurantisme. No cal buscar raons, ni bons, ni dolents perquè a aquestes alçades del mil·leni tots n'hauríem de saber prou com per tenir clar que no era una qüestió política la que quedava enterrada un cop més, sinó que era l'esperit d'un poble que rebia, una altra vegada, una punyalada mortal en la seva ànima. Eren les aspiracions d'una gent -i parlo del poble- que volien instaurar la justícia social que, a diferència d'Europa, li havia estat negada al llarg de tota la història. Van ser la cultura i els drets socials més elementals els que van ser enterrats al costat de milers i milers de cadàvers vençuts per l'odi. No es van perdre una república i unes idees polítiques, sinó la base sobre la qual els esclaus deixen de ser-ho per convertir-se en persones.

La Guerra Civil, entre tantes d'altres coses, va posar fi a una iniciativa popular, que va arrossegar mig món, per combatre la barbàrie que s'havia instaurat a l'Alemanya nazi i que buscava en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 la plataforma que posés Hitler entre les nacions, buscant l'aprovació i la consolidació social i política del seu règim. L'Olimpíada Popular del 36 era la reacció a aquest muntatge demencial. Barcelona l'havia d'acollir i la guerra ho va impedir. Molts d'aquells esportistes vinguts d'arreu del món van decidir quedar-se i canviar la seva roba esportiva per l'uniforme de la defensa d'un règim democràticament escollit i contra el feixisme.

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco

Traducció Estació Collserola

 

La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.

 

Público - Madrid - 8/7/2015

Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

El Somni Igualitari de Les Barcelones Rebels

L'Ajuntament de Barcelona desnonava, enderrocava i cremava barraques a mitjans del segle passat

Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques

Arxiu Nacional de Catalunya

 

Carlos Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del Barraquisme

Cinemes Girona de Barcelona, documental "Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española"

 

La història dels herois invisibles

 

Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb el públic assistent, amb la presència de Jordi Torrent i Mireia Sentís

 

Francesc Ginabreda. Barcelona. / 29.05.2015

El proper dimarts 2 de juny, a les vuit del vespre, s’estrena als cinemes Girona de Barcelona el documental Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española, d’Alfonso Domingo, Jordi Torrent i Mireia Sentís, un reportatge que parla de l’experiència dels soldats que van integrar el batalló Lincoln, amb entrevistes inèdites, i explica la història d’aquells que van comprometre la seva vida amb la República espanyola per defensar els principis universals de la llibertat i la democràcia.

Setanta-dues hores. Autonomia obrera en la Barcelona dels anys seixanta

Setenta y dos horas. Autonomía obrera en la Barcelona de los años sesenta from

Setenta y dos horas on Vimeo.

Traducció Estació Collserola

 

Submergint-nos en l'atmosfera generada per la detenció d'un presumpte militant obrer per part de la Brigada Polític Social, ens traslladarem a la Barcelona de finals dels anys seixanta. Sentirem els testimoniatges d'aquests anys foscos relatats per persones que els van viure intensamente. Malgrat la crudeza d'aquells anys d'opresión sota la dictadura franquista, veurem com van anar també temps de lluita, amor i compromís, plens de vida. Els entrevistats són avui gent anònima que han quedat al marge de la construcció del consens social sobre La Transició. Setanta-dues hores tracta de recuperar el seu discurs i la seva memòria gairebé mig segle després.

XVIII Marxa d'Homenatge als maquis

Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil

Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona

 

Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15

Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.

La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts

El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.

El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.

Estrena a TV3 "Els internats de la por"

 

Maltractaments físics i psíquics, abusos sexuals, explotació laboral, pràctiques mèdiques dubtoses.....

 

Després de “Els nens perduts del franquisme” i “Torneu-me el fill”, un nou documental sobre la infància i la joventut com a víctima del franquisme.
 

Dimarts 28 d’abril al Sense Ficció.

                  TV3, 21.50 h. 

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats

 

MONTSE ARMENGOU

Sense Ficció

Àrea Documentals TV3

c/ de la TV3 s/n. 08970 Sant Joan Despí

+34 93 4999497 / 692084205

 

Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 

Traducció Estació Collserola

• És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
• L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
• La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.

EFE  01.04.2015

Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.

 

És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial

 

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".