Exposiciò "Els Niños de la guerra expliquen la seva vida, expliquen la teva historia"

El fiscal especial per a delictes d’odi estudiarà les amenaces feixistes al fotoperiodista Jordi Borràs

 

Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, va animar a agredir Borràs durant una manifestació ultradretana el 12-O

  

VilaWeb 1.11.2015 

La fiscalia especial per a delictes d’odi i discriminació estudiarà les amenaces que va proferir el dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, segons que ha publicat el El9Nou.cat. Chaparro va animar a agredir Borràs durant el discurs que va fer a la manifestació ultradretana del 12 d’octubre a Barcelona.

Segons aquesta informació, el fiscal Miguel Ángel Aguilar va dir que estudiaria aquestes amenaces quan li ho va demanar un assistent al primer Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana, que es va fer fa uns quants dies.

Aguilar va comentar que esperava rebre la informació i les transcripcions dels discursos que ara enllesteixen els mossos d’esquadra i que quan les tingués valoraria si hi havia indicis de delicte i actuaria si esqueia.

Jordi Borràs ha dit a VilaWeb que se sentia confós d’assabentar-se per la premsa d’aquesta possible iniciativa del fiscal Aguilar, però ha afegit que se n’alegrava.

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

"Plus Ultra" de Jordi Borràs

El llibre vol desmuntar el mite dels autoanomenats moviments «no nacionalistes» i mostrar els vasos comunicants entre l'espanyolisme i la ultradreta

Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és una obra a cavall de la fotografia documental, el periodisme d’investigació i la recerca històrica. Aquest llibre no tracta sobre el procés independentista, ni de la història del país, ni dels potents moviments socials que se n’han derivat.

Afortunadament d’aquests temes se n’han publicat desenes de milers de pàgines al llarg dels últims anys. Però en canvi, sorprenentment, s’ha escrit molt poc del moviment reaccionari que s’ha originat: la resposta dels que no volen que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. L’espanyolisme en la seva màxima expressió i els vasos comunicants entre un moviment unionista que no es considera nacionalista i una extrema dreta que s’ha caracteritzat per marcar l’agenda del debat territorial a l’Estat espanyol. Una obra inèdita i necessària per entendre l’espanyolisme contemporani a Catalunya.

Homenatge a Josep Lluís Facerias, guerriller llibertari

Galeria 

En l'aniversari del seu assassinat en una emboscada a Verdum, Districte de Roquetes (avui Nou Barris) de StAP, el 30 d'agost de 1957 

En Josep Lluís Facerias, llibertari, guerriller, o 'maquis', durant la dictadura franquista, va ser atret amb falsa informació cap a la cruïlla dels carrers Pi i Molist, Passeig Verdum i Passeig Urrútia i allà va ser tirotejat quan hi arribava en bicicleta.

Dos nens que cullien caragols al llavors descampat ho varen presenciar tot i contradiuen la versió que va donar la policia.

L’exposició “Anònims i antònims”, a la Biblioteca del Campus Mundet

Exposicions. La mostra explica, a través de les imatges d’Agustí Centelles i de les reflexions de diversos escriptors, com va ser l’experiència de l’exili després de la Guerra Civil Espanyola.

Nova Experiència Centelles

Traducció Estació Collserola

 

Arqueología del Punt de Vista

El pròxim diumenge, 10 de maig tindrà lloc una nova Experiència Centelles. La cita serà a les 10h del matí en la confluència dels carrers Diputació i Llúria.
Experiència Centelles suposa la gran oportunitat d'escudriñar una fotografia ja històrica -per ventura una de les més conegudes d'Agustí Centelles- precisament, en el mateix lloc on aquesta va ser realitzada. Des d'aquest mateix lloc, els assistents podran també escoltar les preguntes que emanen de les fotografies quan són observades en el mateix escenari on van succeir.

Explicarem a més amb la inestimable participació de Sergi Centelles, qui aportarà anècdotes i records del seu pare, el fotògraf Agustí Centelles.

Serà un intens diàleg, en el qual sorgiran molts interrogants: Per què hi havia allí un fotògraf? Què havia succeït? Què estava passant en el moment de prendre les fotos? Què anava a succeir a continuació? Com es va assabentar el fotògraf del que allí havia passat? D'on venia? On va anar després? Quantes fotos va prendre en aquell precís lloc? Quan temps? Hi va haver altres fotògrafs allí? Què succeeix quan arriba un fotògraf a l'escenari d'un conflicto?

Segur que vostès tenen encara moltes més preguntes. No es perdin l'oportunitat de formular-les-hi en un escenari, tan quotidià com singular, en la pròxima Experiència Centelles. Els esperem!

Aquests són les dades:

Data: Diumenge, 10 de maig de 2015

Hora: 10h

Lloc: Cantonada del carrer Diputació amb Llúria, Front nº. 284 (veure mapa).

Durada aproximada: 2h

Preu: 10 euros

Inscripcions: info@arqueologiadelpuntdevista.org

Taller d’Incitació a la Refotografia

 

Benvolguts amics, 

Us faig arribar aquesta info sobre el taller, que el destí ha volgut de sigui d’incitació a la Refotografia i que impartiré els propers 20 i 21 de febrer a l’IEFC.

 

Espero que sigui del vostre interès aquesta disciplina fotogràfica que aparentment mostra el passat, però, insistentment ens pregunta pel futur.

 

Fins aviat!

Ricard Martínez

ARQUEOLOGIA DEL PUNT DE VISTA

www.arqueologiadelpuntdevista.org

L’AFC exposa fotografies inèdites de la Primera Guerra Mundial trobades als Encants

 BTV - Claire Roquigny 28.08.20                                                      

Tots els amants dels Encants Vells somnien amb la sort que va tenir la Francesca Portolés. Aquesta apassionada de la fotografia va trobar fa 10 anys un tresor en una botiga del recinte: una capsa de fusta que contenia ni més ni menys que 70 fotografies estereoscòpiques de la Primera Guerra Mundial, anònimes i inèdites. La compradora les exposarà gratuïtament a la seu de l'Agrupació Fotografica de Catalunya del 2 al 30 de setembre, amb motiu del centenari de la Gran Guerra.

                  

“Em va cridar l’atenció una capsa de fusta revestida de paper d’un color blau cobalt. Quan la vaig obrir, sorpresa! Davant meu hi havia un munt de plaques de vidre en posició vertical, numerades cronològicament. A l’espai del fons hi havia el visor estereoscòpic, que em va fer comprendre el tipus de fotografia de què es tractava.” És a dir, que estaven fetes per ser vistes en tres dimensions: la càmera capturava la mateixa imatge dues vegades amb una distància de pocs mil·límetres, la mateixa que separa els dos ulls. El resultat es podrà veure a l’AFC de diverses maneres: amb un visor estereoscòpic, els anàglifs amb unes ulleres 3D i, fins i tot, en paper. La mostra “La Gran Guerra” s’inaugurarà l’1 de setembre i anirà a càrrec del periodista Lluís Permanyer i de l’historiador Agustí Alcoberro.

Qui n’és l’autor?

Francesca Portolés exposa unes 40 de les 70 fotografies, la majoria fetes dins les trinxeres i les ciutats bombardejades del nord de França, segurament per un soldat francès. Són molts els soldats que van documentar el dia a dia de la guerra, amb l’objectiu d’enviar les fotografies a la família. Però molts d’aquests clixés també van arribar a la premsa internacional i per això alguns països van prohibir l’ús de les càmeres.  Encara no se sap qui és l’autor de les fotografies descobertes per Portolés. Un clixé de l’Arc de Triomf de París el dia de l’armistici fa pensar que va sobreviure a la guerra. L’altra incògnita és com aquest material va arribar fins a Barcelona. Qui vulgui investigar seriosament sobre el cas és benvingut i pot apropar-se a l’AFC.

Passejant Centelles

Passejant Centelles : Arqueologia del punt de vista
Una ruta per l'interior d'unes fotografies històriques: les quals va prendre Agustí Centelles durant el cop d'estat del 19 de juliol de 1936.

Contem amb la participació de Sergi Centelles, fill del fotògraf, i, com no, de tots els quals vulguin assistir.

Aquests són les dades:

Data: Dissabte, 19 de juliol de 2014
Hora: 10.00h
Punt de trobada: Diputació-Llúria
Durada aproximada: 3h
Preu: 5€
Inscripcions: info@arqueologiadelpuntdevista.org
Places limitades

Recordeu que EXPERIÈNCIA CENTELLES s'oferix regularment, per a grups, estudiants i entitats interessades .

 +info:http://www.arqueologiadelpuntdevista.org/rutaswalks/passejant-centelles/

VilaWeb ha decidit de publicar cap per avall totes les fotografies de la coronació de Felipe VI

Veure article

 

19.06.2014  VilaWeb

VilaWeb ha decidit de publicar cap per avall totes les fotografies relacionades amb la coronació de Felipe VI. D'aquesta manera segueix la tradició de Xàtiva, on el retrat de Felip V és penjat cap per avall per condemnar la crema de la ciutat que ell va ordenar. Precisament, la coronació del seu successor es fa el mateix dia que es commemora aquell fet i el canvi de nom de Xàtiva per San Felipe.

 

VilaWeb, a més, declara la seva convicció republicana i entén que publicar les fotos cap per avall és també una manera de protestar per la imposició de la monarquia com a forma d'estat.

Mossos obliguen les persones retingudes a fotografiar-se encaputxades

Directa.cat 1/6/2014 

Imatges cedides per Noa Morales 

Muntatge de Samuel Nacar 

Imatges que mostren com els Mossos van obligar a vestir-se d'una determinada manera els encerclats en l'encapsulament de després de la manifestació #DefensemElsBarris. 

Bertran Cazorla 01/06/2014

La Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura denuncia que l'operatiu que es va viure ahir a la confluència de la Gran Via i el carrer Rocafort vulnera els drets fonamentals.

Nou gir inèdit en les pràctiques dels Mossos d'Esquadra contra les protestes pel desallotjament de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Més d'una quarantena de furgonetes i uns 300 agents de la Brigada Mòbil –comandades per l'intendent Ignasi Teixidor– van encapsular poc abans de la mitjanit d'aquest dissabte a diumenge dos centenars de manifestants contra el desallotjament de Can Vies. Els van retenir al llarg de tres hores, obligant-los a deixar-se enregistrar la cara i el cos. Van practicar aquesta diligència sense la presència de cap advocat ni en base a l'ordre de cap jutge, i sota l'amenaça de denunciar els retinguts si no ho feien i inclús agredint-los físicament. L'espectacular operació, realitzada en ple centre de Barcelona, a la confluència de la Gran Via amb Rocafort, va suscitar les protestes del veïnat i de centenars d'activistes que van acudir a l'indret a solidaritzar-se amb les víctimes. També ho van fer els diputats de la CUP David Fernández i d'ICV-EUiA David Companyon i l'advocat Andrés García Berrio, de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura. Berrio va alertar que aquesta pràctica és irregular, va denunciar que no és la primera vulneració de drets fonamentals que observen entitats defensores dels drets humans aquests dies i va avançar que aquestes entitats estudiaran si emprenen mesures legals per l'encapsulament.

L'operatiu va començar a un quart de dotze, quan un grup de manifestants avançava en direcció a Sants tallant el trànsit de la Gran Via, després de participar en la gran mobilització que aquest dissabte a la tarda va desbordar el centre turístic de Barcelona. Quan s'atansaven a Rocafort, furgonetes de la Brigada Mòbil a gran velocitat van tallar el pas dels manifestants, i els agents antidisturbis els van encapsular. Tot seguit van expulsar la premsa i van disposar els vehicles de tal forma que els mitjans gràfics no poguessin prendre imatges a peu de carrer.

Veto als mitjans gràfics
Dins del perímetre acordonat els Mossos van retenir la massa de manifestants al xamfrà del cantó mar/Besós, i els van advertir que tenien dues opcions: deixar-se identificar i retratar voluntàriament o ser denunciats per desobediència. Les persones retingudes van anar passant a una cua, vigilada a banda i banda per agents antidisturbis, fins arribar a un espai habilitat entre furgonetes on els agents els escorcollaven, enregistraven en vídeo els seus DNI, les seves cares i els seus cossos, i els feien posar amb roba com dessuadores amb caputxa i passamuntanyes. Alguna de la roba no la duien posada quan eren escorcollats, i estava estesa a terra a una vorera propera.

Forçats a retratar-se
Un cop sotmesos a aquest procediment, els afectats anaven sent expulsats del perímetre. Alguns dels que sortien van narrar haver rebut cops de porra durant l'encapsulament, i dues noies van explicar que els agents estiraven del braç alguns dels retinguts per portar-los a la cua. Imatges enregistrades per la Directa demostren que els policies van agredir alguns encapsulats quan aquests van intentar fer valdre el seu dret a no ser retratats amb caputxa en aquell context.

Després de dues hores d'encapsulament van sortir del perímetre quatre furgonetes de transport de detinguts, tot i que fonts oficials dels Mossos d'Esquadra no han detallat quantes persones van ser identificades, quantes traslladades a comissaria i si alguna va ser detinguda. Sí que han assegurat que durant la manifestació de la tarda es van efectuar 50 identificacions i set detencions, quatre per part dels Mossos i tres per part de la Guàrdia Urbana.

“Una diligència de prova que en tot cas s'ha de fer davant de la presència d'advocat”
L'actuació policial va desfermar la preocupació d'entitats protectores dels Drets Humans. L'advocat i membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, Andrés García Berrio, va personar-se al lloc dels fets exigint que s'aturés una pràctica que viola els drets de la persona, segons va denunciar. Obligar algú a posar-se una roba i ser retratat amb ella “és una diligència de prova que en tot cas s'ha de fer davant de la presència d'advocat, i hom té dret a negar-se”, ha advertit García Berrio. “No es pot condicionar la privació de llibertat a sotmetre's a aquesta diligència de prova penal”, ha advertit el lletrat, que ha considerat que fer-ho vulnera els drets fonamentals a la intimitat i a la presumpció d'innocència.

En aquest sentit, García Berrio ha advertit que les entitats de defensa dels drets humans estudiaran si emprenen mesures legals per denunciar aquestes vulneracions. “Hem detectat aquests dies moltes pràctiques irregulars”, ha advertit el lletrat, que ha parlat que aquesta pràctica de l'encapsulament “és un pas molt més endavant del que s'estava fent fins ara”. “Ja està bé que tinguem una brigada mòbil al marge de la llei; la Brigada d'Informació no pot fer aquestes pràctiques, no tolerarem cap més pràctica il·legal en aquest país”, ha declarat García Berrio.

Compareixença urgent d'Espadaler
També hi van acudir els diputats del Parlament David Fernández, de la CUP, i David Companyon, d'ICV-EUiA. Companyon va anunciar que reclamarà la compareixença urgent del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, perquè doni explicacions sobre aquesta actuació, i va lamentar que la dimissió de l'exdirector de la Policia Manel Prat no hagi suposat un canvi de política, a la llum d'aquesta actuació.

Intensa cassolada veïnal i concentració solidària amb les víctimes
L'operatiu va estar acompanyat durant pràcticament tot el temps que va durar d'una sorollosíssima cassolada: nombrosos veïns des dels seus balcons, vianants amb els seus clauers i inclús ciclistes fent sonar els timbres de les seves bicis van expressar el seu rebuig a l'actuació policial. Durant les tres hores que va durar l'encapsulament van acudir al lloc dels fets prop de 400 activistes, que van expressar amb crits la seva solidaritat amb els afectats per l'encapsulament i el seu rebuig a l'operació.
Un cop van aixecar l'operatiu, les furgonetes de la Brigada Mòbil van marxar del lloc entre crits, increpacions, i cops. Un dels agents va reaccionar obrint la porta del copilot d'una de les furgonetes, amb la intenció de ferir algun ciutadà, sense èxit.

Un grup de falangistes agredeixen el fotògraf Jordi Borràs

 Pintades amenaçants contra Borràs

El fotoperiodista ha estat agredit avui mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de Falange a la plaça Universitat, mentre agents dels Mossos d'Esquadra han mostrat una actuació de negligència i connivència amb els agressors feixistes

Llibertat.cat 17/05/2014 

El fotògraf i dissenyador ha estat agredit avui mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de Falange a la plaça Universitat. Ell mateix ha explicat fa pocs minuts al seu Twitter les diverses agressions i el paper de connivència amb els falangistes que han mostrat els agents de policia.

Tal i com explica "Diversos falangistes m'han reconegut i increpat, volien impedir que fes fotos, un m'ha colpejat per l'esquena."

Quan ha acudit als policies autonòmics que havien presenciat l'agressió i que "miraven des de fora la plaça, la resposta ha estat "fes fotos de lluny i no provoquis."" El fotògraf ha demanat que identifiqués els agressors, però els Mossos han negligit la seva funció: "He demanat que identifiquessin el que m'ha colpejat i que garantissin el meu dret a treballar amb seguretat però m'han ignorat."

Així, amb impunitat, els falangistes han tornat a agredir el fotoperiodista, que seguidament ha estat identificat pels agents en comptes d'identificar els agressors: "De nou un falangista m'ha imcrepat,al cap d'uns minuts han vingut 2 mossos. M'han identificat a mi i no al falangista que m'ha colpejat."

Finalment, tal i com explica: "No ha estat fins 1 hora més tard i després de demanar-ho fins 4 cops que finalment han identificat el falangista."

Borràs, acostumat a la connivència entre els grups feixistes i els cossos policials, conclou que "El mosso m'ha dit que denunciés. Li he dit que si amb 8 mesos no han actuat per denúncia d'amenaces d mort denunciar això és perdre el temps."

Amenaces de mort impunes
Jordi Borràs va ser objectre d'amenaces d’agressions i de mort a través de Twitter i webs feixistes el passat mes d'octubre i novembre. Uns fels davant dels quals el professional va tramitar una denúncia.

Borràs va deixar escrit al seu bloc "en les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces gravíssimes a través de diferents xarxes socials i comentaris de portals digitals. A hores d’ara, diverses desenes de persones m’estan amenaçant públicament d’apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir”.

Les amenaces escrites a les xarxes socials i webs de l’extrema dreta espanyola assenyalaven Borràs com a "responsable" d’una baralla entre diverses persones que hi va haver el 12 d’octubre a Barcelona. Es tractava d'una represàlia contra el fotògraf pel fet d'haver cobert la informació gràfica d'actes feixistes, en què aquests grups ultres i espanyolistes queden retratats pels seus vincles i els seus antecedents violents.

El passat 12 d'octubre Borràs va estar treballant per diari digital Nació Digital, cobrint les mobilitzacions espanyolistes a Barcelona. El tuit que va enviar Borràs, que alguns mitjans de l'Estat han qualificat de col·laboració amb els antifeixistes que van repel·lir els grups ultres, advertia de la persencia de grups feixistes en alguns carrers de Sants i recomanava "anar amb compte", donat que aquests individus acomstumen a anar de "cacera." Borràs va informar a la seva piulada que a la Carretera de la Bordeta hi havia grups de feixistes, provinents la manifestació i concentració d'España en Marcha.     

Exposició-xerrada: Preses de Franco a Cornellà

cornella.cat

Museu Palau Mercader 

Adreça: Parc de Can Mercader - Carretera de L'Hospitalet, s/núm. (Google Maps)

Telèfon: 93 377 00 25

Horari:

_·Diumenges i festius, de 10h a 14h.

_·De dilluns a divendres, en hores a convenir (grups concertats).

_·Tancat els dies 1 i 6 de gener, del 14 al 19 d’abril, el 24 de juny, de l’1 al 31 d’agost, 25 i 26 de desembre.

 

Preses de Franco

La mostra és un recull de fotografies, documents i testimonis orals de dones empresonades durant les primeres dècades de la dictadura franquista, amb la voluntat de retre homenatge a la primera generació de preses polítiques del franquisme i de donar a conèixer les històries de moltes dones que, des de la reivindicació política, van obrir una crisi en el model de societat dominant, desafiant tant el feixisme com la societat patriarcal d’arrels seculars.

Exposició produïda per la Fundación de Investigaciones Marxistas i l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes.

Durada: del 16 de març al 18 de maig. Més información.

 

Visita comentada a l'exposició 'Preses de Franco'. A càrrec d’un dels comissaris, Fernando Hernández Holgado.

Data: 30 de març /

Lloc i horari: Sala d’exposicions del Museu Palau Mercader, a les 12 h

Xerrada 'La repressió contra les dones durant els primers anys del franquisme'. Activitat complementària a l'exposició "Preses de Franco." A càrrec d’Anna Sallés, sobre la repressió contra les dones en el context més ampli de la repressió general contra les esquerres i el conjunt de les classes populars durant els primers anys del franquisme. I ho farà, no només com a professora d’Història Contemporània que ha estat, a la UAB, sinó també amb el bagatge de la seva experiència personal a les presons de Franco a principis dels anys 60.

Data: 11 de maig /

Lloc i horari: Sala d’Sala d’exposicions del Museu Palau Mercader, a les 12 h

Un fotògraf en l'infern

Francesc Boix i Campo (Barcelona 1920- 1951)

Francesc Boix va néixer al barri del Poble Sec a Barcelona el 14 d'agost de 1920. Va combatre en la guerra civil espanyola en el bàndol republicà. Un cop acabada la guerra s'ha d'exiliar, i és capturat pels alemanys i deportat al camp de concentració de Mauthausen.

En el camp Boix és destinat al Erkennungsdient (servei de identificació del camp) a causa dels seus coneixements de fotografia. Amb la col·laboració d'altres presos van aconseguir amagar unes 2.000 fotografies i negatius.

Boix va ser l'únic testimoni espanyol judicis de Nuremberg. Les fotografies de Boix van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

Va morir l'any 1951 de tuberculosi.

 Font: Viquipèdia

Petició per recuperar la història de l'antifranquisme de Sant Andreu de Palomar

 

Per tal de recuperar la història de l'antifranquisme, el moviment obrer i de les dones lluitadores de Sant Andreu, estic buscant informació, documentació i fotos dels següents esdeveniments cabdals per a la història contemporània del nostre país i que s'esdevingueren al nostre poble:

1. Tancada de Motor Ibérica, durant el juny de 1976

2. Funeral de Manuel Fernandez Marquez (9-4-73), assassinat per la policia a Sant Adrià.

3. Funeral de Salvador Puig Antich (8-3-74), assassinat al garrot vil.

Tots tres episodis a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.

 

Gràcies

Jordi Rabassa Massons

jordirabassa@yahoo.es

Refugi antiaeri de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu a Barcelona

Plano refugi 469

 

Refugis antiaeris de Barcelona - Josep Maria Contel

El subsòl de la societat Cultural i Esportiva La Lira de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, en el carrer Coroleu, 15, amaga un refugi antiaeri construït durant la passada Guerra Civil, per tal de protegir als socis que es trobessin a l’entitat durant els bombardejos que es pogueren produir.

El refugi de La Lira és una petita construcció, que malgrat ser coneguda per molts socis de l’entitat ha passat gairebé desapercebuda a través del temps, generant al mateix temps el dubte de si allò era un refugi o una fresquera.

Un dubte raonable per uns, però poc consistent davant d’altres elements que s’han tingut de tenir en compte:

Primer, segons el seu president Enric Capdevila, els socis més antics sempre havien parlat de refugi; segon la seva construcció és com la de altres refugis; i tercer el pogué disposar d’un plano del refugi 469, construït en l’edifici de La Llum Andreuenca, més coneguda com “La Rosa” en el mateix carrer Coroleu, 40-42, pocs metres més enllà i de característiques similars.

Malgrat ser dos construccions gairebé iguals hi ha dues grans diferències, la primera que el refugi 469 tenia dues entrades mentre que el de La Lira només en tenia una i la segona que el de “La Rosa” era una mica més gran. La resta era igual galeria de mina, amb una petita sala amb volta i amb una taula rodona i un banc circular ambdues coses fetes d’obra.

Pel que fa al refugi de La Lira, a aquest s’accedeix per una escala d’uns vint graons, en un recorregut de 180 graus, per tal de protegir l’interior de les ones expansives de les explosions de les bombes, a continuació segueix una galeria de mina de 0,70 metres d’ampla per uns 9,00 metres de llarg que condueix a una petita estança de 2,17 metres de diàmetre per una alçada de 2,73 metres al vèrtex i a una profunditat d'uns 5,50 metres.

Aquest petit habitacle disposa de tres cavitats obertes a les parets, amb la funció d’armaris d’entre un metre i metre dotze d’amplada per uns cinquanta quatre centímetres de fondària i seixanta centímetres d’alçada. També hi ha una taula rodona d’un metre de diàmetre i un banc circular de trenta un centímetre, en el qual hi ha adossat un petit dipòsit d’aigua.

La funció d’aquest refugi, vista la seva estructura, segurament va estar més pensada per donar servei als membres de la junta directiva, per pogué seguir les seves reunions en un lloc més segur en cas de bombardeig.

El fet de que només disposes d’una entrada el deixava fora del registre de refugis que primer va obrir l’Ajuntament de Barcelona i va continuar la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, ja que estava fora del que establia la normativa.

Amb el pas dels anys i l’aparició d’alguns refugis que no estaven registrats i de diferents investigacions que han aportat noves dades, aquest refugi se suma a altres de privats o familiars construïts arreu de Barcelona i no registrats per diferents motius.

Pel que fa als refugis de La Lira i de “La Rosa” hi ha moltes possibilitats que els dos fossin construïts pels mateixos obrers.

 

Galeria d'imatges

Crònica de l'acte de presentació de la querella argentina a Barcelona y Catalunya

Traducció Estació Collserola

L'advocada Ana Messuti  va presentar el passat 5 d'octubre la querella argentina contra el franquisme a Barcelona y Catalunya  

Lloc: Centre Cívic La Masia de la Guineueta (Nou Barris, Barcelona)

Organitzat per Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar d'afusellats, querellant i Agustín García Clavé fill d'exiliat desaparegout a la II Guerra Mundial, nascut a la URSS.

Presentació fotogràfica de Salvador Aleman Macia

Amb un ple gairebé absolut, l'advocada Ana Messuti va començar afirmant que l'objectiu de la querella argentina contra el franquisme no és un altre que el d'aconseguir "una mica de justícia", i va afegir "no es podrà fer tota la justícia per tants crims com aquí s'han comès, els criminals franquistes mai pagaran pels seus crims ja que la pena mai serà proporcional al delicte que van cometre perquè nosaltres no som assassins ni torturadors"- amb aquestes paraules, l'advocada argentina reconeixia davant un aforament d'unes 150 persones, moltes d'elles víctimes directes i indirectes de la repressió feixista espanyola, la brutalitat dels crims comesos durant la dictadura del general Francisco Franco.

Messuti va manifestar que "la universalitat de aquests crims - diem que són universals perquè delictes similars es segueixen cometent en moltes parts ia Espanya també perquè moltes persones continuen desaparegudes - produeix una indignació també universal, la gravetat fa que no puguem permetre que els delictes prescriguin; aquesta universalitat espacial i temporal fa que sempre s'hagin de perseguir " i ha insistit que "tots els estats han de combatre la impunitat, a més del propi estat espanyol que té problemes polítics per fer-ho a causa de la Llei d'Amnistia ".

La jurista va observar que molts estats "que compleixen les prescripcions internacionals sobre economia, en canvi, els costa molt complir i assumir les prescripcions de drets humans que ells mateixos van signar" i va llançar una pregunta a l'aire "com podem viure en un ordenament jurídic en què un que ha robat un cotxe va a la presó però un que ha matat o torturat centenars de persones t'ho pots trobar al bar prenent un cafè?"

Messuti va fer un recorregut sobre com es va iniciar la querella a Buenos Aires. El primer querellant es va presentar en el bufet l'any 2009, era Darío Rivas - qui actualment té 93 anys - fill d'un alcalde socialista republicà que va ser detingut i assassinat pels revoltats. Rivas va dir als advocats argentins: "a Espanya no es pot fer res, què es pot fer aquí?" Seguidament, una a una es van anar personant totes les associacions de drets humans de l'Argentina, més La Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica que dirigeix ​​a Espanya Emilio Silva i, posteriorment, unes cinc o sis persones a títol individual.

Però Ana Messuti explica que els querellants s'han multiplicat a partir de la sentència que al febrer de 2012 "absol el jutge Garzón però condemna a la Justícia espanyola a no perseguir els crims del feixisme".

L'advocada informa que actualment es produeix una mitjana d'una querella per dia i que a Espanya més de 60 associacions de la Memòria s'han unit en pro de la querella argentina sota la denominació de AQUA (Red ciutadana de apoyo a la querella argentina ).

L'advocada va ser rotunda: "presentant la querella exerceixen vostès un dret que tenen, no es tracta d'un obsequi, no és cap favor que la justícia els fa, es fa en l'exercici del principi de Jurisdicció Universal, la querella està molt ben fonamentada i emparada pel Dret Internacional ". El bufet que el porta a terme és líder en casos de Drets Humans, és el mateix que es va ocupar del Pla Còndor, del judici al militar i torturador argentí Adolfo Scilingo, dels judicis dels nadons desapareguts a Argentina ...

La jurista argentina va remarcar que aquesta querella ha marcat jurisdicció perquè abans només la família directa podia querellar però en aquest cas, en tenir en compte el temps transcorregut durant el qual a les víctimes la justícia sempre els ha estat negada, qualsevol familiar podrà fer-ho, independentment del grau de parentiu: "si no fos així, estaríem deixant guanyar als feixistes que, amb el temps, pretenen que es perdi la memòria". (Diferents modalitats de participació en la causa argentina contra la repressió franquista).

Durant aquest acte de presentació, Anna Messuti va estar acompanyada a la taula per Pere Fortuny, president de L'Associació Pro-Memòria Als Immolats per la Llibertat a Catalunya i per la reportera de TV3 Montse Armengou, autora amb el periodista Ricard Belis d'Els nens perduts del franquisme (2002) el primer reportatge realitzat a Espanya sobre les víctimes infantils de la repressió franquista. La presentació va córrer a càrrec del professor de la UNED Salvador López Arnal que va afirmar com el silenci i l'encobriment segueixen regnant a tot l'Estat espanyol i, com a mostra, va recordar que el principal centre de detenció i tortura a Barcelona durant el franquisme, la comissaria emplaçada a Via Laietana, segueix funcionant com si res hagués passat, sense una sola placa en memòria de tantes víctimes allà torturades i sense un sol torturador jutjat ni empresonat.

Pere Fortuny, de forma breu i concisa, va posar de manifest amb diversos exemples com a Espanya el franquisme i els seus delictes se segueixen tapant: "Ni Alemanya ni Itàlia conserven monuments feixistes per motius artístics, aquí sí, Joan Carles I atorga títols nobiliaris a personalitats franquistes, incloses la dona i la filla del dictador, potser en agraïment al fet que va ser nomenat per ell com el seu successor, l'Església Catòlica espanyola mai ha demanat perdó per la seva participació directa en el règim i en la repressió que va perpetrar tants crims contra la Humanitat ; l'Estat espanyol, amb la llei de la Memòria Històrica, ha bloquejat totes les vies de reparació ". I va acabar afirmant la necessitat que es produeixi la rehabilitació jurídica d'aquells que van ser assassinats i torturats.

La periodista Montse Armengou ha explicat que va ser a Argentina, durant la realització del documental Argentina punt i seguit, on va aprendre el significat de la universalitat dels crims contra la Humanitat. Allà, van suprimir la Llei del punt final i la Llei d'obediència deguda i asseure a la banqueta no només als militars sinó també a representants de l'Església catòlica que havien estat còmplices de la dictadura.

Armengou va afirmar que "la situació de les víctimes a Espanya és tremenda a tots els nivells, judicial, polític i moral, és indignant que l'única reparació que tinguin sigui aparèixer a la televisió i explicar-ho" i va advertir que com a conseqüència de tants crims silenciats durant dècades es produeix un trauma transgeneracional que afecta tota la societat i que es tradueix en "aquest duel col · lectiu que anem arrossegant".

La periodista, que prepara un documental sobre la Vall dels Caiguts, on milers de republicans van ser enterrats sense el coneixement ni el consentiment de les seves famílies, va sostenir que "els grans exhumadores van ser els mateixos franquistes que van treure les seves víctimes de les fosses on les enterrar per portar-les al Vall dels Caiguts".

Abans de concloure la seva intervenció, Armengou va afegir "és una vergonya que, si tan espanyols se senten els governants actuals, hagin de venir de fora al rescat de les víctimes espanyoles i de la Memoria.        

Isabel Cadalso          



Convocatoria

Exposició fotogràfica "Desenterrant el silenci" a Santa Coloma de Gramenet

Inauguració el dijous, 31 de maig de 2012 a les 20.00h.

Museu Torre Balldovina, plaça de Pau Casals s/n, Santa Coloma de Gramenet

Del 31 de maig al 15 de juliol

La maleta de Capa reapareix a Barcelona

Capa, Seymour i la pionera fotográfa Gerda Taro

 van captar la marxa cap a l'exili francès durant la Guerra Civil Espanyola LVE

Traducció Estació Collserola

El MNAC i un documental segueixen la peripècia dels 4.500 negatius del famós fotògraf, perduts durant anys

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): s'obrirà al públic el pròxim 6 d'octubre

La Vanguardia 23/08/2011 - Salvador Llopart /Barcelona

La maleta de Robert Capa. Llegendària maleta perduda durant dècades que conté més de 4.000 negatius realitzats pel famós fotoperiodista hongarès durant la Guerra Civil Espanyola, així com molts negatius dels seus no menys famosos col·legues Gerda Taro i David Chim Seymour. Famosa maleta, considerada un dels grans documents del conflicte, que arribarà per fi a Barcelona el pròxim octubre.

I ho farà per partida doble. Per descomptat en forma d'exposició, en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): una magna mostra que s'obrirà al públic el pròxim 6 d'octubre, i en la qual es mostrarà, a més de la famosa maleta, moltes de les imatges contingudes en aquests negatius donats per perduts durant gairebé setanta anys.

Però a més la maleta de Capa ha donat motiu a una pel·lícula: La maleta mexicana, documental dirigit per la directora Trisha Ziff que segueix la peripècia dels llegendaris negatius de Capa, Taro i Seymour, i també la peripècia d'aquells anys de guerra a Espanya. Sense oblidar-se tampoc de les víctimes del conflicte, alguns forçats a l'exili, primer a França i després a Mèxic. Com els mateixos negatius de Capa i els seus amics.

El documental de Ziff, que va tenir el seu première mundial en el recent festival de Karlovy Vary, arribarà A Espanya a la fi d'Octubre, però tindrà la seva estrena pública durant l'exposició del MNAC, una mostra que viatjarà a Bilbao i Madrid.

La maleta mexicana de Trisha Ziff no es deté en una mera exhibició de fotografies. Proposa una reflexió sobre la memòria històrica; la seva recuperació, i la identitat que aquesta memòria perduda, com les fotos de Capa, atorga als sobrevivientes del conflicte. Directament a ells; però també als seus descendents, molts d'ells instal·lats en la diàspora que va seguir a la Guerra Civil. El film es completa amb declaracions d'intel·lectuals, víctimes i afectats per la Guerra, i s'il·lustra amb un centenar de fotografies de Capa i dels seus col·legues.

Algunes d'aquestes imatges eren inèdites, fins a la seva reaparició fortuïta, dintre de la famosa maleta, en 1995, a Mèxic D. de C., oblidada durant dècades en l'armari d'un diplomàtic mexicà. Unes altres eren ja bé conegudes: fotos emblemàtiques del conflicte. Fotos que atrapen el sofriment durant la Guerra Civil, la primera guerra de la història en la qual la població es va convertir en un objectiu militar, captat per la càmera d'aquells tres fotoperiodistas pioners. Alguna de les imatges, unes setanta, es podran veure en l'exposició que arribarà A Barcelona a l'octubre.

De fet és la misma exposición que ha estat oberta al públic fins a fa molt poc a Nova York, en el Center of Photography (ICP), on aquests milers de negatius tindran la seva seu permanent, i on són exhaustivament classificats i restaurats. Negatius que, després de moltes vicissituds, van arribar a a el ICP en el 2007.

Retrats de Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, la Pasionaria, o Ernest Hemingway, entre els rostres més coneguts, formen part de la col·lecció. Però sobre abunden els rostres anònims, les escenes de resistència, els moments d'alegria enmig del desastre. I la incògnita permanent reflectida en centenars de rostres pel futur...

“És bàsicament la mateixa exposició de Nova York, però aquí tindrà un grau d'espectacularitat, per l'espai disponible, que allí no tenia. En Barcelona veurem la famosa maleta, que no és tal”, diu David Balsells, conservador cap del departament de fotografia del MNAC. “En realitat són una sèrie d'arxivadors on els negatius han resistit perfectament l'abandó i el pas del temps”