Dijous 21 de maig, a les 19h, davant de l’estàtua del Gat de Botero a la Rambla de Raval
Unitat contra el feixisme i el racisme 15/5/15
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agressió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agressió. Mostrar tots els missatges
dissabte, 16 de maig del 2015
dissabte, 29 de novembre del 2014
Reposició de les plaques d’homenage als ugetises morts a la batalla de l’Ebre
El passat març, uns desconeguts van trencar les plaques originals
UGT Catalunya 14/11/14
Dissabte, 15 de novembre , a la cota 705 de la Serra de Pàndols, que pertany al terme municipal de Pinell de Brai, es varen reposarar les plaques d’homenatge als ugetistes morts en el decurs de la batalla de l’Ebre.
diumenge, 9 de novembre del 2014
Uns encaputxats entren a l'Escola d'Hosteleria de Girona
 |
La resposta de la gent ha estat contundent. Foto: Carles Palacio
|
El PxC i l'MSR se'n desmarquen
Laura Alberch/B.F 09/11/2014
Cinc encaputxats han entrat dins l'Escola d'Hostaleria de Girona, insultant els votants i trencant mobiliari. La resposta popular ha estat contundent. La gent els ha reduït fins que han arribat els Mossos d'Esquadra, que els han detingut entre aplaudiments. Han estat detinguts i identificats. Els Mossos han confirmat que quedaran en llibertat a l'espera que el jutge els citi a declarar.
Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
dimecres, 5 de novembre del 2014
Homenatge als companys Puertas, Vilella i Bertobillo
B Llibertari.org
65è aniversari de l’assassinat de tres companys a Berga
15 de noviembre a las 12:00 hasta 16 de noviembre a las 18:00
C. del Balç número 4, baixos esquerra, 08600 Berga
|
Els fets que recordarem i els companys que homenatjarem
El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat.
Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.
No pensem oblidar
L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.
Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.
El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.
Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:
-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:
Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
-14 h Dinar popular.
-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:
Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga
-18 h Cloenda
Com col·laborar econòmicament:
1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49
Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org
Organitza:
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.
El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat.
Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.
No pensem oblidar
L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.
Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.
El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.
Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:
-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:
Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
-14 h Dinar popular.
-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:
Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga
-18 h Cloenda
Com col·laborar econòmicament:
1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49
Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org
Organitza:
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.
dilluns, 15 de setembre del 2014
Fernández Díaz diu que no detindrà ningú per les amenaces del PP del Masnou a Mas per Twitter
El govern ha anunciat avui que portaria el cas als tribunals
VilaWeb 15.09.2014
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha descartat actuar contra el PP del Masnou pels piulets en què amenaçava el president Artur Mas a Twitter amb vuit armes diferents. Segons Fernández Díaz, les amenaces del PP 'no són amenaces terroristes' i ha recordat des de Washington que el responsable de les amenaces havia demanat perdó'.
El govern català ja ha anunciat que portaria als tribunals l'amenaça del PP del Masnou, una amenaça que esdevé 'triplement greu' i 'inquietant' tenint en compte que darrere hi ha el PP, el partit que govern a l'estat espanyol, ha dit el portaveu Francesc Homs.
En la roda de premsa posterior al consell executiu, Homs ha demanat al PP que prengui mesures i ha avançat que a nivell judicial la Generalitat 'no es quedarà indiferent'. De fet, els serveis jurídics estan estudiant quina és la millor fórmula per portar-ho als tribunals.
Homs ha assenyalat que 'les coses no passen perquè sí' i, en aquest sentit, ha afirmat que aquesta situació ha estat propiciada pel 'caldo de cultiu' que han generat els discursos de diferents dirigents del PP.
Per la seva banda, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha assenyalat que el piulet del PP del Masnou 'infringeix l'article 169.1 del codi penal' i que el govern prendrà per aquets motiu 'les decisions que s'escaiguin'. En una atenció als mitjans al Complex Central de Sabadell, Espadaler ha explicat que aquest mateix diumenge va demanar un informe als Mossos sobre la publicació del piulet.
Per la seva banda, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha assenyalat que el piulet del PP del Masnou 'infringeix l'article 169.1 del codi penal' i que el govern prendrà per aquets motiu 'les decisions que s'escaiguin'. En una atenció als mitjans al Complex Central de Sabadell, Espadaler ha explicat que aquest mateix diumenge va demanar un informe als Mossos sobre la publicació del piulet.
El PP dóna per tancada la polèmica
El portaveu del PP, Enric Millo, atribueix aquests fets a un 'error' i ha tret responsabilitat al partit i a la persona que va fer la 'repiulada', assegurant que el missatge 'no té res a veure amb el nostre posicionament'. Millo ha lamentat, però, la 'hipocresia' per la magnitud adquirida en aquest incident, quan s'han deixat de banda altres qüestions com l'agressió que va patir una membre de Noves Generacions a Tarragona durant la Diada o 'l'afusellament' simulat a un regidor del PP a Cardedeu.
diumenge, 14 de setembre del 2014
Netegen una esvàstica nazi que havien pintat a la tomba de Companys
Els operaris han eliminat el símbol feixista que havia aparegut a la part superior del monument que tapa la sepultura del que fos president de la Generalitat
VilaWeb - ACN 10/9/14
Els operaris del cementiri de Montjuïc han començat el dia netejant una pintada de la tomba del que fos president de la Generalitat Lluís Companys. El sostre del monument que tapa el fèretre del president assassinat pel franquisme va aparèixer fa uns dies amb una esvàstica nazi que algú havia pintat en color vermell. Els operaris han estat enviats a primera hora del matí perquè el símbol feixista fos netejat. Després de treballar tres operaris, la tomba torna a estar neta i sense la pintada nazi. La bretolada s'ha fet, justament, a les portes de la Diada, i no és la primera que pateix un símbol català en els darrers mesos.
Així, a més de l'esvàstica apareguda a la tomba de Companys, altres monuments simbòlics han estat maltractats darrerament. El bust en homenatge al mateix Companys a Tornabous, que va aparèixer sense el cap un matí; o el mític Pi de les Tres Branques de Berga, que va patir la mutilació d'un dels seus braçals, han estat alguns dels atacs més sonats dels darrers mesos a elements simbòlics del catalanisme polític.
dimecres, 6 d’agost del 2014
Destrossen l'estàtua al president Companys al Tarròs, el seu poble natal
 |
| Al fons l'estàtua sense cap |
El juliol la senyera del monument ja va patir un atac
VilaWeb 05.08.2014
Avui al matí ha aparegut destrossada l'estàtua dedicada al president Lluís Companys al Tarròs, el seu poble natal. L'estàtua ha estat destrossada aparentment a cops de mall, se n'han endut el cap i han trencat la peça de marbre amb l'explicació de la vida política de Companys, segons que ha explicat a VilaWeb Amadeu Ros, batlle de Tornabous (Urgell), on pertany el poble del Tarròs. A més, han trencat el pal de la senyera i també se l'han endut.
Ros ha recordat que a començament de juliol ja van tallar el pal de la senyera que hi ha al costat del monument. 'Han estat dos atacs seguits contra un referent del país', lamenta el batlle, que ara per ara no té pas cap indici o sospita de qui pot haver estat l'autor de l'atac. Ros pateix perquè no passi res al Centre d'Interpretació Lluís Companys que hi ha al costat del monument i que fou inaugurat el 18 de juliol proppassat.
El batlle explica que ara l'ajuntament treballarà per reconstruir tan ràpidament com sigui possible l'estàtua.
El monument que recorda la memòria de Companys al Tarròs fou construït el 1978. Cada any s'hi organitzen diversos homenatges, entre els quals destaca la commemoració de l'afusellament del president català. El monument ha rebut múltiples atacs durant tots aquests anys, però segons el batlle, aquest és el de major rellevància, perquè mai havien arribat a arrencar el cap de l'estàtua.
Aquests últims mesos hi ha hagut més atacs contra símbols del país: el mes de maig van serrar una de les branques del Pi de les Tres Branques, i divendres passat el Front Nacional va atacar la Porta dels Països Catalans de Salses.
diumenge, 20 de juliol del 2014
Penes de fins a 19 anys i mig per als neonazis acusats de la pallissa de la sala Stroika de Manresa
 |
L'Audiència de Barcelona condemna 10 dels imputats, tot i que els absol d'alguns dels delictes. Sis dels implicats queden absolts de tots els càrrecs
ARA Barcelona
Penes d'entre 17 anys i mig i 19 anys i mig per a deu dels implicats en la pallissa d'un grup neonazi a la porta de la sala de concerts Stroika de Manresa. L'Audiència de Barcelona ha difós avui divendres la sentència, que condemna la majoria dels acusats per dos intents d'assassinat amb l'agreujant de motius ideològics.
Tot i així, el tribunal reconeix un circumstància molt qualificada de reparació del dany, cosa que suavitza la sentència, i els absolt dels delictes d'associació il·lícita, de desordres públics i de tinença il·lícita d'armes.
A més a més, hi ha sis implicats que van ser jutjats i que han quedat totalment absolts de tots els càrrecs.
L'Audiència de Barcelona no descarta que la bala de goma contra Quintana fos intencionada
.jpg) |
| Ester Quintana va rebre l'impacte d'una bala de goma a l'ull EDU BAYER |
Directa.cat - Jesús Rodríguez 18/07/2014
Nova resolució judicial en la línia d'esbrinar la veritat del cas Ester Quintana. La secció desena de l'Audiència de Barcelona ha emès un auto on estima el recurs de l'acusació particular de la veïna de la Verneda que va perdre un ull el 14 de novembre de 2012, i acorda que el delicte imputable als dos antiavalots acusats del tret de bala de goma no s'ha de circumscriure a una lesió imprudent, sinó que podria haver estat una lesió dolosa amb pèrdua d'òrgan principal o, en d'altres paraules, no es descarta que l'actuació fos intencionada. Aquest matís jurídic té una gran rellevància en el cas, ja que les penes es podrien incrementar fins a una forquilla d'entre sis i dotze anys de presó per al sots-inspector amb número de placa 3772 i per a l'escopeter amb TIP 14211. Les tres jutgesses d'aquesta secció de l'Audiència creuen que circumscriure el delicte dins del marc d'una imprudència seria prematur i no permetria que durant la vista oral es pogués determinar amb claredat com i per què es va disparar contra Ester Quintana.
Amb aquesta decisió es denega l'argumentari plantejat per l'advocat de la Generalitat, i durant el judici es dilucidarà si els policies eren conscients de la greu lesió que podien provocar abans d'ordenar disparar i de prémer el gatell, respectivament. El que sí es considera plenament contrastat a partir de la tasca d'investigació que ha fet el jutjat d'instrucció 11 de Barcelona, és que l'objecte que va impactar contra Quintana fou una bala de goma i que va ser disparada per un agent dels Mossos d'Esquadra.
Amb aquest auto, el màxim òrgan judicial català dóna un pas més enllà en la determinació de les responsabilitats penals del cas, i posa més difícil la tesi exculpatòria defensada encara a dia d'avui pel Departament d'Interior. Cal recordar però que Manel Prat, el Director General de la Policia el dia que Quintana fou ferida, va abandonar el seu càrrec ara fa tres mesos degut al desgast de la seva imatge com a conseqüència de la mala gestió del greu incident, i també pel cas de la mort de Juan Andrés Benítez. Felip Puig, però, es manté com a conseller del govern d'Artur Mas.
Amb aquesta decisió es denega l'argumentari plantejat per l'advocat de la Generalitat, i durant el judici es dilucidarà si els policies eren conscients de la greu lesió que podien provocar abans d'ordenar disparar i de prémer el gatell, respectivament. El que sí es considera plenament contrastat a partir de la tasca d'investigació que ha fet el jutjat d'instrucció 11 de Barcelona, és que l'objecte que va impactar contra Quintana fou una bala de goma i que va ser disparada per un agent dels Mossos d'Esquadra.
Amb aquest auto, el màxim òrgan judicial català dóna un pas més enllà en la determinació de les responsabilitats penals del cas, i posa més difícil la tesi exculpatòria defensada encara a dia d'avui pel Departament d'Interior. Cal recordar però que Manel Prat, el Director General de la Policia el dia que Quintana fou ferida, va abandonar el seu càrrec ara fa tres mesos degut al desgast de la seva imatge com a conseqüència de la mala gestió del greu incident, i també pel cas de la mort de Juan Andrés Benítez. Felip Puig, però, es manté com a conseller del govern d'Artur Mas.
diumenge, 1 de juny del 2014
Mossos obliguen les persones retingudes a fotografiar-se encaputxades
Directa.cat 1/6/2014
Imatges cedides per Noa Morales
Muntatge de Samuel Nacar
Imatges que mostren com els Mossos van obligar a vestir-se d'una determinada manera els encerclats en l'encapsulament de després de la manifestació #DefensemElsBarris.
Bertran Cazorla 01/06/2014
La Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura denuncia que l'operatiu que es va viure ahir a la confluència de la Gran Via i el carrer Rocafort vulnera els drets fonamentals.
Nou gir inèdit en les pràctiques dels Mossos d'Esquadra contra les protestes pel desallotjament de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Més d'una quarantena de furgonetes i uns 300 agents de la Brigada Mòbil –comandades per l'intendent Ignasi Teixidor– van encapsular poc abans de la mitjanit d'aquest dissabte a diumenge dos centenars de manifestants contra el desallotjament de Can Vies. Els van retenir al llarg de tres hores, obligant-los a deixar-se enregistrar la cara i el cos. Van practicar aquesta diligència sense la presència de cap advocat ni en base a l'ordre de cap jutge, i sota l'amenaça de denunciar els retinguts si no ho feien i inclús agredint-los físicament. L'espectacular operació, realitzada en ple centre de Barcelona, a la confluència de la Gran Via amb Rocafort, va suscitar les protestes del veïnat i de centenars d'activistes que van acudir a l'indret a solidaritzar-se amb les víctimes. També ho van fer els diputats de la CUP David Fernández i d'ICV-EUiA David Companyon i l'advocat Andrés García Berrio, de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura. Berrio va alertar que aquesta pràctica és irregular, va denunciar que no és la primera vulneració de drets fonamentals que observen entitats defensores dels drets humans aquests dies i va avançar que aquestes entitats estudiaran si emprenen mesures legals per l'encapsulament.
L'operatiu va començar a un quart de dotze, quan un grup de manifestants avançava en direcció a Sants tallant el trànsit de la Gran Via, després de participar en la gran mobilització que aquest dissabte a la tarda va desbordar el centre turístic de Barcelona. Quan s'atansaven a Rocafort, furgonetes de la Brigada Mòbil a gran velocitat van tallar el pas dels manifestants, i els agents antidisturbis els van encapsular. Tot seguit van expulsar la premsa i van disposar els vehicles de tal forma que els mitjans gràfics no poguessin prendre imatges a peu de carrer.
Veto als mitjans gràfics
Dins del perímetre acordonat els Mossos van retenir la massa de manifestants al xamfrà del cantó mar/Besós, i els van advertir que tenien dues opcions: deixar-se identificar i retratar voluntàriament o ser denunciats per desobediència. Les persones retingudes van anar passant a una cua, vigilada a banda i banda per agents antidisturbis, fins arribar a un espai habilitat entre furgonetes on els agents els escorcollaven, enregistraven en vídeo els seus DNI, les seves cares i els seus cossos, i els feien posar amb roba com dessuadores amb caputxa i passamuntanyes. Alguna de la roba no la duien posada quan eren escorcollats, i estava estesa a terra a una vorera propera.
Forçats a retratar-se
Un cop sotmesos a aquest procediment, els afectats anaven sent expulsats del perímetre. Alguns dels que sortien van narrar haver rebut cops de porra durant l'encapsulament, i dues noies van explicar que els agents estiraven del braç alguns dels retinguts per portar-los a la cua. Imatges enregistrades per la Directa demostren que els policies van agredir alguns encapsulats quan aquests van intentar fer valdre el seu dret a no ser retratats amb caputxa en aquell context.
Després de dues hores d'encapsulament van sortir del perímetre quatre furgonetes de transport de detinguts, tot i que fonts oficials dels Mossos d'Esquadra no han detallat quantes persones van ser identificades, quantes traslladades a comissaria i si alguna va ser detinguda. Sí que han assegurat que durant la manifestació de la tarda es van efectuar 50 identificacions i set detencions, quatre per part dels Mossos i tres per part de la Guàrdia Urbana.
“Una diligència de prova que en tot cas s'ha de fer davant de la presència d'advocat”
L'actuació policial va desfermar la preocupació d'entitats protectores dels Drets Humans. L'advocat i membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, Andrés García Berrio, va personar-se al lloc dels fets exigint que s'aturés una pràctica que viola els drets de la persona, segons va denunciar. Obligar algú a posar-se una roba i ser retratat amb ella “és una diligència de prova que en tot cas s'ha de fer davant de la presència d'advocat, i hom té dret a negar-se”, ha advertit García Berrio. “No es pot condicionar la privació de llibertat a sotmetre's a aquesta diligència de prova penal”, ha advertit el lletrat, que ha considerat que fer-ho vulnera els drets fonamentals a la intimitat i a la presumpció d'innocència.
En aquest sentit, García Berrio ha advertit que les entitats de defensa dels drets humans estudiaran si emprenen mesures legals per denunciar aquestes vulneracions. “Hem detectat aquests dies moltes pràctiques irregulars”, ha advertit el lletrat, que ha parlat que aquesta pràctica de l'encapsulament “és un pas molt més endavant del que s'estava fent fins ara”. “Ja està bé que tinguem una brigada mòbil al marge de la llei; la Brigada d'Informació no pot fer aquestes pràctiques, no tolerarem cap més pràctica il·legal en aquest país”, ha declarat García Berrio.
Compareixença urgent d'Espadaler
També hi van acudir els diputats del Parlament David Fernández, de la CUP, i David Companyon, d'ICV-EUiA. Companyon va anunciar que reclamarà la compareixença urgent del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, perquè doni explicacions sobre aquesta actuació, i va lamentar que la dimissió de l'exdirector de la Policia Manel Prat no hagi suposat un canvi de política, a la llum d'aquesta actuació.
Intensa cassolada veïnal i concentració solidària amb les víctimes
L'operatiu va estar acompanyat durant pràcticament tot el temps que va durar d'una sorollosíssima cassolada: nombrosos veïns des dels seus balcons, vianants amb els seus clauers i inclús ciclistes fent sonar els timbres de les seves bicis van expressar el seu rebuig a l'actuació policial. Durant les tres hores que va durar l'encapsulament van acudir al lloc dels fets prop de 400 activistes, que van expressar amb crits la seva solidaritat amb els afectats per l'encapsulament i el seu rebuig a l'operació.
Un cop van aixecar l'operatiu, les furgonetes de la Brigada Mòbil van marxar del lloc entre crits, increpacions, i cops. Un dels agents va reaccionar obrint la porta del copilot d'una de les furgonetes, amb la intenció de ferir algun ciutadà, sense èxit.
L'operatiu va començar a un quart de dotze, quan un grup de manifestants avançava en direcció a Sants tallant el trànsit de la Gran Via, després de participar en la gran mobilització que aquest dissabte a la tarda va desbordar el centre turístic de Barcelona. Quan s'atansaven a Rocafort, furgonetes de la Brigada Mòbil a gran velocitat van tallar el pas dels manifestants, i els agents antidisturbis els van encapsular. Tot seguit van expulsar la premsa i van disposar els vehicles de tal forma que els mitjans gràfics no poguessin prendre imatges a peu de carrer.
Veto als mitjans gràfics
Dins del perímetre acordonat els Mossos van retenir la massa de manifestants al xamfrà del cantó mar/Besós, i els van advertir que tenien dues opcions: deixar-se identificar i retratar voluntàriament o ser denunciats per desobediència. Les persones retingudes van anar passant a una cua, vigilada a banda i banda per agents antidisturbis, fins arribar a un espai habilitat entre furgonetes on els agents els escorcollaven, enregistraven en vídeo els seus DNI, les seves cares i els seus cossos, i els feien posar amb roba com dessuadores amb caputxa i passamuntanyes. Alguna de la roba no la duien posada quan eren escorcollats, i estava estesa a terra a una vorera propera.
Forçats a retratar-se
Un cop sotmesos a aquest procediment, els afectats anaven sent expulsats del perímetre. Alguns dels que sortien van narrar haver rebut cops de porra durant l'encapsulament, i dues noies van explicar que els agents estiraven del braç alguns dels retinguts per portar-los a la cua. Imatges enregistrades per la Directa demostren que els policies van agredir alguns encapsulats quan aquests van intentar fer valdre el seu dret a no ser retratats amb caputxa en aquell context.
Després de dues hores d'encapsulament van sortir del perímetre quatre furgonetes de transport de detinguts, tot i que fonts oficials dels Mossos d'Esquadra no han detallat quantes persones van ser identificades, quantes traslladades a comissaria i si alguna va ser detinguda. Sí que han assegurat que durant la manifestació de la tarda es van efectuar 50 identificacions i set detencions, quatre per part dels Mossos i tres per part de la Guàrdia Urbana.
“Una diligència de prova que en tot cas s'ha de fer davant de la presència d'advocat”
L'actuació policial va desfermar la preocupació d'entitats protectores dels Drets Humans. L'advocat i membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, Andrés García Berrio, va personar-se al lloc dels fets exigint que s'aturés una pràctica que viola els drets de la persona, segons va denunciar. Obligar algú a posar-se una roba i ser retratat amb ella “és una diligència de prova que en tot cas s'ha de fer davant de la presència d'advocat, i hom té dret a negar-se”, ha advertit García Berrio. “No es pot condicionar la privació de llibertat a sotmetre's a aquesta diligència de prova penal”, ha advertit el lletrat, que ha considerat que fer-ho vulnera els drets fonamentals a la intimitat i a la presumpció d'innocència.
En aquest sentit, García Berrio ha advertit que les entitats de defensa dels drets humans estudiaran si emprenen mesures legals per denunciar aquestes vulneracions. “Hem detectat aquests dies moltes pràctiques irregulars”, ha advertit el lletrat, que ha parlat que aquesta pràctica de l'encapsulament “és un pas molt més endavant del que s'estava fent fins ara”. “Ja està bé que tinguem una brigada mòbil al marge de la llei; la Brigada d'Informació no pot fer aquestes pràctiques, no tolerarem cap més pràctica il·legal en aquest país”, ha declarat García Berrio.
Compareixença urgent d'Espadaler
També hi van acudir els diputats del Parlament David Fernández, de la CUP, i David Companyon, d'ICV-EUiA. Companyon va anunciar que reclamarà la compareixença urgent del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, perquè doni explicacions sobre aquesta actuació, i va lamentar que la dimissió de l'exdirector de la Policia Manel Prat no hagi suposat un canvi de política, a la llum d'aquesta actuació.
Intensa cassolada veïnal i concentració solidària amb les víctimes
L'operatiu va estar acompanyat durant pràcticament tot el temps que va durar d'una sorollosíssima cassolada: nombrosos veïns des dels seus balcons, vianants amb els seus clauers i inclús ciclistes fent sonar els timbres de les seves bicis van expressar el seu rebuig a l'actuació policial. Durant les tres hores que va durar l'encapsulament van acudir al lloc dels fets prop de 400 activistes, que van expressar amb crits la seva solidaritat amb els afectats per l'encapsulament i el seu rebuig a l'operació.
Un cop van aixecar l'operatiu, les furgonetes de la Brigada Mòbil van marxar del lloc entre crits, increpacions, i cops. Un dels agents va reaccionar obrint la porta del copilot d'una de les furgonetes, amb la intenció de ferir algun ciutadà, sense èxit.
diumenge, 18 de maig del 2014
Un grup de falangistes agredeixen el fotògraf Jordi Borràs
 |
| Pintades amenaçants contra Borràs |
Llibertat.cat 17/05/2014
El fotògraf i dissenyador ha estat agredit avui mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de Falange a la plaça Universitat. Ell mateix ha explicat fa pocs minuts al seu Twitter les diverses agressions i el paper de connivència amb els falangistes que han mostrat els agents de policia.
Tal i com explica "Diversos falangistes m'han reconegut i increpat, volien impedir que fes fotos, un m'ha colpejat per l'esquena."
Quan ha acudit als policies autonòmics que havien presenciat l'agressió i que "miraven des de fora la plaça, la resposta ha estat "fes fotos de lluny i no provoquis."" El fotògraf ha demanat que identifiqués els agressors, però els Mossos han negligit la seva funció: "He demanat que identifiquessin el que m'ha colpejat i que garantissin el meu dret a treballar amb seguretat però m'han ignorat."
Així, amb impunitat, els falangistes han tornat a agredir el fotoperiodista, que seguidament ha estat identificat pels agents en comptes d'identificar els agressors: "De nou un falangista m'ha imcrepat,al cap d'uns minuts han vingut 2 mossos. M'han identificat a mi i no al falangista que m'ha colpejat."
Finalment, tal i com explica: "No ha estat fins 1 hora més tard i després de demanar-ho fins 4 cops que finalment han identificat el falangista."
Borràs, acostumat a la connivència entre els grups feixistes i els cossos policials, conclou que "El mosso m'ha dit que denunciés. Li he dit que si amb 8 mesos no han actuat per denúncia d'amenaces d mort denunciar això és perdre el temps."
Jordi Borràs va ser objectre d'amenaces d’agressions i de mort a través de Twitter i webs feixistes el passat mes d'octubre i novembre. Uns fels davant dels quals el professional va tramitar una denúncia.
Borràs va deixar escrit al seu bloc "en les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces gravíssimes a través de diferents xarxes socials i comentaris de portals digitals. A hores d’ara, diverses desenes de persones m’estan amenaçant públicament d’apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir”.
Les amenaces escrites a les xarxes socials i webs de l’extrema dreta espanyola assenyalaven Borràs com a "responsable" d’una baralla entre diverses persones que hi va haver el 12 d’octubre a Barcelona. Es tractava d'una represàlia contra el fotògraf pel fet d'haver cobert la informació gràfica d'actes feixistes, en què aquests grups ultres i espanyolistes queden retratats pels seus vincles i els seus antecedents violents.
Les amenaces escrites a les xarxes socials i webs de l’extrema dreta espanyola assenyalaven Borràs com a "responsable" d’una baralla entre diverses persones que hi va haver el 12 d’octubre a Barcelona. Es tractava d'una represàlia contra el fotògraf pel fet d'haver cobert la informació gràfica d'actes feixistes, en què aquests grups ultres i espanyolistes queden retratats pels seus vincles i els seus antecedents violents.
El passat 12 d'octubre Borràs va estar treballant per diari digital Nació Digital, cobrint les mobilitzacions espanyolistes a Barcelona. El tuit que va enviar Borràs, que alguns mitjans de l'Estat han qualificat de col·laboració amb els antifeixistes que van repel·lir els grups ultres, advertia de la persencia de grups feixistes en alguns carrers de Sants i recomanava "anar amb compte", donat que aquests individus acomstumen a anar de "cacera." Borràs va informar a la seva piulada que a la Carretera de la Bordeta hi havia grups de feixistes, provinents la manifestació i concentració d'España en Marcha.
dijous, 16 de gener del 2014
Atac feixista Ateneu Popular de Sitges
Llibertat.cam 14/1/14
Durant la matinada de dimarts 14 de gener el local social de l'Ateneu Popular de Sitges ha patit una agressió de caràcter feixista per part d'uns desconeguts.
Amb esprai de pintura negra han escrit "Fora" i "Visca Espanya" (en català) a sobre el vitrall de la porta i part de la façana, incloent-hi el portal d'accés pels veïns de l'edifici. Tanmateix, han guixat el seguit de logotips identitaris de l'Ateneu (Països Catalans, Lluita antipatriarcal, Socialisme i un margalló, que simbolitza la comarca del Garraf), així com també un cartell d'Arran (organització nacional de joves de l'Esquerra Independentista).
Han llançat bosses de brossa -que ha quedat escampada arreu- contra la façana i, per tal d'arrodonir la seva obra pictòrica, hi han afegit dues creus cèltiques (símbol habitualment utilitzat per l'extrema dreta espanyola) i una esvàstica.
Els col·lectius que conformem l'Esquerra Independentista de Sitges (Ateneu Popular, Arran, Sindicat COS i CUP) han manifestat "que cap agressió no ens farà defallir. Ben al contrari, episodis lamentables com aquests, a mans de gent que s'enorgulleix de tenir la creu gammada com a símbol, ens reafirmen en les nostres conviccions i ens donen encara més força per continuar la nostra lluita envers un país lliure i socialista".
dimecres, 18 de setembre del 2013
Un parent del ministre de Defensa, entre els detinguts per l’atac de Madrid
 |
| Imatge d'Iñigo Pérez de Herrasti |
Iñigo Pérez de Herrasti, de 56 anys,
també és fill d’una extresorera d’Alianza Popular i cunyat del secretari
d’Estat per a la Unió Europea
Entre els assaltants que ahir van protagonitzar l’atac
feixista a la delegació de la Generalitat a Madrid s’hi trobava un
representant de l’aristocràcia espanyola, Iñigo Pérez de Herrasti y Urquijo. Tal com informa el diari Ara, Pérez de Herrasti és fill de Ramon Pérez de Herrasti y Narváez, marquès d’Albaida i de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, que va morir l’any 2007, i que fou durant anys tresorera d’Alianza Popular.Els vincles familiars amb la classe política espanyola de Pérez de Herrasti no s’acaben aquí, ja que també és cosí de segon grau del ministre de Defensa, Pedro Morenés i cunyat del secretari d’Estat per a la Unió Europea, Iñigo Méndez de Vigo. La seva germana María, casada amb Méndez de Vigo, és actualment la secretària general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), un càrrec que es considera el número dos de l’espionatge espanyol.
Pérez de Herrasti fa molts anys que forma part del nucli de la ultradreta espanyola, com a líder d'Alianza Nacional i impulsor de la plataforma Asamblea de Unidad Nacional. L’any 2000 va ser detingut i condemnat a 14 anys de presó per possessió d’armes i material per fabricar explosius. Els seu objectiu era atemptar contra familiars de presos d’ETA que viatjaven a Madrid de visita als centres penitenciaris.
El CNI darrere els grups feixistes que van atemptar contra la delegació catalana a Madrid
Beatriz Méndez de Vigo, secretària general del Centro Nacional de Intel•ligència (CNI) està emparentada amb un dels dirigents de l’atemptat, Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo.
directe.cat 13/9/13
Del grup de feixistes que dimecres van rebentar la celebració de
la Diada a la delegació de la Generalitat a Madrid cal destacar una
figura molt concreta. Un home ja gran que, tot i la caçadora blau marí i
un clauer amb cadena, no casava amb la imatge de la resta. Cap cot,
mans a les butxaques i gairebé sense fer res, es va mantenir dins el
grup sempre, com mirant de no ser reconegut. Un cop detingut s'ha sabut
que té 56 anys i el seu nom és Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo.
Qui és Iñigo Pérez de Herrasti y Urquijo?
Pérez de Herrasti és un vell conegut en els ambients d'ultradreta. Màxim dirigent d'Alianza Nacional i impulsor de la plataforma “Assemblea de Unidad Nacional”, va ser detingut l'any 2000 i condemnat a 14 anys de presó (18 en demanava la fiscalia) per possessió d'armes (una pistola automàtica i dues semiautomàtiques) i material per fabricar explosius. L'objectiu eren els familiars de presos d'ETA que viatjaven a Madrid per a les visites als centres penitenciaris. L'any 2007 va fer una vaga de fam en protesta pel que ell considerava “tracte de favor” de les institucions penitenciàries als presos d'ETA.
Vinculacions entre el PP, CNI i l’extrema dreta
La biografia del detingut, però, té un altre vessant. És fill de Ramon Pérez de Herrasti y Narváez, marquès d'Albaida, i la desapareguda (2007) Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família dels marquesos d'Urquijo però més coneguda perquè va ser durant molts anys tresorera d'Alianza Popular.
La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari d'Estat per a la Unió Europea. Es dóna la circumstància que la germana de Méndez de Vigo, Beatriz, és la secretària general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI); a la pràctica, la número 2 de l'organisme. En un segon nivell de parentiu, Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo és cosí, per part de mare, de Pedro Morenés Eulate, l'actual ministre de Defensa del govern espanyol. Tot queda en família.
Pérez de Herrasti és un vell conegut en els ambients d'ultradreta. Màxim dirigent d'Alianza Nacional i impulsor de la plataforma “Assemblea de Unidad Nacional”, va ser detingut l'any 2000 i condemnat a 14 anys de presó (18 en demanava la fiscalia) per possessió d'armes (una pistola automàtica i dues semiautomàtiques) i material per fabricar explosius. L'objectiu eren els familiars de presos d'ETA que viatjaven a Madrid per a les visites als centres penitenciaris. L'any 2007 va fer una vaga de fam en protesta pel que ell considerava “tracte de favor” de les institucions penitenciàries als presos d'ETA.
Vinculacions entre el PP, CNI i l’extrema dreta
La biografia del detingut, però, té un altre vessant. És fill de Ramon Pérez de Herrasti y Narváez, marquès d'Albaida, i la desapareguda (2007) Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família dels marquesos d'Urquijo però més coneguda perquè va ser durant molts anys tresorera d'Alianza Popular.
La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari d'Estat per a la Unió Europea. Es dóna la circumstància que la germana de Méndez de Vigo, Beatriz, és la secretària general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI); a la pràctica, la número 2 de l'organisme. En un segon nivell de parentiu, Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo és cosí, per part de mare, de Pedro Morenés Eulate, l'actual ministre de Defensa del govern espanyol. Tot queda en família.
dimecres, 4 d’agost del 2010
Agressió Feixista a membres de les JERC de Terrassa
1-8-2010 - Davant de l’agressió feixista patida per dos joves de les JERC aquesta tarda a Terrassa per part d’elements neonazis, l’assemblea de les JERC Terrassa acorda:
1. Mostrar la nostra solidaritat amb els companys agredits a causa de la seva condició d’independentistes i socialistes.
2. Les JERC prendran totes les mesures oportunes per tal que els i/o les responsables d’aquesta agressió siguin perseguits i jutjats.
3. Mostrar, una vegada més, el nostre rebuig frontal a qualsevol tipus de violència.
4. El fet que aquesta sigui la tercera agressió física a les JERC en menys d’una setmana demostra la manca d’arguments de la dreta espanyola en particular, i de l’espanyolisme en general, envers la majoria social i demòcrata, que ja avui, defensa la constitució de Catalunya com a estat independent al si d’Europa.
5. Les JERC, el jovent independentista dels Països Catalans, mostra avui la seva determinació més absoluta per a seguir lluitant per una societat més justa, per a eliminar qualsevol tipus d’opressió, per una terra lliure.
Terrassa, Països Catalans, 1 d’agost de 2010
Altra agressió recent: Les fotos de l'atac d'Enrique Guillén a la seu d'Esquerra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)