24 anys sense Pedro assassinat per un policia a L'Hospitalet

7ª botifarra a Montgat

Jornades Antifeixistes 2016 a Gramanet

56é aniversari de la mort de Quico Sabaté

Xerrada i ruta a Berga

Ateneu Columna Terra Llibertat 25/11/15

Per què des del Centre d'Estudis Josep Ester Borràs es volen canviar alguns noms de carrers de Berga? 

Ho explicarem divendres 4 de desembre a les 19.30 h a la biblioteca de Berga i dissabte 12 de desembre fent una ruta per la Berga obrera. 

No hi podeu faltar! 

Ens sobren els motius: justícia, dignitat i memòria.

Carrer Txiki a Cerdanyola

MaiMés Cultura Antifeixista 25/10/15

El 27s a Collserola li vam demanar públicament. Ara, volem fer públic l'agraïment a l'alcalde de Cerdanyola, en Carles Escolà, per la seva disposició a fer-ho possible. Entre totes, tot.

Homenatge a Emili Pardiñas

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

Badalona impulsa la creació d'un òrgan per recuperar la seva memòria històrica

Diari de Badalona - Redacció - 15/10/2015
L’Ajuntament ha presentat aquest dimecres la Comissió de la Memòria Històrica de Badalona, un organisme amb representació institucional, de la societat civil, del món acadèmic i d’experts en l’àmbit local amb l’objectiu d’analitzar i recuperar de forma diversa i general la memòria històrica de la ciutat per difondre-la amb rigor.

40 Aniversari de l'afusellament de Jon Paredes

 

Sala d'actes del Museu d'Art de Cerdanyola

Homenatges a Lluís Companys

 

Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre

Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.

Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00

Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30

Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Presentació del documental "Procès a Catalunya" a Montornès

40è aniversari de l'afusellament de "Txiki" a Cerdanyola

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015

27 de setembre de 1975 cinc militants d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Cerdanyola del Vallès i Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del dictador Franco

Fa cinc anys, dies abans d'aquesta data, es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki" a mans de la família al cap de quasi quatre de la seva mort. La família va anunciar que cediria aquestes beines a una fundació de la memòria històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències criminals del franquisme. 39 anys després, aquest i altres crims de l'exèrcit espanyol i la policia franquista continuen impunes.

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015

Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,  Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.

 

Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va dexiar un testament escrit en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del feixisme. A l'execució, hi van assistir  els advocats de "Txiki" Oranich i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes Manot.

Homenatge de l'independentisme català a Txiki, a finals dels anys setanta a Cerdanyola

        Txiki

Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot

Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.
Adéu, Txiki, adéu, fins ara

                  29 de setembre 1975

   (Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)

El col·laboracionisme en la repressió feixista de la postguerra a Manresa

24-setembre-2015 - El Pèsol Negre 68,

El 24 de gener de 1939 les tropes feixistes van entrar victorioses a la ciutat de Manresa. Desprès de 3 anys de guerra part de la població veia la fi de la guerra com la fi a les penalitats i la misèria, però de seguida es va demostrar que la «pau» només seria pels vencedors.

La postguerra a Manresa no va diferir de la resta de municipis de l’Estat: disminució del nivell de vida i la repressió política, ideològica i social. Aquesta repressió va ser selectiva alhora que sistemàtica perquè havia de contribuir en fonamentar el nou règim polític, social i econòmic. Selectiva, es va procedir en identificar, capturar i jutjar/castigar a tota persona que s’hagués significat amb l’anterior règim polític republicà com en la revolució social de les organitzacions obreres, camperoles i polítiques. Sistemàtica; va afectar a tots els nivells, des de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la “Causa Nacional”, depuracions de funcionaris públics, confiscació de pisos i locals de famílies o entitats polítiques i sindicals, fins a dones vídues o familiars d’exiliats i desapareguts. Unes 1.821 persones, van sofrir privació de llibertat en presons, camps de concentració o treballs forçats en batallons de treballadors. La repressió també podia suposar perdre la feina o no poder circular lliurament sense el corresponent permís de les autoritats. La gran majoria de persones privades de llibertat eren homes, aquest fet no s’explica més perquè els homes havien combatut al front o participaven més a la vida política, sinó que la repressió que el règim va sotmetre a les dones tenia altres formes al marge de la reclusió, lligades a la concepció tradicional de família, on la dona havia de tenir cura de la llar i dels fills.

El 27-S farà quaranta anys dels darrers afusellaments del franquisme

L'indret on va ser afusellat «Txiqu», a tocar del cementiri de Collserola | Fons de Josep Sellarès

 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès li vol aixecar un monument en el mateix lloc on fou afusellat

• El setembre de 1975 van ser executats tres militants del FRAP i dos d'ETA
• Juan Paredes Manot, "Txiqui", fou afusellat a tocar del cementiri de Collserola després d'un judici sense garanties
• La dictadura vivia els seus mesos finals enmig del descrèdit i la condemna internacional

Troben les restes d'una persona executada el 1939 per tropes franquistes

Esqueleto de una persona ejecutada en 1939, hallados gracias al recuerdo de un niño de 10 años Laura Busquets

 

Barcelona, 29 jul. (EFE).- El record d'un veí de Torelló (Osona) que va veure quan tenia només 10 anys com una persona que havia estat executada per soldats franquistes va ser enterrada pels pobletans en una fossa ha permès recuperar, 76 anys després, les restes òssies de la víctimes, que podria ser un soldat republicà.

 

L'esquelet ha estat trobat intacte en excavar a la zona indicada pel veí i documentar que els seus records eren exactes i es corresponen amb la documentació històrica que es guarda sobre l'ocupació franquista del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.

 

La prospecció i l'excavació s'han realitzat d'acord amb la normativa de fosses vigent a Catalunya, i han servit per verificar sobre el terreny la informació històrica disponible i localitzar les restes d'una persona presumptament executada el 4 de febrer de 1939, i que els antics colons van enterrar en un terreny adjacent al Mas del Puig, al terme de Torelló.

 

A l'espera de l'estudi antropològic corresponent, es tracta d'un home, d'entre 25 i 30 anys, i d'1,70 metres d'altura, aproximadament.

 

Els arqueòlegs que han participat en l'excavació han observat fractures cranials que seran objecte d'estudi, ja que poden ser indicatives de les circumstàncies de la mort, segons ha informat el Departament de Governació de la Generalitat, competent en matèria de Memòria Històrica.

 

En l'excavació també s'han recuperat alguns botons i elements tèxtils que podrien pertànyer a la casaca militar l'home executat.

 

L'actuació ha estat dirigida per l'arqueòleg Xavier Esteve, i ha comptat amb la participació de l'antropòloga Núria Armentano, que farà l'estudi de les restes i que ja ha extret una mostra òssia per a la realització d'una ulterior prova d'ADN per a la seva identificació.

 

La intervenció ha comptat amb la col·laboració del propietari del Mas del Puig, de l'Ajuntament de Torelló, dels membres de l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) i dels Mossos d'Esquadra.

 

Al desembre del 2014, l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) va sol·licitar informació sobre desapareguts de guerra al municipi de Torelló inscrits en el cens de desapareguts.

 

Arran d'aquesta sol·licitud, es va comprovar que hi havia un cas del cens de desapareguts que encaixava amb alguns aspectes relacionats amb la informació donada per l'ADET, referent a la inhumació d'un soldat republicà al Mas del Puig de Torelló .

 

Els tècnics del Departament de Governació van recollir tota la informació disponible i van sol·licitar a l'Arxiu General Militar d'Àvila una còpia dels diaris d'operacions dels dies 4 i 5 de febrer de 1939 de la 82 Divisió franquista del Cos d'Exèrcit del Mestrat de l'Exèrcit franquista.

 

La documentació obtinguda corrobora una part important de la informació facilitada per l'ADET.

 

Posteriorment, amb l'acord de l'Ajuntament de Torelló, de l'ADET, i amb el criteri favorable del Comitè Tècnic per a la Recuperació i Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, es va programar la prospecció i l'excavació arqueològica.

 

"Aquesta actuació respon a la voluntat de la Generalitat de seguir impulsant una política activa de recuperació i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme", han explicat fonts del departament de Governació.

 

fjn/rb

Exposició Dones lliures de Ripollet

 

MaiMés Cultura Antifeixista 19/7/15
L'exposició Dones lliures de Ripollet a la Nit de Bruixes va ser un èxit. És possible explicar que les dones van ser/són motor de canvi i introductores de pràctiques i idees transformadores, i que també van ser/són reprimides per això, al xocar amb una societat patriarcal. I a més, les recuperem de l'oblit dels discursos i accions, fins ara, institucionals quan parlem d'igualtat o gènere. Moltes gràcies a les persones i entitats que ens han ajudat a fer-la possible. Si ho fas en xarxa, ampliant la que ja tens, millor. Ara depèn de nosaltres mateixes continuar amb la flama rebel.

XVIII Marxa-Homenatge als Maquis

Ateneu Columna Terra Llibertat

 

Text de Joan Busquets sobre Juan Gómez Casas:

 

En record a Juan Gómez Casas

Exposició-homenatge a les dones lliures de Ripollet

 

MaiMés Cultura Antifeixista 5/7/15

18 de juliol. Nit de Bruixes amb les dones lliures de Ripollet que ens van precedir.

 

Dones depurades, deportades i jutjades pel franquisme.

 

Dones de la rereguarda col·laborant per la defensa de les llibertats.

 

Dones que van impulsar l'excursionisme o l'Esperanto perquè ja tenien clar que hem de viure sense fronteres.

 

Dones que també són patrimoni comú.

Excursió bases guerrilleres a Cal Flequer i Can Casassaies