Tancament del CeNTenari a Montjuïc: CNT homenatja a les víctimes del franquisme en l'aniversari de la revolució social

Foto CNT

CNT-AIT 18/6/11

Traducció Estació Collserola

En un acte carregat d'emoció i records s'han congregat centenars de militants i simpatitzants entre els quals es trobaven nombrosos veterans, alguns dels quals van viure l'esplendor revolucionària dels anys trenta i van sofrir la repressió.

Obre l'acte Sonia Turón, per la Comissió del Centenari i com mestra de cerimònies: “Gràcies no per estar aquí sinó per ser com sou, per seguir en la lluita”. L'acte, en el Fossar de la Pedrera, on anaven a parar els pobres primer i des dels anys 1940 els afusellats del Camp de la Bota, es regava amb les primeres llàgrimes. Alfonso Álvarez, Secretari General de la CNT va recordar els durs anys del franquisme quan el seu pare i altres companys es reunien cada 1 de maig en la plaça del poble. “Ningú els havia convocat però allí estaven any rere any”. “Nosaltres no som anarquistes”, li deien, “els anarquistes són homes de grans reptes i recta actitud”. Comenta Alfonso que amb el temps va descobrir que aquells homes i dones de la Campiña Cordovesa realment eren anarquistes, no només de la CNT. Alfonso va agrair a tots els majors el seu esforç i lliurament per l'Organització, “exemple viu que hem de seguir tots”.

Antonina Rodrigo, escriptora i entranyable companya, ens va recordar la gesta que van protagonitzar aquells homes i dones l'edat cronològica de les quals no es corresponia amb la seva maduresa. El que van demostrar sobradamente els milions de lluitadors anònims quan van aixecar la primera revolució de cor llibertari d'Europa amb les idees anarquistes com principal eina. “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluiten molts anys, i són molt bons. Però hi ha els quals lluiten tota la vida aquests són els imprescindibles” (B. Brecht). Després d'aquestes paraules va començar l'actuació de Poupees Electriques qui, a veu i piano, ens van fer vibrar amb “Fills del poble”, “A les barricades” i el romanç sobri Durruti, Ascaso i Oliver compost per Chicho Sánchez Ferlosio.

Juanjo Novella, escultor basc autor de l'obra homenatge als represalidados, va agrair a la CNT i els assistents la càlida acollida, la llibertat i el suport amb el qual ha pogut treballar. L'obra d'acer tallin simbolitza la lluita per la conquesta de la llibertat doncs, igual que un xiprer, en la seva aspiració d'elevació, l'ideal es va veure truncat. Quan vam mirar a través de les seves branques veiem el Fossar, conseqüència d'aquell feixisme homicida. De les conseqüències del qual encara no s'ha fet justícia com ens va recordar Octavio Alberola. Ni tan sols els quals van homenatjar als seus polítics allí mateix anteriorment van ser capaços d'anul·lar les sentències del franquisme. El millor homenatge que podem fer a tots ells és continuar la lluita contra aquest mateix sistema de domini que encara continua. “Si volem dignificar el seu record hem de lluitar el més units possible”.

L'acte va concloure amb una ofrena floral i un brindis davant el “xiprer truncat” en la qual cadascun dels assistents va poder plasmar els seus sentiments davant aquest punt i seguit en la lluita per la llibertat i la justícia.