La filla d'en Miquel Pedrola avui a la Barceloneta per conèixer el barri que ha lluitat per la memòria del seu pare

08/03/2011 Altres Barcelones.com

Fa uns tres anys, una pintada oblidada en un racó de la Barceloneta havia de ser el punt d’arrencada d’una de les moltes històries d’aquest bloc.

Amb el temps però, cercant en arxius, aquelles lletres de la guerra civil es van convertir en un rostre i una història.

El fet que aquestes lletres poguessin ser esborrades en la rehabilitació de la façana em va empènyer a cercar suport d’entitats i veïns del barri per tal d’aconseguir que l’Ajuntament acceptés la seva conservació. Ma. del Pino Suárez va entrar aleshores dins el procés i es va iniciar una llarga reivindicació que va durar més d’un any per a que el consistori restaurés aquell vestigi.

Finalment vàrem aconseguir la seva rehabilitació i la notícia va sortir per TV3.

Familiars d’en Miquel Pedrola varen veure la peça a la televisió i van entrar en contacte amb nosaltres. Ens van aportar molta informació i ens van comunicar que en Miquel Pedrola havia tingut una filla pòstuma amb la seva companya Maria Valero, que s’havia exiliat a França. Li havien perdut la pista després d’una visita a Barcelona que fou interceptada pels agents del règim.

Vàrem intentar trobar Amada Pedrola i Valero in extremis, per via diplomàtica, però va ser impossible i aquesta no va poder assistir al gran homenatge que es va fer a la Barceloneta el 25 d’octubre en memòria del seu pare.

Finalment va ser la historiadora Cindy Coignard, amb qui jo havia tingut contacte durant una xerrada a la seu del Memorial Democràtic, la qui ens va posar en contacte.

El dia 28 de gener vaig rebre un correu de la filla de Miquel Pedrola, emocionada en descobrir que la història del seu pare era encara ben viva a la Barceloneta i que els seus familiars catalans l’estaven cercant.

Fa una setmana, Amada Pedrola va arribar a Barcelona i es va retrobar amb una família i part de la seva història.

Ella va arribar carregada de fotografies del seu pare que havia guardat tota la vida, un penjoll amb la seva imatge i una imatge del molí on havia perdut la vida.

Aprofitant la investigació que em va encarregar la Universitat de Barcelona, tenint en compte que ja coneixia pas per pas tot el recorregut de Miquel Pedrola al front i els esdeveniments que el varen dur a la mort, aquest cap de setmana, les persones més implicades en tot aquest afer, hem acompanyat Amada Pedrola a retrobar-se in situ amb les darreres terres que va trepitjar son pare abans de morir.

Ha estat un viatge molt emocionant on fins i tot hem tingut la grata sorpresa de descobrir una signatura d’en Miquel Pedrola gravada a les pedres d’una fortificació i hem pogut pujar per la vella escala del Molino Palacín per aturar-nos davant la darrera porta que Miquel Pedrola va creuar abans que una bala impactés sobre la granada d’un company.

Ara, però, la filla d’en Miquel Pedrola té moltes ganes de conèixer la gent del barri que es va unir deixant de banda totes les diferències per lluitar per la memòria del seu pare.