Traducció Estació Collserola
La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.
Público - Madrid - 8/7/2015
Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.
"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.
L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.
75 anys del seu fusilamiento
El pròxim 15 d'octubre es compliran 75 anys del fusilamiento del president. Va ser l'únic president europeu triat democràticament afusellat pel fascismo. Franco va voler donar un escarmiento a la Catalunya derrotada, als supervivents de la República. No hi hauria pietat ni per al màxim representant del país.
Un manuscrit de Carme Ballester, segona esposa de Lluís Companys, relata la detenció del seu marit a França per les tropes alemanyes, a pesar que el cervell de l'operació va ser el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, qui ho va conduir fins a la frontera d'Irun i va ser lliurat a les autoritats franquistes el 29 d'agost de 1940.
Des del 29 d'agost fins al 3 d'octubre de 1940, Companys va ser torturat en la Direcció general de Seguretat, en la madrilenya Porta del Sol. Després va ser traslladat al Castell de Montjuïc, a Barcelona, convertit en presó, per a ser sotmès a un consell de guerra sumarísimo. Les indicacions de Franco eren clares: condemnar-ho a mort i afusellar-ho l'abans possible sense donar notícia a la premsa.
El 14 d'octubre comença un consell de guerra que no és més que un simulacre, com la resta dels 110.000 que el franquisme va posar en marxa a Catalunya. Poques hores després, el cas quedava vist per a sentència: pena capital. Aquesta mateixa tarda, Franco, sense veure el sumari ni l'acta del consell de guerra, va donar l'assabentat. La condemna s'havia de complir al dia següent, a l'alba.
En el seu testament hológrafo, Companys va escriure: "A tots els quals m'han ofès perdono; a tots els quals hagi pogut ofendre demano perdó. Si haig de morir, moriré serenamente (...). Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor".
"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.
L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.
75 anys del seu fusilamiento
El pròxim 15 d'octubre es compliran 75 anys del fusilamiento del president. Va ser l'únic president europeu triat democràticament afusellat pel fascismo. Franco va voler donar un escarmiento a la Catalunya derrotada, als supervivents de la República. No hi hauria pietat ni per al màxim representant del país.
Un manuscrit de Carme Ballester, segona esposa de Lluís Companys, relata la detenció del seu marit a França per les tropes alemanyes, a pesar que el cervell de l'operació va ser el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, qui ho va conduir fins a la frontera d'Irun i va ser lliurat a les autoritats franquistes el 29 d'agost de 1940.
Des del 29 d'agost fins al 3 d'octubre de 1940, Companys va ser torturat en la Direcció general de Seguretat, en la madrilenya Porta del Sol. Després va ser traslladat al Castell de Montjuïc, a Barcelona, convertit en presó, per a ser sotmès a un consell de guerra sumarísimo. Les indicacions de Franco eren clares: condemnar-ho a mort i afusellar-ho l'abans possible sense donar notícia a la premsa.
El 14 d'octubre comença un consell de guerra que no és més que un simulacre, com la resta dels 110.000 que el franquisme va posar en marxa a Catalunya. Poques hores després, el cas quedava vist per a sentència: pena capital. Aquesta mateixa tarda, Franco, sense veure el sumari ni l'acta del consell de guerra, va donar l'assabentat. La condemna s'havia de complir al dia següent, a l'alba.
En el seu testament hológrafo, Companys va escriure: "A tots els quals m'han ofès perdono; a tots els quals hagi pogut ofendre demano perdó. Si haig de morir, moriré serenamente (...). Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada