Els Lara, una breu història familiar

Lara va entrar amb els legionarios i la cabra el 26 de gener de 1939 a Barcelona

 

Orígens, present i futur d'una empresa familiar que pot acabar a borsa

 

VilaWeb 06.02.2015  Andreu Barnils

José Manuel Lara Bosch es va morir dissabte a Barcelona. Tenia seixanta-vuit anys i es va morir d'un càncer. Li sobreviuen quatre fills, una vídua i un imperi. Cadenes de televisions, editorials, diaris, revistes, participacions en immobiliàries. Aquest article fa un breu repàs dels orígens familiars de l'imperi Lara. Un imperi que va començar son pare, un legionari que va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona. I son fill, José Manuel, ha multiplicat l'editorial fins a crear un imperi molt més enllà del món editorial. El futur de l'empresa és cosa dels néts, i podria estar en la borsa. Aquest seria un cas més d'una història d'empresa familiar catalana.

 

El pare

José Manuel Lara Hernández va néixer el 1914 a El Pedroso, Sevilla. Fill del metge del poble, va deixar aviat els estudis i va acabar a la Legió espanyola. Capità. Va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona. I el soldat espanyol es va casar amb una catalana, Maria Teresa Bosch Carbonell. Van tenir quatre fills, dos nois i dues noies. Dels inicis de Lara Hernández, tothom en recorda el nas per als negocis. L'increïble habilitat per a fer diners. Poca gent recorda cap més habilitat seva. En parla Xavier Borràs, que va penjar aquest post a internet. Son germà, Enric Borràs, fa anys ja havia penjat aquests altres dos parlant d'això mateix (1 i 2): el Lara vell, a vint-i-dos anys, entrant amb les armes a la mà a les impremtes de Barcelona. Robant i amenaçant els impressors. Tots dos germans recorden com son pare els explicava anècdotes del soldat Lara. Són fills que recorden paraules del pares.

 

N'hi ha més. Gerard Horta, antropòleg, també tenia un pare editor. 'Només recordo la imatge que més d'una vegada el pare ens retratava a casa: "Va entrar el 1939 a Barcelona amb la pistola a la mà." Tinc la frase gravada. Em sap greu no poder-te transmetre més records. Parla amb en Lluís Milà'. Lluís Milà, de la llibreria Milà de Barcelona, per correu, em diu això: 'Poca cosa puc dir. El pare i l'avi no hi tenien cap vincle amb les editorials que publicaven en castellà i, per tant, no van coincidir mai amb en Lara. Però confirmo això del robatori a mà armada de paper a les impremtes, principalment les que treballaven per a Grijalbo. Era un fet de domini públic i recordo l'avi comentar-ho a les tertúlies que feien a la llibreria als anys setanta.'

 

Per telèfon, Enric Borràs diu això: 'En Lara feia allò que volia, perquè era el president del sindicat vertical d'arts gràfiques. Amb aquest càrrec, i armat, entrava a les impremtes. Així va començar l'acumulació de capital de l'empresa Lara.' Que Lara tenia interès pel paper també ho diu la seva mà dreta, Manuel Lombardero, un home de noranta anys que ara publica unes memòries. No sabem si la mà dreta parla del mateix paper robat, i no hem llegit el llibre de memòries, sinó només una entrevista on afirma que quan Lara es va adonar que el paper ja no seria negoci, perquè deixava de ser monopoli, és quan es va interessar per les editorials.

 

La història de després és una història molt més explicada i transmesa per les cròniques oficials. És la d'un home que, més enllà dels orígens foscs, tenia un instint natural per a fer diners. I que, ajudat pel nas literari de la seva dona, va poder vendre molts llibres. Però molts. Durant el llarg franquisme, Lara va anar comprant editorials de la competència sense parar. Cada any, es veu, i com a detall d'amor, regalava una editorial a la seva dona. Quan es va morir el Lara vell l'empresa familiar s'havia consolidat del tot, el Premi Planeta era el gran premi literari de la democràcia i el rei d'Espanya el va fer marquès. L'herència es va repartir entre els quatre fills d'una manera masclista i equitativa alhora: els nens, un 26% cadascun. Les nenes, un 24% cadascuna.

El fill

Expliquen les mateixes cròniques oficials que el germà preferit per a presidir l'empresa familiar era en Fernando. I que, quan va arribar l'hora del relleu, el president va ser ell. Però Fernando Lara Bosch va ser president poc temps, perquè es va morir en un accident de cotxe. José Manuel Lara Bosch, que dirigia l'àrea d'internacional dins el grup, es va haver de fer càrrec de l'empresa. Si son pare era un andalús que s'havia casat amb una catalana, ell era un català que s'havia casat amb una extremenya. El viatge a l'inrevés. José Manuel, com son pare, també tenia quatre fills i un nas molt fi per als negocis. Molt més estructurat gràcies a una educació al Liceu Francès i la carrera d'Econòmiques a la Universitat de Barcelona, títols que son pare no tenia.

 

Explica un editor: 'Els autors eren mal pagats i ell, des de Planeta, oferia bestretes més altes. Evidentment que sí. Era un home molt intel·ligent, i d'una intel·ligència molt curiosa i intuïtiva. Si li parlaves de muntar una llibreria et deia que ja en sabia ell. Però si li parlaves d'una cosa nova, que no n'havia sentit parlar mai, t'escoltava. Per això va participar en la companyia Vueling, per exemple. Era molt obert a les coses que no sabia. Jo vaig vendre-li l'editorial a ell, i després vaig passar a la secció internacional de Planeta. Ens teníem respecte mutu. Els diners de la immobiliària, on hi ha mitja alta burgesia catalana (hi són tots) era una part molt petita del seu imperi. Lara continuava fent diners bàsicament a través del món editorial i les televisions. Va comprar el segon grup de França.'

Lara fill és l'home que ha portat el volum de l'empresa familiar fins a l'enormitat. Una autèntica xarxa d'empreses i propietats: ha participat a Altadis, Merovecosa, Vueling; la immobiliària Hemisferio; i Artesmedia, l'empresa que agrupa els mitjans de comunicació que va comprar (Antena 3 TV, La Sexta, Onda Cero, La Razón). En el món editorial, va comprar el grup Editis, el segon grup de França, amb més de quaranta segells. El Grup Planeta, en espanyol, té 52 segells (Planeta, Crítica, Ariel). I en català en té 17 (Edicions 62, Columna, Empúries, Proa, etc.). Lara tenia una forta presència en el mercat en totes tres llengües.

 

El nét

Ara és el futur dels néts. José Manuel Lara Bosch tenia quatre fills. I també hi ha els néts per banda de la resta de germans. Llegim a les cròniques oficials que dos dels fills de Lara, un noi i una noia, seran els qui portaran l'empresa: 'La monarquia hereditària passarà a les mans de dos dels seus quatre fills que treballen a Planeta, Marta i José.'

 

'Deixa't estar de si qui es queda Planeta és un fill o un altre. Aquí la qüestió és una altra', diu l'editor. 'Si l'empresa familiar passa a borsa o no. Lara no volia passar a borsa, no. Però segur que amb la família n'han parlat aquests darrers anys. I aquesta és la gran qüestió: si Planeta passa a borsa, o no. Això voldria dir que Grup 62, i tot el seu paquet de segells en català, també pot canviar de mans. És, des del meu punt de vista, un gran moment per al sector editorial català. Per a renovar-lo de dalt a baix. Per a fer coses noves. Lara, en català, hi ha estat en els pitjors anys, del 2000 al 2010. Ha fet una gran feina essent-hi. Ara veurem si hi ha canvis.'

Homenatge a la memòria dels companys del PSUC i als immolats per la llibertat durant la dictadura

 

Expresos Politics Franquisme

Com tots els anys i conjuntament amb els seus familiars i l'Associació d'Ex-Presos, el proper diumenge 15 de febrer tindrà lloc l'acte homenatge a la memòria dels nostres companys del PSUC Francesc Serrat (Cisquet), Manuel Donaire, Juan Arévalo, i Hernández que foren afusellats el 28 de febrer de 1946 i dels companys Joaquim Puig i Pidemunt (Director de Treball), Pere Valverde, Àngel Carrero i Numen Mestre, afusellats com els altres, al camp de la Bota, el 17 de febrer del 1949, com també, a la de tots els que foren immolats per la llibertat durant la dictadura.

 

L'acte tindrà lloc el Diumenge dia 15 de febrer a les 12.00 h. al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc. L'homenatge té el propòsit de mantenir viu el record i la memòria històrica de la lluita contra la dictadura franquista.

 

Es posa a disposició dels qui vulguin participar un autobús que sortirà a les 11 del matí de la plaça Catalunya davant de l'edifici del Banc d'Espanya

La revolta dels barris

Acte reivindicatiu als terrenys de Can Mariné. Foto: Fons Grama

Per primera vegada un llibre explica la increïble història del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet

 

VilaWeb : Andreu Barnils 8/2/15

La revolta que va passar a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet a finals dels anys setanta s'explica en un llibre. Quaranta anys després, aquella mobilització popular, s'explica. El llibre es titula 'De suburbi a ciutat'  i està escrit per Odei Antxustegi-Etxearte. Etxearte és periodista de la secció de política del diari El Punt Avui, filla de la ciutat i autora d'articles com aquest: 'Sóc de Santako, no imbècil'. Santako, una ciutat que aconsegueix passar de ser gairebé un descampat sense carrers asfaltats, ni fanals, ni voreres, a ser una ciutat que, com la resta, té aquests serveis per la població. Serveis guanyats gràcies a la pressió i mobilització popular. Des de sota, contra una dictadura primer. I contra, i també gràcies, a una democràcia després. Història detallada fins al rigor amb uns personatges que semblen sortits d'una pel·lícula.

 

Pel llibre d'Antxustegi-Etxearte hi passen dones segrestant autobusos per reclamar que la línia arribés a tots els barris de Santa Coloma. Ciutadans sortint en plena nit franquista, amb espelmes i lots, per reclamar enllumenat públic. Hi aprens de torturats i colpejats. Veus també manifestacions de dones de sa casa a ple migdia, en perfecte formació, cistell al braç, i cap al centre per reclamar un mercat a dalt els barris. Veus capellans rojos i militants comunistes que els seus partits envien a viure en aquests barris per organitzar-los. Enmig, un escenari desolat, amb fotos que s'expliquen per si soles: edificis que són enormes bolets enmig d'un camp. El no res al voltant. Ni voreres ni asfalt. El Far West per urbanitzar. I dins els edificis, famílies estafades. Vivint dins pisos mal construïts que s'inunden i amb nens dormint sota l'escala. I en aquesta història de revolta popular col·lectiva, tres personatges sobresurten: un arquitecte, un capellà, i una revista.

 

L'arquitecte és Xavier Valls (1937-1987). Fill d'anarquista de Cerdanyola, va anar a viure al centre de Santa Coloma de Gramenet. La família va prosperar econòmicament i Valls va estudiar arquitectura. Intel·lectual de formació marxista, líder veïnal nat, l'arquitecte és l'home que va arreplegar les queixes dels seus veïns, i els va donar estructura. Ell és el pare del Pla Popular. Un totxo de centenars de pàgines on es detallava, finca a finca, les peticions dels veïns: aquí una plaça, aquí una guarderia, aquí un mercat. Les voreres, aquestes, i la parada d'autobús, en aquella placeta. Eren els propis veïns que feien propostes damunt croquis. Valls va transformar els croquis, en plànols. No només això. Ell va ajuntar milers de lluites espargides, i va donar-los coherència i unitat. Un pla per a tota la ciutat: el Pla Popular.

 

Valls, líder veïnal nat, fou l'home més buscat a les primeres eleccions democràtiques. Els partits volien que fos el seu cap de llista. A diferència de tants altres, va dir que no. Militava, perquè militava en partits, però alcalde, no. Millor pressionar des de fora. 'Creia que una persona sense disciplina de partit, no tenia res a fer a la política. Si entrava, moriria en l'intent. Valls va preferir seguir pressionant per l'aplicació del Pla Popular des de fora', diu Antxustegi-Etxearte. Els partits polítics van fitxar tots els quadres que destacaven, i els van entrar als partits. 'I el moviment veïnal va quedar, per moltes dècades, tocat. Ara a Santa Coloma no tenen, els veïns organitzats, ni de lluny la força que van tenir', diu l'autora. A través del llibre veus aquesta tensió entre partits i associacions de veïns organitzades. I el final tràgic de Xavier Valls, també: l'ànima del Pla Popular va morir a Barcelona per l'atemptat d'ETA a Hipercor l'any 1987. Tenia cinquanta anys. Hi havia anat, gairebé per casualitat, a comprar uns bitllets d'avió per la família. Una dona, i dos fills.

 

El capellà és Jaume P. Sayrach. Un capellà roig del cinturó. Als anys setanta va decidir renunciar a la seva paga de l'església, i es va posar a treballar com un obrer més. A dia d'avui 'viu en un tercer pis amb unes escales increïbles en una mena de vot de pobresa. De la la pensió, deu viure, i suposo que l'ajuden familiars, que en té de benestants', diu Etxearte. A Santa Coloma aquest mossèn va obrir molts locals que en lloc de ser centres religiosos, van ser espais cívics: Associacions de veïns, locals d'assaig, sales de reunions. Sayrach, quan va arribar la democràcia, va ser el regidor d'Urbanisme sota les ordres de l'alcalde, que era un altre capellà, Lluís Hernández, del PSUC. Van passar del moviment veïnal, cap a dins l'Ajuntament. Des d'allà va aplicar el Pla Popular. On el plànol hi posava una plaça, que hi hagués una plaça. On hi apareixia un parc, que aparegués un parc. 'Sayrach amb l'ajuda des de fora de l'arquitecte Valls, que era qui en sabia, va implantar molta part del Pla Popular. Alguna cosa, com la circumval.lació, no s'ha fet. Però molta, sí', diu l'autora. 

 

I la revista, Grama. Una revista que va mobilitzar el barri. A petita escala, teoria i pràctica d'un mitjà de comunicació. 'Com aconseguir marcar agenda. Ja sigui en dictadura, com en democràcia. Van aconseguir que es conegués, parlés i debatés el Pla' diu Antxustegi-Etxearte. Grama, la revista on s'anunciaven les manifestacions, es publicaven estudis tècnics fets a favor del Pla Popular o es veien fotografies dels autobusos segrestats. Poca broma amb la gent que va passar-hi. Des del director Humbert Roma, fins a Joan Guerrero, Enric Juliana, o els germans Madueño, Pedro i Eugenio. Aquest darrer, per cert, va escriure el llibre “Xavier Valls. L’arquitecte de la solidaritat” (1988).

 

Ara ha sortit el llibre sobre l'obra col.lectiva, on l'arquitecte va tenir un gran pes: el llibre sobre el Pla Popular. I gràcies al llibre, el Pla Popular s'ha recuperat. Literalment. 'Se'n guardava una còpia parcial, i mig perduda, a la Biblioteca Municipal. Però en faltava una part, que s'ha trobat als arxius de la família. Tot sencera, ara és el primer cop que el tenim, i en el llibre se'n reprodueixen parts', diu l'autora.

PP i Ciutadans donen el seu suport a Hospitalet a una missa de contingut nazi feixista

Traducció del Comunista.net  28/1/15 per l'Estació Collserola
naciodigital

 

La parròquia de la Concepció d'Hospitalet del Llobregat, escenari d'una liturgia amb fins i tot, estàndards de la Divisió Azul.

PP, Ciutadans, Vox, PxC, Somatenes i altres entitats ultres fan suport.

El Camp de la Bota i la memòria històrica protagonitzen una exposició

 

L’afusellament de més de 1.700 persones a la platja del Camp de la Bota (Barcelona) durant la Guerra Civil i la postguerra, va motivar que Francesc Abad posés en marxa un projecte artístic de memòria històrica, que ara arriba a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB.    

"El nostre benestar està construït sobre l'oblit. Aquest oblit és una injustícia sobre la qual s'edifica el nostre present" diu l'autor del projecte artístic Francesc Abad

   

29/01/2015

El paper del testimoniatge és cabdal en la construcció d’aquesta aposta artística, però, lluny de vendre una imatge excessivament comercial o carrinclona, les experiències viscudes esdevenen una eina útil per a fer un gir cap a la història i emetre una mirada retrospectiva justa i una connexió viva amb el present.

"Aquest no és un lloc plàcid, sinó de mort" diu Francesc Abad en la pàgina web del projecte. Per a l'artista, "el nostre benestar està construït sobre l'oblit. Aquest oblit és una injustícia sobre la qual s'edifica el nostre present". I alhora es pregunta: "No hi ha una alternativa perquè els homes i les dones pensin d'una manera diferent al voltant del lloc on viuen, treballen i moren?".

"El Camp de la Bota" és un projecte en format arxiu que es desenvolupa en diferents direccions: una exposició, un web, cartells, catàlegs... de manera que es troba en constant construcció. Fins a dia d’avui, l’exposició itinerant ha visitat poblacions com Mataró, Roda de Ter, Mollet del Vallès, Terrassa o L’Hospitalet de Llobregat.

Amb tot, l’objectiu de l’exposició és ajudar a la recuperació d’una memòria històrica tan oblidada i tan necessària, i alhora reflexionar sobre els usos de la cultura i la transformació de l’espai públic en una societat globalitzada.

 

Edificio N

Campus de la UAB

08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

Tlf: 935814004

Homenatge a les Víctimes del Franquisme a Tordera

Acta organitzat per Procés Constituent de Tordera i Assemblea d'Unitat Popular de Tordera en motiu de la invasió de Tordera per par dels feixistes el dia 1 de febrer del 1939, un tràgic i trist dia per la immensa majoria dels torderencs / torderenques. Aquest any fa 76 anys de l'entrada dels feixistes a Tordera.

Els actes tindran lloc el dissabte 31 de Gener del 2015. Local Emili Vendrell C/ Ciutadans nº16 de Tordera - Maresme.

20:00h a 21:30h. Lectura d'un manifest d'homenatge a les víctimes del franquisme per par de Procés Constituent de Tordera i Unitat Popular de Tordera.

Parlaments per par de representants/tes de diversos sindicats i altres associacions de la comarca. CGT, CNT, COS, ARRAN, etc...

21:30h a 00:00h. Sopar popular. Aperitiu, Beguda. Pa amb tomàquet i botifarra. Cafè / Cafè amb llet. Preu 6 Euros el tiquet. 

 Els tiquets és poden comprar comparar davant la biblioteca municipal de Tordera el dia 27 de gener de les 17:00h a les 20:00h, hi el dia 29 de gener de les 10:00h a les 13:00h.

Concert amb el Cantautor Marc Ràmia.

2015 Fa 9 anys del muntatge 4F

Col·laborem amb el nou museu de l'exercit espanyol a Barcelona

Gestions de la Justícia espanyola en la investigació dels bombardejos d'avions italians sobre Barcelona

Bombardeigs de la Legió Còndor: un crim per encàrrec de l'exèrcit espanyol comandat per Franco

El ministeri espanyol de Justícia està tramitant la investigació sobre els bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil. Itàlia es va negar fa pocs mesos a proporcionar informació dels responsables encara vius dels bombardejos

 

Llibertat.cat 29/12/2014 

Segons alguns mitjans, ha anuncitat que farà valer els acords internacionals perquè les autoritats italianes col·laborin en el cas.

 

El ministeri de Justícia espanyol s'hauria posat en contacte amb el d'Itàlia per demanar que es compleixin amb el conveni d'assistència judicial internacional perquè els responsables cooperin amb la investigació. Aquest conveni s'hauria de fer efectiu pel fet que tots dos països el van signar. Aquesta querella pels bombardejos sobre la població civil de Barcelona és la única que s'està investigant a l'Estat per crims durant la Guerra Civil.

 

La investigació arrenca de dues peticions que va fer el jutjat de Barcelona que porta el cas per identificar els pilots i soldats que encara viuen i que van participar en els bombardejos.

 

El passat mes d'agost les autoritats italianes es van negar a col·laborar amb les dues peticions: es van limitar a identificar 4 comandaments ja morts però es van negar a donar dades sobre els dels pilots encara vius, un dels quals que va ser condecorat fa poc.

 

Itàlia va aturar la investigació

Les autoritats italianes van aturar la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 

 

El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial, va donar instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons es va assenyalar a l'agost, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."

 

Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu.