divendres, 12 de juny del 2015

La Guerra Civil al Montsec

 
 
Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells - La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló - Vall de Meià – Vall de Montsec

El llibre recull fets bèl·lics ocorreguts al cel i sobre la terra compresa entre els rius Noguera Pallaresa i Segre; des del cap de pont d’Isona al cap de pont de Balaguer; entre Anya i la Sentiu de Sió; de Fontllonga a Ponts; narra assassinats, desaparicions, tragèdies, represàlies dels uns i captiveris dels altres, en forma de testimonis inèdits. Es tracta d’un maó d’història global amb un bé de Déu d’il·lustracions, relacions de caiguts en el camp de l’honor, víctimes colaterals i un Apèndix d’enorme interès general sobre aspectes escasament investigats de la rereguarda republicana com són els camps de concentració d’Ogern, Clariana, els Omells de na Gaia i una aproximació a les rutes d’evasió, especialment cap Andorra. Així mateix explica les expedicions d’aquells que temien per la vida, no volien anar al front per por de morir o buscaven passar-se a l’enemic per raons ideològiques.

Índex i primer capítol

Ferran Sánchez Agustí premi Tasis-Torrent de Comunicació (1995) és autor de mitja dotzena de llibres imprescindibles pel coneixement del món de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i a les valls del Pirineu Oriental i Central. Ha treballat, de manera especial, l’exhumació de diligències judicials, el treball de camp, els testimonis de supervivents i una enriquida localització geogràfica. El seu treball de recerca ve avalat per diverses ponències presentades a les universitats de Pau et pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre els seus llibres més importants cal remarcar Maquis a Catalunya, amb 5 edicions (Pagès editors, 1999), Maquis y Pirineos, amb 3 edicions (Editorial Milenio, 2001), Espías, contrabando, maquis y evasión (Editorial Milenio, 2003) i El maquis anarquista (Editorial Milenio, 2006).
 
La Librería de Cazarabet - Mas de las Matas

Carme Claramunt primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota

 
Memòria de la presó de dones de Les Corts
Carme Claramunt va ser la primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939. Vivia a Badalona, tenia 28 anys i estava soltera. L'informe que van presentar els falangistas al tribunal militar que la va condemnar a mort pel delicte d'auxilio a la rebelión, la defineix com" indivídua perillosíssima. Gran propagandista de les idees vermell-separatistes. Militant de la "Esquerra" i de "Estat Català". Autora d'infinitat de denúncies a persones de dreta. En la seva casa se celebraven reunions d'homes i de dones. També posseïa armes. Persona perillosíssima i nefasta per al G.M.N (Gloriós Moviment Nacional)".

divendres, 5 de juny del 2015

1939 Són multats a Valls diversos veïns per fer ús de la llengua catalana

 
Llibertat.cat 03/06/1939 Tal dia com avui           
En aquesta data van ser  multats a Valls diversos veïns, pel fet d'haver per fer ús de la llengua catalana. Valeri Llusà i Sauch, amb 500 ptes, per fer factures en català. Salvador Figuerola Blasi i Francesc Magriña amb 500 ptes per tenir els rètols en català. Josep Català Oliva amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva professió en català. Rosa Domingo amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva industria en català. I a l'alcalde amb 50 ptes per no haver retirat els rètols en català.

Es publiquen els documents de la Generalitat requisats per la Gestapo i conservats a l'Archivo Militar d'Àvila

 
Al portal web Memoria.cat es poden llegir els discursos i cartes de Lluís Companys que el govern català reclama a Madrid
 

dilluns, 1 de juny del 2015

El bombardeig a Granollers del 31 de maig de 1938

Nombrosos edificis foren destuïts després del bombardeig a Granollers
Llibertat.cat - Josep A. Carreras 01/06/2015
El març de 1938  l’exèrcit franquista amb el suport de les aviacions alemanya i italiana comencen una forta ofensiva sobre Catalunya trencant el front d’Aragó que les tropes republicanes, majoritàriament provinents de Catalunya, havien mantingut des del 19 de juliol de 1936. Les tropes franquistes havien arribat al mar per la zona de Vinaròs i havien deixat Catalunya aïllada de l’altra zona republicana.

El tractat de no intervenció de les democràcies occidentals europees i l’abandonament definitiu de l’ajuda de la URSS a la república, havia deixat sense suports exteriors al bàndol republicà mentre els règims nazi d’Alemanya i feixista d’Itàlia donaven ple suport a Franco amb armament, tropes i sobre tot amb centenars de moderns avions bombarders i de combat. Allò va causar el ràpid avanç de les tropes franquistes sobre Catalunya i el trencament del front d’Aragó.

I l'estat se'l van quedar ells

Les metadades del comunicat del govern espanyol ens diuen autoria, hora, programa
(Imatge Marc Belzunces)

'Qualsevol lector de VilaWeb que ho vulgui comprovar, i tingui programes d'edició de pdfs, que ho faci. No cal ser enginyer informàtic. Cliques amb el mouse de la dreta, i busques les propietats. I allà et surt l'autor, el dia, l'hora, etc'
L'autor del comunicat del govern sobre els xiulets, ex-redactor d'Arriba?

Manuel Roca Basanta treballa ara al Ministeri de Presidència i ho havia fet al diari franquista
 
VilaWeb Vicent Partal 01.06.2015
En alemany en van dir 'Entnazifizierung' i després el Pentàgon es va inventar el terme 'desnazificació'. Fou una enorme campanya portada a terme a Alemanya i Àustria immediatament després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu, aconseguit, era apartar dels llocs de poder i influència tothom qui hagués militat al partit nacionalsocialista alemany durant el règim de Hitler. I, evidentment, prohibir qualsevol organització que tingués la més mínima relació amb el nazisme. La reconstrucció d'Alemanya es va fer, doncs, sobre bases democràtiques ben sòlides, com s'ha comprovat durant els decennis següents.
 

Cinemes Girona de Barcelona, documental "Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española"

 
La història dels herois invisibles
 
Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb el públic assistent, amb la presència de Jordi Torrent i Mireia Sentís
 
Francesc Ginabreda. Barcelona. / 29.05.2015
El proper dimarts 2 de juny, a les vuit del vespre, s’estrena als cinemes Girona de Barcelona el documental Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española, d’Alfonso Domingo, Jordi Torrent i Mireia Sentís, un reportatge que parla de l’experiència dels soldats que van integrar el batalló Lincoln, amb entrevistes inèdites, i explica la història d’aquells que van comprometre la seva vida amb la República espanyola per defensar els principis universals de la llibertat i la democràcia.

Setanta-dues hores. Autonomia obrera en la Barcelona dels anys seixanta


Traducció Estació Collserola
 
Submergint-nos en l'atmosfera generada per la detenció d'un presumpte militant obrer per part de la Brigada Polític Social, ens traslladarem a la Barcelona de finals dels anys seixanta. Sentirem els testimoniatges d'aquests anys foscos relatats per persones que els van viure intensamente. Malgrat la crudeza d'aquells anys d'opresión sota la dictadura franquista, veurem com van anar també temps de lluita, amor i compromís, plens de vida. Els entrevistats són avui gent anònima que han quedat al marge de la construcció del consens social sobre La Transició. Setanta-dues hores tracta de recuperar el seu discurs i la seva memòria gairebé mig segle després.

V Homenatge als Maquis a Cerdanyola. Memorial Antoni Franquesa



Els propers 5 i 6 de juny durem a terme la cinquena edició de l'homenatge al grup de maquis que van actuar a Cerdanyola del Vallès. Els maquis eren les guerrilles d'oposició al Franquisme que van lluitar durant la dictadura.