GOL a FRANCO

Traducciò Estaciò Collserola

Diario Gol 26/3/12

Iniciem una recollida de signatures per a retirar les medalles del Barça concedides al dictador.

Ara o mai. O ho aconseguim en aquesta ocasió o llencem la tovallola. Diario GOL promou des d'avui una campanya de recollida de signatures perquè el Barça retiri les dues medalles d'or que es va veure obligat a concedir al dictador Francisco Franco els anys 1971 i 1974, amb motiu de la inauguració del Palau Blaugrana i del Palau de Gel i del 75 º aniversari de l'entitat, respectivament. La iniciativa, que conta amb el suport de l'Associació d'Amics de Josep Sunyol, neix sota el lema GOL A FRANCO, vol reparar una incongruència històrica i necessita aconseguir, segons l'article 19 dels Estatuts del Barça, el 5% de les signatures dels socis (8862) per a poder ser duta davant la pròxima Assemblea General Ordinària del FC Barcelona, que es farà presumiblement en el mes de setembre, per a sotmetre-la a la votació democràtica dels socis compromisarios del club.

Aquest és, per tant, el gran repte que assumim des de diari GOL. Aconseguir més de 8.900 signatures perquè els socis compromisarios tinguin l'oportunitat de decidir si retiren o no les dues medalles a un dictador que va ser amic d'Hitler i que es va aliar amb el Reial Madrid fins a l'extrem de convertir-se a l'equip del llavors president, Santiago Bernabéu, en el seu millor instrument de propaganda esportiva a nivell internacional. Ara ha arribat el moment de dir basta. Ha arribat el moment de plantar-se. Necessitem més de 8.900 signatures perquè el president Sandro Rossell dugui la iniciativa a l'assemblea de socis compromisarios del club, però com considerem aquesta campanya com un projecte de país, d'identitat catalana, volem tenir el màxim suport dels blaugranes. Quantes més persones siguem, millor.

La història de les medalles

La primera medalla que va rebre Franco va anar en l'any 1971. Una delegació del club encapçalada pel seu president Agustí Montal va visitar el 13 d'octubre El Pardo per a lliurar a La seva Excel·lència una medalla d'or commemorativa de les inauguracions del Palau Blaugrana i del Palau de Gel, que tindrien lloc els dies 22 i 23 d'aquest mes. La medalla es va lliurar en agraïment de la subvenció de 43 milions de pessetes d'aquella època que el govern franquista va atorgar al Barça per a la construcció dels dos pavellons. Aquest és un episodi confús i oblidat que gairebé no apareix recollit en cap història oficial del club. Va ser l'historiador Jaume Sobrequés qui va recollir aquesta taca negra en la història del club en la seva monumental obra ‘Història del Futbol Club Barcelona’.

La segona medalla li va ser concedida al dictador el 27 de febrer de 1974. Una representació del FC Barcelona, encapçalada també per Agustí Montal, es va desplaçar a Madrid per a fer el lliurament, en el Palau del Pardo, de la medalla d'or del 75 º aniversari de l'entitat A SE el Cap de l'Estat, Francisco Franco. El dictador va rebre aquesta medalla del Barça en un moment convuls per a Catalunya ja que el 2 de març d'aquest any va ser executat Salvador Puig Antich. Només el directiu Raimon Carrasco, que va veure com afusellaven al seu pare en la Zona Nacional, es va negar a protagonitzar una farsa que la premsa de Madrid va utilitzar per a reforçar un règim sanguinari que ja estava en decadència. Així van recollir les cròniques de l'endemà la visita d'Agustí Montal en El Pardo: "va llegir un breu missatge en el qual va expressar l'afectuosa adhesió del club a la persona del Cap de l'Estat".

La pressió de la dictadura

La pregunta és molt senzilla: per quina el Barça li va concedir la medalla d'or a Franco? Per a entendre'l hem de viatjar fins a l'any 1973 quan l'assemblea de compromisarios va decidir lliurar la medalla d'or del 75 aniversari del club a Josep Juncadella, president de la Penya de Manresa, que poc abans havia organitzat amb èxit la primera Trobada de Penyes a Montserrat. Era la primera condecoració d'aquest rang que el club atorgava, però al llavors Delegat Nacional d'Esports, Juan Gich, successor de Juan Antonio Samaranch, no li va fer cap gràcia i, a través del governador civil de Barcelona, va fer arribar al club la consigna que el Cabdill havia de ser condecorat primer si el Barça no volia tenir problemes. Així era la dictadura. Amenaces i extorsió.

Aquest fet lamentable va provocar en l'any 1996 la reacció d'un grup de socis que van formar l'Associació d'Amics de Josep Sunyol, que no estan disposats que la Fundació Francisco Franco, a la qual pertanyia el cunyat de l'expresident Joan Laporta, Alejandro Echevarría, pugui exhibir les dues medalles d'or en el saló d'actes de la seva Fundació. La petició de revocar la condecoració de 1974, la primera de la qual es va tenir notícia, al cabdill li va arribar A Laporta l'any 2003 després d'una iniciativa promoguda per l'Associació d'Amics de Josep Sunyol i el semanario El Triángle, que junts van recollir més de 2.500 signatures. Però Laporta es va rentar les mans i va passar la decisió a un Consell de Notables que va sentenciar, en un veredicte realment kafkiano, que no li podien retirar la medalla al dictador perquè "mai li va ser concedida" ja que no consta en el llibre d'actes de les juntes directives del club. Para Laporta i el seu Consell de Notables mai va existir. És impressionant! Ara la pilota està en la nostra teulada. És ara o mai. O li marquem un GOL A FRANC entre tots o la història del Barça estarà tacada per a sempre.

En campanya: Una iniciativa del president del Barça

GOL vol donar suport amb aquesta recollida de signatures a la brillant iniciativa que va tenir el llavors candidat Sandro Rossell durant la campanya electoral celebrada el passat mes de juny de 2010. Rossell va assegurar que donaria el pas de dur la retirada de les medalles d'or al dictador davant l'Assemblea General Ordinària del FC Barcelona per a sotmetre'l a votació si el soci ho demanava. "Ho farem. Que ningú dubti de la nostra catalanitat. Si el soci ens ho demana, que estic convençut que ho farà, durem aquesta proposta a l'assemblea. Es votarà i s'acceptarà, com en tota democràcia, el que digui la majoria ", va dir Rossell l'any 2010.

Des de GOL entenem que aquesta iniciativa, destinada a reparar una incongruència històrica, no es dugués a votació en les dues primeres assemblees generals ordinàries de l'era Rossell. Entenem que la primera, on els socis van decidir emprendre l'acció social de responsabilitat contra la junta directiva de Joan Laporta pels 47,6 milions d'euros de pèrdues que deixa el seu mandat, era de gran importància per al futur del FC Barcelona. També entenem que en la segona assemblea, celebrada en 2011, el club també es jugava el seu futur econòmic al decidir aprovar el patrocini de Qatar Foundation, però ara, per a l'assemblea del pròxim mes de setembre, tot ha canviat. El club ja està preparat i és suficientment madur per a decidir si vol mantenir o no les medalles d'or a un dictador que va perseguir durant més de 40 anys a Catalunya i que va afusellar al nostre president Josep Sunyol durant la Guerra Civil. El Barça, si decideix donar el pas i retirar les medalles, seguiria el camí que han seguit diverses entitats culturals, universitats, diputacions i molts ajuntaments democràtics com els de Tarragona, Lleida, Manresa, Granollers, Badalona, Molins de Rei, Blanes, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Tortosa, entre uns altres.

El soci culé té la paraula. Nosaltres, des de GOL, l'única cosa que fem és oferir-nos per a liderar una iniciativa on us esperem a tots els barcelonistas. Marquem un gol a Franco entre tots els culés i canviem la història del Barça.

Segueix-nos en Twitter: @diarioGOLcom i en Facebook: Diari Gol