La inauguració del nou nom es farà el pròxim 14 d’abril, coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República.
dijous, 7 d’abril del 2016
Plaça de la República a Nou Barris
La inauguració del nou nom es farà el pròxim 14 d’abril, coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República.
dimecres, 6 d’abril del 2016
dimarts, 5 d’abril del 2016
dilluns, 14 de març del 2016
Agustín Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel
Estel Negre - Anarcoefemèrides del 14 de març
Agustín Rueda Sierra:
El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner del Bages (Catalunya) a prop de Barcelona i amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustín Rueda.
diumenge, 6 de març del 2016
Nou Barris aprova canviar el nom de la plaça de Llucmajor per plaça de la República
 |
| La històrica estátua de la República col·locada en Nou Barris des de 1988 |
El plenari de Nou Barris d'aquest dimecres ha donat
l'aprovació definitiva perquè la plaça de Llucmajor, on conflueixen la
via Júlia i el passeig de Valldaura, es converteixi en la plaça de la
República. Així doncs, se substituiran dues plaques de nomenclàtor, la
senyalització viària que indica la plaça i la informació de les parades
d'autobús. El canvi de nom materialitza una reivindicació veïnal que ve
de lluny.
El plenari ha informat favorablement del canvi amb 12 vots a favor d’ERC, PSC i Barcelona en Comú,
i amb els vots en contra de Convergència, que ha demanat que es
consulti directament els veïns de Verdum, Porta i la Prosperitat, i
també del Partit Popular, que ha defensat que el nom de plaça de
Llucmajor està estretament vinculat a la història del barri. Ciutadans
també s’ha posicionat en contra al·legant que 700 signatures no són
prou per canviar el nom de la plaça, però estan a favor que la plaça de
la República es pugui ubicar en un altre punt de la ciutat.
La Ponència de Nomenclàtor ja va aprovar el canvi de nom
a mitjan febrer. Ara només queda pendent l’elaboració d’un expedient
d’aprovació que signaran el president de la Ponència i l’alcaldessa, Ada
Colau. La inauguració del nou nom es farà el pròxim 14 d’abril,
coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona
República.
El nom de la plaça de la República es visualitzarà amb la substitució
de dues plaques de carrer, alguns rètols de la senyalització viària que
indiquen la plaça i la informació de les parades d’autobús. La parada de metro de la Línia 4, però, mantindrà el nom de Llucmajor. El municipi mallorquí no desapareixerà del nomenclàtor de la ciutat, ja que donarà nom, a canvi, als jardins de la Segona República.
La regidora de Nou Barris, Janet Sanz, considera que el canvi de nom de la plaça “no és cap anècdota urbana ni cap caprici polític” ni “cap acte de ‘revengisme’ polític”. En un article al diari ‘El País’, la regidora ha argumentat que a la ciutat encara no hi ha cap espai explícitament dedicat als valors republicans i que es tracta de donar resposta a una demanda dels veïns de Nou Barris.
La regidora de Nou Barris, Janet Sanz, considera que el canvi de nom de la plaça “no és cap anècdota urbana ni cap caprici polític” ni “cap acte de ‘revengisme’ polític”. En un article al diari ‘El País’, la regidora ha argumentat que a la ciutat encara no hi ha cap espai explícitament dedicat als valors republicans i que es tracta de donar resposta a una demanda dels veïns de Nou Barris.
De fet, associacions i veïns del districte van recollir més de 600 signatures l’any 2011 reclamant la plaça de la República. El 14 d’abril de 2012, unes 200 persones es van manifestar per tornar a fer visible la reivindicació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)