La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès

Montserrat Duch, Jordi Piqué Padró i Joan Serrallonga Urquidi

La Guerra Civil a la comarca del Tarragonès és el segon volum de la col·lecció Quaderns del Tarragonès, impulsada pel Consell Comarcal del Tarragonès. En aquest volum participen la historiadora Montserrat Duch i els historiadors Jordi Piqué i Joan Serrallonga, que amb els seus treballs ens apropen a fets històrics que no ens són tan llunyans i que han marcat el desenvolupament de la societat catalana. Aquest és un treball de recerca i divulgació de la història més recent que dins l’àmbit local és una eina de cohesió ciutadana. Els bombardejos a Tarragona i comarca durant la Guerra Civil (1937-1939), de Jordi Piqué, explica l’impacte causat sobre Tarragona i els pobles de la comarca, què varen significar per a la població civil, per a l’economia, etc. Guanyar la guerra, fer la revolució: les catalanes sota la Guerra Civil (1936-1939), de Montserrat Duch, explica com van canviar els papers socials de les dones en la conjuntura bèl·lica a la rereguarda i al front. Els darrers sis mesos de Guerra a Tarragona i Comarca, de Jordi Piqué, tracta els aspectes que incidien negativament sobre el Tarragonès: l’escassedat de queviures, els bombardejos sistemàtics, la mobilització militar general… Refugiats i desplaçats, de Joan Serrallonga, explica de quina manera es va imposar el terror a una població indefensa que es va veure obligada a marxar; quina funció va tenir la societat civil i les institucions. A Supervivència i repressió a la postguerra Montserrat Duch explica com les estratègies de supervivència van haver de recórrer al servilisme en una societat marcada per la misèria i la por, sota la mirada vigilant de l’Església i dels cossos i les forces de seguretat del Nuevo Estado de Franco.

Montserrat Duch. Nascuda a Tarragona (1959),  és professora titular d’Història Contemporània a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Doctora en Història per la Universitat de Barcelona (1987). Ha publicat els llibres: Reus i el Baix Camp durant la IIª República, (1989). La Cooperativa Obrera Tarraconense. Consum, treball i lleure a Tarragona (1904-1965) (1993). El Camp de Tarragona: República, Reforma i Crisi. 1931-1936, (1994). Reus sota el primer franquisme, (1996). La dictadura franquista: Reus 1939-1975, (2003). Els treballs i els dies, (2003). Ha participat en obres col·lectives com ara «Els dies del franquisme» dins Símbols i mites a l’Espanya contemporània, (2001). «Diàlegs culturals Catalunya-Espanya: controvèrsies i acords al segle» dins Catalunya en la confi guració política d’Espanya, (2005).

«La transició a Catalunya» dins El franquisme a Catalunya. La lluita per la democràcia i l’autogovern, (en premsa). En les seves línies de recerca s’hi troben la Història de les dones, les Polítiques de memòria i els usos públics de la història així com la Història del temps present: franquisme i transició democràtica. Ha participat en congressos amb comunicacions com ara «El paper de la dona al nacionalisme burgès» (1984). «Guerra i revolució a la memòria popular», (1986). «Socialisme i moviment cooperatiu», (1986). «Toponímia franquista en democràcia» ( 2002). «Relaciones sociales de género en el catalanismo político». (2004). «Historia, Memoria y política: Una ecología de la memoria en la transición democrática española, 1976-1982» (2005).

Jordi Piqué Padró. És cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona des de l’any 2004. Amb anterioritat, durant dotze anys i com a funcionari del Cos de Titulats Superiors Arxivers de la Generalitat de Catalunya, fou director de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona. Ha cursat els estudis del Mestratge d’Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Gestió d’Institucions Culturals de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses. En aquest àmbit, exerceix la docència i compta amb diverses publicacions específiques d’arxivística i gestió de documents.

Com a historiador, és Doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili i ha estat investigador del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. És autor, entre d’altres, de La crisi de la rereguarda. Revolució i guerra civil a Tarragona (1936-1939) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), d’Anarco-col·lectivisme i anarco-comunisme. L’oposició de dues postures en el moviment anarquista català (1881-1891) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989), obra per la qual obtingué el 7è Premi Salvador Seguí i Francesc Layret d’Anàlisi Sindicalista i 75 anys d’ensenyament professional a Tarragona. De l’Escola del Treball a l’IES-SEP Comte de Rius (1928-2003).

És coautor dels llibres Tarragona: la imatge i el temps, Tarragona 1950-2000. Itinerari Visual, Els alcaldes de Tarragona (segles XIX-XX) i Catàleg de les cartes reials i dels lloctinents generals (1321-1734).

Ha coordinat, entre d’altres, les següents obres: Franquisme a les comarques tarragonines, El segle XX a Tarragona, Guerra Civil a les comarques tarragonines (1936-1939), La Segona República al Camp de Tarragona (1931-1936), La memòria dels mitjans de comunicació. Fonts documentals per a l’estudi dels mitjans de comunicació a Tarragona. També ha col·laborat i ha publicat en revistes com L’Avenç, El Contemporani i El Temps.

És president del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, director de les col·leccions Publicacions del Cercle i Microhistòria d’Arola Editors.