El catedràtic és el pare de la investigació sobre el moviment obrer
El Periódico.cat / Divendres, 9 de setembre del 2011
Josep Termes, catedràtic d'Història Contemporània i pare de l'estudi del moviment obrer català, ha mort aquest divendres a l'edat de 75 anys, segons ha confirmat la Universitat Pompeu Fabra.
Josep Termes (Barcelona 1936-2011) va ser una personalitat destacada en el camp de l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX, a més de ser promotor de diverses plataformes culturals i polítiques, i un dels historiadors més reconeguts de Catalunya.
Fill de pagesos de la Terra Alta emigrats a Barcelona, es va llicenciar en Farmàcia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va ser professor d'aquesta mateixa universitat, de la qual va ser expulsat el 1966 per motius polítics, i va participar en l'equip que va formar l'Autònoma de Barcelona (UAB) el 1968.
Posteriorment, va ser catedràtic d'Història Contemporània a la UB i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), així com membre de diverses plataformes culturals, com l'Institut Universitari Jaume Vicens Vives, des d'on va desenvolupar els seus estudis sobre el moviment obrer i la seva vinculació amb el catalanisme polític.
Va militar al PSUC des de molt jove, però va abandonar el partit el 1974 per diferències en la línia ideològica, al criticar el dogmatisme marxista. Va ser confundador de la revista Recerques (1970) i va estar molt vinculat a L'Avenç (1977).
Voluntat didàctica
En les seves investigacions repassa amb voluntat didàctica esdeveniments i moviments com el moviment llibertari a Espanya, el paper de la societat burgesa en el nacionalisme català, la guerra francoprussiana, la fi de l'URSS i el comunisme de final del segle XIX. A més, va aprofundir en la història de la Catalunya popular vinculada al catalanisme, va combatre les tesis sobre l'origen burgès del catalanisme i es va centrar en dues èpoques fonamentals de la història de Catalunya: el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la II República.
L'historiador va ser reconegut en moltes ocasions i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1990 i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2006. Entre les seves obres destaquen Anarquisme i sindicalisme a Espanya: La Primera Internacional, Històries de la Catalunya treballadora, El nacionalisme català. Problemes d'interpretació, Les arrels populars del catalanisme i Història del moviment anarquista a Espanya (2011), que va ser la seva última publicació.
L’AVENÇ s’uneix a les mostres de condol per la desaparició de l’historiador Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936).
Termes va estudiar Lletres (1957-62) a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en història contemporània, al mateix temps que ingressava en el PSUC, partit que va abandonar el 1974 per les discrepàncies que mantenia dins el comitè d’intel·lectuals. Va mostrar-se, d’aleshores ençà, fortament crític amb el dogmatisme marxista. A recer de l’obra de Casimir Martí, Orígenes del anarquismo en Barcelona, va començar a estudiar el moviment obrer, particularment l’anarquista, a la Catalunya i l’Espanya dels segles XIX-XX. Aquesta dedicació, iniciada a la tesina (1965) i continuada a la tesi (Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1864-1884, 1972), l’ha culminat fa ben poques setmanes amb una voluminosa obra de síntesi publicada per L’Avenç: Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980 (edició en castellà a RBA).
Cofundador de la revista Recerques (1970), Termes va estar vinculat des de la seva aparició a L’Avenç (1977). La seva obra s’ha caracteritzat per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme, a partir sobretot d’una ponència que va presentar el 1974 al Col·loqui d’Historiadors sobre “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, llavor dels seus estudis sobre el catalanisme popular, al qual va retornar en llibres com Les arrels populars del catalanisme (1999) i altres.
Arran de l’aparició del seu darrer llibre a L’Avenç, la revista va mantenir-hi una llarga entrevista que podeu llegir aquí, i on afirmava que “en el fons, jo he fet història per nostàlgia ambiental. Nostàlgia de l’ambient on vaig néixer: barri obrer, juliol de 1936, gent extremament polititzada [...] per a mi història i vida han anat molt juntes”.
Video de Vilaweb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada