El País Catalunya- Hilari Raguer 11 Mar 2012
Els bombardejos dels dies 17, 18, 19 i 20 de març de 1938 van ser molt especials i amb severa reacció internacional
Barcelona va ser bombardejada al llarg de tota la Guerra Civil, però els bombardejos dels dies 17, 18, 19 i 20 de març de 1938 van ser molt especials. En comptes de la tàctica habitual d'atacar amb el major nombre disponible d'avions i llançar totes les bombes en un lloc i un moment determinats per a produir un efecte més contundent, aquells dies els atacs aeris italians des de Mallorca es van programar en una cadena ininterrompuda, dia i nit, de manera que els ciutadans no sabíem si les sirenes anunciaven l'arribada dels avions o que ja havia passat l'alarma. Per altra banda, si els objectius solien ser el port, els dipòsits de gasolina i les estacions ferroviàries, aquells dies es van atacar preferentment barris residencials. Joan Villarroya, que és qui més a fons ha estudiat aquells bombardejos, va recórrer els arxius dels hospitals de Barcelona i va examinar els parts d'arribades de morts i ferits, en els quals s'indicava el lloc on havien estat recollits. Situant aquests llocs en un plànol de la ciutat, pot veure's gràficament l'atac a barris residencials. El balanç oficial de víctimes va comptabilitzar 875 morts (entre ells 118 nens, la majoria d'ells alumnes d'una escola que s'havien refugiat en l'església de Sant Felip Neri) i més de 1.500 ferits.
Van ser bombardejos d'intencionalitat literalment terrorista. He tingut en les meves mans, en el Archivio Centrale dello Stato de Roma, els originals de dos telegrames personals de Mussolini a l'alt comandament del cos expedicionario italià. En un ordena que, per a cooperar amb l'ofensiva d'Aragó, s'emprenguin atacs aeris per a terrorizare li retrovie (“aterrorizar la retaguardia”, sic). En l'altre disposa que es faci una mica sonat per a distreure l'atenció pública dels actes que els antifascistas preparen a París per a commemorar el primer aniversari de la batalla de Guadalajara. Ja després d'aquella sonada derrota havia escrit Mussolini en Il Popolo d’Itàlia: “Els morts de Guadalajara seran venjats”.
La reacció internacional va ser severa. El secretari d'Estat nord-americà va dir el 21 de març, en una declaració oficial: “En aquesta ocasió, quan la pèrdua de vides entre la població no combatent és potser major del que mai ho hagi estat en la història, creo que estic parlant en nom de tot el poble nord-americà quan expresso un sentiment d'horror per tot el que ha succeït a Barcelona”. L'ambaixador nazi Von Stohrer informava així des de Salamanca: “He sabut que els efectes dels atacs aeris efectuats fa uns dies sobre Barcelona per bombarders italians han estat literalment terribles. Gairebé tots els barris de la ciutat han sofert. No hi ha cap indici que s'hagi volgut arribar a objectius militars”. Però la reacció que més va doldre a Franco va anar la del Vaticà. El Osservatore romà del 24 de març deplorava els morts dels bombardejos de Barcelona, “víctimes innocents, que la Santa Seu més que ningú deplora”, recordava les “paraules de moderació i consells de blandura” que repetidament havia dirigit als responsables i anunciava que el Papa, el dia 21, havia encarregat al seu representant, monsenyor Antoniutti, “un nou i urgent pas prop del Generalísimo Franco”. Más contundent va ser la nota del Osservatore del 10 de juny: “Els centres bombardejats no tenen cap interès militar, ni es troben en la proximitat de centres militars o d'edificis públics que de qualsevol manera siguin d'interès per a guanyar la guerra”, i parlava literalment d'inútil “matança de la població civil”.
Havia discutit molt sobre aquests bombardejos amb do Ramón Sales Larrazábal, home honrat i concienzudo historiador, però condicionat per la seva ideologia franquista. Ell justificava aquells bombardejos al·legant que tota Barcelona era un immens polvorí. En va li adduïa jo la condemna del Vaticà i fins a de els alemanys. Finalment, un dia li vaig dir: “És inútil que seguim discutint, perquè mai ens entendrem, doncs vostè veia aquells bombardejos des de dalt i jo els veia des de baix”.
Hilari Raguer és historiador i monjo de Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada