Traducció Estació Collserola
La massacre de la Aviazione Legionaria Italiana va causar la mort de mig centenar d'alumnes i diversos professors al 1937
Lleida - 2012.11.12 - Xavi Francès
Va decidir la meteorologia. El 2 de novembre de 1937, els núvols que cobrien la localitat tarragonina de Flix decidir el futur de mig centenar d'alumnes i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida. En principi, les forces aèries revoltades tenien com a objectiu la localitat tarragonina, però, els núvols que la van cobrir van fer que Lleida fos l'objectiu dels bombardejos. Encara no se sap si va ser per casualitat o el Pla B va ser premeditat. Durant el bombardeig que va patir la ciutat aquest dia, part del Liceu Escolar va quedar destruït provocant la mort de cinquanta nens i alguns professors. En el mateix atac, al Mercat de Sant Lluís també va patir les conseqüències i han mort moltes dones i nens que esperaven la seva obertura.
Fins fa pocs anys, es va creure amb total seguretat que la Legió Còndor va ser la causant d'una de les crueltats més macabres a les quals s'ha vist sotmesa la capital del Segrià. No obstant això, un estudi realitzat pels periodistes Jordi Guardiola i José Carlos Miranda han deixat al descobert que el terror feixista no arribava d'Alemanya, sinó de la Aviazione Legionaria Italiana.
Josep Piró, un dels supervivents del bombardeig en plena Guerra Civil a Lleida, que aleshores tenia dotze anys relata: "Sobre les 15.30 hores de la tarda van començar els bombardejos. Van ser minuts i hores de patiment sota la runa del que havia estat el nostre estimat col · legi. Vam aconseguir sortir sans i salvats ple de pols i terra. Va ser el primer bombardeig dels feixistes contra població civil desarmada. El primer de molts altres que han passat a la posteritat. Esperem que no es repeteixi ".
Després de 75 anys, Lleida segueix rememorant la història amb l'objectiu de fer un exercici de record per no caure en els errors del passat. Mai es podrà aclarir si el bombardeig va ser una casualitat o no, el que sí quedarà per a la història és que el Liceu Escolar de Lleida, fundat el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila, va suposar una mostra de modernitat entorn d'un país i una ciutat obsoletes. Els seus principis eren basats en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartir, aspectes que actualment ja es marquen en les directrius de les escoles.
El 26 d'abril de 1937 a Gernika va ser immortalitzat per Picasso, pel que la seva projecció universal ha estat molt més gran a la tragèdia de Lleida. Tanmateix, des de la Paeria s'intenta immortalitzar el moment amb una escultura en el que va ser la seu del Liceu, inaugurada el 2006 i que porta per nom Memòria, Dignitat i Vida.
En total, la població lleidatana sufió voltant de 250 baixes civils en el que va ser la pitjor massacre moderna de la història de la ciutat. "Els valors de la llibertat, la democràcia, la família i l'educació són els que va representar al Liceu Escolar", relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. "Esperem que no tornin a succeir tragèdies d'aquest tipus i que l'educació segueixi creixent en democràcia".
Fins fa pocs anys, es va creure amb total seguretat que la Legió Còndor va ser la causant d'una de les crueltats més macabres a les quals s'ha vist sotmesa la capital del Segrià. No obstant això, un estudi realitzat pels periodistes Jordi Guardiola i José Carlos Miranda han deixat al descobert que el terror feixista no arribava d'Alemanya, sinó de la Aviazione Legionaria Italiana.
Josep Piró, un dels supervivents del bombardeig en plena Guerra Civil a Lleida, que aleshores tenia dotze anys relata: "Sobre les 15.30 hores de la tarda van començar els bombardejos. Van ser minuts i hores de patiment sota la runa del que havia estat el nostre estimat col · legi. Vam aconseguir sortir sans i salvats ple de pols i terra. Va ser el primer bombardeig dels feixistes contra població civil desarmada. El primer de molts altres que han passat a la posteritat. Esperem que no es repeteixi ".
Després de 75 anys, Lleida segueix rememorant la història amb l'objectiu de fer un exercici de record per no caure en els errors del passat. Mai es podrà aclarir si el bombardeig va ser una casualitat o no, el que sí quedarà per a la història és que el Liceu Escolar de Lleida, fundat el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila, va suposar una mostra de modernitat entorn d'un país i una ciutat obsoletes. Els seus principis eren basats en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartir, aspectes que actualment ja es marquen en les directrius de les escoles.
El 26 d'abril de 1937 a Gernika va ser immortalitzat per Picasso, pel que la seva projecció universal ha estat molt més gran a la tragèdia de Lleida. Tanmateix, des de la Paeria s'intenta immortalitzar el moment amb una escultura en el que va ser la seu del Liceu, inaugurada el 2006 i que porta per nom Memòria, Dignitat i Vida.
En total, la població lleidatana sufió voltant de 250 baixes civils en el que va ser la pitjor massacre moderna de la història de la ciutat. "Els valors de la llibertat, la democràcia, la família i l'educació són els que va representar al Liceu Escolar", relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. "Esperem que no tornin a succeir tragèdies d'aquest tipus i que l'educació segueixi creixent en democràcia".
Acte d'homenatge als alumnes supervivents en
la matança de 1937 a la Paeria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada