Aquest 12 d'agost es compleixen quaranta anys del seu assassinat
Libertat.cat 10/08/2015
Diverses organitzacions polítiques i
una comissió popular convoquen nombrosos actes a Galiza en memòria de
Moncho Reboiras, independentista revolucionari gallec, assassinat el 12
d'agost de 1975 per la policia franquista. Aquest any, les diferents
activitats es concentraran en tres llocs significatius de la seva vida:
Imo, on va néixer, va viure fins als 9 anys i està enterrat; Vigo, on es
va criar i va començar la seva militància política i sindical i el
Ferrol, on va caure abatut per les bales del feixisme espanyol.
En la nit de l'11 agost de 1975, la
Brigada Polític Social més 300 efectius policials van voltar
l'apartament clandestí en el qual es trobava el militant i dos companys.
Moncho, que carregava un arma, els va facilitar la fugida durant el
primer enfrontament, en el qual resulta ferit. Després d'hores de
persecució pels carrers de Ferrol, la policia aconsegueix localitzar-ho.
Reboiras fa front a l'enemic fortament armat amb metralletes i gasos
lacrimogens. Amb tres bales en la seva esquena, mor dessagnat al portal
n.º 27 del carrer A Terra.
Moncho Reboiras tenia 25 anys quan el
van assassinar, tres mesos abans de la mort de Franco. El context
polític que li va tocar viure en els anys setanta va estar marcat per la
fi agònica de la dictadura, que va produir una forta inestabilitat
econòmica, social i política, però que va mantenir intacte el seu
aparell de criminalització i repressió. El poble gallec va respondre amb
protestes populars massives a la reestructuració d'un sistema que
incloïa retallades, explotació laboral i la fi de l'agricultura en favor
d'una industrialització tardana.
En el món rural, els camperoles es van
rebel·lar davant els intents de destrucció d'una manera de vida i una
cultura: la campanya d'insubmissió contra les injustes quotes
empresarials; les “guerres agràries” com la del sector làctic, o les
mobilitzacions contra les expropiacions, com la d'As Encrobas. Fruit
d'aquestes protestes van sorgir organitzacions i sindicats agraris. Les
ciutats van experimentar un fort creixement de la classe obrera que va
protagonitzar les vagues a Vigo, on van participar més de 30.000
persones, i Ferrol, on la policia va matar a dos treballadors, Amador i
Daniel. Lluites obreres i camperoles que van desafiar la Dictadura de
Franco i que van anar fortament reprimides.
Moncho Reboiras va destacar per la seva
activa participació en l'agitada lluita polític-revolucionària contra la
dictadura. En 1969, s'incorpora a la Union do Pobo Galego (UPG),
organització nacionalista i marxista fundada en 1964, i ràpidament
comença a assumir forts compromisos: al principi, li encarreguen
l'articulació del Front Cultural amb el qual impulsa la defensa
organitzada de la cultura i la llengua; per finalment, fer-li
responsable de la creació d'un front armat que pogués acompanyar i
enfortir la lluita d'alliberament nacional.
Com a militant obrer, la seva vivència
de les dures condicions laborals de la classe treballadora li va portar a
participar i organitzar les vagues de 1972 a Vigo i Ferrol, des de les
quals va impulsar la construcció del moviment sindical gallec. Mentre
que com internacionalista, va contribuir a la creació d'aliances amb
Euskal Herria, Portugal, Irlanda o Veneçuela, valent-se de les
estructures organitzatives dels exiliats gallecs.
Des de la seva mort, l'esquerra ha
rendit durant aquests 40 anys el merescut homenatge a qui amb el seu
exemple de lluita, lliurament i compromís per l'alliberament nacional
del nostre País ha alimentat les lluites i l'organització de l'esquerra
independentista gallega.
Per això, Moncho Reboiras viu en les
lluites populars contra un Estat colonitzador que pretén la destrucció
de la nostra cultura i la nostra llengua; que saqueja les nostres fonts
de riquesa; que no permet el desenvolupament del nostre sistema
productiu; que ens condemna a la desocupació, la precarietat, la pobresa
o l'exili; que ens nega el dret a ser, a expressar-nos, a
autogovernar-nos; que busca l'anul·lació de les nostres lluites i de la
nostra memòria històrica.
Avui com ahir, el moviment
independentista gallec segueix estant fortament perseguit, criminalitzat
i reprimit per l'Estat espanyol. En l'actualitat, cinc militants estan
preses i dispersades en presons espanyoles: quatre condemnades a penes
entre 8 i 12 anys per delictes de terrorisme, i un altre a l'espera de
judici. Des de Terra Alliberada ens vam sumar als homenatges en memòria
de revolucionari gallec Moncho Reboiras, i en aquesta data tan
emblemàtica volem recordar també als nostres companys Maria, Antom, Edu,
Raul i Teto, els qui seguint l'exemple de Moncho, mantenen intacte el
seu compromís amb la causa independentista gallega. Amb dignitat i
enteresa enfronten la presó, la tortura, la dispersió a milers de
quilòmetres de les seves cases, famílies, amics, i un règim d'aïllament
que pretén anul·lar-los com a persones i subjectes polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada