Pere Fortuny: 'Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò que representa'

El president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya diu sentir 'tristesa profunda i indignació' pel nou enfocament que el govern català vol donar al Memorial Democràtic

El que volen fer amb el Memorial Democràtic és enterrar-lo. I mira, per començar, una manera d'enterrar-lo ja és posar-lo al Castell de Montjuïc, on hi arriben ni els cotxes... Ja fa uns quants mesos que ha canviat el govern i ens trobem que no només no hem millorat sinó que ens ho compliquen més. Si fins ara ja no estàvem gaire bé, ara estarem pitjor. Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò que representa. El camí que ha pres la vice-presidenta Ortega, i estic convençut que n'és conscient, és el camí de l'eliminació del Memorial.

Ara fins i tot ja parlen dels dos bàndols. Doncs resulta que un bàndol es va alçar contra la república. No ens oblidem de la història i no confonguem la gent. A veure si ens aclarim, fins ara era molt clar qui eren víctimes. I el Memorial es va constituir perquè les associacions vam demanar que, com a mínim, se les recordés. I ni això: ara resulta que sense haver reconegut aquestes víctimes, les volen diluir. Sento tristesa profunda i indignació.

D'aquest govern no m'ho esperava; i espero que rectifiqui. Però tot plegat ja ve de la llei de la memòria històrica que va fer el govern socialista, que era un escarni a tots els represaliats del franquisme. I no ho va fer el Partit Popular. Ho va fer el PSOE, que no ha tingut ni tan sols el valor de rehabilitar jurídicament cap de les víctimes. Pensa, els socialistes!

Aquesta llei diu que les sentències dictades pels tribunals militars il·legítims són sentències de ple dret. I a més no es poden recórrer: el Tribunal Suprem no admet cap recurs. És una vergonya. Jo he intentat fer que s'anul·lés el judici al meu pare de totes les maneres possibles. I res, diguin el que diguin. I ara, ni ell ni cap altra de les víctimes, no podrà recordar de manera digna. Aquesta llei de la memòria històrica ha estat una gran enganyifa. I ara, per si no fos poc, anem pel mateix camí amb el Memorial.

Mira, diuen que la transició espanyola va ser modèlica, però en realitat ha estat el frau polític més gran que ens han fet. El primer que van fer va ser la llei d'amnistia del 1977, que perdonava totes les atrocitats del franquisme. I en canvi les víctimes no poden ser ni tan sols rehabilitades jurídicament. I ara gairebé ni recordades. Ens han enganyat de mala manera i ara ho volen continuar fent. Però el que hem de fer les associacions és unir-nos i fer que això no tiri endavant. No pensem pas quedar-nos a casa. Perquè això no és una democràcia ni és res.

*Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb) 20.08.2011 

*Pere Fortuny és el president de l'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, que el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la tasca feta per a recordar els executats pel franquisme i per a restituir-los la dignitat i l'honor. Fortuny és fill de Josep Fortuny, últim batlle republicà de Mollet del Vallès, exiliat a Argelers durant la guerra i executat el 1939, quan va tornar a Barcelona. L'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya ha promogut la creació del Monument als Afusellats al Camp de la Bota i diversos homenatges a Lluís Companys. El 2006 va demanar, sense èxit, que s'anul·lessin els judicis fets en postguerra.

Nota Estació Collserola:

La Associació Pro-Memória als Inmolats per la Llibertat a Catalunya formada pels familiars dels afusellats a Barcelona, en el Camp de la Bota i llançats al Fossar de la Pedrera, una fossa situada dintre del cementiri de Montjuïc. Aquests familiars van començar a associar-se a principis de 1976, la sol·licitud amb data 1977 va trigar gairebé tres anys a ser acceptada, en successives ocasions denegada sota excuses absurdes fins que va ser inscrita el 11 de juliol de 1980 per Rodolfo Martin Villa, llavors Ministre de Governació. Dels cinc punts dels seus estatuts, els quals recullen els següents objectius, solament un està encara per resoldre: Que no hagués cap soterrament més en el Fossar de la Pedrera, dignificar i col·locar un monument en memòria de tots els quals van defensar la legalitat constitucional, traslladar les restes de Lluís Companys al Fossar i que una vegada a l'any es realitzi un homenatge en honor a tots els quals allí van ser llançats i als quals es troben en llocs semblants, solament l'últim punt, els queda per aconseguir, l'anul·lació dels judicis sumarísimos militars.

 

(Fragment de la intervenció de Mª José Barreiro López de Gamarra en representación de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en el Coloquio Internacional Memoria da Guerra, Reconciliación e Cultura de Paz celebrado en la Universidad de Santiago de Compostela el 15/12/2010. Mesa 5: La recuperació cívica de les memòries. El passat ocult de la societat).