La maleta de Capa reapareix a Barcelona

Capa, Seymour i la pionera fotográfa Gerda Taro

 van captar la marxa cap a l'exili francès durant la Guerra Civil Espanyola LVE

Traducció Estació Collserola

El MNAC i un documental segueixen la peripècia dels 4.500 negatius del famós fotògraf, perduts durant anys

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): s'obrirà al públic el pròxim 6 d'octubre

La Vanguardia 23/08/2011 - Salvador Llopart /Barcelona

La maleta de Robert Capa. Llegendària maleta perduda durant dècades que conté més de 4.000 negatius realitzats pel famós fotoperiodista hongarès durant la Guerra Civil Espanyola, així com molts negatius dels seus no menys famosos col·legues Gerda Taro i David Chim Seymour. Famosa maleta, considerada un dels grans documents del conflicte, que arribarà per fi a Barcelona el pròxim octubre.

I ho farà per partida doble. Per descomptat en forma d'exposició, en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): una magna mostra que s'obrirà al públic el pròxim 6 d'octubre, i en la qual es mostrarà, a més de la famosa maleta, moltes de les imatges contingudes en aquests negatius donats per perduts durant gairebé setanta anys.

Però a més la maleta de Capa ha donat motiu a una pel·lícula: La maleta mexicana, documental dirigit per la directora Trisha Ziff que segueix la peripècia dels llegendaris negatius de Capa, Taro i Seymour, i també la peripècia d'aquells anys de guerra a Espanya. Sense oblidar-se tampoc de les víctimes del conflicte, alguns forçats a l'exili, primer a França i després a Mèxic. Com els mateixos negatius de Capa i els seus amics.

El documental de Ziff, que va tenir el seu première mundial en el recent festival de Karlovy Vary, arribarà A Espanya a la fi d'Octubre, però tindrà la seva estrena pública durant l'exposició del MNAC, una mostra que viatjarà a Bilbao i Madrid.

La maleta mexicana de Trisha Ziff no es deté en una mera exhibició de fotografies. Proposa una reflexió sobre la memòria històrica; la seva recuperació, i la identitat que aquesta memòria perduda, com les fotos de Capa, atorga als sobrevivientes del conflicte. Directament a ells; però també als seus descendents, molts d'ells instal·lats en la diàspora que va seguir a la Guerra Civil. El film es completa amb declaracions d'intel·lectuals, víctimes i afectats per la Guerra, i s'il·lustra amb un centenar de fotografies de Capa i dels seus col·legues.

Algunes d'aquestes imatges eren inèdites, fins a la seva reaparició fortuïta, dintre de la famosa maleta, en 1995, a Mèxic D. de C., oblidada durant dècades en l'armari d'un diplomàtic mexicà. Unes altres eren ja bé conegudes: fotos emblemàtiques del conflicte. Fotos que atrapen el sofriment durant la Guerra Civil, la primera guerra de la història en la qual la població es va convertir en un objectiu militar, captat per la càmera d'aquells tres fotoperiodistas pioners. Alguna de les imatges, unes setanta, es podran veure en l'exposició que arribarà A Barcelona a l'octubre.

De fet és la misma exposición que ha estat oberta al públic fins a fa molt poc a Nova York, en el Center of Photography (ICP), on aquests milers de negatius tindran la seva seu permanent, i on són exhaustivament classificats i restaurats. Negatius que, després de moltes vicissituds, van arribar a a el ICP en el 2007.

Retrats de Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, la Pasionaria, o Ernest Hemingway, entre els rostres més coneguts, formen part de la col·lecció. Però sobre abunden els rostres anònims, les escenes de resistència, els moments d'alegria enmig del desastre. I la incògnita permanent reflectida en centenars de rostres pel futur...

“És bàsicament la mateixa exposició de Nova York, però aquí tindrà un grau d'espectacularitat, per l'espai disponible, que allí no tenia. En Barcelona veurem la famosa maleta, que no és tal”, diu David Balsells, conservador cap del departament de fotografia del MNAC. “En realitat són una sèrie d'arxivadors on els negatius han resistit perfectament l'abandó i el pas del temps”