 |
| Barcelona 20 desembre 2014 |
Mossos, el segon cos més implicat en morts d’aquest tipus
Directa.cat - Bertran Cazorla 20/01/2014
dimarts, 30 de desembre del 2014
Catalunya va encapçalar el nombre de morts sota custòdia policial el 2013
diumenge, 28 de desembre del 2014
El cas més greu de tortures a Barcelona, silenciat pels mitjans
Traducció Estació Collserola
Ciutat Morta s'emetrà en TV3 abans del 31 de gener de 2015
Público - Esperanza Escribano 28/12/14 Barcelona
Fa gairebé nou anys que Barcelona està morta. La van matar el seu alcalde, el socialista Joan Clos, el seu regidor de Seguretat, Jordi Hereu, la jutgessa instructora Carmen García Martínez i els policies urbans Bakari Samyang i Victor Barona. És la tesi que sosté Ciutat Morta, el documental que relata un dels més greus casos de corrupció policial, judicial i política en la capital catalana i que troba el seu aval en el silenci dels mitjans catalans. Malgrat haver guanyat el Festival de Màlaga i el premi del públic en el Festival de Sant Sebastià, ningú a Catalunya sabia gens d'aquesta producció. Finalment i gràcies a la pressió popular a través de les xarxes, TV3 ho emetrà abans que acabi gener.
La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.
La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.
A Cipriano Martos
Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.
Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.
Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.
Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.
Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.
Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.
Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.
La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!
Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.
Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.
Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.
Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.
Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.
La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!
Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.
Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.
Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.
Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.
dissabte, 27 de desembre del 2014
Record de la presó de dones
Traducció Estació Collserola
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona
L'avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb plaça Maria Cristina, és una zona ara de passeig, fins i tot creua el tramvia. Aquí s'emplazó entre 1939 i 1955 la Presó Provincial de Dones de Barcelona, una institució creada pel Govern de la Generalitat republicana en l'Asil del Bon Consell, una antiga casa de camp que fins a llavors havien dirigit les religioses dominicas franceses per a «mantenir gratuïtament, instruir i moralizar a joves descarriadas», segons el testimoniatge històric recollit per ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya).
Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.
La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.
Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».
Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».
A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.
«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.
Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.
Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.
La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.
Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».
Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».
A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.
«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.
Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.
divendres, 26 de desembre del 2014
El franquisme es reivindica. Nadal franquista
 |
| Veure fotos dels diplomes i reconeixements a personatges públics |
La Fundació Nacional Francisco Franco homenatja els exministres encausats per la justícia argentina per crims contra la Humanitat
Nacio Digital , Madrid |25/12/2014
Mentre la justícia argentina persegueix els jerarques franquistes, a Madrid la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) organitza actes públics de desgreuge contra els encausats, com els exministres Licinio de la Fuente i José Utrera Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón. Més de dues-centes persones van assistir a l'acte, convocat a principis d'aquest mes de desembre, tot coincidint amb la data de naixement del dictador.
Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgar diplomes i reconeixements a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".
L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán": ¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...
La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.
Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgar diplomes i reconeixements a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".
L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán": ¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...
La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.
 |
| Utrera Molina exministre encausat per la justícia argentina per crims contra la Humanitat |
Jornada solidària amb els presos i preses en lluita
27 de desembre del 2014 a Berga
17h. Xerrada sobre el sistema penitenciari i la repressió a les anarquistes. Ateneu Llibertari del Berguedà
19h. Marxa de torxes. Plaça de Sant Pere.
21h. Sopar i quinto solidari. Prou repressió a l'independetisme, Teti absolució. Casal Panxo
Llibertat anarquistes empresonades
21 dic. 2014
La matinada del passat dimarts 16 de desembre un desplegament policial ordenat per l’Audiència Nacional irromp en els nostres espais i deté a 11 companyes. En Sant Andreu assalten quatre vivendes, registren l’Ateneu Llibertari del Palomar i s’emporten a tres de les nostres.
Assistim a la denominada operació Pandora, un cop repressiu dirigit pel jutge Javier Gómez Bermúdez contra el moviment anarquista. Una vegada més l’Estat recorre a la denominada lluita antiterrorista per a eliminar a qui qüestiona i amenaça l’ statu quo.
Però qui sembra el terror? A cas no és l’Estat una maquinària despietada i cruel que gaudeix de total impunitat? El mateix engranatge inhumà capaç de rescatar la banca mentre desnona les nostres veïnes i condemna les nostres vides a la precarietat? Què tanca i tortura a persones migrades en Centres d’Internament? Què retalla cada cop més llibertats en pro de una suposada seguretat ciutadana que en realitat és una altra forma de mantindre els privilegis d’uns pocs a costa de la misèria de la resta?
No tenim res a amagar. Som anarquistes i rebutgem l’ordre social imposat. No estem disposades a empassar-nos aquesta realitat de misèria i acceptem el conflicte derivada d’aquesta decisió. El nostre compromís és ferm i la nostra resposta és clara:
La lluita és l’únic camí.
divendres, 19 de desembre del 2014
Homenatge als 1.700 afusellats al Camp de la Bota, el símbol dels anys més negres de la repressió franquista
El Camp de la Bota, el lloc on es va celebrar el Fòrum de les Cultures, ha estat l'escenari d'un acte d'homenatge als més de 1.700 republicans que hi van ser afusellats durant els anys més negres de repressió franquista. A l'acte, organitzat pel Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, hi han assistit molts familiars dels que hi van morir. Alguns han donat el seu testimoni.
La família d'Agustí Soler i Fosas ha tornat avui al lloc on va ser afusellat el novembre de 1939, ara fa 75 anys, pel sol fet d'haver estat alcalde republicà de Sant Joan de Vilatorrada, del 1936 al 1938, durant la Guerra Civil. Agustí Soler, pagès i militant d'Esquerra Republicana, no tenia sang a les mans i no es va amagar un cop acabada la guerra.
La seva filla gran, Rosa Soler, ha explicat que "Primer el van portar a la presó de Manresa. Allà el feien anar a comprar pa i a buscar aigua a la font. Mirin si es podria haver escapat! Ell estava convençut que el respectarien, perquè no havia fet res. Però quan va ser a Barcelona a la Model, ja va veure la cosa canviada."
Rosa Soler, que aleshores tenia tretze anys, va veure per últim cop el seu pare a la presó Model, on estava tancat amb altres condemnats a mort. El pare va voler veure la més gran de les tres filles: "I el pare quan em va veure es va agafar a la reixa, amb uns crits terribles, 'Sóc innocent, em maten però soc innocent. No he matat ningú ni he fet matar ningú. Aneu amb el cap ben alt, que em maten innocentment!'"
dimarts, 16 de desembre del 2014
Operació de l'Audiència Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra contra el moviment llibertari
 |
| 400 antiavalots han escorcollat la Kasa de la Muntanya on han identificat a la premsa que s'hi apropava i han tancat el perímetre |
Fins al moment la policia ha detingut onze persones, algunes de les quals en cases particulars.
Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”
Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”
Directa.cat 16/12/14
A un quart de sis del matí, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra s'ha mobilitzat per dur a terme una operació contra el moviment llibertari. Complint ordres de l'Audiència Nacional espanyola, en un operatiu ordenat pel jutge Javier Gómez Bermúdez, els agents han assaltat la Kasa de la Muntanya, històrica casa okupada de Barcelona que enguany compleix 25 anys d'activitat. Els Mossos han rebentat l'accés principal de la casa per poder accedir-hi i, en aquell moment, un helicòpter de la policia s'ha situat a sobre de l'edifici il·luminant-lo amb un potent focus. Els antiavalots han arrencat un arbre i un pivot del carrer per poder aparcar-hi els furgons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)