Traducció Estació Collserola
La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona va homenatjar novament als nazis de la División Azul
dimarts, 28 d’abril del 2015
diumenge, 26 d’abril del 2015
Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil
Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona
Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15
Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.
La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts
El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.
El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.
La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts
El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.
El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.
Nova Experiència Centelles
Traducció Estació Collserola
Arqueología del Punt de Vista
El pròxim diumenge, 10 de maig tindrà lloc una nova Experiència Centelles. La cita serà a les 10h del matí en la confluència dels carrers Diputació i Llúria.
Experiència Centelles suposa la gran oportunitat d'escudriñar una fotografia ja històrica -per ventura una de les més conegudes d'Agustí Centelles- precisament, en el mateix lloc on aquesta va ser realitzada. Des d'aquest mateix lloc, els assistents podran també escoltar les preguntes que emanen de les fotografies quan són observades en el mateix escenari on van succeir.
Explicarem a més amb la inestimable participació de Sergi Centelles, qui aportarà anècdotes i records del seu pare, el fotògraf Agustí Centelles.
Serà un intens diàleg, en el qual sorgiran molts interrogants: Per què hi havia allí un fotògraf? Què havia succeït? Què estava passant en el moment de prendre les fotos? Què anava a succeir a continuació? Com es va assabentar el fotògraf del que allí havia passat? D'on venia? On va anar després? Quantes fotos va prendre en aquell precís lloc? Quan temps? Hi va haver altres fotògrafs allí? Què succeeix quan arriba un fotògraf a l'escenari d'un conflicto?
Segur que vostès tenen encara moltes més preguntes. No es perdin l'oportunitat de formular-les-hi en un escenari, tan quotidià com singular, en la pròxima Experiència Centelles. Els esperem!
Aquests són les dades:
Data: Diumenge, 10 de maig de 2015
Hora: 10h
Lloc: Cantonada del carrer Diputació amb Llúria, Front nº. 284 (veure mapa).
Durada aproximada: 2h
Preu: 10 euros
Inscripcions: info@arqueologiadelpuntdevista.org
Experiència Centelles suposa la gran oportunitat d'escudriñar una fotografia ja històrica -per ventura una de les més conegudes d'Agustí Centelles- precisament, en el mateix lloc on aquesta va ser realitzada. Des d'aquest mateix lloc, els assistents podran també escoltar les preguntes que emanen de les fotografies quan són observades en el mateix escenari on van succeir.
Explicarem a més amb la inestimable participació de Sergi Centelles, qui aportarà anècdotes i records del seu pare, el fotògraf Agustí Centelles.
Serà un intens diàleg, en el qual sorgiran molts interrogants: Per què hi havia allí un fotògraf? Què havia succeït? Què estava passant en el moment de prendre les fotos? Què anava a succeir a continuació? Com es va assabentar el fotògraf del que allí havia passat? D'on venia? On va anar després? Quantes fotos va prendre en aquell precís lloc? Quan temps? Hi va haver altres fotògrafs allí? Què succeeix quan arriba un fotògraf a l'escenari d'un conflicto?
Segur que vostès tenen encara moltes més preguntes. No es perdin l'oportunitat de formular-les-hi en un escenari, tan quotidià com singular, en la pròxima Experiència Centelles. Els esperem!
Aquests són les dades:
Data: Diumenge, 10 de maig de 2015
Hora: 10h
Lloc: Cantonada del carrer Diputació amb Llúria, Front nº. 284 (veure mapa).
Durada aproximada: 2h
Preu: 10 euros
Inscripcions: info@arqueologiadelpuntdevista.org
Arxiva la denúncia a l'alcalde de Tortosa per no retirar monument franquista
Traducció Estació Collserola
20-04-2015 EFE
El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per delictes de desobediencia i denegació d'auxilio contra l'alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, per no retirar el monument de la localitat que commemora la victòria nacional en la batalla de l'Ebre en la guerra civil.
El denunciant, l'advocat Eduardo Ranz, va exposar en el seu escrit que el monument és de simbología feixista, pel que incompleix la Llei de Memòria Històrica, que imposa als ajuntaments prendre les mesures oportunes per a retirar aquest tipus de símbols.
El denunciant exposa que en el municipi de Tortosa existeix un monument de simbología feixista, alçat per a commemorar la victòria del bàndol nacional durant la batalla de l'Ebre,
Segons el denunciant s'incompleix l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com "Llei de Memòria Històrica", que imposa l'obligació als ajuntaments d'establir les mesures oportunes per a la retirada d'aquest tipus de símbols i monuments.
A més, afegia en la seva denúncia que l'ajuntament no havia elaborat un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura, el que vulneraria l'article 15.3 de la referida Llei 52/2007.
Aquests fets, segons Ranz, eren constitutivos d'un delicte de desobediencia i denegació d'auxilio de l'article 410 del Codi Penal i, subsidiariamente, d'una falta contra l'ordre públic de l'article 634 del mateix text legal.
L'acte de la sala penal del Suprem explica que el delicte de desobediencia castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior.
En aquest cas, argumenta, en els fets denunciats no es relata que s'hagués ordenat a l'alcalde, de forma directa i expressa, que en compliment de la Llei de Memòria Històrica retirés el monument objecte de controversia.
De la mateix manera, la denúncia no diu que l'alcalde s'hagués negat a donar compliment a aquesta ordre prèvia.
L'existència d'ordre expressa i la negativa posterior al seu compliment són elements necessaris per a apreciar el delicte de desobediencia, és a dir, per a atorgar rellevància penal als fets, afegeix la resolució.
Estrena a TV3 "Els internats de la por"
Maltractaments físics i psíquics, abusos sexuals, explotació laboral, pràctiques mèdiques dubtoses.....
Després de “Els nens perduts del franquisme” i “Torneu-me el fill”, un nou documental sobre la infància i la joventut com a víctima del franquisme.
Dimarts 28 d’abril al Sense Ficció.
TV3, 21.50 h.
Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.
Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.
Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.
Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats
Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.
Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.
Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats
MONTSE ARMENGOU
Sense Ficció
Àrea Documentals TV3
c/ de la TV3 s/n. 08970 Sant Joan Despí
+34 93 4999497 / 692084205
diumenge, 19 d’abril del 2015
El FC Barcelona dóna el tret de sortida a l’Any Sunyol
 |
| Josep Sunyol, el president afusellat |
Josep Sunyol va dirigir el club entre 1935 i 1936, any en què va ser afusellat per un escamot de les tropes franquistes
El 6 d’agost de 1936, Josep Sunyol i Garriga, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del FC Barcelona, circulava amb cotxe per la serra de Guadarrama —a una seixantena de quilòmetres de Madrid— amb el periodista Pere Ventura, un tinent i el xofer.
CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de la Canadenca
 |
| CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de la Canadenca |
A més a més, exigeix la seva restitució definitiva
Llibertat.cat 16/04/2015
Fa un dies, a causa de les obres de remodelació que s’estan duent a terme al Parc de les Tres Xemeneies, la placa commemorativa de la vaga de La Canadenca va ser retirada, i a dia d’avui, l’Ajuntament encara no l’ha reinstal.lada. La CUP Capgirem Barcelona la va recol·locar tot just fa una setmana en un exercici de preservació de la memòria històrica de les classes populars catalanes.
Memòria antifeixista i republicana a Mataró
Una vuitantena de persones van participar a l'homenatge als brigadistes internacionals morts a Mataró durant l'anomenada Guerra Civil
Llibertat.cat 13/4715
El passat iumenge 12 d’abril el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va celebrar un acte commemoratiu amb el lema “Justícia, Memòria, Unitat”, que va comptar amb la participació de la CUP, i el seu cap de llista Juli Cuéllar.
Dietaris de l’exili: Al camp de Sant Cebrià i a París amb els presidents Irla i Tarradellas
 |
Llibertat.cat 12/4/15
El llibre de 219 pàgines ha estat editat per Pagès editors de Lleida, el 2013. El text és bàsicament el dietari de Víctor Torres i Perenya (1915-2011), durant la seva etapa com a secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, durant el mandat del President J.Irla (1948-1954). La seu del Govern de la Generalitat a París era al número 10, del carrer Washington.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)