Associacionisme i memòria històrica

Membres de la Mesa de Catalunya en l'acte d'homenatge a Tarragona des/10.

Josep Viana i Crespo

Vocal de l'Ens de Comunicació Associativa
Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona

Tornaveu Associacionisme i Cultura

Des de la mort del general Franco i un cop recuperades bona part de les llibertats trepitjades per la revolta militar feixista del 18 de juliol del 1936 i la posterior dictadura, la societat civil catalana es començà a mobilitzar per recuperar la dignificació de la memòria de tantes persones víctimes de la repressió franquista i per trencar el silenci i l’oblit imposats o propiciats per unes estratègies interessades del règim i altres poders fàctics, que desembocaven en una ignorància col·lectiva que afavoria amagar tantes morts, tantes injustícies, tants interessos espuris i tanta repressió cultural que sofriren els ciutadans de Catalunya, amb més o menys intensitat.

No parlarem en aquest article de les motivacions, les raons i les argumentacions que fonamenten les tasques desenvolupades des de les entitats memorialistes de Catalunya, en la seva cerca permanent i feixuga de justícia, veritat i reparació respecte de totes aquelles ignomínies. Però sí que és motiu de reflexió, en aquestes línies, la realitat sociocultural que determina un tipus creixent d’associacionisme cultural en l’àmbit de la denominada ‘memòria de la història democràtica’.

Efectivament, des de l’any 1977 es constitueixen associacions de persones que, amb moltes dificultats llavors i no poques actualment, cerquen determinats objectius al voltant de la recuperació d’una memòria democràtica no coneguda per una bona part de la població i imprescindible, com sovint passa amb molts aspectes de la cultura, per a entendre la nostra història, per a reconèixer millor el nostre present i construir més favorablement el nostre futur.

Hem d’admetre que aquest tipus d’associacionisme vinculat a la memòria històrica té diferents vessants d’actuació. Així, doncs, són evidents els aspectes relacionats amb les històries viscudes per moltes persones, el seu reconeixement, la seva implicació social i el destí final que van sofrir en els anys foscos de la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura. També es vindiquen uns postulats polítics determinats, sovint lligats amb els valors del republicanisme, de la identitat de Catalunya i altres aspectes democràtics. Però no és menys cert que, al voltant d’aquest nucli central d’actuacions o reivindicacions, hi ha un fenomen d’associacionisme cultural lligat a la voluntat de conèixer, analitzar i donar a conèixer a les generacions presents i futures els esdeveniments històrics i socials d’uns fets sovint no explicats o tergiversats, ocults durant molt de temps i que estan lligats a la realitat del nostre país durant els anys vint i trenta i fins a les acaballes dels setanta. Així, doncs, les entitats que treballen en la memòria històrica sovint fan conferències, debats, exposicions sobre temes com ara el cooperativisme, la industrialització, la propietat de la terra, el sindicalisme, la distribució de la riquesa, el fenomen religiós, el gangsterisme, les aspiracions polítiques com a país, la repressió, l’estraperlo, la llengua, les vagues, la dictadura, etc. Una tasca cultural que, si bé s’han desenvolupat en altres agents culturals, com ara els ateneus, tenen una dimensió molt concreta i preferent en les entitats memorialistes.

Així, doncs, tenim el binomi associacionisme - memòria històrica que ens pertoca mantenir i fomentar. Una parcel·la cultural que ultrapassa l’estudi historiogràfic, perquè, si bé hi és necessari el concurs d’historiadors i professionals de l’estudi social i polític, també hi és necessari i igualment valuós el testimoniatge cultural de moltes persones que van viure en primera línia aquells temps d’incertesa, de canvis, d’esperances, de frustracions, de patiments i de repressió. Testimonis que ens donaran una visió directa, potser subjectiva en algunes ocasions, però carregada de saviesa popular, d’experiències viscudes en una determinada realitat temporal, sovint plenes de valors i sentiments que únicament els protagonistes o els seus descendents pròxims ens poden transmetre amb la intensitat, la simplicitat, la transparència i la proximitat que difícilment podem sentir als llibres d’historiografia. En definitiva, un associacionisme que ens portarà cultura, història, realisme, valors, ens ajudarà a esbrinar criteris i ens mostrarà experiències que ens cal conèixer per a ubicar-nos més bé en un entorn difícil com l’actual, ple de contradiccions i informacions malintencionades.