"L'ultima crociata" de Enrico Deaglio i Beppe Cremagnani

Martes, 15 de marzo · 18:30 - 22:00

Centre Sant Pere Apòstol, c/Sant Pere Més Alt, 25 Barcelona,  Associació AltraItalia - Barcelona

"L'última croada", un documental de Enrico Deaglio i Beppe Cremagnani, mostra 'amb estupor' l'horror de les matances franquistes i el silenci que les va sepultar fins que molts espanyols van decidir recuperar la memòria històrica.

'L'última croada', en referència al respatller que l'Església Catòlica va donar al dictador Francisco Franco, neix del 'estupor' que va provocar en els realitzadors el descobrir l'abast dels crims franquistes, després del que van començar a fer-se una sèrie de preguntes.

'Com va ser possible que un feixisme a Europa durés quaranta anys? Com és possible que només ara es tingui notícia dels exterminis consumats per la dictadura? Com és possible que, parlant avui de Franco, se li pinti més com un autoritari que com un assassí?', s'interroguen els autors.

En un article de setze pàgines contingut en la revista i titulat 'La memòria dels néts', Cremagnani explica d'on neix la seva estupor.

'Casado amb una espanyola i estiuejant a Andalusia, m'havia adaptat a la idea, molt difosa (...) d'un Franc dictador amb guants de vellut, o com el mal menor, com un baluard contra el comunisme', assegura.

A partir d'aquí, el seu documental esbrossa la dictadura franquista, principalment a través de les matances ordenades per Franc 'per a extirpar el comunisme i el proletariat'.

Les principals proves de càrrec d'aquestes matances són les fosses comunes que ara centenars de familiars i voluntaris estan excavant.'

Per quins punts espanyols s'han posat de cop i volta a excavar? Perquè la terrible història de Franco s'havia quedat sota terra', sosté Cremangnani.

Al costat d'imatges de les fosses, s'intercalen entrevistes amb diversos familiars de víctimes de la repressió, entre ells el periodista Emilio Silva, un dels pioners de la recuperació de la memòria històrica al buscar i exhumar el cadàver del seu avi afusellat.

A més, s'entrevista a l'historiador Francisco Espinosa que assenyala que s'han documentat 130.000 'víctimes d'esquerres' afusellades tan sols en mitjana Espanya.

El documental, d'una hora de durada, continua disseccionant la dictadura i la seva arrel feixista amb la 'justificació científica de l'extermini' feta pel psiquiatra Antonio Vallejo Nájera, qui assegurava que 'els comunistes i els subversius en general són persones d'un coeficient intel·lectual inferior. Fracassats socials'.

El seu projecte de 'eugenésis' (recerca de la perfecció biològica de l'espècie humana), qualificat en el documental com 'precursor' del que succeirà després en l'Alemanya nazi, serveix per a 'el segrest d'uns deu mil nens a les dones republicanes'.

La cinta examina, amb testimoniatges com els del periodista Isaías Lafuente, els símbols del règim, especialment la Vall dels Caiguts, així com l'ús dels presoners de guerra per a la seva construcció.

Presoners, que d'acord amb els testimoniatges, van ser usats com esclaus i el treball dels quals va servir d'origen per a algunes de les constructores i fortunes més importants de l'Espanya franquista.

Realitzat amb tècniques de televisió, a l'arribar a l'actualitat, el documental divideix la seva pantalla per a mostrar les imatges del Vaticà, on el 28 d'octubre de l'any passat es va beatificar a 498 'màrtirs' i del Parlament espanyol, que el 31 d'aquest mateix mes aprovava la llei de memòria històrica.

Després de reflexionar sobre el seu treball, Cremagnani creï que 'Espanya sencera ha ignorat, o ha volgut ignorar, el passat fins que aquest no se li ha tirat en cara; ara que la memòria s'està exhumant, ja sense pors ni compromisos, la història haurà de ser escrita de nou i les injustícies reparades'.

Terra Actualidad- EFE 2008