En l'any 1938, en plena Guerra Civil espanyola,
l'aviació alemanya i italiana van bombardejar brutalment diverses
ciutats catalanes. Onades d'avions que arribaven a la Ciutat Condal i a
altres poblacions procedents de les Illes Balears.
El Comissari de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va considerar
que els països europeus havien de conèixer com la població civil sofria
aquests atacs.
El resultat va ser el rodatge d'una pel·lícula titulada "Catalunya
Martir".
Des dels anys 80 la Generalitat guardava una còpia de la pel·lícula que
s'havia localitzat en els arxius de Josep Tarradellas. Altra còpia del
film s'havia guardat a Mèxic per l'exiliat polític Josep Farreras.
El propi Josep Farreras va cedir les seves pel·lícules a la televisió de
Catalunya (TV3) amb l'única voluntat que les noves generacions
coneguessin millor com van anar aquells bombardejos i aquell sofriment.
dimecres, 30 de gener del 2013
diumenge, 27 de gener del 2013
Homenatge a les víctimes del franquisme a Tordera
Acte Homenatge a les víctimes del franquisme a Tordera amb una narració on explicaran els fets del dia que els feixistes van envair Tordera
Dissabte 2 de febrer de 2013 a les 18:00h. Lloc: Local Emili Vendrell, c/ Ciutadans nº 16
Organitza: AUP Tordera - Assamblea d'Unitat Popular de Tordera
divendres, 25 de gener del 2013
III Caminada maqui a Collserola
El diumenge 3 DE FEBRER 2013, a les 8:30 del matí als voltants del barri de Montbau fins a Sant Cugat (aprox. 15 km)
Ara que s’acosten temps molt difícils , la llavor del maquis torna a brollar a la Serra de Collserola !
Amb una especial atenció al maqui urbà : Josep Lluís i Facerias
…interessants explicacions d’especialistes amb el tema:
-Antoni Estradé, sociòleg
-Ray Puig, organitzador, voluntari Parc de Collserola
-Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de víctimes del franquisme
Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació, 93 280 35 52.
-Antoni Estradé, sociòleg
-Ray Puig, organitzador, voluntari Parc de Collserola
-Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de víctimes del franquisme
Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació, 93 280 35 52.
Foto del diumenge 3 de febrer 2013
L'Audiència de Barcelona ordena investigar per primer cop a l'Estat els crims de la Guerra Civil
Catalunya Ràdio 23/1/13
L'Audiència de Barcelona ha reobert el cas derivat de la querella pels bombardejos de l'aviació feixista italiana
sobre la ciutat de Barcelona i altres punts de Catalunya entre els anys
1936 i 1939. I és que considera que els fets que s'hi descriuen poden ser constitutius dels delictes contra la humanitat i crims de guerra.
En una resolució, que no es pot recórrer, el tribunal admet les diligències d'investigació que demanaven les famílies querellants, agrupades sota el paraigua de l'Associació Altraitalia, i ofereix a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat la possibilitat de presentar-se en la causa com a perjudicats i plantejar les reclamacions que es considerin oportunes.
Es tracta de la primera vegada a l'Estat en què un tribunal accepta aplicar la legislació internacional sobre crims de guerra i contra la humanitat per investigar la guerra civil.
L'advocat Jaume Asens, un dels que ha interposat la querella, ha destacat la importància que s'hagi admès a tràmit la querella, que, segons diu, "contribueix a aixecar el mur d'impunitat" al voltant dels crims de la Guerra Civil i reobrir el debat de la memòria històrica.
Familiars de víctimes dels bombardejos de l'aviació feixista italiana sobre la ciutat de Barcelona i altres punts de Catalunya durant la Guerra Civil van presentar la querella contra els comandaments italians responsables d'aquestes accions per crims de guerra a l'Audiència de Barcelona després que l'Audiència Nacional de Madrid va resoldre que no és competent per investigar aquests fets.
Els denunciants consideren que els bombardejos contra la població civil, que entre el 1937 i el 1939 van causar més de 4.700 morts a Catalunya, van ser il·legals, ja que no hi havia cap declaració de guerra entre Espanya i Itàlia. Al·leguen també que les ciutats bombardejades no eren zones del front de guerra i que l'únic que perseguien aquestes accions bèl·liques era aterrir la població civil.
En una resolució, que no es pot recórrer, el tribunal admet les diligències d'investigació que demanaven les famílies querellants, agrupades sota el paraigua de l'Associació Altraitalia, i ofereix a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat la possibilitat de presentar-se en la causa com a perjudicats i plantejar les reclamacions que es considerin oportunes.
Es tracta de la primera vegada a l'Estat en què un tribunal accepta aplicar la legislació internacional sobre crims de guerra i contra la humanitat per investigar la guerra civil.
L'advocat Jaume Asens, un dels que ha interposat la querella, ha destacat la importància que s'hagi admès a tràmit la querella, que, segons diu, "contribueix a aixecar el mur d'impunitat" al voltant dels crims de la Guerra Civil i reobrir el debat de la memòria històrica.
Familiars de víctimes dels bombardejos de l'aviació feixista italiana sobre la ciutat de Barcelona i altres punts de Catalunya durant la Guerra Civil van presentar la querella contra els comandaments italians responsables d'aquestes accions per crims de guerra a l'Audiència de Barcelona després que l'Audiència Nacional de Madrid va resoldre que no és competent per investigar aquests fets.
Els denunciants consideren que els bombardejos contra la població civil, que entre el 1937 i el 1939 van causar més de 4.700 morts a Catalunya, van ser il·legals, ja que no hi havia cap declaració de guerra entre Espanya i Itàlia. Al·leguen també que les ciutats bombardejades no eren zones del front de guerra i que l'únic que perseguien aquestes accions bèl·liques era aterrir la població civil.
dilluns, 21 de gener del 2013
Concentració Antifeixista 27 de Gener a Gramenet de Besòs
Com cada any la Comissió Antifeixista 27 de Gener convoca una concentració en rebuig del feixisme.
Diumenge 27 de gener a les 13 h. a la Plaça de la Vila
Diumenge 27 de gener a les 13 h. a la Plaça de la Vila
Memòria històrica
Les tropes franquistes van entrar a Gramenet de Besòs (Santa Coloma de Gramenet) el 27 de gener de 1939.
L'any 2001 el grup feixista AJE (Asociación Juvenil Española) va convocar, a través de la seva web, una concentració a la Pl. de la Vila per commemorar aquesta data.
Davant aquests fets, entitats i ciutadans/es de Santa Coloma es van mobilitzar per rebutjar contundentment la convocatòria i mostrar que a Gramenet els feixistes no hi tenen cabuda.
La mobilització ciutadana va aconseguir que AJE desconvoqués i milers de persones sortissin al carrer a manifestar el seu rebuig.
A partir d'aquest moment el 27 de gener s'ha convertit en una data clau de lluita contra el feixisme i per a la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat.
Les tropes franquistes van entrar a Gramenet de Besòs (Santa Coloma de Gramenet) el 27 de gener de 1939.
L'any 2001 el grup feixista AJE (Asociación Juvenil Española) va convocar, a través de la seva web, una concentració a la Pl. de la Vila per commemorar aquesta data.
Davant aquests fets, entitats i ciutadans/es de Santa Coloma es van mobilitzar per rebutjar contundentment la convocatòria i mostrar que a Gramenet els feixistes no hi tenen cabuda.
La mobilització ciutadana va aconseguir que AJE desconvoqués i milers de persones sortissin al carrer a manifestar el seu rebuig.
A partir d'aquest moment el 27 de gener s'ha convertit en una data clau de lluita contra el feixisme i per a la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat.
El feixisme, avui
Aquest any més que mai cal fer memòria per que el feixisme reviu en aquest capitalisme senil.
Com deia Antonio Gramsci: "El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”
D'una banda, les agressions feixistes augmenten (com la dels caps rapats al Raval de Barcelona fa poques setmanes) i la demagògia desacomplexadament racista de PxC pren espai mediàtic.
De l'altra, els governs prenen polítiques autoritàries que limiten l'exercici dels drets civils més bàsics (accés a la justícia, dret a reunió i manifestació, etc.) per silenciar i aturar la resposta del poble a les seves polítiques antisocials manades pels "mercats" (eufemisme per referir-se als rics, als propietaris del capital), utilitzant totes les eines repressives i fent valer el seu "monopoli de la força".
El racisme institucionalitzat també es fa més que evident en les inhumanes condicions en que són tractades les persones migrades als Centres d'Internament per Estrangers (CIEs).
Efemèride
A més a més, enguany fa 40 anys de l'assassinat en mans de la Guàrdia Civil del veí de Gramenet Manuel Fernández Márquez durant una vaga en defensa d'unes condicions laborals dignes a la Tèrmica del Besòs.
I per recordar-lo posem aquest poema fet per un company seu anònim:
"Martes, 3 de abril de 1973
Este día
Murió
Manuel Fernández Márquez,
Obrero.
Pero no de cansancio
como morimos muchos.
Pero no de accidente de trabajo,
Como seguimos muriendo.
Pero no de hambre y de miedo,
Como quisieran que nos muriésemos.
Murió por gritar
Que no quería morir por nada de eso.
Murió por decir:
"Yo soy yo y mis compañeros."
Murió porque el único argumento
De nuestros opresores
Se le incrustó en el cuerpo.
Ese martes,
Ese 3 de abril teñido en sangre
Asesinaron a Manuel Fernández Márquez,
Compañero nuestro."
Aquest any més que mai cal fer memòria per que el feixisme reviu en aquest capitalisme senil.
Com deia Antonio Gramsci: "El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”
D'una banda, les agressions feixistes augmenten (com la dels caps rapats al Raval de Barcelona fa poques setmanes) i la demagògia desacomplexadament racista de PxC pren espai mediàtic.
De l'altra, els governs prenen polítiques autoritàries que limiten l'exercici dels drets civils més bàsics (accés a la justícia, dret a reunió i manifestació, etc.) per silenciar i aturar la resposta del poble a les seves polítiques antisocials manades pels "mercats" (eufemisme per referir-se als rics, als propietaris del capital), utilitzant totes les eines repressives i fent valer el seu "monopoli de la força".
El racisme institucionalitzat també es fa més que evident en les inhumanes condicions en que són tractades les persones migrades als Centres d'Internament per Estrangers (CIEs).
Efemèride
A més a més, enguany fa 40 anys de l'assassinat en mans de la Guàrdia Civil del veí de Gramenet Manuel Fernández Márquez durant una vaga en defensa d'unes condicions laborals dignes a la Tèrmica del Besòs.
I per recordar-lo posem aquest poema fet per un company seu anònim:
"Martes, 3 de abril de 1973
Este día
Murió
Manuel Fernández Márquez,
Obrero.
Pero no de cansancio
como morimos muchos.
Pero no de accidente de trabajo,
Como seguimos muriendo.
Pero no de hambre y de miedo,
Como quisieran que nos muriésemos.
Murió por gritar
Que no quería morir por nada de eso.
Murió por decir:
"Yo soy yo y mis compañeros."
Murió porque el único argumento
De nuestros opresores
Se le incrustó en el cuerpo.
Ese martes,
Ese 3 de abril teñido en sangre
Asesinaron a Manuel Fernández Márquez,
Compañero nuestro."
dijous, 17 de gener del 2013
Presentació XVI Marxa Homenatge al maquis 2013
Entrada pel C/ Amigant. Des de la Plaça Major
Divendres 15 de febrer, a les 20h
Presentació XVI MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2013
Tot seguit presentació del llibre “EL DUENDE DEL MAQUIS. JESÚS MARTÍNEZ MALUENDA” a càrrec del seu autor Jaume Serra Fontelles.
Organitza: Marxa Homenatge als Maquis (www.marxa-maquis.org)
i Ateneu La Sèquia (ateneulasequia.blogspot.c
Col.lectiu A Les Trinxeres
dimarts, 15 de gener del 2013
La colectivización de Cerdanyola-Ripollet 1936. Tal como lo vi. Reedició col·lectiva
Com funcionava una col·lectivització del 1936? Realment va ser una revolució social? Reeditarem un llibre esgotat i gairebé oblidat. Una oportunitat única per conèixer l'experiència des de dins.
El procés d'autogestió protagonitzat pel moviment obrer a la Catalunya del 1936 va afectar principalment les indústries, fàbriques i tallers. D'agràries van haver-hi poques, i la de Cerdanyola-Ripollet va ser una d'elles. I comptem amb un testimoni de primera mà que ens descriu la seva existència, el seu funcionament, els seus pros i els seus contres. Així doncs, des de la perspectiva de la història local, coneixerem amb exactitud i entendrem el que va ser un procés revolucionari a casa nostra.
Un llibre que manté les característiques de l'original: una reedició popular, sense subvencions, feta per la gent. Amb un doble valor: recuperar el llibre en sí pel seu valor històric i al mateix temps reivindicar l'autoorganització, en un moment actual de frau (no de crisi!), per recuperar les nostres vides al marge de l'actual sistema capitalista.
Recta final per a la reedició. Aquí teniu l'enllaç per fer-la mitjançant petites aportacions:
http://www.verkami.com/projects/3681-tal-como-lo-vi-la-colectividad-de-cerdanyola-ripollet-1936
Per qualsevol dubte o bé si voleu fer aportacions al marge d'internet, ens podeu escriure a aquest e-mail.
Mai Més! Cultura i memòria antifeixista
www.maimes.cat
Homenatge a les deportades de Ravensbrück: Per la llibertat i els drets humans
El proper dijous dia 17 de gener de 2013, a les 19:00h es retrà un homenatge a les dones deportades al camp de concentració de Ravensbrück amb motiu del 25è aniversari de la concessió del títol de missatgeres de la pau per les Nacions Unides.
L’acte tindrà lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 - Barcelona) i està organitzat per l’Amical de Ravensbrück
amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de les
Dones i el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la
Universitat de Barcelona.
El periodista Albert Om en serà el presentador, i s’espera la presència de Neus Català actualment única supervivent catalana del camp de Ravensbrück.
Hi haurà també les intervencions, entre
d’altres d’Anna Salles, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Jordi
Palop, director del Memorial Democràtic, Mònica Terribas, periodista,
Rosa Novell, actriu, Jaume Sisa, cantant i Marina Rossell cantant i
autora de la cançó Morir a Ravensbrück.
Durant l’acte es presentarà el llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, editat amb el suport del Ministerio de la Presidencia.
Us recordem que al CRAI Biblioteca Pavelló de la Republica podeu trobar nombrosa informació sobre Neus Català, el camp de concentració de Ravensbrück i sobre dones presoneres a camps de concentració durant la II Guerra Mundial.
diumenge, 13 de gener del 2013
'Catalunya bombardejada' a Tarragona
Ciutadans salvant pertinences d’un bombardeig aeri
©Arxiu Nacional de Catalunya
L’exposició es pot visitar, fins al 27 de gener, a l’Antic Ajuntament (Major, 39). L’homenatge i la inauguració de la mostra han estat organitzats en el marc del 75è aniversari dels bombardeigs sobre el municipi entre 1937 i 1939.
El programa d’activitats amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs sobre Tarragona inclou també altres propostes. Dijous, 24 de febrer, a les 19 h, tindrà lloc, a la Sala d’Actes de l’Arxiu (Av. Vidal i Barraquer, s/n) la conferència Tarragona sota les bombes, a càrrec de Jordi Piqué, cap de servei de L'Arxiu de Tarragona, i es presentarà una mostra de documents relatius als bombardeigs sobre la ciutat. La Sala d’Actes de l’Arxiu acollirà també divendres, 1 de febrer, a les 19 h, la presentació del llibre La Idea. Negre sobre blanc, articles de Josep M. Alomà, de Ramon Gras Alomà, a cura d’Heleno Saña i de Jordi Piqué.
Els actes commemoratius dels bombardeigs han estat organitzats per l’Ajuntament de Tarragona, el Museu d'Història de Tarragona, l'Arxiu de Tarragona, la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
Els bombardeigs sobre Tarragona
L’abril de 1937 es produïren els primers bombardeigs sobre les ciutats de Tarragona i Reus. Aquestes accions es van repetir durant tota la guerra, intensificant-se a finals de 1938 i principis de 1939, quan es desenvolupà l’ofensiva sobre Catalunya. Els quinze dies previs a la seva caiguda, el 15 de gener de 1939, Tarragona va rebre 33 atacs. En total, des d’abril de 1937, hi va haver 144 bombardeigs amb un total de 230 víctimes mortals i 607 edificis afectats.
Exposició
'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil'
Fins al 27 de gener
Antic Ajuntament
Major, 39
Tarragona
Activitats
Conferència “Tarragona sota les bombes”, a càrrec de Jordi Piqué, amb la presentació d’una mostra de documents relatius als bombardeigs sobre la ciutat dijous, 24 de gener, a les 19 h
Sala d’actes de l’Arxiu, segona planta M2 de l’Espai Tabacalera
Av. Vidal i Barraquer, s/n
Tarragona
dijous, 10 de gener del 2013
Exposició “Art i Guerra” al Museu de Badalona
Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República - 6 Jan 2013
Ens ha semblat interessant comentar-vos que el Museu de Badalona acull des de fa uns mesos l’exposició Art i Guerra, una mostra que reflecteix com va afectar la Guerra Civil al patrimoni cultural català i badaloní.
Durant la Guerra Civil,
es va produir la destrucció de la riquesa cultural per motius
ideològics, com en el cas d’edificis i obres d’art religiosos, o per la
violència del moment, com van ser els saquejos i els bombardejos que van
afectar a biblioteques i arxius, edificis històrics i jaciments
arqueològics. En el cas de Badalona, la guerra va destruir l’arxiu
parroquial i unes pintures de Viladomat de l’església de Santa Maria. En canvi, es va poder conservar la Cartoixa de Montalegre i la seva biblioteca, gràcies a la intervenció del Comitè de Milícies i de Salut Pública de Badalona i les restes arqueològiques del moment, que van ser cobertes per conservar.
Malgrat els estralls de la guerra, hi va
haver persones que van lluitar per protegir aquests béns. Precisament la
mostra ret homenatge a la feina de salvaguarda que van realitzar
aquestes persones.
Entre les activitats que es duen a terme paral·leles a l’exposició, destaquem que el dijous 17 de gener,
a les 19.30h hi haurà una conferència sobre el patrimoni
històric-artístic durant la Guerra Civil, que anirà a càrrec de
l’historiador badaloní Joan Villarroya, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.
Teniu temps fins el dia 27 de gener per visitar-la!
dimecres, 9 de gener del 2013
Moisès Broggi 104 anys d'humanitat i compromis, estimant a les persones, als Països Catalans i al món
Durant la Guerra Civil, va formar part de l'equip mèdic de les Brigades
Internacionals, al bàndol republicà, posant en marxa els primers
quiròfans mòbils del món. Just abans d'acabar la guerra, va entrar a
treballar l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, però amb la victòria
franquista Broggi va ser destituït de tots els seus càrrecs oficials,
dins el procés de depuració per part del règim franquista. Va ser sotmès
a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.
Adéu multitudinari
al doctor Broggi
La sala del tanatori de les Corts de Barcelona no ha pogut encabir tothom qui volia acomiadar-lo • Serà enterrat al cementiri del Port de la Selva
La sala del tanatori de les Corts de Barcelona no ha pogut encabir tothom qui volia acomiadar-lo • Serà enterrat al cementiri del Port de la Selva
Aquesta gent que fa
millor el país on viu
El
doctor Moisès Broggi va ser una gran persona. Ho
va ser de cap a cap d'una fecunda i llarga vida
on va representar perfectament la manera de ser
d'aquest país. Va ser un home excel·lent en la
seua professió i, ensems, una persona discreta
fins que ja no li fou possible de ser-ho. Un
home compromès amb la república de jove,
resistent durant el franquisme, crític en la
transició i independentista. Una persona que
representa la història del país de llarg a llarg
del segle. Un personatge que, simplement, ens ha
fet millors a tots.
Mor el doctor
Moisès Broggi, als 104
anysLa desaparició del centenari cirurgià deixa enrere una trajectòria lligada al món de la medicina catalana
Ara +
"Broggi, un llegat de
futur", portada de l'ARA
El
diari dedica un dossier especial de vuit pàgines
al prestigiós cirurgià dimarts, 8 de gener del 2013
Homenatge a Quico Sabatè 2013
Desenes de persones han participat avui al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l´acte han participat persones destacades com els cantautors Jaume Arnella i Juanito Piquete així com la seva filla Alba Sabaté.
Són moltes les accions que s´han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d´en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d´homenatge, així com també l’any 2000 per part d´una comissió celonina en el 40 è aniversari. Més recentment, en el 50 è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d´un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.
Volem destacar que al Vallès Oriental hi han més exemples de persones que van formar part de laresistència dels maquis. En aquest sentit, cal fer esment a la figura del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti “Nano” que va pagar amb la seva vida ( com altres companys/es ) la lluita per la construcció d´una societat més justa.
En el context actual, volem reivindicar, que només amb la lluita i l'organització, podrem fer front els atacs de la classe política i empresarial que ens governa.
Assemblea Llibertària del Vallès Oriental
Homenatje a Francisco Sabaté i Llopart , fragment de Jaume Arnella interpretant el Romanço del Quico
Sabaté.
dissabte, 5 de gener del 2013
Un poble de Lleida retira el nom del Rei d'un carrer
Alcanó, un petit poble de la província de Lleida de 250 habitants, retirarà el nom del Rei d'una dels seus carrers a final de gener, segons ha confirmat a Europa Press l'alcalde, l'independent Sebastià Ricart.
Ricart ha explicat que fa tres anys els veïns van plantejar retirar el nom del carrer Joan Carles I a través del bústia de suggeriments de l'Ajuntament, una proposta que va ser desestimada per l'equip de govern i que ara ha estat aprovada en ple.
L'alcalde considera, a títol personal, que retirar el nom del Rei "és equiparable a retirar símbols franquistes", segons ha publicat el diari Segre.
El ple va acordar el 12 de desembre canviar el carrer Joan Carles I pels Escoles, nom pel qual la coneixen alguns veïns, i la proposta està en fase d'exposició pública per la qual cosa a final de mes es produirà el canvi.
Alcanó, un dels més de 140 municipis lleidatans que forma part de l'Associació de Municipis per la Independència, va posar el nom del Rei a aquest carrer en els anys vuitanta, quan uns nens del poble van participar en un concurs sobre la figura del monarca, que aquest dissabte fa 75 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)