Com cada any la Comissió Antifeixista 27 de Gener convoca una concentració en rebuig del feixisme.
Diumenge 27 de gener a les 13 h. a la Plaça de la Vila
Diumenge 27 de gener a les 13 h. a la Plaça de la Vila
Memòria històrica
Les tropes franquistes van entrar a Gramenet de Besòs (Santa Coloma de Gramenet) el 27 de gener de 1939.
L'any 2001 el grup feixista AJE (Asociación Juvenil Española) va convocar, a través de la seva web, una concentració a la Pl. de la Vila per commemorar aquesta data.
Davant aquests fets, entitats i ciutadans/es de Santa Coloma es van mobilitzar per rebutjar contundentment la convocatòria i mostrar que a Gramenet els feixistes no hi tenen cabuda.
La mobilització ciutadana va aconseguir que AJE desconvoqués i milers de persones sortissin al carrer a manifestar el seu rebuig.
A partir d'aquest moment el 27 de gener s'ha convertit en una data clau de lluita contra el feixisme i per a la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat.
Les tropes franquistes van entrar a Gramenet de Besòs (Santa Coloma de Gramenet) el 27 de gener de 1939.
L'any 2001 el grup feixista AJE (Asociación Juvenil Española) va convocar, a través de la seva web, una concentració a la Pl. de la Vila per commemorar aquesta data.
Davant aquests fets, entitats i ciutadans/es de Santa Coloma es van mobilitzar per rebutjar contundentment la convocatòria i mostrar que a Gramenet els feixistes no hi tenen cabuda.
La mobilització ciutadana va aconseguir que AJE desconvoqués i milers de persones sortissin al carrer a manifestar el seu rebuig.
A partir d'aquest moment el 27 de gener s'ha convertit en una data clau de lluita contra el feixisme i per a la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat.
El feixisme, avui
Aquest any més que mai cal fer memòria per que el feixisme reviu en aquest capitalisme senil.
Com deia Antonio Gramsci: "El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”
D'una banda, les agressions feixistes augmenten (com la dels caps rapats al Raval de Barcelona fa poques setmanes) i la demagògia desacomplexadament racista de PxC pren espai mediàtic.
De l'altra, els governs prenen polítiques autoritàries que limiten l'exercici dels drets civils més bàsics (accés a la justícia, dret a reunió i manifestació, etc.) per silenciar i aturar la resposta del poble a les seves polítiques antisocials manades pels "mercats" (eufemisme per referir-se als rics, als propietaris del capital), utilitzant totes les eines repressives i fent valer el seu "monopoli de la força".
El racisme institucionalitzat també es fa més que evident en les inhumanes condicions en que són tractades les persones migrades als Centres d'Internament per Estrangers (CIEs).
Efemèride
A més a més, enguany fa 40 anys de l'assassinat en mans de la Guàrdia Civil del veí de Gramenet Manuel Fernández Márquez durant una vaga en defensa d'unes condicions laborals dignes a la Tèrmica del Besòs.
I per recordar-lo posem aquest poema fet per un company seu anònim:
"Martes, 3 de abril de 1973
Este día
Murió
Manuel Fernández Márquez,
Obrero.
Pero no de cansancio
como morimos muchos.
Pero no de accidente de trabajo,
Como seguimos muriendo.
Pero no de hambre y de miedo,
Como quisieran que nos muriésemos.
Murió por gritar
Que no quería morir por nada de eso.
Murió por decir:
"Yo soy yo y mis compañeros."
Murió porque el único argumento
De nuestros opresores
Se le incrustó en el cuerpo.
Ese martes,
Ese 3 de abril teñido en sangre
Asesinaron a Manuel Fernández Márquez,
Compañero nuestro."
Aquest any més que mai cal fer memòria per que el feixisme reviu en aquest capitalisme senil.
Com deia Antonio Gramsci: "El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”
D'una banda, les agressions feixistes augmenten (com la dels caps rapats al Raval de Barcelona fa poques setmanes) i la demagògia desacomplexadament racista de PxC pren espai mediàtic.
De l'altra, els governs prenen polítiques autoritàries que limiten l'exercici dels drets civils més bàsics (accés a la justícia, dret a reunió i manifestació, etc.) per silenciar i aturar la resposta del poble a les seves polítiques antisocials manades pels "mercats" (eufemisme per referir-se als rics, als propietaris del capital), utilitzant totes les eines repressives i fent valer el seu "monopoli de la força".
El racisme institucionalitzat també es fa més que evident en les inhumanes condicions en que són tractades les persones migrades als Centres d'Internament per Estrangers (CIEs).
Efemèride
A més a més, enguany fa 40 anys de l'assassinat en mans de la Guàrdia Civil del veí de Gramenet Manuel Fernández Márquez durant una vaga en defensa d'unes condicions laborals dignes a la Tèrmica del Besòs.
I per recordar-lo posem aquest poema fet per un company seu anònim:
"Martes, 3 de abril de 1973
Este día
Murió
Manuel Fernández Márquez,
Obrero.
Pero no de cansancio
como morimos muchos.
Pero no de accidente de trabajo,
Como seguimos muriendo.
Pero no de hambre y de miedo,
Como quisieran que nos muriésemos.
Murió por gritar
Que no quería morir por nada de eso.
Murió por decir:
"Yo soy yo y mis compañeros."
Murió porque el único argumento
De nuestros opresores
Se le incrustó en el cuerpo.
Ese martes,
Ese 3 de abril teñido en sangre
Asesinaron a Manuel Fernández Márquez,
Compañero nuestro."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada