 |
| Fossa comuna amb nou làpides, sense placa d'homenatge |
Traducció Estació Collserola
L'acte de reparació s'ha celebrat sense incidents en la muntanya de
l'Oliva i en les fosses comunes del cementiri on reposen les víctimes
El País - Ángels Piñol - Tarragona 13/10/13
Unes 200 persones han participat aquest migdia a Tarragona en un
homenatge en memòria de les 771 víctimes de la repressió de la dictadura
franquista a Tarragona (665 afusellades i 106 mortes en hospitals o a
la presó) coincidint amb la beatificación per part de l'Església als 523
"màrtirs" de la Guerra Civil, que es desenvolupava paral·lelament en la
Universitat Laboral. L'acte ha culminat la campanya impulsa per la
Coordinadora per la Laicidad i la Dignitat, que s'ha constituït en
resposta a la cerimònia de la beatificación. L'entitat ha publicat un
manifest, al que s'han adherit 1.300 persones, que admet que l'Església
pot santificar a qui vulgui però recorda que l'acte religiós és un "un
acte polític i també un insult a qui van perdre als seus familiars i van
sofrir la repressió". El text recorda que l'Església va ser còmplice de
la Guerra Civil i de la dictadura al titllar-la de "croada". La
coordinadora, que sosté que la beatificación no contribuïx a tancar les
ferides de la memòria històrica, va lliurar el plec de signatures a
l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que, segons expliquen, va
contestar que no pretenien amb la multitudinària beatificación ferir a
ningú.
L'acte ha recordat a les 771 víctimes, 665 afusellades i 106 mortes en
hospitals i a la presó
L'acte d'homenatge s'ha desenvolupat sense incidents malgrat que existia
en els últims dies cert temor que pogués ser rebentat per part d'ultres
que es van desplaçar aquest dissabte a Barcelona per a participar en la
manifestació de l'extrema dreta convocada per a celebrar el Dia de la
Hispanitat. No va haver tensió i si un emotiu de record als ciutadans
represaliados en tres espais de la memòria històrica de Tarragona: el
pujol de l'Oliva, on van ser afusellats més de 500 ciutadans partidaris
de la República, i, a tot just 100 metres, en dues fosses comunes del
cementiri. Una d'elles està ja dignificada, amb un monument inaugurat en
2010 amb el lema a A tots aquells que no van caure amb el cap ajupit, i
altra, abandonada, en la qual apareixen agrupades nou làpides en el
sòl. Diversos dels assistents han dipositat al costat d'ells rams de
flors i clavells.
L'itinerari s'ha iniciat en l'Oliva al costat d'un monument asèptic,
inaugurat en 2011, amb una frase de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que
convida a investigar la història per a "no oblidar el que no sabem".
Després de col·locar dues banderes, una republicana i una estelada,
Montse Giné, presidenta de l'Associació de Tarragona de Víctimes del
Franquisme, ha explicat que va anar en aquest punt on el seu avi,
regidor de Esquerra Republicana dels Guiamets, en El Priorat, va ser
assassinat. El dia 19 es compliran 74 anys del crim. "El meu avi va ser
afusellat en aquesta muntanya, des de la qual es veu el mar. Va ser
l'última vista que va tenir. Com ell, altres centenars de persones van
sofrir el mateix final", ha afirmat sense poder contenir l'emoció Giné,
que explica que va ser la seva associació la qual va insistir perquè dos
anys després es col·loqués al costat del monument una placa explicativa
sobre els fets evocant els afusellaments.
La comitiva, a la qual s'han sumat regidors, diputats i senadors
d'Iniciativa per Catalunya, s'ha desplaçat al cementiri amb certa
pressa, ja que tancava les seves portes a les 13 hores. Allí, han
mostrat primer una fossa comuna amb nou làpides, en un lloc desangelado i
sense una placa d'homenatge, i després s'ha traslladat a la gran fossa
dignificada en 2011 amb un monument sobre una paret que recull el nom
de les 700 víctimes. Giné explica que aquest memorial va costar set anys
de llargs i eterns tràmits fins que el Arzobispado, que té la
competència sobre el cementiri, va donar l'autorització final. "Si al
final es va inaugurar va ser gràcies a l'alcalde
Ballesteros", reconeix. "La meva mare, de 85 anys, deia que el meu avi
estava enterrat com un gos i des que es va inaugurar el monument diu ja
estar tranquil·la", explica Giné, dolguda per la beatificación. L'arquebisbe de Tarragona va al·legar problemes d'agenda per a assistir a
aquell acte de reparació.
Les entitats en favor de la Memòria Històrica volen ara complir dos
objectius: que es dignifiqui la fossa petita i que es col·loqui una
placa al costat del convent de les Oblatas, a Tarragona, perquè
s'informi que va funcionar durant la dictadura com l'única presó de
dones de tota Espanya. L'arquebisbe es va comprometre en la reunió a
acudir a la trobada que celebren els familiars víctimes de la dictadura
cada diumenge proper al 14 d'abril. Però tenen altre desig encara major:
no reneguen de la reconciliació però sostenen que mai arribarà si
l'Estat i l'Església no demanen perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada