dilluns, 14 d’octubre del 2013

Unes 200 persones reten homenatge a Tarragona a les víctimes del franquisme

Fossa comuna amb nou làpides, sense placa d'homenatge
Traducció Estació Collserola
L'acte de reparació s'ha celebrat sense incidents en la muntanya de l'Oliva i en les fosses comunes del cementiri on reposen les víctimes

El País - Ángels Piñol - Tarragona 13/10/13 
Unes 200 persones han participat aquest migdia a Tarragona en un homenatge en memòria de les 771 víctimes de la repressió de la dictadura franquista a Tarragona (665 afusellades i 106 mortes en hospitals o a la presó) coincidint amb la beatificación per part de l'Església als 523 "màrtirs" de la Guerra Civil, que es desenvolupava paral·lelament en la Universitat Laboral. L'acte ha culminat la campanya impulsa per la Coordinadora per la Laicidad i la Dignitat, que s'ha constituït en resposta a la cerimònia de la beatificación. L'entitat ha publicat un manifest, al que s'han adherit 1.300 persones, que admet que l'Església pot santificar a qui vulgui però recorda que l'acte religiós és un "un acte polític i també un insult a qui van perdre als seus familiars i van sofrir la repressió". El text recorda que l'Església va ser còmplice de la Guerra Civil i de la dictadura al titllar-la de "croada". La coordinadora, que sosté que la beatificación no contribuïx a tancar les ferides de la memòria històrica, va lliurar el plec de signatures a l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que, segons expliquen, va contestar que no pretenien amb la multitudinària beatificación ferir a ningú. 

L'acte ha recordat a les 771 víctimes, 665 afusellades i 106 mortes en hospitals i a la presó 
L'acte d'homenatge s'ha desenvolupat sense incidents malgrat que existia en els últims dies cert temor que pogués ser rebentat per part d'ultres que es van desplaçar aquest dissabte a Barcelona per a participar en la manifestació de l'extrema dreta convocada per a celebrar el Dia de la Hispanitat. No va haver tensió i si un emotiu de record als ciutadans represaliados en tres espais de la memòria històrica de Tarragona: el pujol de l'Oliva, on van ser afusellats més de 500 ciutadans partidaris de la República, i, a tot just 100 metres, en dues fosses comunes del cementiri. Una d'elles està ja dignificada, amb un monument inaugurat en 2010 amb el lema a A tots aquells que no van caure amb el cap ajupit, i altra, abandonada, en la qual apareixen agrupades nou làpides en el sòl. Diversos dels assistents han dipositat al costat d'ells rams de flors i clavells.

 L'itinerari s'ha iniciat en l'Oliva al costat d'un monument asèptic, inaugurat en 2011, amb una frase de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que convida a investigar la història per a "no oblidar el que no sabem". Després de col·locar dues banderes, una republicana i una estelada, Montse Giné, presidenta de l'Associació de Tarragona de Víctimes del Franquisme, ha explicat que va anar en aquest punt on el seu avi, regidor de Esquerra Republicana dels Guiamets, en El Priorat, va ser assassinat. El dia 19 es compliran 74 anys del crim. "El meu avi va ser afusellat en aquesta muntanya, des de la qual es veu el mar. Va ser l'última vista que va tenir. Com ell, altres centenars de persones van sofrir el mateix final", ha afirmat sense poder contenir l'emoció Giné, que explica que va ser la seva associació la qual va insistir perquè dos anys després es col·loqués al costat del monument una placa explicativa sobre els fets evocant els afusellaments. 

La comitiva, a la qual s'han sumat regidors, diputats i senadors d'Iniciativa per Catalunya, s'ha desplaçat al cementiri amb certa pressa, ja que tancava les seves portes a les 13 hores. Allí, han mostrat primer una fossa comuna amb nou làpides, en un lloc desangelado i sense una placa d'homenatge, i després s'ha traslladat a la gran fossa dignificada en 2011 amb un monument sobre una paret que recull el nom de les 700 víctimes. Giné explica que aquest memorial va costar set anys de llargs i eterns tràmits fins que el Arzobispado, que té la competència sobre el cementiri, va donar l'autorització final. "Si al final es va inaugurar va ser gràcies a l'alcalde Ballesteros", reconeix. "La meva mare, de 85 anys, deia que el meu avi estava enterrat com un gos i des que es va inaugurar el monument diu ja estar tranquil·la", explica Giné, dolguda per la beatificación.  L'arquebisbe de Tarragona va al·legar problemes d'agenda per a assistir a aquell acte de reparació. 

Les entitats en favor de la Memòria Històrica volen ara complir dos objectius: que es dignifiqui la fossa petita i que es col·loqui una placa al costat del convent de les Oblatas, a Tarragona, perquè s'informi que va funcionar durant la dictadura com l'única presó de dones de tota Espanya. L'arquebisbe es va comprometre en la reunió a acudir a la trobada que celebren els familiars víctimes de la dictadura cada diumenge proper al 14 d'abril. Però tenen altre desig encara major: no reneguen de la reconciliació però sostenen que mai arribarà si l'Estat i l'Església no demanen perdó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada