 |
| Antoni Franquesa, a la dreta, a Tolosa de Llenguadoc, als anys quaranta |
El col·lectiu Mala Herba, de Cerdanyola, ha posat en marxa una campanya per
poder tenir un memorial Antoni Franquesa en aquella ciutat del Vallès. Compten
amb la col·laboració del col·lectiu Mai Més!, de Ripollet, i de la família
d’Antoni Franquesa Funoll, un combatent maqui nascut a Santa Eulàlia de
Riuprimer el 14 d’abril de 1921 i mort assassinat entre Montcada i Cerdanyola el
19 d’abril de 1950. La família fa anys que està investigant la història d’Antoni
Franquesa amb l’objectiu de saber exactament on està enterrat. De moment, encara
sense èxit.
La recuperació de la figura d’Antoni Franquesa s’emmarca en els treballs de
recerca històrica i de restabliment de la memòria de la lluita antifeixista a
Catalunya que estan duent a terme els dos col·lectius vallesans. Ara mateix
estan en plena campanya de recollida de suports per tenir un memorial per a
Antoni Franquesa a Cerdanyola igual que ja el tenen dos altres maquis com Quico
Sabaté a Sant Celoni o Josep Lluís Facerias a Barcelona. Aquest últim, company
de lluita d’Antoni Franquesa, amb qui estava aquell 19 d’abril de 1950 quan va
ser abatut a trets. Tots aquells interessats a collaborar o adherir-se a la
campanya ho poden fer entrant a la web.
Antoni Franquesa s’havia incorporat a les milícies de la Joventut Comunitat
Ibèrica (JCI) el 19 de juliol de 1936, l’endemà de l’aixecament militar contra
el govern de la república. Hi va combatre fins que va passar a la 24a Divisió,
en ser organitzat l’exèrcit popular. En acabar la guerra va creuar la frontera i
va ser reclòs al camp d’Argelers, d’on es va escapar per tornar a l’Estat
espanyol per lluitar contra el franquisme. Detingut l’any 1941 a Figueres, va
estar tres anys a la presó Model en règim d’incomunicació. Quan va sortir en
llibertat va tornar a França i va ser l’enllaç del POUM durant sis mesos, abans
d’afegir-se a grups llibertaris que lluitaven contra el franquisme des del
mateix territori espanyol.
Antoni Franquesa va ser un dels maquis urbans amb una activitat més intensa
entre 1948 i 1950, formant part del grup de Josep Lluís Facerias, un altre
militant i guerriller llibertari que va poder escapar de diverses escomeses de
la guàrdia civil fins que el 30 d’agost de 1957 també va morir a trets a
Barcelona per la policia franquista. Franquesa, de fet, ja havia estat greument
ferit el 26 d’agost de 1949, en una emboscada de la guàrdia civil prop de la
frontera francesa. Dos companys seus van morir i ell va rebre un tret a la boca
i un altre al braç. Facerias i un cinquè guerriller van poder obrir-se pas amb
bombes de mà i carregar Franquesa malferit fins creuar la frontera. Tornaven de
donar un cop a la joieria Rudolf Bauer de Barcelona, d’on s’enduien un botí de
500.000 pessetes de l’època que havien de servir per finançar la lluita
antifranquista. Bona part de les joies van quedar escampades per la muntanya en
la fugida.
Finalment el 19 d’abril de 1950, poc després que l’1 d’abril es
frustrés un intent d’atemptat contra la festa franquista de la Victòria a
Barcelona, tornant de donar un cop al forn Sisquella de Cerdanyola, propietat
d’un dels grans empresaris franquistes de la ciutat, agents de seguretat privada
d’una urbanització de Montcada van abatre Antoni Franquesa, mentre els cobrien
les espatlles la guàrdia civil, de qui fins que no ho ha desmentit la
investigació de Mala Herba i Mai Més! es creia que eren els autors dels trets
mortals contra Franquesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada