Aplicació de la llei de la memòria històrica
·El desmuntatge posarà punt final a 71 anys d'homenatge al triomf colpista
·L'obra de Marés es col·locarà al Museu d'Història de la ciutat
ElPeriódico.cat - 27 de gener del 2011 XABIER BARRENA Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir, just quan es va complir el 72è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, comandades pel general Yagüe, i 35 anys després de la mort del dictador Franco, que diumenge que ve retirarà l'última gran escultura encara present als carrers de la ciutat: La Victòria, erigida per Frederic Marés per celebrar el triomf de les tropes sedicioses en la guerra civil espanyola (1936-1939). La peça, de quatre metres d'altura, es troba adossada a l'obelisc -el llapis- que presideix l'encreuament de l'avinguda de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, oficialment anomenat plaça de Joan Carles I i popularment conegut com el Cinc d'Oros per albergar, a principis de segle XX, cinc fanals.
La història de l'escultura té la seva substància celtibèrica, que hauria dit l'escriptor barceloní Luis Carandell. En temps de la segona república (1931-39), es va convocar un concurs per aixecar una escultura en homenatge a qui va ser president de la primera república (1873-74) Francesc Pi i Margall, cap d'Estat de la primera etapa no monàrquica espanyola.
En concret, prenent com a base l'obelisc que van projectar Adolf Florensa i Josep Vilaseca, diferents artistes van competir per dissenyar la figura que representaria la república. Va guanyar el concurs Josep Viladomat i Frederic Marés va quedar segon. L'efígie de la república es va situar al capdamunt de l'obelisc i a la base es va emplaçar un medalló que representava Pi i Margall. El president Lluís Companys va inaugurar el conjunt el 12 d'abril de 1936. El nou ajuntament franquista creat el 1939 va acordar retirar l'escultura i el medalló -avui es troben a la plaça de Llucmajor- i encarregar una nova efígie a Frederic Marés. Aquest va prendre com a punt de partida el seu projecte del concurs anterior i va portar a terme les pertinents modificacions per atendre la correcció política de la dictadura. Es va convertir així en La Victòria, homenatge al triomf militar franquista. En lloc del medalló es va col·locar al monòlit una planxa de granit amb una inscripció que no té desperdici: «A l'heroic Exèrcit nacional, preclara religió d'homes honrats d'Espanya: Al seu Cabdill, invictíssim Sa Excel·lència...». Es va inaugurar el 26 de gener de 1940. Un any després de la presa de Barcelona.
PLANXA FINS A LA TRANSICIÓ / La planxa es va mantenir fins a l'any 1979, quan el primer ajuntament democràtic la va retirar. Un escut del Rei ocupa ara el lloc de l'emblema franquista.
El desmuntatge de l'escultura, d'acord amb la llei de memòria històrica va ser aprovat pel districte de l'Eixample i el consell assessor d'escultures. L'obelisc no es toca perquè va ser projectat en l'anterior període democràtic, el de la segona república.
L'escultura de Marés, que trobarà immediatament nova ubicació en la col·lecció contemporània del Museu d'Història de Barcelona, on se sumarà al monument als Caiguts, a la Zona Universitària, retirat el 2006, i al de José Antonio Primo de Rivera, a l'avinguda de Josep Tarradellas, emmagatzemat el febrer del 2009.
ahora solo hace falta que el nombre de la plaza también se cambie, muy interesante el blog. te dejo un enlace donde expongo lo del nombre de la plaza.
ResponEliminahttp://mundobarcino.blogspot.com/2010/12/el-nombre-de-una-calle-o-plaza.html#more
Unit al canvi del nom de la plaça sens dubte van altres millores incloses, reivindicacions en les quals estem empenyent, la fi de l'era borbònica, amb tota la seva sinistra ombra, l'herència que el genocida ens fa patir.
ResponEliminaGràcies per l'enllaç, encantada de veure't per aquí
MJBarreiroLG