 |
| Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015 |
27 de setembre de 1975 cinc militants
d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Cerdanyola del Vallès i
Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius
consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del
dictador Franco
Fa cinc anys, dies abans d'aquesta data, es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki"
a mans de la família al cap de quasi quatre de la seva mort. La família
va anunciar que cediria aquestes beines a una fundació de la memòria
històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències
criminals del franquisme. 39 anys després, aquest i altres crims de
l'exèrcit espanyol i la policia franquista continuen impunes.
 |
| Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015 |
Tots els afusellats van ser brutalment
torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de
1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges
ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals
militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un
procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell
del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al
moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.
A Catalunya les mobilitzacions de
resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què
es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats
pel dictador Franco.
Juan Paredes Manot "Txiki" va ser
afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la
Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels
advocats Marc Palmés i Magda Oranich.
Aquesta execució juntament amb
l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena,
Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,
Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de
l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del
moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.
Arran de la seva execució i la d'Angel
Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a
reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.
Les beines de les bales amb què van
afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser
entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores
equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda
Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar
l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va
lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.
Els botxins de "Txiki" van necessitar un
tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va
cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant
l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va
dexiar un testament escrit
en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del
feixisme. A l'execució, hi van assistir els advocats de "Txiki" Oranich
i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes
Manot.
 |
| Homenatge de l'independentisme català a Txiki, a finals dels anys setanta a Cerdanyola |
TxikiDedicat a la senyora Antonia Maria Manot
Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.
El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.
Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.
Adéu, Txiki, adéu, fins ara
29 de setembre 1975
(Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada