1800 manresans sense llibertat

Traducció Estació Collserola

La capital del Bages reuneix un dels millors arxius sobre repressió franquista

El País- Barcelona / 5-1-12

Notificacions de condemnes a mort (algunes signades pel propi reu minuts abans de ser afusellat), diligències d'execucions, cartes de presos als seus familiars, sentències, avals de bona conducta, denúncies ... Así hasta un millar de documentos y todos los datos personales de 1.800 manresanos que, en algún momento de la larga represión franquista, perdieron —semanas o años— su libertad y, demasiadas veces, la vida. Així fins a un miler de documents i totes les dades personals de 1.800 manresans que, en algun moment de la llarga repressió franquista, van perdre-setmanes o anys-la seva llibertat i, massa vegades, la vida. Todo estará en la web que bajo el epígrafe Censo de manresanos privados de libertad. Tot estarà a la web que sota l'epígraf Cens de manresans privats de llibertat. Nombres y cifras de la represión franquista (1939-1975) acogerá en breve el portal www.memoria.cat, haciendo así de Manresa uno de los pocos municipios de España que dispone de una información de este tipo tan amplia. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975) acollirà en breu el portal www.memoria.cat, fent així de Manresa un dels pocs municipis d'Espanya que disposa d'una informació d'aquest tipus tan àmplia.

Campos de concentración, batallones de trabajos forzados y prisiones fueron algunos de los tétricos escenarios que atraparon a esos casi dos millares de ciudadanos. Camps de concentració, batallons de treballs forçats i presons van ser alguns dels tètrics escenaris que van atrapar a aquests gairebé dos milers de ciutadans. Su censo aportará, amén de una novedosa aproximación cuantitativa a la represión franquista y su impacto en la capital del Bages, aspectos más específicos, como la filiación política o sindical de los detenidos, las profesiones, el tipo de condena o su situación familiar, entre otros aspectos. El seu cens aportarà, a més d'una nova aproximació quantitativa a la repressió franquista i el seu impacte a la capital del Bages, aspectes més específics, com la filiació política o sindical dels detinguts, les professions, el tipus de condemna o la seva situació familiar, entre altres aspectes.

Vuit arxius oficials-entre ells, el Arxiu General Militar de Guadalajara - i un notable nombre de papers privats ha buidat l'equip d'investigadors de la Associació Memòria i Història de Manresa , creadora de memoria.cat. Con esa información, los habitantes de la capital del Bages completarán una de las mejores documentaciones sobre la represión franquista en una localidad específica, pues otro de los apartados de la red ya cuenta con la relación alfabética de los 755 habitantes que fallecieron como consecuencia de la guerra y la posterior política de mano dura. Amb aquesta informació, els habitants de la capital del Bages completaran una de les millors documentacions sobre la repressió franquista en una localitat específica, doncs un altre dels apartats de la xarxa ja compta amb la relació alfabètica dels 755 habitants que van morir com a conseqüència de la guerra i la posterior política de mà dura. La cifra incluye los que murieron en campos de concentración (16 personas) y los que cayeron en la propia retaguardia republicana (158). La xifra inclou els que van morir en camps de concentració (16 persones) i els que van caure en la pròpia rereguarda republicana (158).

El censo será presentado el próximo jueves en un acto en el que intervendrá, entre otros, el historiador Joaquim Aloy, uno de los fundadores de la página web, que ha nutrido con algunos hallazgos de gran impacto. El cens serà presentat dijous que ve en un acte en el qual intervindrà, entre altres, l'historiador Joaquim Aloy, un dels fundadors de la pàgina web, que ha nodrit amb algunes troballes de gran impacte. Entre ellos, el de septiembre de 2010: un manuscrito de Carme Ballester, segunda esposa del presidente de la Generalitat Lluís Companys, donde relataba la detención de su marido por parte de los alemanes en la localidad francesa de La Baule (Bretaña), lo que permitió su posterior entrega a las autoridades franquistas. Entre ells, el de setembre de 2010: un manuscrit de Carme Ballester, segona esposa del president de la Generalitat Lluís Companys, on relatava la detenció del seu marit per part dels alemanys a la localitat francesa de La Baule (Bretanya), el que permetre la seva posterior entrega a les autoritats franquistes.