 |
| Barcelona 20 desembre 2014 |
Mossos, el segon cos més implicat en morts d’aquest tipus
Directa.cat - Bertran Cazorla 20/01/2014
dimarts, 30 de desembre del 2014
Catalunya va encapçalar el nombre de morts sota custòdia policial el 2013
diumenge, 28 de desembre del 2014
El cas més greu de tortures a Barcelona, silenciat pels mitjans
Traducció Estació Collserola
Ciutat Morta s'emetrà en TV3 abans del 31 de gener de 2015
Público - Esperanza Escribano 28/12/14 Barcelona
Fa gairebé nou anys que Barcelona està morta. La van matar el seu alcalde, el socialista Joan Clos, el seu regidor de Seguretat, Jordi Hereu, la jutgessa instructora Carmen García Martínez i els policies urbans Bakari Samyang i Victor Barona. És la tesi que sosté Ciutat Morta, el documental que relata un dels més greus casos de corrupció policial, judicial i política en la capital catalana i que troba el seu aval en el silenci dels mitjans catalans. Malgrat haver guanyat el Festival de Màlaga i el premi del públic en el Festival de Sant Sebastià, ningú a Catalunya sabia gens d'aquesta producció. Finalment i gràcies a la pressió popular a través de les xarxes, TV3 ho emetrà abans que acabi gener.
La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.
La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.
A Cipriano Martos
Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.
Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.
Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.
Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.
Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.
Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.
Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.
La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!
Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.
Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.
Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.
Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.
Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.
La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!
Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.
Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.
Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.
Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.
dissabte, 27 de desembre del 2014
Record de la presó de dones
Traducció Estació Collserola
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona
L'avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb plaça Maria Cristina, és una zona ara de passeig, fins i tot creua el tramvia. Aquí s'emplazó entre 1939 i 1955 la Presó Provincial de Dones de Barcelona, una institució creada pel Govern de la Generalitat republicana en l'Asil del Bon Consell, una antiga casa de camp que fins a llavors havien dirigit les religioses dominicas franceses per a «mantenir gratuïtament, instruir i moralizar a joves descarriadas», segons el testimoniatge històric recollit per ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya).
Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.
La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.
Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».
Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».
A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.
«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.
Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.
Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.
La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.
Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».
Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».
A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.
«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.
Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.
divendres, 26 de desembre del 2014
El franquisme es reivindica. Nadal franquista
 |
| Veure fotos dels diplomes i reconeixements a personatges públics |
La Fundació Nacional Francisco Franco homenatja els exministres encausats per la justícia argentina per crims contra la Humanitat
Nacio Digital , Madrid |25/12/2014
Mentre la justícia argentina persegueix els jerarques franquistes, a Madrid la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) organitza actes públics de desgreuge contra els encausats, com els exministres Licinio de la Fuente i José Utrera Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón. Més de dues-centes persones van assistir a l'acte, convocat a principis d'aquest mes de desembre, tot coincidint amb la data de naixement del dictador.
Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgar diplomes i reconeixements a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".
L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán": ¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...
La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.
Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgar diplomes i reconeixements a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".
L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán": ¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...
La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.
 |
| Utrera Molina exministre encausat per la justícia argentina per crims contra la Humanitat |
Jornada solidària amb els presos i preses en lluita
27 de desembre del 2014 a Berga
17h. Xerrada sobre el sistema penitenciari i la repressió a les anarquistes. Ateneu Llibertari del Berguedà
19h. Marxa de torxes. Plaça de Sant Pere.
21h. Sopar i quinto solidari. Prou repressió a l'independetisme, Teti absolució. Casal Panxo
Llibertat anarquistes empresonades
21 dic. 2014
La matinada del passat dimarts 16 de desembre un desplegament policial ordenat per l’Audiència Nacional irromp en els nostres espais i deté a 11 companyes. En Sant Andreu assalten quatre vivendes, registren l’Ateneu Llibertari del Palomar i s’emporten a tres de les nostres.
Assistim a la denominada operació Pandora, un cop repressiu dirigit pel jutge Javier Gómez Bermúdez contra el moviment anarquista. Una vegada més l’Estat recorre a la denominada lluita antiterrorista per a eliminar a qui qüestiona i amenaça l’ statu quo.
Però qui sembra el terror? A cas no és l’Estat una maquinària despietada i cruel que gaudeix de total impunitat? El mateix engranatge inhumà capaç de rescatar la banca mentre desnona les nostres veïnes i condemna les nostres vides a la precarietat? Què tanca i tortura a persones migrades en Centres d’Internament? Què retalla cada cop més llibertats en pro de una suposada seguretat ciutadana que en realitat és una altra forma de mantindre els privilegis d’uns pocs a costa de la misèria de la resta?
No tenim res a amagar. Som anarquistes i rebutgem l’ordre social imposat. No estem disposades a empassar-nos aquesta realitat de misèria i acceptem el conflicte derivada d’aquesta decisió. El nostre compromís és ferm i la nostra resposta és clara:
La lluita és l’únic camí.
divendres, 19 de desembre del 2014
Homenatge als 1.700 afusellats al Camp de la Bota, el símbol dels anys més negres de la repressió franquista
El Camp de la Bota, el lloc on es va celebrar el Fòrum de les Cultures, ha estat l'escenari d'un acte d'homenatge als més de 1.700 republicans que hi van ser afusellats durant els anys més negres de repressió franquista. A l'acte, organitzat pel Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, hi han assistit molts familiars dels que hi van morir. Alguns han donat el seu testimoni.
La família d'Agustí Soler i Fosas ha tornat avui al lloc on va ser afusellat el novembre de 1939, ara fa 75 anys, pel sol fet d'haver estat alcalde republicà de Sant Joan de Vilatorrada, del 1936 al 1938, durant la Guerra Civil. Agustí Soler, pagès i militant d'Esquerra Republicana, no tenia sang a les mans i no es va amagar un cop acabada la guerra.
La seva filla gran, Rosa Soler, ha explicat que "Primer el van portar a la presó de Manresa. Allà el feien anar a comprar pa i a buscar aigua a la font. Mirin si es podria haver escapat! Ell estava convençut que el respectarien, perquè no havia fet res. Però quan va ser a Barcelona a la Model, ja va veure la cosa canviada."
Rosa Soler, que aleshores tenia tretze anys, va veure per últim cop el seu pare a la presó Model, on estava tancat amb altres condemnats a mort. El pare va voler veure la més gran de les tres filles: "I el pare quan em va veure es va agafar a la reixa, amb uns crits terribles, 'Sóc innocent, em maten però soc innocent. No he matat ningú ni he fet matar ningú. Aneu amb el cap ben alt, que em maten innocentment!'"
dimarts, 16 de desembre del 2014
Operació de l'Audiència Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra contra el moviment llibertari
 |
| 400 antiavalots han escorcollat la Kasa de la Muntanya on han identificat a la premsa que s'hi apropava i han tancat el perímetre |
Fins al moment la policia ha detingut onze persones, algunes de les quals en cases particulars.
Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”
Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”
Directa.cat 16/12/14
A un quart de sis del matí, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra s'ha mobilitzat per dur a terme una operació contra el moviment llibertari. Complint ordres de l'Audiència Nacional espanyola, en un operatiu ordenat pel jutge Javier Gómez Bermúdez, els agents han assaltat la Kasa de la Muntanya, històrica casa okupada de Barcelona que enguany compleix 25 anys d'activitat. Els Mossos han rebentat l'accés principal de la casa per poder accedir-hi i, en aquell moment, un helicòpter de la policia s'ha situat a sobre de l'edifici il·luminant-lo amb un potent focus. Els antiavalots han arrencat un arbre i un pivot del carrer per poder aparcar-hi els furgons.
Precampaña de la Brigada José Martí 2015 ( Catalunya )
Ja hem començat la precampaña de la Brigada José Martí 2015 ( Catalunya )
Així mateix, també hem acordat realitzar en la Universitat una conferència en el mes de gener i una altra al febrer, la confirmació del qual es farà quan tinguem lligat les respectives sales i els ponents.
Constantino Enguídanos Ruiz
En memòria d'Elissa Garcia i totes les lluitadores caigudes
Grup Llibertari Elissa 13 dic. de 2014
A inicis de desembre, en el marc de les Festes Majors del barri, col·loquem una placa que recorda la miliciana andreuenca que dona nom al nostre col·lectiu: Elissa García Saez, treballadora revolucionària que morí el 20 d'agost combatent els feixistes al front d'Aragó.
Per nosaltres Elissa és tant sols un nom entre molts altres, un rostre que simbolitza i representa les mil·lers de persones que al llarg de la Història s'han llençat a la conquesta d'un futur en llibertat, un futur sense explotació ni opressió de classe, gènere, ni de cap altre tipus.
Per nosaltres Elissa és tant sols un nom entre molts altres, un rostre que simbolitza i representa les mil·lers de persones que al llarg de la Història s'han llençat a la conquesta d'un futur en llibertat, un futur sense explotació ni opressió de classe, gènere, ni de cap altre tipus.
diumenge, 14 de desembre del 2014
El PP rebutja reprendre la llei de la Memòria Històrica i reconèixer les víctimes del franquisme
 |
| Esclaus del franquisme a la vall dels caiguts |
"No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. La veritat l'exploren els investigadors", diu el 'popular' Muñoz-Alonso en el dia internacional dels Drets Humans
EUROPA PRESS
El PP ha rebutjat en el Ple del Senat una moció proposada pel PNB i amb el suport de la resta de partits per reprendre l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica, prendre mesures per reconèixer les víctimes del franquisme i col·laborar en la recuperació de desapareguts. Tots els grups de la cambra alta han donat suport a la iniciativa defensada pel portaveu basc, Jokin Bildarratz, que ha assegurat que buscava el consens. "A totes les víctimes els devem un compromís i això tractem de buscar amb aquesta moció", ha explicat.
La iniciativa original tenia sis punts, amb els quals el PNB demanava complir les recomanacions de Nacions Unides per "promoure la veritat" i la reparació moral i econòmica de les víctimes, col·laborar en la recerca de desapareguts, elaborar un cens de símbols franquistes i permetre l'obertura dels arxius de les presons.
El portaveu nacionalista ha acceptat aportacions del PSOE, l'Entesa i CiU per transformar el Valle de los Caídos en centre de la memòria, recuperar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura i realitzar un cens de les confiscacions del govern franquista.
El senador del PP Alejandro Muñoz-Alonso ha explicat el vot en contra del seu grup. Ha assegurat que el document de Nacions Unides és només un informe realitzat per un relator "que va estar a Espanya dues setmanes i es va assabentar d'una sèrie de coses", però que també inclou algunes valoracions positives, com la importància de la Transició, ha dit . "No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. Recordo la novel·la d'Orwell, '1984', que creava un ministeri de la veritat. En les democràcies no hi ha veritats oficials, cadascun exposa el que li sembla oportú. En aquestes qüestions la veritat l'exploren els investigadors", ha afegit.
I ha assegurat que el model de transició espanyola "no és el centreamericà", que al seu judici és el seguit pel relator de Nacions Unides. "Aquí el procés es va fer de reconciliació, que va començar pels quals deia que havien perdut la guerra. Ho sento molt, han d'escoltar això perquè és així", ha afegit el portaveu elevant la veu sobre les protestes de l'oposició.
També ha rebutjat Muñoz-Alonso el cens dels símbols franquistes, perquè ja hi ha un acord del consell de ministres de retirar-los. "Hisenda garanteix que està insistint perquè es faci la defecció d'aquestes restes del franquisme, que estan desapareixent", ha assenyalat.
"Trencar" amb el franquisme
Des del PSOE, Francesc Antich ha assegurat que una part del país "no vol donar passos a favor de la memòria històrica" i que el govern del PP ho demostra per no dedicar diners al desenvolupament de la llei. "No ens esperàvem una resposta tan radical pel PP, que no seguissin la línia dels partits conservadors de la resta d'Europa. No és possible intentar vendre aquest missatge que ja es va arreglar tot durant la Transició i que això busca la confrontació. No donar solució a aquestes qüestions és mantenir víctimes de primera i de segona", ha dit.
La senadora de CiU Maria Rieradevall ha demanat "no deixar soles les víctimes" des de l'Estat i "mecanismes per aclarir la veritat" després de gairebé 150.000 "desaparicions forçades" durant la guerra i el franquisme. "És imprescindible investigar els crims i treballar per a la reparació de les víctimes", ha argumentat, recordant l'oportunitat del debat en el Dia Internacional dels Drets Humans.
Des d'Entesa, Joan Saura ha demanat al PP "trencar" amb el franquisme com han fet altres països amb els seus passats de dictadura i ha assegurat que des de Nacions Unides es constata que a Espanya no hi ha hagut una política d'Estat per passar pàgina. "Cal llegir aquesta pàgina i el tancament del tema de la memòria històrica passa perquè el PP no faci pensar que d'alguna manera no condemna de forma clara la dictadura", ha dit.
El senador d'IU Jesús Iglesias ha assegurat que la democràcia té "un deute pendent", reconèixer que hi ha víctimes del franquisme i ha criticat que s'al·legui manca de recursos per no complir la llei.
dijous, 11 de desembre del 2014
Campanya de Verkami pel primer disc de la Brigada Intergeneracional per la Recuperació de la Memòria Històrica
Descripció del projecte
Què és la Brigada Intergeneracional?
El projecte Brigada InterGeneracional és un col·lectiu d'artistes per a la Recuperació de la Memòria Històrica que tenen alguna cosa a dir des de la seva experiència personal o familiar o des de qualsevol aspecte de la nostra història recent que els ha tocat o emocionat d'alguna manera a través de les seves cançons. N'hi ha moltes d'originals però també hi ha cançons i poemes de fa molts anys amb una nova mirada. Tot plegat per tal d'anar conformant un mapa vivencial, social i emocional de La República, La Guerra Civil (o més aviat Cop d'Estat Feixista), la Dictadura i la Transició a la Democràcia. Després d'organitzar un concert al Festival Barnasants i un altre al Poble Vell de Corbera d'Ebre durant aquest 2014, el proper pas és, amb la vostra col·laboració, fer un disc abans d'acabar el primer any d'existència per a posar en comú tot això i per a ajudar a finançar més activitats per recuperar la nostra memòria històrica en un moment en el que s'estan morint els darrers testimonis directes de la Guerra Civil. És doncs no només necessari sinó a més URGENT! Demanem, per tant, el màxim de col·laboració per a poder aportar llum a gent de totes les edats i capes socials amb cançons de totes les generacions i gèneres musicals d'artistes actuals i de sempre per ajudar a descobrir, generar curiositat i interès per una part enfosquida de la història que és de tots però que alguns volen amagar. Volem trencar el pacte de silenci i tots els tabús perquè no podem mirar el futur ni tancar ferides sense conèixer bé el nostre passat i dignificar tothom qui va patir i morir injustament.
Els artistes que han cedit cançons sobre la memòria històrica per aquest primer disc són: Cesk Freixas, Feliu Ventura, Quico Pi de la Serra & Carme Canela, Enric Hernàez, Manel Joseph, Xavier Batllés, Xavier Baró, Os Chotos!, Rosa Luxemburg, La Banda del Panda, Sergi Dantí, Joanjo Bosk, l'Orquestra de Trinxera, François Pagès, Turnez & Sesé i Quico, El Cèlio i el Noi Mut de Ferreries. I les cançons inèdites que s'han enregistrat expressament pel disc són les de: Rusó Sala, Dani Caracola, Mike Wild i Roc Casagran amb Cesk Freixas.
150 aniversari de la I Internacional: marxistes i llibertaris d'ahir a avui
Presentació del nº 136 de la revista Viento Sur
Amb:
Amb:
Pepe Gutiérrez, assagista
Pelai Pagès, historiador
19:00h Divendres 12 Desembre
Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32 L3-Poble Sec; Barcelona)
Pelai Pagès, historiador
19:00h Divendres 12 Desembre
Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32 L3-Poble Sec; Barcelona)
dimarts, 9 de desembre del 2014
Estrena del documental "Cinema en Temps de Guerra" fins a l'11 de desembre a Barcelona
Estrena
Cinema en Temps de Guerra
Un documental que recull la producció cinematogràfica catalana durant la Guerra Civil
El divendres 5 de desembre es va estrenar al Cinema Maldà, el llargmetratge “Cinema en Temps de Guerra”. Si no el veu veure a la preestrena de la Filmoteca, ara teniu una segona oportunitat. La pel·lícula estarà en cartellera fins a l'11 de desembre.
A través dels records i les experiències del director de fotografia Joan Mariné (Barcelona, 1920), el documental fa un recorregut per les pel·lícules que es van filmar durant aquells anys. Testimoni d’excepció, va ser l’encarregat de la restauració de gran part del material fílmic realitzat durant els anys de la guerra. Des de la Filmoteca on treballava de restaurador va reconstruir, pla a pla, la història del cinema català durant la guerra civil espanyola.
“Cinema en temps de guerra” ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona i del Memorial Democràtic. El documental vol rescatar de l'oblit als seus autors i les seves pel·lícules, contribuint així a la recuperació de la memòria històrica d’un cinema que va ser intencionadament apartat i oblidat.
dissabte, 29 de novembre del 2014
En record a les dones preses a les Corts
Estudiants de la Universitat de Barcelona ideen monuments que recuperen la memòria de l’enderrocada Presó de Dones. Durant la dictadura franquista va ser una de les principals institucions repressores del règim, però el seu record va romandre amagat dècades després de la seva desaparició.
Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973
Traducció Estació Collserola
Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014
Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.
Reposició de les plaques d’homenage als ugetises morts a la batalla de l’Ebre
El passat març, uns desconeguts van trencar les plaques originals
UGT Catalunya 14/11/14
Dissabte, 15 de novembre , a la cota 705 de la Serra de Pàndols, que pertany al terme municipal de Pinell de Brai, es varen reposarar les plaques d’homenatge als ugetistes morts en el decurs de la batalla de l’Ebre.
Dos metges en temps de guerra (1936-1939)
Organitza Memorial Democràtic
Homenatge a Frederic Duran i Jordà, director del Servei de Transfusió de Sang de l’Exèrcit de la República, i a Norman Bethune
Dimecres, 3 de desembre, a les 18.30 h
Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals
Via Laietana, 26
Barcelona
Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals
Via Laietana, 26
Barcelona
'República i guerra a Sant Andreu de Palomar'
Aquest projecte de recerca sobre la II República a Sant Andreu de Palomar es presenta al bar Versalles del barri de Sant Andreu (Barcelona)
Dimarts 2 de desembre, a les 20 h. Bar Versalles. Gran de Sant Andreu, 255 Barcelona
Els historiadors Jordi Rabassa-Massons i Pau Vinyes i Roig presentaran el dimarts 2 de desembre el projecte de recerca que han realitzat al voltant de la 2a República a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Arran d’aquest projecte, s’editarà un llibre il·lustrat i es farà una exposició.
Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà
Diumenge, 7 de desembre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà
Pl. de Dolors Clua, 13
Gavà
Inici al Museu de Gavà
Pl. de Dolors Clua, 13
Gavà
Organitza Museu de Gavà
Preu: 4€. Entrada reduïda: 2,5 €
dissabte, 22 de novembre del 2014
divendres, 21 de novembre del 2014
Presentació del portal sobre les Brigades Internacionals
 |
| Veure Web: SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) |
diumenge, 16 de novembre del 2014
La germana de Puig Antich considera "històrica" l'ordre de detenció contra Martín Villa i Utrera Molina
Mercè Puig Antich té poca confiança que la justícia espanyola respongui a la petició
Ara.cat - ACN Barcelona
Mercè Puig Antich, germana de l'últim executat a garrot vil per la dictadura franquista, Salvador Puig Antich, ha qualificat d'"històrica" l'ordre de detenció dictada per la Interpol per crims contra la humanitat contra els exministres del règim Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina -sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón- i contra 17 alts dirigents més del franquisme. L'ordre arriba després que la jutgessa argentina María Servini de Cubría en demanés l'extradició a l'estat espanyol la setmana passada. Puig Antich ha mostrat poca confiança en les ganes de col·laborar de la justícia espanyola però en declaracions a l'ACN ha assegurat que lluitarà "perquè això arribi a bon port".
Acte d'homenatge als maquis a Berga
dimecres, 12 de novembre del 2014
Les restes de quatre membres de l'exèrcit republicà
 |
Lamentable.org - Carles Querol 4/11/14
S’han localitzat les restes anònimes de quatre membres de l’exèrcit republicà en dues fosses a la Serra de Riés (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès). Es tractaria de quatre integrants de l’Exècit Popula
diumenge, 9 de novembre del 2014
Uns encaputxats entren a l'Escola d'Hosteleria de Girona
 |
La resposta de la gent ha estat contundent. Foto: Carles Palacio
|
El PxC i l'MSR se'n desmarquen
Laura Alberch/B.F 09/11/2014
Cinc encaputxats han entrat dins l'Escola d'Hostaleria de Girona, insultant els votants i trencant mobiliari. La resposta popular ha estat contundent. La gent els ha reduït fins que han arribat els Mossos d'Esquadra, que els han detingut entre aplaudiments. Han estat detinguts i identificats. Els Mossos han confirmat que quedaran en llibertat a l'espera que el jutge els citi a declarar.
Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
Nou Centre d’Interpretació Lluís Companys
Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República
El passat mes de juliol es va obrir al públic l'espai museístic dedicat a la figura de Lluís Companys, ubicat al Tarròs, municipi de Tornabous a l'Urgell, poble natal del qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933 i 1940.
dimecres, 5 de novembre del 2014
#Cassolada pel 9-N: convocatòria per a repicar atuells contra el TC
Cada dia a les 22:00h. fins el #9N2014
A tots els pobles i ciutats de Catalunya fins dissabte, fem sonar cassoles!
VilaWeb
Després de l'èxit del repic d'atuells ahir al vespre contra el Tribunal Constitucional i en favor del 9-N, avui se n'ha convocat un altra, a la mateixa hora. I el propòsit, expressat per molta gent a la xarxa, és de fer el mateix cada dia fins diumenge. Amb l'etiqueta #cassolada, la crida va començar a córrer per Twitter ahir a la tarda i es va concretar en una enorme manifestació de protesta arreu del país. Es demanava a la ciutadania que fes soroll des del carrer o des dels balcons per protestar contra l'acció del TC.
I, efectivament, a les deu del vespre una gentada es va afegir a repicar atuells des del balcó de casa estant. El repic ha estat particularment intens a Barcelona.
Homenatge als companys Puertas, Vilella i Bertobillo
B Llibertari.org
65è aniversari de l’assassinat de tres companys a Berga
15 de noviembre a las 12:00 hasta 16 de noviembre a las 18:00
C. del Balç número 4, baixos esquerra, 08600 Berga
|
Els fets que recordarem i els companys que homenatjarem
El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat.
Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.
No pensem oblidar
L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.
Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.
El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.
Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:
-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:
Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
-14 h Dinar popular.
-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:
Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga
-18 h Cloenda
Com col·laborar econòmicament:
1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49
Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org
Organitza:
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.
El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat.
Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.
No pensem oblidar
L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.
Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.
El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.
Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:
-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:
Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
-14 h Dinar popular.
-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:
Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga
-18 h Cloenda
Com col·laborar econòmicament:
1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49
Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org
Organitza:
Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.
Una impressionant #cassolada a favor del 9-N apunta a una gran participació
El repic d'atüells es fa sentir amb molta força, especialment a Barcelona · Us n'oferim els millor vídeos
Després de la suspensió de la votació del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional espanyol, un repic d'atuells ha ressonat per moltes poblacions de Catalunya. Amb l'etiqueta #cassolada, la crida ha començat a córrer per Twitter a la tarda i s'ha concretat en una enorme manifestació de protesta arreu del país. Es demanava a la ciutadania que fes soroll des del carrer o des dels balcons per protestar contra l'acció del TC. I, efectivament, a les deu del vespre una gentada s'ha afegit a repicar atuells des del balcó de casa estant. El repic ha estat particularment intens a Barcelona.
Fernàndez Díaz legalitza Alba Daurada
Nació Digital.cat
El partit d’extrema dreta grec, Alba Daurada, ja és un partit legal a l’Estat espanyol. El Ministeri de l’Interior, que dirigeix Jorge Fernández Díaz, ha legalitzat el partit domiciliat a Alcoi, a l'Alcoià. Els seus representants legals tenen un ampli historial de militància en formacions ultres com Espanya 2.000, com és el cas del seu secretari Isidro del Campo; el president és i el tresorer Cristian Martínez García.
Escàndol per la prohibició de Correus de distribuir cartes del 9-N
L'empresa estatal admet la negativa a Girona i a Platja d'Aro perquè la tramesa 'incomplia la normativa'
VilaWeb Dimecres 05.11.14
Correus ha retornat 50.000 cartes que el batlle de Girona, Carles Puigdemont, pretenia enviar a les llars de la ciutat per instar a la participació el proper diumenge 9 de novembre. L'ajuntament paga un correu franquejat però, tot i això, l'empresa estatal ha retornat les cartes. Fonts de l'ajuntament apunten que Correus té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, va enviar 50.000 cartes a les llars de la ciutat on, a banda d'instar a participar, adjuntava informació sobre els set punts de votació que hi haurà distribuïts per la ciutat i també tres butlletes. A la carta, el batlle remarca que el 9 de novembre és una 'cita històrica' i destaca que és un procés democràtic basat en la llibertat d'expressió. Així mateix, aprofita per desitjar que la diada transcorri 'de forma cívica, festiva i amb plena normalitat d'una democràcia madura'.
A la carta també recorda que el món local s'ha mostrat a favor de la consulta i que al mateix plenari de Girona s'ha aprovat per 'amplíssima majoria' donar suport a la consulta. D'altra banda, es compromet a què el consistori vetllarà perquè sigui una jornada 'inclusiva, cívica i participativa'. 'Tots hi som convidats a participar, pensem el que pensem, parlem la llengua que parlem. Totes les opcions són igualment bones, vàlides i legítimes. Per això Girona ha de ser un exemple de participació i civisme', recull la carta.
Cartes retornades a Girona
Aquestes 50.000 cartes s'havien d'enviar a través del franqueig postal que el consistori paga a Correus per enviar totes les cartes sense necessitat de posar-hi segell. La sorpresa de l'ajuntament, però, és que totes les cartes han estat retornades. Fonts de l'ajuntament asseguren que l'empresa estatal té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
Davant d'aquesta situació, el consistori no ha abaixat els braços i ha comptat amb l'ajuda de voluntaris que des del dimarts s'han dedicat a treure les cartes dels sobres franquejats i posar-les de nou en un altre sobre. Serà una empresa contractada per l'ajuntament l'encarregada de distribuir bústia a bústia totes les cartes.
La indignació de el batlle de Girona
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha declarat que no troben 'cap explicació raonable' al fet de que Correus hagi retornat les cartes. 'Correus té l'obligació de repartir les cartes i que no ho faci per raons de tipus ideològic perquè no comparteix el contingut ens situa en un escenari preocupant', ha manifestat el batlle.
Puigdemont atribueix la decisió a un 'error polític d'algú que s'ha extralimitat en les seves funcions' i alerta que demanaran les explicacions pertinents perquè s'ha vulnerat el dret fonamental a la informació dels ciutadans de Girona.
A més, recorda que Correus va guanyar per concurs el contracte per a la distribució de les comunicacions postals de l'ajuntament i, per tant, estudiaran si hi ha hagut incompliment de contracte. 'La nostra obligació és fer prevaldre els interessos de l'administració', ha manifestat.
Incidències també a Castell-Platja d'Aro
Correus no només s'ha negat a distribuir informació relacionada amb el 9-N a Girona. A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) també s'han trobat una situació similar. Al municipi l'institut on es podrà votar el 9-N està situat al nucli de Castell d'Aro i, per tant, allunyat de la zona de Platja d'Aro i S'Agaró. Per decisió de CiU, ERC i la secció local de l'ANC, es va decidir posar un servei de bus gratuït perquè la gent pogués desplaçar-se des de diferents punts del municipi fins a l'IES Ridaura.
Per tal de donar a conèixer aquest servei, també van editar 3.000 fulletons on s'explicaven els detalls d'on agafar l'autobús, així com els horaris. Llavors, es van adreçar a Correus i van formalitzar un contracte perquè els fes la tramesa de 1.500 cartes a les llars on l'empresa estatal té controlat que hi viu habitualment gent. Les altres 1.500 les distribuïen ells mateixos a comerços i punts d'interés. El cost del servei era de 93 euros, la mateixa tarifa que Correus aplicaria per a la tramesa de qualsevol tipus de publicitat.
El regidor de CiU Josep Maria Solé ha explicat que dimarts al matí van rebre una comunicació verbal per part dels treballadors de l'oficina de Correus del municipi. 'Ens van dir que tenien ordres de dalt de no enviar-ho i ens van donar a entendre que era perquè és material relacionat amb el 9-N', ha lamentat el regidor. Un grup de voluntaris s'està encarregant de distribuir els fulletons a les bústies de les cases.
Correus respon que s'ajusta a normativa
Fonts de Correus han explicat que van decidir no repartir les cartes a Girona, ni els fulletons a Platja d'Aro, per ajustar-se a allò que mana la Llei Postal. Segons l'empresa pública, en tots dos casos la fórmula que es va escollir per als enviaments va ser la que es coneix amb el nom d'impresos sense direcció. Per dur-la a terme, és obligatori que allò que s'envia es presenti o bé amb un sobre obert o bé, directament, sense sobre.
L'Ajuntament de Girona va escollir la primera opció i, en el cas de Platja d'Aro, la segona (els fulletons es van entregar directament perquè se'n fes el bustiatge). Tots dos van entregar els feixos de cartes i fulletons divendres passat.
Des de Correus expliquen que, en els casos d'impresos sense direcció, el contingut d'allò que s'envia es revisa simplement per evitar problemes amb les tarifes (és a dir, que no es vulguin fer passar per aquí trameses que s'han d'enviar d'una altra manera). En veure que, tant en el cas de Girona com en el de Platja d'Aro, els enviaments estaven relacionats amb el 9-N (i que es podria tractar de propaganda electoral) des de l'empresa pública es va decidir elevar-ho als serveis jurídics, per veure si es podien fer o no els enviaments.
Com que la resposta podria trigar fins a una setmana en arribar, i veient que aleshores ja no hi hauria temps de fer el bustiatge, Correus diu que es va informar els dos remitents per evitar problemes i es van retornar tant les cartes de Girona com els fulletons de Platja d'Aro.
Tot i això, aquest mateix dimecres, els serveis jurídics de Correus ja s'han pronunciat sobre l'afer. I la resposta ha estat categòrica: tant les trameses de Girona com la de Platja d'Aro estan vinculades a la consulta, afectada per la suspensió del TC i, per tant, no es poden distribuir.
A la carta també recorda que el món local s'ha mostrat a favor de la consulta i que al mateix plenari de Girona s'ha aprovat per 'amplíssima majoria' donar suport a la consulta. D'altra banda, es compromet a què el consistori vetllarà perquè sigui una jornada 'inclusiva, cívica i participativa'. 'Tots hi som convidats a participar, pensem el que pensem, parlem la llengua que parlem. Totes les opcions són igualment bones, vàlides i legítimes. Per això Girona ha de ser un exemple de participació i civisme', recull la carta.
Cartes retornades a Girona
Aquestes 50.000 cartes s'havien d'enviar a través del franqueig postal que el consistori paga a Correus per enviar totes les cartes sense necessitat de posar-hi segell. La sorpresa de l'ajuntament, però, és que totes les cartes han estat retornades. Fonts de l'ajuntament asseguren que l'empresa estatal té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
Davant d'aquesta situació, el consistori no ha abaixat els braços i ha comptat amb l'ajuda de voluntaris que des del dimarts s'han dedicat a treure les cartes dels sobres franquejats i posar-les de nou en un altre sobre. Serà una empresa contractada per l'ajuntament l'encarregada de distribuir bústia a bústia totes les cartes.
La indignació de el batlle de Girona
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha declarat que no troben 'cap explicació raonable' al fet de que Correus hagi retornat les cartes. 'Correus té l'obligació de repartir les cartes i que no ho faci per raons de tipus ideològic perquè no comparteix el contingut ens situa en un escenari preocupant', ha manifestat el batlle.
Puigdemont atribueix la decisió a un 'error polític d'algú que s'ha extralimitat en les seves funcions' i alerta que demanaran les explicacions pertinents perquè s'ha vulnerat el dret fonamental a la informació dels ciutadans de Girona.
A més, recorda que Correus va guanyar per concurs el contracte per a la distribució de les comunicacions postals de l'ajuntament i, per tant, estudiaran si hi ha hagut incompliment de contracte. 'La nostra obligació és fer prevaldre els interessos de l'administració', ha manifestat.
Incidències també a Castell-Platja d'Aro
Correus no només s'ha negat a distribuir informació relacionada amb el 9-N a Girona. A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) també s'han trobat una situació similar. Al municipi l'institut on es podrà votar el 9-N està situat al nucli de Castell d'Aro i, per tant, allunyat de la zona de Platja d'Aro i S'Agaró. Per decisió de CiU, ERC i la secció local de l'ANC, es va decidir posar un servei de bus gratuït perquè la gent pogués desplaçar-se des de diferents punts del municipi fins a l'IES Ridaura.
Per tal de donar a conèixer aquest servei, també van editar 3.000 fulletons on s'explicaven els detalls d'on agafar l'autobús, així com els horaris. Llavors, es van adreçar a Correus i van formalitzar un contracte perquè els fes la tramesa de 1.500 cartes a les llars on l'empresa estatal té controlat que hi viu habitualment gent. Les altres 1.500 les distribuïen ells mateixos a comerços i punts d'interés. El cost del servei era de 93 euros, la mateixa tarifa que Correus aplicaria per a la tramesa de qualsevol tipus de publicitat.
El regidor de CiU Josep Maria Solé ha explicat que dimarts al matí van rebre una comunicació verbal per part dels treballadors de l'oficina de Correus del municipi. 'Ens van dir que tenien ordres de dalt de no enviar-ho i ens van donar a entendre que era perquè és material relacionat amb el 9-N', ha lamentat el regidor. Un grup de voluntaris s'està encarregant de distribuir els fulletons a les bústies de les cases.
Correus respon que s'ajusta a normativa
Fonts de Correus han explicat que van decidir no repartir les cartes a Girona, ni els fulletons a Platja d'Aro, per ajustar-se a allò que mana la Llei Postal. Segons l'empresa pública, en tots dos casos la fórmula que es va escollir per als enviaments va ser la que es coneix amb el nom d'impresos sense direcció. Per dur-la a terme, és obligatori que allò que s'envia es presenti o bé amb un sobre obert o bé, directament, sense sobre.
L'Ajuntament de Girona va escollir la primera opció i, en el cas de Platja d'Aro, la segona (els fulletons es van entregar directament perquè se'n fes el bustiatge). Tots dos van entregar els feixos de cartes i fulletons divendres passat.
Des de Correus expliquen que, en els casos d'impresos sense direcció, el contingut d'allò que s'envia es revisa simplement per evitar problemes amb les tarifes (és a dir, que no es vulguin fer passar per aquí trameses que s'han d'enviar d'una altra manera). En veure que, tant en el cas de Girona com en el de Platja d'Aro, els enviaments estaven relacionats amb el 9-N (i que es podria tractar de propaganda electoral) des de l'empresa pública es va decidir elevar-ho als serveis jurídics, per veure si es podien fer o no els enviaments.
Com que la resposta podria trigar fins a una setmana en arribar, i veient que aleshores ja no hi hauria temps de fer el bustiatge, Correus diu que es va informar els dos remitents per evitar problemes i es van retornar tant les cartes de Girona com els fulletons de Platja d'Aro.
Tot i això, aquest mateix dimecres, els serveis jurídics de Correus ja s'han pronunciat sobre l'afer. I la resposta ha estat categòrica: tant les trameses de Girona com la de Platja d'Aro estan vinculades a la consulta, afectada per la suspensió del TC i, per tant, no es poden distribuir.
dijous, 30 d’octubre del 2014
El PP convida una persona vinculada al Casal Tramuntana a la tribuna del Parlament
 |
| El parlament prohibeix l'entrada al convidat del PP que va fer la salutació feixista Foto VilaWeb |
Crits de 'Viva España!' i la salutació feixista durant la sessió de control a la cambra catalana
Directa.cat 29/10/2014
Sessió de control peculiar al Parlament de Catalunya. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, ha expulsat sis persones que estaven a la tribuna de convidats i que es dedicaven a aplaudir i a cridar cada cop que intervenien els diputats del PP o C's. De Gispert els ha cridat a l'ordre un parell de vegades, fins que les ha expulsat, moment en què un dels individus ha alçat el braç fent la salutació feixista, mentre que la resta proferia el crit de “Viva España”. Segons informa Nació Digital, la diputada del PP Maria José García Cuevas ha estat qui les ha convidat a la tribuna de convidats. Entre les expulsades, hi ha almenys un militant del PP, una dirigent de l'ultradretà Vox i un integrant de l'espanyolista Movimiento del 12 de Octubre.
La dirigent de Vox, el partit impulsat per Alejo Vidal-Quadras poc abans de les eleccions europees del maig, era Ariadna Hernández, líder de la formació a Barcelona. Hernández està també vinculada al neofeixista Casal Tramuntana, tal com va revelar la Directa fa uns mesos. Antiga assessora del PP a Sant Cugat del Vallès, Hernández està molt unida a Alberto Sánchez, regidor de la xenòfoba Plataforma per Catalunya a l'Hospitalet del Llobregat i impulsor del Tramuntana. Tot i que la dirigent de Vox no formaria part del Tramuntana sí que ha assistit, a banda de participar en algunes de les activitats lúdiques que promou, com excursions.
Els altres assistents reconeguts són Francisco Ribas, que és el futur cap de llista del PP al municipi de Tona (Osona), a banda de promotor de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña; i Miguel Bosch, integrant del Movimiento del 12 de Octubre.
Neus Català, medalla d'or a la lluita antifeixista i la preservació de la memòria històrica
L'Ajuntament de Barcelona va reconèixer, ahir, l'única supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück
Directa.cat - Bertran Cazorla 30/10/2014
Es fa silenci al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. La veu fluixa d'una dona que gairebé té un segle d'edat s'obre pas entre flaixos, petons i felicitacions. Animada per Marina Rossell, a qui té al costat, canta “L'emigrant”. És Neus Català i, al coll, llueix la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la ciutat. La darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, veterana lluitadora antifeixista, militant comunista fins avui i activista per a la memòria històrica acabava de rebre el guardó en un acte al consistori i estava rebent nombroses felicitacions quan va arrencar a cantar.
El mes de juny d'enguany, el ple municipal de la capital catalana havia acordat distingir la veterana antifeixista per unanimitat “i això no passa cada dia”, va subratllar el dimecres durant l'acte d'entrega de la medalla l'alcalde Xavier Trias –qui, per cert, encara no ha aconseguit trobar l'instrument per evitar la presència a la ciutat del Casal Tramuntana, on milita molta gent admiradora de les idees i els personatges que van causar l'horror nazi. El consistori va acordar aquesta distinció “com a reconeixement a la trajectòria vital” de Català per “defensar els drets de les dones i per la seva especial contribució a preservar la memòria històrica”, segons l'acord pres, i per agrair que l’activista cedís a l’Ajuntament de Barcelona –al Fons d’Història Oral de l’Arxiu Històric de la ciutat– les gravacions que va fer recollint el testimoni de dones que, com ella, van patir l’horror dels camps nazis. La distinció per a Català va comptar amb el suport explícit de l'Amical de Mauthausen i del Centre d'Estudis Internacionals-Pavelló de la República (CEHI) de la UB.
Dues dones van ser les encarregades de glossar la figura de la darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, que, després del seu alliberament, va maldar per localitzar i recollir el testimoni d'altres dones que van patir aquell horror. “La memòria no existeix si no és compartida”, va afirmar la primera d'aquestes dues dones, Margarita Català, filla de la veterana antifeixista, que va ressaltar que el testimoni de la seva mare és “una terrible exigència”. L'altra glossadora era Mariona Castellví, amiga de la família Català. “Reculls aquesta medalla en nom de totes les dones que van perdre la vida als camps i de les que van lluitar per mantenir viva la memòria”, va dir.
A més de Trias, l'escoltaven representants de forces polítiques diverses, com ERC i el PSC, però, principalment, d'ICV-EUiA, com Dolors Camats, coordinadora d'ICV, i Joan Josep Nuet, d'EUiA, partit on encara avui milita Català. També hi eren la cantant Marina Rossell i Albert Om, que, seguint el camí d'una de les primeres periodistes que van recollir el testimoni de les supervivents catalanes de l'extermini nazi, Montserrat Roig, autora d'Els catalans als camps nazis, ha treballat per mantenir viva la memòria de Català dedicant-li una edició del seu programa El Convidat.
També l'escoltaven nombrosos companys de militància; membres de l'Amical de Ravensbrück que Català va ajudar a fundar; veïns i veïnes de Rubí, la ciutat on es va instal·lar Català en tornar a Catalunya després dels anys d'exili a França, i també veïnat dels Guiamets, el poble del Priorat on va néixer un octubre de fa 99 anys, on va fundar el PSUC en esclatar la guerra, d'on va marxar per assistir la República durant el conflicte i on ha tornat a residir els darrers anys. Moltes d'aquestes persones es van atansar a Català al final de l'acte per felicitar, besar i fer-se fotos amb la recent guardonada, que lluïa la medalla al coll i exhibia, amb orgull, una bandera republicana.
.
.
dimarts, 21 d’octubre del 2014
El veïnat del balcó amb banderes neonazis, impotent
L'Ajuntament de Sabadell i dues entitats han denunciat l'exhibició de les ensenyes feixistes
Directa.cat Bertran Cazorla 21/10/2014
Penjades en un balcó i, per tant, refugiades en el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili de la persona propietària, però ben visibles des d'un carrer que és molt concorregut i un gran eix viari de Sabadell. Refugiades, també, en el que algunes veus consideren llibertat de consciència, tot i que recorden règims genocides que, a l'Estat espanyol i Alemanya, van provocar la mort de milions de persones: des de fa almenys quatre dies, un balcó particular de la plaça de la Concòrdia –capritxos del destí– de la cocapital vallesana ha esdevingut una apologia cridanera del Tercer Reich i el franquisme. Hi pengen dues banderes nazis amb la creu gammada, una bandera de les SS, una altra del jou i les fletxes i una cinquena amb l'efígie de Millán Astray (fundador de la Legión) i el lema d'aquest grup militar espanyol, Viva la muerte. El veïnat, inquiet per aquesta aparició sobtada, no sap què fer.
Així ho afirma el president de la comunitat veïnal del bloc situat al número 78 de la plaça. Explica que es va adonar de les banderes que havien aparegut al tercer pis d'aquesta escala perquè el va alertar un home gran que viu al bloc. Abans, narra, en aquell balcó, hi havia una bandera espanyola. Des de finals de la setmana passada, però, hi han aparegut les ensenyes nazis i falangistes. L'home ha trucat el gestor de la comunitat de propietàries i la policia local –que l'han informat que ja estaven tractant l'assumpte–, però mostra una certa impotència: no sap què més pot fer.
En efecte, la policia local de Sabadell tampoc no va poder retirar les banderes. L'Ajuntament de Sabadell, molt bregat en estratègies per fer front a la presència de neonazis a la ciutat, una constant de la darrera dècada, va enviar una patrulla de la policia municipal al pis en qüestió el dissabte a la tarda. Van advertir l'inquilí que les banderes podien suposar un delicte, però aquest es va negar a retirar-les. L'han denunciat, informen fonts municipals. També ho ha fet l'Associació d'Estudi Exili i Deportació de l'Holocaust, explica el seu president, Alfons Aragoneses. L'Amical de Mauthausen ha lamentat el fet que els casos d'apologia del nazisme i el feixisme siguin habituals i ha reclamat un enduriment del Codi Penal.
Un neonazi desconegut
Però, qui ha penjat les banderes? Un sonat? Un neonazi de pedra picada? El veïnat apunta a la primera opció. L'inquilí del tercer pis és R.N., un home de 37 anys que viu a l'immoble des de fa uns anys. El veïnat assenyala un canvi d'actitud del veí des que, diuen, va trencar la seva relació sentimental. En efecte, a la bústia, el seu nom apareix sobre un altre, que ara està ratllat. No consta entre els neonazis més coneguts de Sabadell, tot i que més o menys pertany a la seva generació.
dilluns, 20 d’octubre del 2014
Amical de Mauthausen denúncia a un veí de Sabadell per penjar banderes feixistes
Amical de Mauthausen 19//10/14
Gràcies a la col.laboració d'un company de Sabadell demà es farà una denúncia a l'Ajuntament.
No podem permetre aquest tipus de comportements.
Aquesta aberració és al número 78 de carrer Josep Tarradellas. A la rotonda.
Avui han afegit una bandera de les SS.
Fora el feixisme dels nostres barris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)