Estrena del documental “Torneu-me el fill!”

Centenars de persones han denunciat la “desaparició” del seu fill acabat de néixer als anys 60 i 70. Podria ser vostè un d’aquells nens robats?

De Montse Armengou i Ricard Belis, autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.

Estrena a TV3, dimecres 2 de febrer, a les 21.50 al programa Sense ficció.

Podeu veure'n un avanç a http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php  

Us preguem que en feu la màxima difusió.

Gràcies!

Montse Armengou

Presentació del llibre " Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila"

Autor: Josep María Figueres

Dimecres, 2 de febrer a les 19h.

Museu d'Història de Catalunya, Pl. de Pau Vila, 3 Barcelona

Amb la intervenció de:

Agustí Alcoberro director del Museu d'Història de Catalunya

Josep María Casasús degà de la Facultat de Comunicació de la UPF

Josep María Figueres professor de la UAB i autor del llibre

Pelai Pagès  professor de la UB

Joan Ridao president de la Fundació  Josep Irla

Cal confirmar l'assistència abans del 31 de gener a les sis de la tarda:

inscripcions@irla.cat

93 567 78 63

Homenatge a les víctimes del Feixisme a Cerdanyola del Vallès. Una marxa de torxes en record de l'ocupació franquista

Aquest vespre s’ha realitzat a Cerdanyola del Vallès la Marxa de torxes per recordar l’entrada de les tropes feixistes en aquesta població. Es tracta de la 3a Marxa de torxes que recorda la data de l’ocupació de l’exèrcit franquista de Cerdanyola, just el mateix dia que els militars espanyols entraven per la Diagonal de Barcelona.

En el 72è aniversari d’aquesta data l’assemblea de Maulets i la CUP de Cerdanyola han convocat una nova marxa de “memòria i de lluita” per commemorar aquesta efemèride.

Enguany aquest acte reivindicatiu estava dedicat a les víctimes del feixisme d’aquesta població, que també va comptar amb un acte realitzat la setmana passada sobre memòria històrica, en què un historiador local i un cronista cerdanyolencs van explicar la duresa de la repressió de l’ocupació i la postguerra. Una política de repressió i venjança que es va perpetuar més enllà de la mort física del dictador.

La marxa ha sortit de la plaça de Sant Ramon (batejada novament la plaça de la República) i ha baixat pel carrer de Sant Ramon fins la plaça Abat Oliba. Els marxants, amb torxes i una pancarta amb el lema “72 anys de l’ocupació feixista: Memòria i lluita” han finalitzat el recorregut amb un manifest i la col.locació d’uns ciris en memòria de les víctimes del feixisme assassinades, empresonades i purgades pel règim del nacional-catolicisme. També han repartit octavetes amb el manifest que recordava els represaliats víctimes del feixisme i reclamava la memòria històrica, així com la continuïtat de la lluita contra un poder en què encara perviuen les estructures franquistes.

MANIFEST

El 26 de gener és una una trista data a recordar. Fa 72 anys l’exèrcit feixista comandat pel general espayol Francisco Franco va entrar a la nostra vila i va sotmetre el poble de Cerdanyola a un nou règim de “nacional-catolicisme”. Aquell dia, el 26 de gener va començar per als cerdanyolencs i cerdanyolenques un període de misèria i horror, seguits de repressió i revenja; afusellaments, tortures, empresonaments i exili per a totes aquells que havien lluitat per totes les conquestes socials i llibertats nacionals que el poble treballador havia guanyat amb una incessant lluita a través del temps.

Aquell règim antidemocràtic que encara perviu en algunes estructures jurídiques, polítiques i militars actuals va prohibir el dret a associació, va negar tota identitat que no fos l’espanyola i va perseguir el català, va imposar la seva simbologia, va eliminar tot rastre de democràcia, de drets socials i progrés, i va castigar duríssimament qualsevol intent de dissidència.

En l’actualitat, malgrat les conquestes democràtiques dels darrers trenta anys, encara no hem fet net i els crims del franquisme continuen impunes. A diferència de molts països del món que s’han alliberat de règims dictatorials, a l’Estat espanyol la continuïtat de les estructures hereves del franquisme es va fer sense ruptura i sense participació democràtiques. Una continuïtat de poders que va posar terra al damunt de les víctimes del feixisme. Que ha inoculat la desmemòria i ha perpetuat la simbologia del terror dels anys de la dictadura. Una herència que escandalosament, encara avui, fa prevaldre el seu “dret de conquesta” amb noves amenaces que tots coneixem.

Per aquestes raons Maulets i la CUP de Cerdanyola convoquem un altre any activitats per recordar l’ocupació feixista de Cerdanyola del Vallès. Una marxa de torxes i un acte de memòria històrica per recordar els qui van lluitar pels drets i llibertats del poble treballador, per la llibertat de la Nació catalana.

Setzena concentració per La Veritat, La Justícia i La Reparació. 2 anys exigint Justícia

Dissabte 29 de gener a les 12h. plaça Sant Jaume, Barcelona

Sempre ens van explicar que la justícia portava una bena als ulls com a símbol d'imparcialitat, que la balança que subjectava la seva mà simbolitzava el mateix, l'aplicació d'un veredicte just, si s'inclinés cap al bé significaria l'indult de l'acusat i si cap el mal la seva condemna. I que com la justícia no està lliure de pressions ni coaccions portava l'espasa per lluitar contra aquestes. Però la representació utòpica de la justícia a l’estat espanyol te un altre significat molt diferent. Aquí la justícia podríem pensar, sent generosos, que porta una bena per no mirar als ulls de les víctimes del franquisme i no sentir vergonya per la reiterada negació dels seus drets, però la realitat és que li han posada perquè no vegi pel camí que la porten els interessos dels governants de torn i aquells qui en realitat manen. Porta una balança que sempre s'inclina al mateix costat i que és el del mal, però això no vol dir la condemna de l'assassí, del repressor, del cooperant, del còmplice, sinó més aviat la seva absolució, el premi de la impunitat i el vestit de demòcrata de tota la vida. I és que porta la mateixa balança que li va imposar el franquisme. L'espasa no és per lliurar-se de qui la vol allunyar de la senda dels drets humans i de la veritat, la justícia i la reparació, sinó més aviat per recordar a les víctimes que encara s'han de agenollar davant d'una justícia parcial que no li vol reconèixer els seus drets.

Ja fa dos anys que les companyes i companys de la Mesa de Catalunya estem exigint una nova justícia, una justícia democràtica que protegeixi les víctimes defensores de la legalitat republicana dels colpistes, de l'aparell de la dictadura i condemni els seus botxins. Una justícia que declari il·legals els tribunals franquistes, les seves condemnes i que anul·li tots els judicis del franquisme. Dos anys exigint que la justícia es tregui la bena que li van imposar els feixistes i que miri els rostres de tots aquells que esperen la seva acció imparcial, les víctimes i els seus familiars i aquells que se les van estimar. Una justícia que es declari culpable per la seva conducta de quasi 40 anys de sagnant crueltat i pels 35 de silenci i oblit intencionat, i que amb la mirada neta camini vers la veritat, l’autèntica justícia i la reparació. Que aixequi la seva espasa cap tots aquells interessos que no la deixen complir amb la seva tasca ineludible, que l'aixequi per sobre d'aquelles lleis d'impunitat sota les que s'amaguen els culpables. I que per fi la seva balança imparcial s'inclini del costat del bé, del costat de totes les nostres víctimes, les lluitadores i les indefenses, que van ser arrossegades pel deliri sanguinari d'un dictador, que encara deu riure victoriós des de la seva tomba. Riu tot veient a molts dels que defensen la seva impunitat en els cercles de poder i el seu dofí al front d'una monarquia, que no inclou a la seva agenda l'aplicació dels drets humans pels lluitadors antifeixistes represaliats.

Per aquesta nova justícia amb ulls transparents per veure la veritat, amb l'espasa en alt per convèncer aquells que no volen que es faci justícia i amb una balança que s'inclini vers la reparació. Per aquesta justícia, i per a que els legisladors la facin possible, continuarem manifestant-nos i concentrant-nos, independentment del color de les administracions i amb total independència, sempre en defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme.

Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació Judicis Franquisme.

In memoriam Álvaro Fernández Alonso, company de la Mesa de Catalunya i un dels precursors de les nostres concentracions.

Desnonament de l'escultura La Victòria de l'encreuament de l'Av. Diagonal amb el Pg. de Gràcia

Benvolguts/des,

Els informem que el proper diumenge, 30 de gener a les 11.00h. tindrà lloc ell desnonament de l'escultura La Victòria de l'encreuament de l'Av. Diagonal amb el Pg. de Gràcia per ésser traslladada al Museu d'Història de la ciutat.

El desnonament de l'escultura, d'acord amb la llei de memòria històrica, va ser aprovat pel districte de l'Eixample i el Consell Assessor d'Escultures.

Convidem a totes les associacions anti-franquistes que vulguin assistir-hi.

Direcció de Relacions Ciutadanes i

Institucionals

Pl. Sant Jaume, 1

08002 Barcelona

Tel. 93 402 32 76 93 402 32 76 // 650 524 709 650 524 709

Fax 93 402 32 82

Concert-presentació Euskal Memoria

El proper dia 28 de gener, divendres, a les 20h, concert-presentació d’Euskal Memoria a l’Euskal Etxea de Barcelona, a càrrec de l’escriptor Joxean Agirre i el cantautor Fermin Balentzia. Així és com explican els d’Euskal Memoria els seus objectius: El projecte Euskal Memòria vol donar un salt avanci precisament en l’àmbit de la recuperació de la nostra història. En aquest exercici col•lectiu és imprescindible teixir una xarxa eficaç per aportar i rebre, així com per garantir el treball de recopilació i divulgació de tota la informació recaptada. La iniciativa Euskal Memòria vol convertir en realitat aquest exercici col•lectiu, poble a poble, sector per sector, de recuperació de la nostra arrel històrica. Un esforç que desplegarem a poc a poc, però donant passos decidits i determinants en el camí emprès.

Els nostres objectius, àdhuc sent a llarg termini, volem concretar-los pas a pas des d’ara mateix. D’una banda, anem a estructurar el treball de recopilació sobre el qual documentar la nostra base històrica. Dit d’una altra manera, desplegar una xarxa d’informació àmplia, popular i participativa, que ens permeti construir la nostra pròpia perspectiva. La fi seria crear i consolidar un centre de documentació permanent en un futur proper. Mentre, seguirem donant passos en aquesta adreça, com el treball de documentació per al llibre “No les bastó Gernika” ens està mostrant.

D’altra banda, ens sembla molt important traslladar a la societat el nostre treball. Per a això, una de les tasques d’aquesta xarxa ha de ser, necessàriament, divulgativa. Mentre que el nostre Poble només guanyarà en consciència de si mateix coneixent la seva pròpia història, i dotant-se d’un punt de vista propi per forçar el canvi, cal aprofundir en el treball ideològic i social, des d’una metodologia oberta, participativa i dotada de múltiples recursos

Barcelona retirarà el diumenge l'estàtua franquista del Cinc d'Oros

Aplicació de la llei de la memòria històrica

·El desmuntatge posarà punt final a 71 anys d'homenatge al triomf colpista

·L'obra de Marés es col·locarà al Museu d'Història de la ciutat

ElPeriódico.cat - 27 de gener del 2011 XABIER BARRENA Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir, just quan es va complir el 72è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, comandades pel general Yagüe, i 35 anys després de la mort del dictador Franco, que diumenge que ve retirarà l'última gran escultura encara present als carrers de la ciutat: La Victòria, erigida per Frederic Marés per celebrar el triomf de les tropes sedicioses en la guerra civil espanyola (1936-1939). La peça, de quatre metres d'altura, es troba adossada a l'obelisc -el llapis- que presideix l'encreuament de l'avinguda de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, oficialment anomenat plaça de Joan Carles I i popularment conegut com el Cinc d'Oros per albergar, a principis de segle XX, cinc fanals.

La història de l'escultura té la seva substància celtibèrica, que hauria dit l'escriptor barceloní Luis Carandell. En temps de la segona república (1931-39), es va convocar un concurs per aixecar una escultura en homenatge a qui va ser president de la primera república (1873-74) Francesc Pi i Margall, cap d'Estat de la primera etapa no monàrquica espanyola.

En concret, prenent com a base l'obelisc que van projectar Adolf Florensa i Josep Vilaseca, diferents artistes van competir per dissenyar la figura que representaria la república. Va guanyar el concurs Josep Viladomat i Frederic Marés va quedar segon. L'efígie de la república es va situar al capdamunt de l'obelisc i a la base es va emplaçar un medalló que representava Pi i Margall. El president Lluís Companys va inaugurar el conjunt el 12 d'abril de 1936. El nou ajuntament franquista creat el 1939 va acordar retirar l'escultura i el medalló -avui es troben a la plaça de Llucmajor- i encarregar una nova efígie a Frederic Marés. Aquest va prendre com a punt de partida el seu projecte del concurs anterior i va portar a terme les pertinents modificacions per atendre la correcció política de la dictadura. Es va convertir així en La Victòria, homenatge al triomf militar franquista. En lloc del medalló es va col·locar al monòlit una planxa de granit amb una inscripció que no té desperdici: «A l'heroic Exèrcit nacional, preclara religió d'homes honrats d'Espanya: Al seu Cabdill, invictíssim Sa Excel·lència...». Es va inaugurar el 26 de gener de 1940. Un any després de la presa de Barcelona.

PLANXA FINS A LA TRANSICIÓ / La planxa es va mantenir fins a l'any 1979, quan el primer ajuntament democràtic la va retirar. Un escut del Rei ocupa ara el lloc de l'emblema franquista.

El desmuntatge de l'escultura, d'acord amb la llei de memòria històrica va ser aprovat pel districte de l'Eixample i el consell assessor d'escultures. L'obelisc no es toca perquè va ser projectat en l'anterior període democràtic, el de la segona república.

L'escultura de Marés, que trobarà immediatament nova ubicació en la col·lecció contemporània del Museu d'Història de Barcelona, on se sumarà al monument als Caiguts, a la Zona Universitària, retirat el 2006, i al de José Antonio Primo de Rivera, a l'avinguda de Josep Tarradellas, emmagatzemat el febrer del 2009.

sopar-homenatge als esparreguerins supervivents de la lleva del biberó‏

Comissió 14 d'Abril

Des de la C14A hem montat un sopar-homenatge als supervivents de la Lleva del Bibieró esparreguerins, els convidariem a sopar i els hi fariem entrega d'una placa commemorativa a cadascú.

Es tracta d'anar a sopar el dia 11 de febrer del 2011 al restaurant Montserrat (Avda. Francesc Macià nº85 d'Esparreguera).

La cosa va així:

el sopar sería a les 9 del vespre (doreta, ja que són gent gran), el preu és de 16€, més la part proporcional del sopar dels excombatents i la part proporcional de les plaques, cosa que vol dir que tocarem a 25€ per persona aproximadament, en cas de donar-se cap canvi us ho fariem saber. Si esteu interessats i voleu confirmar la vostra assistència respongue-ho a la nostra adreça de correu electrònica que és la següent: c14abril@gmail.com  dient la quantitat de persones que seriau ja que hem de dir-ho al restaurant com a molt maxim entre el 24 de gener i el 28 de gener.

ANIMEU-VOS!!! S'HO MEREIXEN, VAN ANAR A LA GUERRA MOLT JOVENETS PER DEFENSAR LA LLIBERTAT, LA NOSTRA LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SALUT!

Comissió 14 d'Abril

Inaugurada l’exposició “Infància robada: la protecció de menors en el franquisme”

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República gener 24th, 2011

Fins el proper diumenge 6 de febrer podeu visitar l’exposició Infància robada: la protecció de menors en el franquisme, que té lloc al Centre Cívic El Coll-La Bruguera, al barri de Gràcia de Barcelona (C/Aldea, 15). La mostra, que recull les experiències de persones que durant la seva infància van ser tutelades per l’Estat franquista, pot visitar-se de dilluns a dissabte, de 16 a 23h, els dimarts i dijous, de 10 a 14 hores i el diumenge, de 17 a 21 hores.

L’exposició, que ha estat organitzada pel Grup de Recerca Històrica CIRCARE, un grup especialitzat en investigació i divulgació històrica, neix amb la intenció de fer visible la infància i la joventut tutelades per l’Estat franquista, ja que un cop acabada la guerra, milers de nens i nenes es van trobar sense família perquè s’havien quedat orfes, tenien els pares a la presó, o havien estat abandonats. La iniciativa recull les experiències de persones que van viure aquesta situació i mostra l’organització, el funcionament i la ideologia de les institucions que se’n van fer càrrec, dins el marc polític i social de la Dictadura.

L’exposició forma part d’un treball de recerca iniciat per les historiadores de CIRCARE -Elena Ràfols Yuste, Maria Verdú Guinot i Neus García Ràfols, usuàries de la nostra biblioteca- el 2003, i que ha donat els seus fruits en l’estudi Les institucions de protecció de menors i benèfiques: centres de menors femenins de Barcelona i província – 1939-1959, el documental en DVD Darrere la finestra: vida quotidiana als centres de menors franquistes i la construcció del lloc web Infància tutelada en el franquisme. Tant aquest estudi inèdit com el documental en DVD els podeu trobar a la nostra biblioteca.