L'acte recorda les tortures que va patir ara fa setanta anys en una cel·la de la Dirección General de Seguridad
Vilaweb Dissabte 18.09.10
La Comissió de la Dignitat continua homenatjant la figura del president Lluís Companys en el setantè aniversari del seu afusellament. Després del primer gran acte, el 13 d'agost passat al municipi bretó d'Ar Baol, on policies nazis i enviats franquistes el van detenir l'agost de 1940, el calendari d'actes continua avui a Madrid. La Comissió ha convocat una concentració davant l'antiga Dirección General de Seguridad, l'edifici on fa setanta anys Lluís Companys va ser retingut després d'ésser deportat per les autoritats alemanyes. Es té constància que als calabossos va ser vexat i torturat per la policia i alguns dirigents franquistes, que el van visitar. S'hi va estar des de la fi d'agost fins el 2 d'octubre. Davant l'actual seu de la vice-presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol, i amb la presència de dos centenars llargs de persones arribades amb tren i autobús, ha intervingut a migdia l'escriptor Ignasi Riera, en nom de la Comissió, i ha llegit un manifest i un poema de Pablo Neruda. També han parlat membres de les entitats memorialistes que s'hi han adherit, entre els quals hi ha grups sobre la memòria històrica de Madrid. Tots els discursos han reclamat no descansar fins a anul·lar totes les penes del franquisme, i s'ha repudiat que el congrés espanyol no hagi donat suport a aquesta petició just la setmana passada. Al final de l'acte s'ha fet una ofrena floral en memòria de Companys i de totes les persones que van ser detingudes i torturades a la Dirección General de Seguridad, tot i que la Comunitat de Madrid no havia donat permís als organitzadors.
'1940-2010 Lluís Companys 70 anys sentenciat'
El d'avui és el segon dels actes d'enguany, que volen fer memòria dels setanta anys de la deportació, el judici i l'afusellament franquista de Companys, amb la màxima participació ciutadana possible. Segons Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut confereix als actes d'homenatge un relleu especial i obliga, més que mai, a reafirmar la dignitat del president Companys, de les institucions catalanes i dels símbols nacionals.
En el cas de Companys, la reivindicació persisteix, atès que el govern espanyol encara no ha anul·lat el procés judicial que el va sentenciar a mort, malgrat aprovar la llei de la memòria històrica espanyola, i tampoc ha demanat perdó a Catalunya, a diferència dels governs francès i alemany. Més, Josep Cruanyes demana a la Generalitat que sigui al lloc que li pertoca i exigeixi l'anul·lació, sense subterfugis.
Els actes d'octubre a Barcelona
Els actes continuaran el 15 d'octubre, amb unes solemnes exèquies cíviques, obertes a tothom, a l'església de Sant Agustí de Barcelona, on s'havia reunit l'Assemblea de Catalunya. A les exèquies, Hilari Raguer exposarà qui era Companys, es llegiran poemes i escrits de Companys i l'Orquestra de l'Empordà, ensems amb la Polifònica de Puig-reig, interpretarà el Rèquiem de Mozart.
El dia 17 es farà un gran acte cívic al castell de Montjuïc. Un gran nombre de corals participaran en la restitució de la bandera catalana que hi col·locà el president Companys el 1936, prop d'on l'havien d'afusellar. Durant el matí les corals cantaran en racons de la muntanya i a migdia s'hissarà la bandera i els centenars de cantants participants interpretaran el 'Cant de la senyera', en homenatge, també, al poeta Joan Maragall, en el cent cinquantè aniversari del seu naixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada