Argentina investiga el que Espanya ha amagat durant trenta anys. Quatre expresos del franquisme declaren davant d'una jutgessa de Buenos Aires que investiga crims de la Guerra d'Espanya i la dictadura franquista
Crònica.cat 24.04.2012
Quatre expresos polítics del franquisme eren ahir a Buenos Aires per a declarar davant la jutgessa María Servini de Cubría, que pretén investigar els crims de la dictadura espanyola emparada en el principi de justícia universal. Josu Ibargutxi, Sabino Arana Bilbao, José Galante Serrano i Manuel Blanco Chivite són membres de l'associació de víctimes La Comuna i portaven el seu testimoni i el de desenes de companys resumits en 60 expedients, que inclouen casos com el de l'anarquista català Salvador Puig Antich, jutjat per un tribunal militar franquista i condemnat a morir el 2 de març del 1974, amb el mètode del garrot vil, quan tenia 25 anys.
Quatre expresos polítics del franquisme eren ahir a Buenos Aires per a declarar davant la jutgessa María Servini de Cubría, que pretén investigar els crims de la dictadura espanyola emparada en el principi de justícia universal. Josu Ibargutxi, Sabino Arana Bilbao, José Galante Serrano i Manuel Blanco Chivite són membres de l'associació de víctimes La Comuna i portaven el seu testimoni i el de desenes de companys resumits en 60 expedients, que inclouen casos com el de l'anarquista català Salvador Puig Antich, jutjat per un tribunal militar franquista i condemnat a morir el 2 de març del 1974, amb el mètode del garrot vil, quan tenia 25 anys.
Puig Antich va ser una de les últimes víctimes assassinades per la maquinària de la repressió franquista, com també ho va ser Xosé Humberto Baena, afusellat el 27 de setembre del 1975, només 53 dies abans que morís el dictador.
Servini de Cubría investiga crims comesos durant la Guerra d’Espanya (1936-1939) i la posterior dictadura fins al 15 de juny de 1977, data de les primeres eleccions democràtiques. Per fer-ho, s'empara en el principi de justícia universal, el mateix que va fer servir Baltasar Garzón per jutjar militars argentins o l'exdictador xilè Augusto Pinochet.
L'argument de la querella presentada a Buenos Aires el 14 d'abril del 2010 per famílies de dos afusellats pel règim és l'ostracisme judicial a l'Estat espanyol, en especial des que es va impedir a Garzón continuar amb les investigacions. Segons aquesta argumentació, la llei d'amnistia del 1977 va ser una “una llei de punt final encoberta”, que ha permès que els delictes de la dictadura quedessin impunes.
L'Argentina va derogar el 2003 la seva llei del punt final, cosa que permet la reobertura de casos per tortures, desaparicions i assassinats comesos per la dictadura (1976-1983). Avui els argentins coneixen més de 270 condemnats i 850 processats, entre els quals l'exdictador Jorge Rafaela Videla, que està en presó domiciliària per expropiació sistemàtica de nadons nascuts durant el captiveri de les seves mares en camps de detenció il·legal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada