Dijous 13 a les 19 ,30h a la Sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès "La voluntat de lluita als 70 anys de la fundació del Front Nacional de Catalunya ( FNC)"

Benvolguts,

Us fem arribar informació sobre l’acte que es celebrarà el proper dijous 13 a les 19,30h a la Sala d’actes de l'Ateneu Barcelonès una conferència amb el títol: "La voluntat de lluita als 70 anys de la fundació del Front

Nacional de Catalunya ( FNC), a càrrec de diversos conferenciants que van militar a aquesta organització veterana de l'independentisme.

Agustí Barrera i Carles Sastre exposaran la història del FNC i les seves trajectòries personals durant la militància clandestina.

També hi participaran l'historiador Bernat Castany i l'expresident del Parlament de Barcelona i militant republicà Heribert Barrera.

En el 70è aniversari de la creació del FNC aquest acte vindicarà el paper de la resistència d'aquesta organització política nascuda per combatre la dictadura franquista, una organitzacció que va perviure fins als anys 80 com a partit, però que va iniciar la seva activitat com a grup armat i d’agitació als any 40.

L’any 1995 ja es va fer al Palau Moja de Barcelona una exposició sobre 50è aniversari del FNC, més tard el 2000 s’organitzà un homenatge a la secció militar del FNC també a Barcelona al restaurant Via Fora-Espai Mallorca, fa cinc anys l'Associació Patriòtica Catalunya 1640 va organitzar un acte institucional d'homenatge als militants del FNC, persones que durant la Dictadura feixista va militar activament a favor de les llibertats nacionals i socials del Poble Català.

Per més informació:

Agustí Barrera

93 793 86 65

                                        

*Front Nacional de Catalunya (FNC)

El Front era un moviment de resistència pura, sense cap matís ideològic. El seu objectiu era lluitar per la llibertat de Catalunya i per la dignitat del’home en un model de societat avançada.

Aquesta organització no era un partit polític sinó un moviment patriòtic que va aplegar un seguit de catalans que no es preocupaven per definir-se per una ideologia política concreta.

A l'interior de la Catalunya derrotada per la guerra del 36 al 39, alguns joves havien aconseguit tornar a la normalitat, entre ells Josep Munté, d’EC, que es va posar en contacte amb Enric Pagès que havia militat a la

FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) i al BEN (Bloc Escolar Nacionalista), i després amb antics militants de NS!, Estat Català, FNEC i BEN.

Així és com es va formar el que varen anomenar Front de la Joventut i van començar a fer les seves primeres accions clandestines: facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits. Però el començament real del Front Nacional de Catalunya, com a tal, és l’hivern d’entre els anys 1939 i 1940, quan es va fundar a París per Joan Cornudella i Barberà i Antoni Andreu i Abelló en nom d'Estat Català, sector dissident, per part de: Manuel Cruells, com a exmilitant de les Joventuts d'Estat Català; Enric Pagès, en nom dels militants de l'interior, i Jaume Martínez i Vendrell, en nom de NS!.

Aquests personatges pensaven que si les tropes aliades vencien els exèrcits feixistes ajudarien obertament els resistents catalans. Aquest contacte amb  els aliats feia pensar que la fi de la Segona Guerra Mundial reportaria grans avantatges per a Catalunya i les seves ànsies de llibertat.

Primer, es va intentar establir converses amb les potències aliades per crear una unitat combatent catalana al costat dels aliats contra les tropes alemanyes i italianes. A canvi, es demanaria el reconeixement de Catalunya.

Òbviament, aquestes gestions no van tenir èxit.

Més tard, però, es van començar a organitzar cadenes d’evasió pels aviadors aliats a través de la frontera pirinenca, es van establir contactes amb els serveis francesos, britànics i polonesos, amb el Deuxième Bureau francès i amb els canals d’evasió francesos; es va muntar una xarxa d’informació que va arribar fins a Cartagena. En total van existir 43 grups de 5 persones que passaven la informació; la informació era centralitzada a Figueres i després arribava a Perpinyà.

La informació que passaven era d’on eren estacionades les tropes franquistes, on tenien els dipòsits d’armes, com eren les seves comunicacions, etc. En definitiva, es tractava de potenciar el desembarcament aliat per Catalunya, que finalment es va fer per Sicília.

Per les línies d’evasió muntades pel FNC a Puigcerdà, Sant Llorenç de Cerdans i el coll de Banyuls arribaren a passar fins a 800 aviadors de les forces aliades. L'itinerari era fins a Gibraltar o Lisboa, la xarxa es deia Alibi Moreau, en la qual també va participar Chaban Delmas que, posteriorment, va ser ministre amb de Gaulle.

La col·laboració dels catalans amb la causa aliada, fins i tot va reportar la màxima medalla de la resistència francesa i del Deuxième Bureau a Jaume Cornudella (un dels caps del FNC).

Però, l'any 1944 s'havia reconstruït novament el Front: Jaume Cornudella, Andreu Abelló i altres patriotes van passar la frontera i van començar a refer-lo. Al cap de l'any el FNC era dirigit i organitzat d’aquesta manera: president: Antoni Andreu i Abelló; secretari general: Jaume Martínez i Vendrell; més cinc consellers: de premsa i propaganda, serveis, acció política i social, organització i joventuts.

L'any 1947 l'EC es va retirar del FNC i el mes de novembre del mateix any es va celebrar la I Conferència del Front Nacional de Barcelona-ciutat.

A causa de la detenció d’un membre d’un escamot del FNC que tenia com a missió penjar unes grans banderes catalanes a l’estadi de Montjuïc i arrel de les tortures que sofreix, cauen detinguts: Jaume Martínez i Vendrell, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch, Alexandre Viladrosa i Mas, Jaume Castells i Lluelles, Gregori Font i Cativiella, Ferran Valls i Mención, Francesc Gonzàlez i Graells, Antoni Romeu i Just, Pere Vegué i Ligoñà, Josep Oriol Domènech i Llavallol, Joan Iranzo i Adrover, i Mercè Oller i Prat.

Les condemnes anaven des dels 20 anys de Jaume Martínez i Vendrell, fins als 6 mesos i un dia de presó menor per Joan Iranzo i Adrover. Aquells dies Ferran Marull i Duran, Manuel Camps, Manuel Caballeria i Josep Oriol Paià i Carbonell, també components del FNC van ser declarats amb rebel·lia.

La darrera acció propagandística important del FNC va ser el 27 d'abril de 1947. Aquell dia se celebrava l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest acte va ser autoritzat pel governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba. Es van aplegar a Montserrat entre 70.000 i 100.000 persones. Hi van assistir: Martín Araujo, en representació del Caudillo; el governador civil de Barcelona; el bisbe de Barcelona, Modrego; el de Solsona, Enrique y Tarancón, i el legat pontifici i cardenal de Tarragona, Arce Ochoterena. Enmig de l’acte es van llençar octavetes, unes signades pel FNC i altres no signades. I, en el moment culminant, una immensa senyera va ser desplegada a la muntanya, al Gorro Frigi, que va ser col·locada per Joan Espinet i Manuel Fontic. A causa d’aquesta acció del FNC va ser destituït el governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba, que va ser substituït per Eduardo Baeza Alegría.

El suport i reconeixement per part de les potències aliades del govern de Franco va desmoralitzar els resistents independentistes. El FNC va aturar la seva política d'accions armades i va restar com un partit clandestí.

Per la seva història i pel moment en què va realitzar les seves accions, a l'immediata postguerra, el Front Nacional de Catalunya va patir brutalment la repressió; anys més tard, alguns dels militants del FNC van donar suport a grups com FAC o EPOCA.